marzo 2018

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

Arran de les crítiques llençades pel Govern del PSOE a Alcoi respecte al fet d’haver fet o no vaga a les regidores de Guanyar Alcoi i Compromís, voldria tractar d’explicar el perquè des de Guanyar Alcoi hem actuat com hem actuat i, també, lamentar que el PSOE s’alinee amb les tesis i crítiques de la dreta.

Per situar-nos en el tema, tornem a parlar de la vaga feminista del 8 de març. Sí, eixa vaga que van convocar les associacions feministes, una vaga de 24 h i que no era una vaga a l’ús… aquesta que estava convocada en diferents sectors, estudiantil, de treball, de cures i de consum, perquè totes les dones estigueren representades i pogueren ser protagonistes d’aquesta reivindicació, cada una en el seu vessant, sense tindre ni més ni menys protagonisme que qualsevol altra dona.

Una vaga que va ser un èxit i que va deixar clar que les dones ja no estem disposades a ser ciutadanes de segona, que totes a una i d’igual a igual, exigim el nostre lloc al costat i amb els mateixos drets que els nostres companys, els homes.

Sembla que aquest és el primer punt que la regidora del Govern, Lorena Zamorano, no té clar, ja que som moltes les dones que vam fer vaga sense convertir-se en un nombre, sense poder ser comptabilitzades just per moltes de les raons que ens han dut a la vaga: treballs sense contracte, dones que cuiden a familiars dependents, que cuiden a la seua família sense rebre cap ingrés i com si fóra la seua obligació, dones que tenen sous inferiors, que patixen maltractaments, etc.

Aquestes dones no van fer vaga per simple estadística, la van fer per dir prou a tantes situacions injustes que vivim les dones i si el govern de torn vol realment veure la repercussió que va tindre la mobilització, sols ha de donar una ullada a les imàtgens aèries d’aquell dia.

La regidora diu que ha fet moltes vagues, i no ho pose en dubte, però ha de saber que en una vaga general el treballador no té cap obligació de comunicar que secunda la vaga amb antelació i molt menys per escrit, la treballadora falta al seu lloc de feina i prou. Ja li descomptaran el que corresponga.

També es fa algunes preguntes que, com diria el seu company Jordi Martínez, són de primer de sindicalisme.

Caldria deixar clar que el treballador d’una empresa pot simplement parar i anar-se’n de manifestació, pot, sense avisar a l’empresari, no aparéixer pel centre de treball tota una jornada declarada de vaga general sense esperar cap conseqüència que no siga el descompte de la part proporcional que li corresponga del sou i cotització de la seguretat social i sense que cap falta greu taque el seu expedient.

Doncs igualment un càrrec polític no té l’obligació de comunicar que fa vaga abans de fer-la i donat l’excepcionalitat d’aquesta del 8 de març i com que les regidores tenen lliure disponibilitat d’horari podíem decidir, i així ho vam fer, com féiem la vaga i on donar el sou d’eixe dia. Com recomanaven les organitzadores, vam decidir donar-lo a caixes de resistència de moviments feministes, que estem segures faran bon ús d’aquesta donació.

Per a nosaltres és més important fer el que creiem en consciència i col·laborar en la causa, que ser un nombre a les estadístiques que és principalment el que demana Lorena Zamorano, com si de màquines estiguera parlant.

Ens hem parat 24 h, no hem avisat perquè no tenim obligació de fer-ho, donem la part proporcional de les 24 hores de vaga que vam fer a moviments que treballaran per la causa que ens mobilitzava, el que va passar va ser molt gran i li recorde que perquè les coses canvien cal no fer les coses com sempre. La senyora Zamorano hauria de saber que l’única forma de fer vaga, no és la seua i que la nostra decisió de renunciar al sou d’aquell dia i donar-lo a associacions feministes és tan vàlid i noble com la decisió que puga prendre qualsevol altra regidora.