Últimas Noticias

La publicación especial que ha lanzado COPE ALCOY con ocasión de las Fiestas de Moros y Cristianos de este 2024 ha...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Hoy jueves hemos recordado que el 23 de abril no coincidirá con las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy...

Hoy jueves hemos recordado la explicación que hace Jesús Cees de los hechos que ha protagonizado recientemente en Alcoy a...

Descargar Els Capitans
Cerol original

Col.lectiu-Compromís pedirá que el suelo rústico no tribute como urbano

La coalición Col·lectiu 03820 – Compromís de Cocentaina presentará una moción en el próximo pleno municipal para que la Dirección General del Catastro realice un ajuste que permita que el suelo catalogado como rústico deje de tributar como urbano atendiendo a los cambios de la Ley Hipotecaria y del propio catastro. Desde la formación política recuerdan que estas modificaciones establecen que los suelos urbanizables que no estén desarrollados serán calificados como suelo de naturaleza rústica en lugar de suelos de naturaleza urbana, a efectos de su valoración catastral. De esta manera los contribuyentes pagarán la contribución rústica y no urbana de estos terrenos, hasta que cuentan por ejemplo, con infraestructuras de saneamiento y agua potable.

El portavoz de Col·lectiu 03820 – Compromís, Xavier Anduix, explica que la propuesta es una modificación del valor catastral de un terreno, pero no de su calificación en el Plan General «un suelo urbanizable seguirá siendo urbanizable , aunque pagará como rústico hasta que sea desarrollado. Por tanto, no se trata de un cambio de la calificación urbanística del suelo, sino de la calificación únicamente a efectos catastrales. Es decir, si un zona está definida como suelo urbanizable , seguirá siéndolo, y las edificaciones que haya se encontrarán en la misma situación urbanística que estaban antes de la aprobación de la ley», matiza.

Por último la formación política insta a que el Ayuntamiento contestano aporte en la mayor celeridad posible la documentación a la Dirección General del Catastro para que efectúe la correspondiente revisión «así los propietarios de terrenos afectados pueden ver reducida de forma considerable su recibo de la contribución en el ejercicio 2016″, concluye Anduix. 

El Alcoyano cae ante el Barça B

El Alcoyano no consiguió ayer domingo imponerse ante el Barcelona B en un partido en el que el conjunto catalán se adelantó en el marcador del Mini Estadi en el minuto 41 con un tanto de Aitor. A pesar de ello el Deportivo intentó conseguir ocasiones de gol a lo largo de la segunda mitad del encuentro   de la mano de Alfaro, Álex Rubio y Mustafa pero que cayeron en saco roto.

El entrenador del Deportivo, Andrés Palop, agradeció en la rueda de prensa posterior el esfuerzo de la plantilla «es cierto que estamos orgullosos del trabajo. El grupo ha hecho todo lo que tenía que hacer para ganar. El equipo de la segunda parte es el que quiero, generando ocasiones y dejando al rival en su campo. Lo hemos hecho todo, pero sin la recompensa del gol”, dijo el técnico blanquiazul. También se refirió al resultado del partido «esta derrota refuerza al equipo. Las analizaremos en profundidad y cuando vean lo que han hecho les reforzará. Con tantas ocasiones, saben que en otro partido alguna entrará”, sentenció.  Por último Palop habló del juego «el Barça B ha ganado de una manera anormal. Sorprende que no haya podido hacer su juego, aunque ha sido porque enfrente estaba el Alcoyano que le ha exigido muchísimo”, concluyó.

La próxima cita será el domingo en el Collao donde en el Alcoyano se enfrentará al Badalona.

Ficha Técnica

FC Barcelona B: Ortolá; Godswill, Tarín, Grimaldo, Costa; Enguene (Kaptoum, min. 66), Samper (Ros, min. 73), Gumbau, Aitor (Maxi, min. 79); Dongou y Cámara.

CD Alcoyano: Marc; Mode, Mario, Óscar López, Navarro (Álex Alonso, min. 84); Alfaro, Fran Miranda, Carles Salvador (Devesa, min. 81), Abraham (Musta, min. 61); Rubén Ramos y Álex Rubio.

Árbitro: Ripoll Solano (balear). Amonestó con amarilla  en el Alcoyano a Álex Rubio, Mario, Rubén Ramos. En el Barça la vieron Godswill y Dongou.

Goles: 1-0, Aitor (min.41).

