febrero 2015

Artículo de opinión de Ignacio Palmer, Secretario General del Partido Popular de Alcoy.

Después de ver el grupo de alcoyanos que fueron a Madrid al acto de Podemos, intento imaginar el perfil de esas personas, por supuesto como en todos los colectivos habrá de todas clases, pero lo que más me preocupa, son todas esas personas a las que la política les ha defraudado y no visualizan más opciones que el radicalismo.

La democracia es débil y Podemos intenta colarse a modo de «hacker» y destrozarla como en Venezuela y otros países conocidos. Hablamos de hacer públicos los medios de comunicación, expropiación de la propiedad privada y de unas cuantas tropelías más que están anunciando. Y todo esto a partir de engañar a las personas.

Es obvio que la cúpula de este nuevo partido se aprovecha para enriquecerse a modo «Chávez» y hacen como si la cosa no fuera con ellos, piden dimisiones a los demás y después cuando ellos hacen lo mismo, nada. En el Partido Popular estamos limpiando nuestras filas de corruptos, pero ellos ya tienen unas cuantas situaciones irregulares en su cúpula y, como digo, parece que la cosa no va con ellos.

En Alcoy sin ir más lejos, el dirigente de Podemos defiende la actuación de Monedero diciendo que es “un hombre rebelde que inquieta a los poderosos”, casi nada, un tío con un patrimonio casi millonario (en euros) y que se codea con todos esos dirigentes, en este caso de países sudamericanos. Así como 425.000 ó 425.150€, no ha quedado claro el asunto, le pagaron por un trabajito. Si este individuo no es poderoso, que baje Dios y lo vea. Pero claro, de un dirigente como el de Podemos en Alcoy, viniendo del Partido Comunista y defendiendo las barbaries de la izquierda más radical, no se puede esperar mucho más. Las dictaduras parece que son lo suyo.

Quiero aclarar que respeto a muchos componentes de estos nuevos partidos, muchos de ellos son jóvenes con ganas de cambiar las cosas y gente preparada, como en todos los partidos. Pero en lo que respecta a otros tantos que forman estas agrupaciones emergentes, llámese Podemos o Guanyem, y sobretodo a sus dirigentes, hay una evidencia clara, son enemigos de España, y eso no se puede tolerar.

Por desgracia, y aprovechando esta tesitura política, económica y social que hemos vivido, salen a la luz un grupo de personas que quiere «forrarse» a costa del descontento, básicamente como hizo Chávez y como continúa Maduro. Estos mismos que están en contra del capitalismo, pero que concentran la riqueza del país entre unos cuantos amiguetes, mientras encarcelan y torturan a su oposición política. De vergüenza.

Pueden utilizar todo el marketing que quieran pero Guanyem, Izquierda Unida, Partido Comunista y Podemos se presentan juntos a las elecciones, porque son lo mismo y se tapan los unos a los otros.

Artículo de opinión de Aroa Mira, concejal de Bienestar Social e Igualdad del Ayuntamiento de Alcoy

Aquest diumenge 22 de febrer és el Dia per la Igualtat Salarial de dones i homes. Una igualtat que està molt lluny d’aconseguir-se a Espanya ja que en aquest moment (dades 2012), la diferència salarial entre dones i homes és del 24%, és a dir, les dones guanyen un 24% menys que els homes per realitzar un treball en les mateixes condicions. Per guanyar el mateix, les dones han de treballar 84 dies més que els homes. A més les dones representen el 64% del total d’assalariats amb baixa ganància.

Les dones estan patint en «silenci» primer la crisi econòmica i després les reformes del Partit Popular. Dos fets que han truncat bruscament els avenços aconseguits durant tota l’etapa democràtica, que va suposar una millora de la qualitat de vida de les dones, un reconeixement cada vegada més ampli dels seus drets i de la seva aportació a la societat.

Des que governa el PP està augmentant la desigualtat entre homes i dones, tant en l’accés al mercat laboral, com en les condicions laborals i retributives.

