junio 2015

Artículo de opinión de Amalia Payá, concejal del Partido Popular en Alcoy

Llevamos unos días con el politiqueo revolucionado, leemos y escuchamos en los medios todo tipo de comentarios sobre las famosas dedicaciones exclusivas, o lo que es lo mismo, los sueldos de los funcionarios. Sin duda es un tema “delicado” por lo espinoso y molesto que resulta hablar de ello. Porque a pesar de que los “nuevos aires” de la política parecían soplar con trasparencia, faltan desde el principio luz y taquígrafos ante el sueldo de los políticos.

Las reglas del juego marcan que la adjudicación de la dedicaciones exclusivas en un ayuntamiento, son decisión expresa de su alcalde, proporcionándole así un arma letal para mermar a su oposición, porque cuantos menos recursos des a tus adversarios y más des a tus posibles socios más “libertad” tendrás a la hora de gobernar.

Bueno pues dicho y hecho. El alcalde de Alcoy ha aprovechado esta arma, con precisión suiza. Lo primero que ha hecho es asignarse el 100% de las dedicaciones a su grupo. ¡Toma ya!, 9 de 9 porque según dice necesita a todos al 200%. Y no solo eso, además pretende nombrar 5 Tenientes de alcalde (la ciudad de Valencia solo tendrá dos), un portavoz, dos concejales con delegación y un Alcalde, que tendrán un sueldo medio de unos 47.500 € (Alcalde 56.444,67 €) en total el gobierno costará anualmente a las arcas municipales un montante de 426.690,87 €, ¡no está mal!, algo más de 71 millones de las antiguas pesetas.

Muy poco “estético” es este gesto, porque en un reparto proporcional por votos y con el mismo criterio que se pretende aplicar al resto de grupos, le podrían corresponder unos 6 concejales liberados, si bien es verdad que de este modo se asegura el gobierno en solitario. Aun así llama poderosamente la atención que en el resto del reparto libere al 55% de los concejales de Guanyem (2 dedicaciones al 100 % y una al 75%), al 50% de Ciudadanos ( 2 dedicaciones), al 50% de Compromis (1 al 100% y otra al 50%), cuando llega la parte del Partido Popular tan solo ofrece liberar al 44% de sus concejales (1 al 100 % y otra al 75%). Está claro a quién quiere beneficiar y a quien quiere perjudicar en su función fiscalizadora y controladora. Con la premisa de olvidarse que dirigir un Ayuntamiento, no es gobernar exclusivamente para los que te votaron, sino hacerlo para todos y cada uno de los alcoyanos, defendiendo la posibilidad de que nadie se quede sin ser representado.

Una vez ubicados en este contexto, resulta más sencillo interpretar, la situación y también la justa reivindicación en el caso del edil del PP Eduardo Tormo. Ya es sabido que su puesto de funcionario municipal, es incompatible con el desempeño de su cargo de concejal, y por tanto, al renunciar a su actual ocupación también renuncia a su sueldo como funcionario y por tanto al sustento familiar. Dependería por tanto exclusivamente del sueldo de concejal sin delegación al 100 %, que es el que le correspondería y que es aproximadamente un 15% más bajo que el actual de funcionario, algo que asume con todas sus consecuencias en uso de su responsabilidad como persona elegida por los ciudadanos de Alcoy. Es aquí donde es fundamental recordar que a ninguno de los anteriores funcionarios que fueron elegidos concejales en el Ayuntamiento de Alcoy se les negó la dedicación exclusiva, por tanto no conceder la dedicación al 100 % sienta un precedente cuanto menos peligroso, pues niega el acceso a la política a los funcionarios municipales.

Ante esta situación nuestro flamante alcalde, plantea, propone como se hace muchas veces en política, una solución intermedia, aunque sepa que eso no arregla las cosas, pero le ayuda a limpiar su conciencia y su imagen de cara a la galería. Propone darle a Eduardo Tormo un 75 % de dedicación. Si, el Alcalde hace un brindis al sol y aboca a un representante de los ciudadanos a renunciar al 40% de sus ingresos actuales… o a abandonar su derecho de representar a aquellos que le votaron poniéndole al pie de los caballos y obligado a dimitir. Esta es la regeneración política de la que algunos hablan pero que como vemos nuestra máxima autoridad se resiste a que sea una realidad.

Parece ser además que hay quien valora tanto desde algunos círculos, como desde algún medio y da opciones como si de una cuestión de trueques se tratara, en cuanto que Edu Tormo debería ser el portavoz municipal de su grupo y el tema quedaría solventado. ¿A qué estamos jugando?, estamos hablando de nuestra tierra.

Es obvio que todo esto no es razonable, y así se lo hemos trasmitido a nuestro alcalde… porque ahora más que nunca las personas, Alcoy, necesita respuestas inmediatas y coherentes. Ya no solo por nuestros votantes, sino por la lucha de las garantías democráticas de todos los ciudadanos, algo que es nuestra responsabilidad y nuestra legítima vocación.

Article d’opinió de David Abad, portaveu del Grup Municipal de Compromís

Aquestes setmanes post-electorals estan sent molt riques en titulars i notícies que denoten la falta de cultura democràtica real en la política de l’Estat Espanyol.

Per una banda tots hem vist que el PP té un mal perdre. Frases contradictòries i propostes sense memòria. Per una banda acusen als partits progressistes de “frontisme” contra el PP, i ens trobem a Esperanza Aguirre proposant a PSOE i Ciudadanos un Front contra Podemos.

