febrero 2016

Manifest de la concentració contra la corrupció celebrada a Alcoi 

De nord a sud i d’est a oest la nostra geografia es veu esguitada per casos de corrupció, a tots els nivells institucionals de diferent color polític.
Ens volen fer creure que són casos aïllats que responen a la cobdícia d’aquells i aquelles que cometen el delicte. No obstant la realitat ens demostra tot el contrari, que la corrupció està institucionalitzada i arrelada en el més profund del sistema.

Els casos destapats al País Valencià apunten a una trama de corrupció, de malversació, de finançament il·legal i de blanqueig de diners perfectament organitzada en el PP, que funciona més com una organització criminal que com un partit polític al servei dels interessos de les classes populars.

Les declaracions dels màxims dirigents del PP fent-nos creure que són “casos aïllats” que són “pomes podrides” és voler prendre per idiotes al conjunt de la societat.
El PP és un partit que porta en el seu ADN la corrupció, no és casual, per tant, que hagen sigut imputats cinc dels sis tresorers que el partit ha tingut al llarg de la seua història, inclosa l’etapa en la qual es deia Aliança Popular. Sembla que lluny queden ja els vestits de Camps, però més encara el cas Naseiro pel qual es va processar per finançament il·legal al llavors tresorer durant l’etapa d’Aznar.
Potser el cas més notori siga el dels “papers de Bárcenas” que assenyala com a receptors de diners negres als més alts dirigents del PP sent una de les seues peces el que ha portat al Partit Popular a ostentar el deshonrós títol de ser el primer partit imputat malgrat el desconeixement de tal fet per part del seu president Mariano Rajoy, en aquell temps president del govern.
Ací a Alcoi tenim experiència en balafiament, amb males praxis, negligències i amb casos sospitosos i d’irregularitats acreditades. El cas de Serelles, màxima expressió de la cultura especulativa i de la rajola, La Rosaleda, una obra il·legal que encara arrosseguem, els Nous Jutjats, un edifici que ens va costar als alcoians més de 3 milions d’euros, sense tindre competències per construir-lo o, ací al costat, el Teatre Calderón amb més de 2 milions d’euros pagats irregularment… i tots els casos amb un denominador comú: NO S’HA BUSCAT ALS RESPONSABLES POLÍTICS.
En el País Valencià els càrrecs públics del PP han viscut en una bacanal de luxe i balafiament, actuant com si la Generalitat, les diputacions o els ajuntaments foren propis, enriquint-se ells i a empresaris amics, i finançant el partit amb diners públics o amb diner negre, mentre han sotmés al poble a la precarietat i a la misèria, retallant en educació, en sanitat i en dependència, acreixent encara més la bretxa entre les classes treballadores i l’elit que ens governa.
No obstant açò, malgrat el que puga semblar, la corrupció no se circumscriu exclusivament al PP, sinó que també esguita a altres partits del règim com és el PSOE (ERES, cas Edu, etc.) o CIU amb les famoses mossegades del 3%, o el cas de la ITV que han servit per a enriquir al clan Pujol.
Açò evidència que existeix una corrupció institucionalitzada que és l’expressió final del règim sorgit de la transició, en la qual tot quedava en les mateixes mans, on el saqueig a les arques públiques ha servit per a teixir xarxes clientelars i caciquils amb les quals sustentar tot l’entramat.
La corrupció està en l’ADN del sistema i del règim del 78 doncs esguita per igual als partits que ho sustenten i a les institucions que ho componen. Corrupció de la qual tampoc escapa la monarquia, i que ens ha portat a veure la infanta asseguda en el banc dels acusats. De manera que només serà possible acabar amb ella acabant amb l’entramat jurídic institucional que ho sustenta, inclosa la constitució del 78.
És per açò i per un mínim d’higiene democràtica, que exigim:

1. La dimissió de tots els càrrecs públics imputats per corrupció.
2. Inhabilitació per a tota la vida per a exercir càrrecs públics, electes o no, dels condemnats i condemnades per corrupció.
3. Justícia i depuració de tots els casos de corrupció.
4. Devolució, amb interessos, dels diners sostrets i malversat.
5. Compliment integre de les penes de privació de llibertat.
6. La il·legalització del Partit Popular per organització criminal.

Artículo de Opinión de Jorge Sedano, portavoz de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Alcoy 

¿Ironías del destino?. Pues va ser que sí. A Barbero, Concejal de seguridad del Ayuntamiento de Madrid, se le ve el plumero. ¡Ya lo creo que se le ve!.

No se puede estar en misa y repicando. Si eres un cargo público, no puedes insultar, cuando otros te insulten. No puedes ser escracher y anti-escracher al unísono. ¡No amigo Barbero, no!.  No te puede gustar la mochila y el coche oficial a un tiempo. No te puede gustar hoy la anarquía y la trinchera callejera, que pueden resultar “guay” y mañana pretender que impere un pulcro orden inquisidor porque a tí te interesa. ¡Pues va ser que no!.

Otra cosa distinta es que te puedan gustar a un tiempo el campo y la playa, o que la  Coronita, con tajada de limón te guste tanto como el tinto-verano que, por cierto, también lleva algo de efluvio cítrico. Pero lo que no puede ser, Concejal de Seguridad Barbero, es que te guste a un tiempo la mochila y el coche oficial. Porque una cosa es caminar e ir con metro a casa y  otra que te lleven con gorra de plato montado “castamovil de tota la vita”.

Seguro que Barbero en el asiento trasero del Audi algún día ha pensado: “joder, han pasado cuatro putos días y ya soy casta; menos mal que  no uso gomina, como mi colega maño”. ¡Y yo con estos pelos! -se dirá Barbero-.

Cuando alguien con una gran responsabilidad política, como es el caso, dice que lo ocurrido (refiriéndose a los policías que se manifestaban) le recordaba a “actos de grupos fascistas” se está retratando. Pero cuando, además, sale corriendo custodiado por guardaespaldas,  coche oficial y la mochila del “Carrefu”a cuestas, obviamente además de retratarse, se está “retractando” de sí mismo. Y de sus propios principios anticasta. 

Gobernar es jodido. Que te insulten también. Lo sé. Y tú, hoy también.