Com demostren les dades:

– Des que va arribar el PP al govern s’han perdut 162.000 llocs de treball femenins, un descens que no es pot justificar només per l’empitjorament del cicle econòmic, sinó que una part important es deu a la política econòmica del PP i principalment a la Reforma Laboral i a les retallades en serveis socials, on treballen majoritàriament dones. El resultat d’aquestes retallades és que en els últims tres anys s’han perdut 200.000 llocs de treball de dones en el sector públic.

– Espanya es troba entre els països amb menor contribució femenina a l’ocupació: només el 54,7% de la població femenina entre 20 i 64 anys treballava en el tercer trimestre del 2014, 9 punts menys que mitjana europea i molt allunyat del 74% que estableix l’objectiu Europa 2020. Per assolir aquest objectiu s’haurien de crear al voltant de 3 milions de llocs de treball femenins fins al 2020.

– Amb el PP s’ha intensificat el procés de substitució d’ocupació femenina a temps complet per ocupació parcial: 392.000 llocs de treball menys a temps complet i 230.000 llocs de treball més a temps parcial. El temps parcial té rostre femení: hui el 75% d’aquesta ocupació està ocupat per dones.

– Per primera vegada en 40 anys està caient la població activa femenina: en els últims dos anys s’ha reduït en 68.000 persones, un fet alarmant perquè el mercat laboral està deixant de comptar amb les dones i es tornen a replicar els estereotips que situen la dona a la llar i fora del mercat laboral.

– El nombre de dones desocupades s’han incrementat en més de 200.000 persones des de finals de 2011 i la taxa d’atur s’ha situat en el 25%, 2,2 punts per dalt de la taxa d’atur dels homes. A més 1,13 milions de dones porten parades més de dos anys, el 43% del total de dones aturades.

– La devaluació salarial i l’augment de la desigualtat com a conseqüència de les polítiques de la dreta tenen com a resultat una doble discriminació per raó de gènere. Els treballadors pobres són, en la seua immensa majoria, treballadores pobres. La pobresa té cara de dona.

Tot això ha fet que al Global Gender Gap que mesura la igualtat entre dones i homes, Espanya haja baixat des del lloc 12 en igualtat que ocupava el 2011 al lloc 29 el 2014, hem baixat 17 llocs en tres anys. En participació política hem passat el lloc 5 en 2011 al lloc 23 en 2014, és a dir, 18 llocs menys en tres anys. És clar que amb el PP la igualtat entre homes i dones retrocedeix, però el més preocupant és que ni tan sols està en la seua agenda política.

Per a nosaltres aconseguir la igualtat de gènere, a més d’un objectiu democràtic per al compliment de drets fonamentals a la no discriminació, és el gran repte que té plantejat el nostre país. Les dones espanyoles, que van experimentar durant tota l’etapa democràtica una constant millora de la seua qualitat de vida i un reconeixement cada vegada més ampli, dels seus drets i de la seua aportació a la societat, són plenament conscients que la crisi econòmica i les polítiques del PP han truncat bruscament el que semblaven avenços sense possibilitat de retrocés.

Una de les vies de solució a aquests desafiaments passa per un conjunt de polítiques per aconseguir una taxa d’ocupació de la dona igual a la dels homes i la reducció significativa de la bretxa salarial. Per això un primer objectiu de les nostres polítiques és augmentar la participació de les dones en el mercat laboral i reduir la diferència amb la taxa d’ocupació dels homes que hui és de 10 punts.

Per tal de combatre les discriminacions directes i indirectes que provoquen l’actual bretxa salarial donem suport a la elaboració d’una Llei d’igualtat salarial de dones i homes. Aquesta llei desenvoluparia instruments eficaços per combatre la discriminació salarial, entre ells el reforç de les actuacions de la Inspecció de Treball i de Seguretat Social en aquest àmbit i l’obligació empresarial de disposar d’un llibre registre actualitzat en el qual figurin, desagregades per sexe, totes les retribucions, qualsevol que sigui el seu concepte, que perceben els treballadors i treballadores de l’empresa. A més, en desenvolupament de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, la nova llei d’igualtat salarial incidirà en la necessitat de garantir la igualtat en l’ocupació i la formació i combatre els efectes discriminatoris que generen tant els contractes a temps parcial com els contractes temporals, així com les interrupcions de la vida laboral per motius de cura, en el salari, les prestacions i les pensions de les dones.