Per altra banda, Rajoy proposa que sempre obtinga l’Alcaldia la llista més votada, i posen per exemple l’Alcaldia de València, se’ls ha oblidat que Rita va ser Alcaldessa per primera vegada quan no era la llista més votada i va fer un pacte amb Unió Valenciana.

Sembla que la llei siga bona mentre els beneficia i hi haja que canviar-la quan els perjudica. Una primera mostra de poca democràcia. Potser si a l’Estat Espanyol la separació de poders fóra més real estaríem parlant en altres termes, el legislatiu, l’executiu i el judicial es barregen d’una manera que el President del Govern si té majoria absoluta té un control total de la democràcia.

I com que als Ajuntaments ocorre una cosa molt semblant, no està mal recordar com està muntat el sistema electoral espanyol. I que hauria d’estar gravat a foc. Quan votem, tant per al Govern de l’Estat com per als Ajuntaments, mai votem a l’Alcalde ni al President del Govern. Sembla una obvietat, però el 90% dels electors no ho saben. Ací votem partits i els partits són qui trien Alcalde i President del Govern. Seria una fal·làcia que la llista més votada obtinguera el govern directament sense una segona volta o un altre sistema on els votant sapigueren que està votant a la persona que encapçalarà un govern.

A Alcoi tenim un exemple clar d’eixe dèficit democràtic. El PSOE té una majoria simple i no té necessitat de pactar amb ningú per governar. Amb una certa prepotència no s’adona que és la vegada en la història recent amb menys diferència entre el partit menys votat (quasi un 13%) i el que més (un 30%). De fet no hi ha cap grup amb 1 o 2 regidors, que ha sigut una constant en les últimes legislatures.

Això vol dir que el bipartidisme està ferit, i que a més, la societat és més plural i vol que els partits s’entenguen entre ells, però els Ajuntaments són molt presidencialistes i des del dilluns l’alcalde d’Alcoi ha signat desenes de decrets de coses importants on no necessita per a res l’opinió del Ple.

Eixe és el dèficit democràtic, i tot això sense entrar en què és l’Alcalde qui decideix els criteris amb els que uns Regidors cobraran per ser-ho i altres no. No ho ha fet d’una manera proporcional com nosaltres vam proposar. L’alcalde ha decidit que tots els del govern puguen viure de la política quan sols l’han votat 1 de cada 5 alcoians majors de 18 anys.

Sense entrar en este tema, tot seria més fàcil si durant els 4 anys passats la Regidora de Règim Interior haguera fet la seua faena i haguera posat damunt la taula un Reglament Orgànic municipal que ho regulara tot mane qui mane. Ara entenem per què no tenien interés en fer eixe Reglament, era massa descarat dir que: “si el govern és del PSOE, tots els nostres regidors cobraran”.

Una altra mostra de dèficit democràtic, en este cas d’un partit concret, com és Ciudadanos és l’expulsió massiva de regidors seus al País Valencià quan algun d’ells ha donant suport a un govern on està Compromís. Una estratègia electoral de fer veure que Compromís som “el dimoni” es posa per damunt dels resultats electorals o la voluntat del càrrec electe, que és qui coneix la realitat del poble. Molt trist.

La llista de dèficits democràtics de les nostres institucions seria immensa, començant precisament per la pròpia llei electoral i acabant en la Corona. El que no està gens clar és que es vulguen canviar quan les coses no ixen favorables per al qui governa. El PP i el PSOE es van posar d’acord en l’article 135 de la Constitució i amb la successió del Rei, no seria d’estranyar que per protegir-se entre ells, amb açò de la llista més votada també ho feren.

Article d’opinió de Fonèvol

Enguany sí que es nota la diferència. Vam començar amb una dona en el Casal, una cronista. Després els Realistes amb la discriminació positiva cap a les seues dones dianeres. L’ajuntament va autoritzar una entradeta a Fonèvol durant el mes d’abril. La junta de Rams dels Marrakesch decidint que la diana fos femenina.

Més tard la segona diana de moltes filaes demostrava que als xicons i les xicones no els agafa cap malaltia si desfilen junts, i les caps d’esquadra dels Marrakesch o dels Llauradors que fa temps que ens ensenyen com són d’elegants.

També va ser sorprenent l’acompanyament del Sant Jordiet durant l’entrada, amb xiquets i al menys dues xiquetes amb el vestit oficial de la seua filà. I ara ens arriben veus de diferents filaes que han admés dones de fulla després de festes, fins a ser actualment unes 67 dones de ple dret.

Finalment hem encetat el camí cap a la igualtat.

Volem expressar el nostre desig que els nous regidors de festes i igualtat tinguen, al menys, el mateix tarannà que els que deixen els càrrecs i promoguen la participació paritària de les dones en la festa.

Ara ens agradaria suggerir a les filaes canvis respecte a la nomenclatura, sabem que les paraules són importants. La nomenclatura emprada per a les dones, quan les filaes donen les seues dades a la premsa, és diversa: damas, diseño femenino, mujeres vascas, mujeres, componentes femeninas, acompañantes, col·laboradors, acompañantes femeninos y colaboradores femeninos. L’obsessió per masculinizar és tan gran que utilitzen «colaboradores» femeninos en lloc de «colaboradoras», si són femeninos no poden ser «colaboradores».

Quant a la gent de fulla completa només la filà Realistes especifica: «festeros/as».

Hem de continuar avançant i moltes filaes s’han d’adonar que les dones existeixen i que han de tindre els mateixos drets que els hòmens.