Ana Delia Gisbert vocal de la Federación de Municipios

La alcaldesa de Benilloba, Anna Delia Gisbert, ha sido elegida como vocal de la Federación Valenciana de Municipios y Provincias de cara a los próximos cuatro años. El acuerdo entre PSOE y Compromís ha permitido el nombramiento del alcalde de Elda, Rubén Alfaro, como Presidente así como el reparto de competencias mediante el cual la primera de las formaciones políticas asumirá las áreas de trabajo, relaciones institucionales, coordinación y vertebración territorial mientras que la segunda se encargará de régimen interior, asesoramiento jurídico y búsqueda  de subvenciones y formación.

La asamblea de la Federación tuvo lugar en el Oceanográfico de la Ciudad de las Artes y las Ciencias de la ciudad Valencia y Anna Delia Gisbert destacó la importancia de este organismo «entidades como la FVMP tienen gran importancia ya que pueden ser un punto de encuentro para los diferentes pueblos del país, en especial para los más pequeños. Pueden beneficiarse de asesoramiento o cobertura informativa, por ejemplo «, concluyó.

Un incendio calcina cultivo y terreno forestal en el Barranc del Cinc

Un incendio hizo saltar todas las alarmas ayer en una zona del Barranc del Cinc cercana al Teular del Llonganissero. Las llamas empezaron pronto a ser visibles desde gran parte de los puntos de la ciudad y rápidamente se desplazaron hasta la zona tres dotaciones de bomberos del Consorcio Provincial de Alicante, dos brigadas de emergencia con dos autobombas un agente medioambiental y un coordinador, según los datos facilitados por el Gabinete de Comunicación de Emergencias de la Comunidad Valenciana a través de su cuenta de Twitter.

El fuego quedó controlado al filo de las diez de la noche aunque después se desató un pequeño conato que fue extinguido hacia las once. En total se calcinaron cerca de 5.000 metros cuadrados de terreno de cultivo así como forestal y los bomberos trabajaron en la zona hasta bien entrada la noche para refrescar la zona y evitar posibles rebrotes. A faltar de estudiar la zona las primeras hipótesis apuntan a que el incendio fue provocado.

 

El Enrile pierde ante un fuerte Liceo

El Enrile PAS Alcoy perdió ayer sábado por 5-2 ante el Liceo en un partido en el que los liceístas se adelantaron en el marcador en el minuto ocho de partido al transformar una falta directa un Pau Bargalló y a pesar del empate conseguido un solo minuto después por Marc Figa, consiguieron seguir imponiéndose en el encuentro disputado en el Palacio de los Deportes de Riazor y en el que Ferran Fornatge. Tras el descanso, los de Carlos Gil aumentaron su ventaja en el marcador al aprovechar Jordi Bargalló un pase de su hermano Pau, lo que significó el tres a uno y el inicio de unos plácidos minutos para el equipo local. Finalmente Ferran Formatjé puso el 5-2 en el minuto 37.

Ficha técnica:

Liceo:  Xavi Malián, Josep Lamas, Pau Bargalló, Jordi Bargalló y Toni Pérez. También jugaron Germán Nacevich, César Carballeira, Oriol Vives y Dava Torres.

Alcodiam: Marc Grau, Ferrán Formatjé, Pere Cañellas, Gonzalo Pérez y Marc Figa. También jugaron Aniol Mangas, David Aguilar y Carlos Pérez.

Guanyar lamenta que el Gobierno no acepte sus propuestas de tasas y precios públicos

Guanyar Alcoi ha lamentado que el Gobierno Local del Partido Socialista no haya aceptado ninguna de sus propuestas para tasas y servicios públicos de cara al próximo año y que contemplaban bonificaciones para las familias y colectivos más desfavorecidos así como descuentos en las instalaciones deportivas y culturales de la ciudad. La plataforma, a través de la concejal Naiara Davó, ha señalado que el Ejecutivo no ha tenido en cuenta el trabajo de la oposición «es una muestra más de falta de transparencia del Gobierno porque ni siquiera nos han explicado las razones», ha detallado Davó. Por último  la edil ha indicado que el alcalde, Antonio Francés, y su gobierno «actúan como la derecha más autoritaria» al plantear la retirada de competencias del pleno para trasladarlas a la Junta de Gobierno. Sobre ello Davó concluye «es un atentado contra la democracia», destaca.

