mayo 2017

Article d´Opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Estem al “mig any de la legislatura”, tenim un capità i cavallers que van apel·lar a la seua Filà, als alcoians, que realitzarien una gran tasca, eren poquets però es multiplicarien, tenien voluntat de consens i demanaven la col·laboració de tots per fer un gran càrrec.

Va explicar idees, va vendre projectes, però a hores d’ara sols hem vist molta palla i molt poc de forment i no serà, almenys des de Compromís, que ens hem ofert a col·laborar i a treballar en projectes conjunts.

La sensació majoritària dels que vivim a Alcoi, es que estem en caiguda lliure i el capità, Toni Francès, no està treballant en la planificació de l’any de càrrec.

En dos anys, millor dit en sis anys, la legislatura anterior i el que portem d’aquesta no s’ha fet ni un metre quadrat de sol industrial. A hores d’ara, la única esperança d’alguna activitat per desenvolupar progrés econòmic, que no ens porte a contaminar un aqüífer, és el projecte de Parc Tecnològic de l’Illa de Rodes, projecte presentat per Compromís fa més de 10 anys i ara entrarà en la subvenció de 10 milions que ens dona Europa. Per que l’altre gran projecte, el polígon mancomunat està dormint el somni dels justos, malgrat d’estar al cap davant de la Manco el regidor que va dir fa sis anys, que si acabava la legislatura sense fer-ho demostraria la incompetència del govern. Ja fa dos anys que va acabar la legislatura i continuem igual.

El manteniment bàsic de la ciutat està sota mínims, el capità i cavallers ens han abandonat; voreres trencades, carrers per asfaltar, … i un seguit d’excuses per defendre’s.

Ens han promès que ens incorporaran al segle XXI, que tindrem una ciutat “Smart” City i en realitat el que tenim és un “600” City, per la lentitud en incorporar nous avanços tecnològics que a hores d’ara no ho veiem més enllà d’algunes APP per als mòbils.

Des de Compromís ho tenim clar, per damunt de qualsevol interès de partit està el benefici de tots els alcoians i comarca, i nosaltres continuarem proposant projectes amb l’esperança de consensuar i avançar. Projectes com les habitatges col·laboratius per a la tercera edat, projecció de l’Alcoi comercial a través d’una estratègia singular, recuperació de l’espai del cinema Goya, l’alberg per a joves, l’anella verda, projecció d’Alcoi a través d’una estratègia cultural, Vivim Els Clots, Vivim Santa Rosa, entre d’altres i com no el Polígon Mancomunat i el Parc Tecnològic de Rodes.

A més a més, hem posat a disposició del capità tots els nostres recursos i contactes a nivell de Generalitat i altres institucions per ajudar-lo a fer un bon “boato”.

Ara bé, tot ens fa pensar, el fets així ho demostren que el dia de l’entrada, el capità arrancarà i li faltarà el casc o la capa o fins i tot la carrossa i ens voldrà convèncer que el seu “boato” és així, que el problema ha estat per la falta de col·laboració d’altres: el ballet no ho ha fet bé era culpa de les ballarines; la banda no ha bufat suficient o l’associació no li ha donat suficients diners. La realitat és que el capità i els cavallers han passat, i ara “mig any” la filà, els alcoians, veiem que no va ser encertat triar este capità per a que baixe per Sant Nicolauet representant-nos.

Esperem que amb el “mig any” que queda vulga rebre l’ajuda, doncs els Alcoians ens juguem molt en aquest “boato”.

Artículo de Opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Alcoy

Después de tantos años de legítima reivindicación, por fin los vecinos de la calle Entenza podrán ver cumplido su deseo. Si todo va bien, en un futuro próximo, esta calle se podrá urbanizar y se convertirá en una calle mucho más amable para vivir. Ya era hora, la verdad es que ya tocaba. Y hasta aquí todo perfecto.

Pero, y casi siempre suele haber un “pero”, parece que la solución que se propone en el proyecto de urbanización no satisface completamente las expectativas que se esperaban (y así lo han manifestado también los vecinos) para esta “nueva” calle Entenza. Uno de los principales problemas que presenta este proyecto es la desaparición de las plazas de aparcamiento. A nadie se le escapa que en una zona en la que, ya de por sí, cuesta encontrar aparcamiento, el hecho de que se eliminen 70 plazas, provocará que ese problema aumente de manera exponencial. Evidentemente, si se propone que la calle Entenza tenga dos carriles y las aceras más anchas para poder colocar arbolado y mobiliario urbano, alguna cosa se tiene que sacrificar, porque la anchura de la calle es la que es, y ahí no hay nada que se pueda hacer, por tanto, es lógico que sean los aparcamientos los elegidos para desaparecer.

Sin embargo, ahora es cuando surgen varias dudas, si de lo que se trata es de “humanizar” la calle Entenza y reducir la cantidad de vehículos que pasan por ella (18.000 vehículos diarios, nada más y nada menos, según informaron los técnicos en la presentación del proyecto), ¿no sería más lógico que tuviera sólo un carril? De esta manera podría haber zona de aparcamientos, incluso, por qué no, podría estudiarse la posibilidad de hacer un carril bici. Pero, entonces, ¿por dónde pasarían la mayoría de esos vehículos?

Una buena solución podría ser tener una vía alternativa por donde desviar el tráfico que viene de la entrada norte, se le podría llamar Ronda Norte, Gran Vía, la Ruta del Preventori o cualquier otro nombre, ya que tanto complejo parece que existe con el tema del Bulevar, pero lo cierto es que hubiera venido muy bien tenerla. Y podríamos haberla tenido ya, y haber evitado así todos estos inconvenientes.

Es legítimo que un nuevo Gobierno que accede a gestionar la ciudad considere que un proyecto que ha dejado el Gobierno saliente no sea adecuado, por las razones que sean. Sin embargo, que ese diseño concreto no responda a las opiniones o ideales del nuevo Gobierno, no quiere decir que se tenga que desechar la idea por completo. Se puede cambiar la concepción del proyecto, pero si dicho proyecto corresponde a un recurso a todas luces necesario, como ha quedado demostrado, no se puede entender que se rechace completamente.

Después de toda esta reflexión, hay algunas preguntas que quedan en el aire, ¿seguro que no podrían haberse hecho las cosas de otra forma?, ¿seguro que no podría haberse negociado de alguna manera para que el bulevar hubiera sido ya una realidad, respetando, claro está, las ideas del Gobierno entrante?, ¿no parece dar la sensación de que se haya empezado la casa por el tejado?