Accés a l’educació en igualtat
Article d´Opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi a l´Ajuntament d´Alcoi
Davant el nou arranjament escolar (l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’escolarització) que inclou per primera vegada l’escola privada concertada, i després de 20 anys de desballestament sistemàtic dels sectors públics, en especial l’Educació, des del PP no tenen vergonya de parlar ara de “la defensa d’un sistema educativo plural”, o d’“ofrecer al menor coste la escolarización gratuíta”, o també de “pérdida de empleo” i “pérdida de fondos públicos para el mantenimiento de la educación”
Davant aquesta campanya, cal parlar de dades: el model educatiu del PP al País Valencià ens ha deixat com a herència:
– 834 aules menys a la pública.
– 95 aules més a la concertada.
– 162 escoles en barracons (70.000 estudiants afectats).
– 24 centres (més de 7.000 alumnes) amb totes les classes en barracons.
El govern autonòmic del PP va adquirir el compromís de construir 277 col·legis. La meitat d’ells mai es van construir, i el barracons passaren a ser escenaris obligats de la nostra educació. Sols entre 2007 i 2013, el Consell va pagar quasi 54 milions d’euros pel lloguer d’eixes aules prefabricades. Ara, a més, estem coneixent que gràcies als sobrecostos d’aquest sistema presumptament es finançava el partit i es lucraven els seus responsables; una vegada més, la indecència marcant la política del Partit Popular.
CIEGSA, l’empresa pública que suposadament havia de construir i mantindre les escoles, ens va deixar uns sobrecostos del 150%. No malgastar fons senzillament passava per no fer balafiaments i corrupteles amb els diners de l’educació pública. Continuem amb el balanç: una ràtio desgavellada de 30 i 35 alumnes per aula. El curs 2012/2013 els centres públics van assumir alumnes per damunt de la ràtio màxima de Generalitat. Ací, a Alcoi, hem tingut 27 i 28 alumnes en les aules d’Infantil de 3 anys. Hem de recordar una vegada més que l’obligació de les Administracions Públiques és garantir una educació gratuïta i de qualitat per a tota la població.
L’escola privada concertada existeix perquè als mitjans dels anys 80, l’ Estat no podia garantir l'ensenyament públic per a tothom. Els concerts amb escoles privades pretenien resoldre la situació mentre l’Estat anava dotant-se de nova infraestructura per poder garantir aquest dret.
Ara, el Govern del País Valencià comença a complir en la seua obligació com a institució pública i a recuperar l'ensenyament públic. Res més que complir amb la seua obligació.
Amb aquest objectiu, el nou Consell es proposa eradicar els barracons i construir 124 escoles i instituts nous, amb un pressupost de 423 milions d’euros. Hem viscut més d'una dècada de desmantellament de la pública, amb contínues retallades de recursos, de professorat, d’inversions… I ara hi ha una voluntat de redreçar, de retornar una mínima part d’allò que durant anys se li ha llevat, per part de qui ha de garantir el seu funcionament. Se li pot reprotxar a l'administració encarregar-se de laseua responsabilitat?
I com que les dades i la història no estan del seu costat, intenten confondre i confrontar a les mares i pares amb l’eslògan de la ‘llibertat d’elecció’ (de centre) En primer lloc, un Dret implica igualtat; igualtat d’oportunitats, igualtat de condicions i criteris, i de mecanismes i requisits. Ambdues escoles es paguen amb diners públics però no compten amb iguals mecanismes i requisits. Per començar, els mecanismes de lliure concurrència, publicitat i transparència al que estan obligades totes les institucions públiques (entre elles l’ escola pública), no els trobem a l’escola privada concertada (perquè les entitats privades no tenen eixa obligació).
I la desigualtat continua: al nombre de centres (a Alcoi els centres concertats dupliquen els públics); en la ubicació dels mateixos (no a Alcoi, però si en general, els públics a zones periurbanes, els concertats al mig de la ciutat); al tracte pressupostari de l’Administració Pública del PP, que any rere any li ha anat restant mitjans i recursos, i al tractament des dels mitjans de comunicació afins al PP amb contínues campanyes de desprestigi sistemàtic dels serveis públics.
Dit això, i pel que fa a l’elecció dels centres, la tria seria realment lliure si els dos models estigueren en igualtat de condicions, i ara mateix el desequilibri en favor de l’escola privada concertada és més que evident.
El Dret d’elecció no és real, no es pot materialitzar si, com a mínim, no hi ha igualtat en les condicions. En segon lloc, pot haver Dret d’elecció si no sustentem eixe dret en la igualtat de criteris? Quan Conselleria iguala els criteris i els barems en l’escola pública i privada concertada, quan incorpora l’escola concertada a l’arranjament per a tractar-les per igual, alguns clamen al cel. Llavors estan en contra de la igualtat? La nova política educativa equipara tots els centres gestionats amb diners públics, és a dir, els públics i els privats concertats. I ahí estan les dades que acabem de conèixer del percentatge d’admissió als centres escollits: un 97% dels xiquets i xiquetes de 3 anys aniran als centres triats per les seues famílies; el 87,2% en primera opció.
Es modifica el concert de forma que s'iguala ambdós models. ¿Devem estar en contra que a pública i concertada, ambdues pagades per totes i tots, se les iguale en criteris requisits i condicions?
Així ho fan els països en els que sempre ens mirem, els països capdavanters europeus. Hem d’ avançar cap al model europeu, on s’aposta per una escola pública, laica i de qualitat; mentre a Espanya estem en un 26% d'escola concertada (i ja no parlem del percentatge a Alcoi), a Europa tan sols hi ha un 6%. Les Institucions públiques han d’apostar fermament per l’educació pública, perquè l’Educació és un dret humà i universal. I des de Guanyar Alcoi recolzarem aquest model, i seguirem treballant per millorar la qualitat de l'educació a la nostra ciutat.
Naiara Davó
Regidora de Guanyar Alcoi