Cocentaina se suma al 9 d´Octubre

Cocentaina también ha celebrado durante el día de hoy los actos centrales del Nou d´ Octubre que han estado condicionados por las previsiones del tiempo ya que ante la posibilidad de chubascos el acto institucional se trasladó del Parque del Ferrocarril, donde estaba previsto inicialmente, al Teular. No obstante el sol lució a mediodía y la programación se desarrolló con normalidad en el escenario exterior de este espacio cultural contestano.

El 9 d´ Octubre en la Villa Condal ha contado con música tradicional, bailes populares de la mano de los Grupos de Danzas Cocentaina y El Convent así como la lectura del manifiesto que  ha ido a cargo de la edil de Cultura Marcela Richart en representación del PSPV, partido al que este año le correspondía la redacción del texto. La concejal, acompañada por gran parte de los ediles de la Corporación Municipal, ha recordado en su discurso los hechos históricos que marcan el contexto de esta jornada y ha instado a que llegue a la Comunitat «una financiación real, solidaria y responsable, que nos permita avanzar como pueblo y como sociedad», ha indicado. Finalmente ha concluido su intervención recordando al poeta contestano Vicent Valls y seguidamente la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet ha interpretado la Muixeranga para poner el punto y final al acto. Señalar también que ha sonado una pieza de Al Tall para rendir un pequeño homenaje al joven Miquel Grau asesinado hace ahora 38 años.

La meteorología ha permitido también que se llevara a cabo el pasacalle aunque si que ha obligado a la suspensión de las tradicionales paellas en el Parque del Barrio de San Hipólito, una decisión que se tomó el día anterior debido a la lluvia y que fue consensuada por todos los partidos políticos.

Gran parte de los ediles de la Corporación han estado presentes en el acto
Gran parte de los ediles de la Corporación han estado presentes en el acto

Manifiesto Nou d´Octubre

Un any més, el País Valencià torna a viure la tradicional festa del 9 d´Octubre, en la qual els valencians i les valencianes conmemorem el nostre naixement com a poble. Fou un 9 d´octubre de 1238, fa ara exactamente 777 anys, quan Jaume I va fer l´ entrada solemne a la ciutat de València i, pocs mesos després, ens va donar els Furs valencians, unes normes que aniran consolidant-se, que aniran incorporant poc a poc ciutats i viles a les Corts Valencianes per a constituir finalmente un nou regne.

És essencial per a qualsevol poble no perdre mai els seus orígens, perquè com diu Raimon, «qui perd els seus orígens perd la identitat». Per això el que estem fent ara i ací és conmemorar una fita històrica que ha marcat  intensament la nostra realitat passada, present i futura. Per això, hui és un día de celebració, huí és el día en què volem celebrar de manera popular i festiva, però també reivindicativa la nostra identitat col·lectiva i els trets que ens distingeixen com a poble, com a poble que es sent digne de ser-ho, com a poble tolerant, obert i acollidor.

Però no podem tant sols quedar-se en el passat. Hem de viure en el present i adonar-se que vivim temps dífícils  i que la situació económica dolenta que ens afecta ja no és sols una crisi econòmicam sinó que s´ha transformat en una autèntica crisi social, una crisi de valors i de principis, En aquesta tasca els qui tenim responsabilitats públiques hem de tenir un plus de responsabilitat ja que, donada la situació, caldrà no sols no balafiar els recursos sino no equivocar-nos en donar les respostes que la  gent ens està demanant a tots. 

Molts han volgut dir quines són o no són les nostres senyes d´identitat, oblidant que la convivència i la decència democràtica és sense cap dubte, la millor de les senyes d´identitat del poble valencià. Un poble que en els darrers anys s´ha vist com s´associava la nostra terra a la corrupció, als sobrecostos, als grans projectes buits…oblidant el día a día de les persones, els seus problemes i les seus il·lusions per al futur. El País Valencià no és una terra corrupta. Els valencians i les valencianes som tan honrats com el que més. Els que han sigut corruptes han sigut els seus dirigents. 

Tanmateix, aquesta festa del 9 d´Octubre no pot ser només un acte testimonial: eixigim una societat més justa i integrada, més culta i amb un major grau d´ identitat. Per això no podem oblidar que les polítiques neoliberals on l´austeritat ha volgut substituir les persones ens han portat a: 

Que hi haja més d´un milió de valencians que viuen sota el nivell de la pobresa i en risc d´exclusió social, una part d´ells xiquets.

Que a les nostres terres hi ha hagut més de 160.000 execucions hipotecàries entre 2007 y 2014.

Que tenim 1 de cada 4 depenents amb el dret reconegut en llista d´espera.

Per revertir aquesta situació necessitem també un finançament real, solidari i responsable, que ens permeta desenvolupar-nos com a poble i com a societat.

Nosaltres, com a representants electes de la ciutadania de Cocentaina, volem refermar-nos en el compromís que hem adquirit amb tots els veïns i veïnes de lluitar per la defensa dels interessos del nostre poble. I , tingueu-ho clar, lluitarem per les reivindicacions de Cocentaina davant de qualsevol administració, independentment del color polític que la governe, com ho fem sempre. Perquè al nostre entendre, Cocentaina sempre és primer i nosaltres estem on estem, per a servir als interessos del poble. 

Pero no sols necessitem recursos econòmics, ens calen homes i dones formades, persones solidàries, cultes, responsables i innovadores. Perquè, i ho diem amb convicció, la cultura i l´educació són els motors del progrés, de la consolidació social i de la convivència: la cultura i l´ educació són les claus de la llibertat, la llibertat necessària i imprescindible per al progrés i per al futur.

Voldria acabar aquestes paraules amb altres d´un destacat contestà, Vicent Valls:

i quan siga de nit i els gesmins olorosos

en record de l´ abssència dels teus ulls apagats

tornaré a l´ albereda on ens vàrem trobar

aquell día d´ hivern, al passeig del teu poble,

on encara la reixa de les branques dels oms

acullen els ocells que al meu cor ja no canten.

Tornaré a la Font, a la Plaça Tancada, al Palau on les aigües

com antics violins que conten velles històries a les places de pedra.

I el teu nom escriuré en vesprades taronja

en la fràgil memòria d´unes flors de paper

que novembre recorden.

Passaré pels carrers, clivellats pel silenci,

amb fragància d´acàcies i fantasmes de pols.

I de nou tornaré a evocar la distància,

la foguera d´uns llavis com una vinya en flames.

Tornaré

Bon día i Feliç 9 d´Octubre a totes i tots !

Moltes gràcies !

Visca el País Valencià !

Discurso del Presidente de la Generalitat con motivo del 9 d´Octubre

 

Autoritats

Senyores i senyors,

És este un temps d’incerteses. D’incerteses personals, institucionals i socials. Des de fa més anys dels que ens agradaria patim una crisi econòmica de la que anem eixint amb no poques dificultats. Algunes dades són angoixants. En la Comunitat Valenciana hi ha més de 558.400 persones sense treball. La nostra taxa d’atur és superior a la mitjana espanyola 1.737.000 valencians estan en risc de pobresa o exclusió social. La nostra renda per càpita es del 88% respecte de la mitjana espanyola.

El Consell és conscient d’esta realitat i mai desviarà el seu principal objectiu que és superar les desigualtats, recuperar el sentit de la política i reconnectar la Generalitat amb el Poble Valencià. No ho oblidarem mai d’on venim com no oblidem a les víctimes de l’accident del metro de València que avui reben l’Alta Distinció de la Generalitat. La seua recerca de respostes, la seua veu ferida sense descans cada dia 3 en la Plaça de la Verge, la seua dignitat ha estat un clam per a tota la societat.

Les dificultats socials existents no poden ni són obstacle, la crisis no és obstacle per a milers de valencians i valencianes que expressen la seua solidaritat i proclamen la Comunitat Valenciana terra d’acollida per als xiquets, les dones i els homes que, fugint de la brutalitat d’un règim, la guerra, la mort i la destrucció inicien un llarg peregrinatge per tal d’eixir-se’n del malson, buscant desesperadament en Europa un lloc on poder treballar i viure en pau i llibertat. No podem oblidar que abans fórem nosaltres els refugiats, fórem els valencians els que vàrem haver de marxar de la nostra terra. Ahir l’ambaixador de Croàcia deia que en les darreres setmanes al seu país havien arribat 100.000 persones. Croàcia té quasi un milió d’habitants menys que la Comunitat Valenciana.

I la història ve de lluny. Recordem al nostre gran humanista Joan Lluís Vives i a totes aquelles famílies varen ser expulsades del Regne de València i de la resta d’Espanya al 1492. Recordem la migració d’aquells que de la mà del nostre gran escriptor Vicente Blasco Ibáñez marxaren cap a l’Argentina no per l’afany de viure aventures com empentats per la fam.

Recordem l’exili dels qui foren forçats a abandonar el seu país per les seues idees con José Ricardo Morales un valencià distingit avui amb Premi Ambaixador de la Comunitat Valenciana.

Al novembre complirà cent anys i viu a Xile. Allí va fugir amb la seua família a bord del Winnipeg, el vaixell que va fletar Pablo Neruda per a arreplegar a republicans espanyols que van fugir després de la Guerra Civil.

Recordem tots els fills de la nostra terra que tingueren que deixar pares i germans per buscar el sustent per a la seua família que no podien aconseguir a la seua casa.

En paraules de John Donne «Ningú és una illa, complet en si mateix; cada home és un tros de continent, una part de la terra; si el mar es porta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, com si fóra un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teua pròpia. La mort de qualsevol home em disminueix perquè estic lligat a la humanitat; per tant mai faces preguntar per qui dobleguen les campanes: dobleguen per tu.» Per tant, com no podem ser terra d’acollida quan tantes i tantes vegades em demanat als demés que ens acolliren? Ningú pot prohibir la solidaritat.

Hui es 9 d’Octubre. Què celebrem? Sembla una pregunta retòrica, però no ho és tant. Si li preguntarem a un cristià ens diria que celebra la incorporació del Regne de València a la cristiandat. Si li preguntem a un historiador, l’entrada de Jaume I en la ciutat de València i la construcció dels fonaments del futur Regne. Si ho fem a un poeta com Vicent Andrés Estellés, la resposta seria el dia gran d’un poble unit, alegre i combatiu.

Hui 9 d’Octubre de 2015 tal vegada deuríem celebrar, com diu el pròleg del nostre Estatut, el punt d’encontre on «la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià»?

La resposta, molt probablement, la tenim ací, en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat. En els rostres dels jurats en cap de les viles reials de l’antic Regne que ens recorden quins són els nostres deures i les nostres obligacions. Fou un morellà, Francesc de Vinatea, jurat en cap de la ciutat de València, qui va protestar davant el rei pels seus reiterats incompliments dels Furs. I encara que esta és una època i un sistema polític molt diferent, establir certs paral·lelismes no sembla exagerat.

Els drets dels valencians en educació, sanitat, dependència, no son de la qualitat que haurien ser. La nostra potència turística, el nostre sector industrial, la nostra agricultura, les nostres Universitats veuen com el seu impuls és frenat per la falta de recursos. Científics com la alacantina guardonada Àngela Nieto de gran prestigi internacional deurien contar amb més recursos.

Empresaris que volen una Generalitat que els recolze per a canviar el paradigma, per a passar del model productiu de el «jo t’ho faig més barat» al de «jo t’ho faig millor». Si ho fem més barat, seguirem baixant els salaris i empobrint-nos. El millor futur es el de: «jo t’ho faig millor, amb més disseny, més innovació i a un preu competitiu».

No podem exercir els mateixos drets que la resta de espanyols i espanyoles com a conseqüència d’un finançament injust i discriminatori resultat d’un model desigual, amb ciutadans de primera o de segona, segons quin siga el seu lloc de residencia.

Açò no és determinisme històric que condemne per sempre als valencians No volem ser més que ningú; però no acceptem que se’ns tracte com si no fórem ningú. El temps de les falses ofrenes s’ha acabat.

I esta setmana hem donat un primer pas. Un pas ferm. Un pas històric amb la signatura de l’acord per un finançament just per a la Comunitat Valenciana. Un acord entre tots el grups polítics, el agents econòmics i socials i les Universitats. Sabem que no serà fàcil, mai ho ha estat per als valencians i valencianes.

Caldrà trencar tòpics i la inèrcia de molts anys. Caldrà fer pedagogia. Caldrà tindre la sang freda, coratge i tota la intel·ligència. I per a aconseguir-ho hem de mantenir esta unitat i fer-la cada dia més gran, sumant al nostre acord a tots i cadascun dels valencians i valencianes.

Amb tota la solemnitat que té este dia els dic que passe el que passe en la pròximes eleccions este Consell serà lleial a la seua paraula. Caldrà recordar-ho una vegada més: sense autonomia financera, no hi ha autonomia política.

Ara bé, quede clar que la viabilitat de la nostra autonomia no es redueix a una mera qüestió econòmica que han de decidir altres. En gran mesura, depèn de nosaltres.

Senyores i senyors, Ens trobem en un punt en que cal tornar a reivindicar els millors valors dels valencians. La Comunitat Valenciana superarà tots els esdeveniments si recuperem el esperit de l’esport, si recuperem la cultura del treball, si cadascú aporta el seu talent al bé comú. Si aprendemos de la voluntat de superación de un oriolano como Bernardino Ruiz -de 90 años- que fue el primer español en subirse al podio del Tour de Francia.

Si aprenem de la figura de Bernat Martínez subcampió d’Europa i d’Espanya de motos tristament mort en accident, de Concha Montaner un eixemple d’atletisme, de la Federació de esports adaptats de la Comunitat Valenciana per atendre amb persistència a la diversitat i del pilotari Julio Palao -Juliet el d’Alginet- arrelat en el joc nostre més tradicional.

L’autonomia valenciana té futur si som capaços de superar les nostres seculars disputes internes. Cal donar un pas endavant, els ciutadans de la Comunitat Valenciana han de saber que units ho podem aconseguir tot; dividits no serem res. I d’açò, del treball en equip, sap el centenari equip de futbol de Burjassot i Anna Montañana la primera valenciana a jugar en la lliga professional d’Estats Units de bàsquet.

Tots dos reconeguts este matí per la seua inequívoca baralla per persistir contra el pas del temps o per obrir els camins més difícils.

És necessari que de Vinaròs a Pilar de la Horadada, des de les planes de Utiel-Requena fins a l’Horta de València, del Racó d’Ademús al Cap de la Nau s’escolte una veu clara que, per damunt de partidismes i localismes, cante una partitura de exigència, coresponsabilitat i cohesió.

L’autonomia valenciana és viable si ens sentim orgullosos de la nostra cultura i de la nostra llengua. Si seguim el exemple de persones com Jesús Martínez Gerricabeitia un home cult i decent que va donar la seua col·lecció d’art i la seua biblioteca de més de 23.000 volums a la Universitat de València o del guardonat José María Morera que representa la memòria viva del teatre espanyol de les dècades dels anys 60, 70 i 80. No hi haurà renaixement sense cultura.

Com deia Rafael Chirbes, l’escriptor que va retratar la corrupció com un metge forense: «Cultura és allò que alça del sòl la mirada de l’home i el porta a descobrir l’horitzó, cultura és avui el que fa que l’animal es pose a caminar a dos potes encara que a voltes eixa posició li provoque dolors d’esquena»

Senyores i senyors, de la situació en que ens trobem tots no som responsables. Però de buscar la eixida a esta situació sí que ho som tots i totes. Els valencians hem de tornar a creure en les nostres institucions. Confiar amb elles. Pensar que són font de solucions i no de problemes. I això passa, necessàriament, perquè les Institucions donen resposta als problemes dels valencians.

Per a eixa nova fita, anem a necessitar no sols un finançament solidari i equitatiu. Anem a necessitar de tot el capital humà del que disposem. La situació que patim no la pot resoldre només un Govern. Superar l’embós econòmic i social necessita l’esforç, el treball i la complicitat de tota la societat valenciana.

Alguns dels reconeguts avui han estat a la presó per defensar les seues idees o han viscut el menyspreu i l’oblit, uns altres s’esforcen dia a dia per qualificar el seu treball i millorar el nostre món. Representen la millor cara d’esta terra i ens donen forces per a seguir endavant Gràcies en nom de tots els valencians i valencianes.

Senyores i senyors, El 9 d’Octubre de 1238 Jaume I va entrar a la ciutat de València. D’això es compleixen hui 777 anys i huit segles després el seu legat encara perdura en les institucions autonòmiques.

Això per si mateixa parla de la profunditat de les nostres arrels.

Acabe esta meua primera intervenció en un dia tan solemne com el 9 d’Octubre recordant els poemes i les cançons que han acompanyat als valencians durant més de 50 anys, venim d’un silenci antic i molt llarg Com deia Raimon, que avui ha rebut la Alta Distinció de la Generalitat «cante les esperances i plore la poca fe».

Hui tenim motius per a creure amb la esperança d’un futur digen per al nostre poble i superar la poca fe d’aquells que per comoditat o cansament han perdut la il·lusió per la Comunitat Valenciana.

Nosaltres, com aquells que eixiren als carrers en 1977, volem l’Estatut, però el volem amb tots els seus continguts vigents i respectats. Mirant endavant no està de més recordar els versos que Maximilià Thous va escriure per al que ara és Himne: «Valencians, en peu alcem-se, que nostra veu la llum salude d’un sol novell».

Moltes gràcies.