Açò no canviarà la vida d’Alcoi

En realitat, que s’aprovara o no esta moció no canviava res a Alcoi. No millorava o empitjorava la vida de les alcoianes. I no ho feia perquè l’objectiu d’esta moció que presentava el grup municipal de Vox ací, i a la resta d’ajuntaments on té representació, no era recordar a les víctimes de l’holocaust i defendre la llibertat de pensament. L’objectiu d’esta moció era rentar-se la cara davant del ridícul que van fer a l’Ajuntament de València en rebutjar una moció de condemna a l’holocaust i a les víctimes dels camps de concentració nazis.

A València la rebutjaven perquè segons Vox la moció «diluía el significado propio del Holocausto judío, basado únicamente en el antisemitismo». I la rebutjaven perquè al text de la moció es parlava de LGTBIfòbia i islamofòbia com a motius de discriminació. Deien literalment que la moció estava «supeditada a los lobbies LGTBI e islámicos» i reiteraven que allò d’incloure «contenido ideológico referente al colectivo LGTBI o al islam en la declaración» restava «el valor y significado del Holocausto». Finalment argumentaven que no havien donat suport a la moció «ya que estaríamos faltando al respeto al pueblo judío.» No són declaracions a viva veu a un plenari ni a una tertúlia, són extractes del comunicat de Vox posterior al rebuig de la moció a València.

Òbviament no cal explicar massa que allò què diuen no és veritat. La mateixa web del camp de concentració d’Auschwitz diu que «En su búsqueda de la «perfección de la raza aria», a la Alemania nazi no le tembló el pulso a la hora de perseguir y castigar la homosexualidad durante el Tercer Reich.» Allí s’explica també com des de maig de 1933 van començar tota una sèrie d’accions contra l’homosexualitat a l’Alemanya nazi. Com es van cremar a una foguera tots els llibres i imatges de l’institut per a la Ciència Sexual de Berlín, com es van tancar bars i revistes, com es va forçar als homosexuals a la clandestinitat, com es van crear «llistes roses», com es va modificar la legalitat per poder perseguir l’homosexualitat i poder així empresonar sense judici als homosexuals i conta com finalment, en abril de 1938 la Gestapo va anunciar que els condemnats per homosexualitat podrien ser deportats a camps de concentració. Entre 1933 i 1945 es van detenir 100.000 sospitosos d’homosexualitat. La meitat condemnats i empresonats. Milers, internats a camps de concentració on se’ls marcava amb un triangle rosa. Si açò no és LGTBIfòbia jo no sé què és ni quins són els criteris de Vox.

A l’esmena que presentàvem miràvem de compensar allò que semblava un joc de Vox en especificar a jueus, gitanos, homosexuals però no especificar res en parlar de conviccions polítiques. I ho féiem perquè a Alcoi sabem massa que a les persones d’ací que tancaven a camps de concentracions allí les tancaven per oposar-se a règims dictatorials, intolerants, per defensar la república i els valors republicans d’igualtat, solidaritat i fraternitat. L’esmena no se’ns va acceptar. Potser no hauríem d’haver entrat a modificar una moció que en el seu origen ja era perversa, sabem que hem de negar-nos a jugar el seu joc però sabem també que hem de fer tots els esforços per evidenciar les seues mentides i afany revisionista de la història.

I amb este tema no es juga. No es juga amb l’horror patit per tanta gent a causa de la intolerància d’uns pocs. No volem que el Saló de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi es convertisca en un camp de joc on cada partit vinga a rentar la seua imatge.

Ho dic sempre, em sembla molt important, que des de les institucions no només es prenguen accions per millorar la vida de la ciutadania sinó que també en la forma de comunicar, o en les seues posicions simbòliques, es contribuïsca a legitimar o deslegitimar certs valors. Però amb esta moció no s’estava enviant cap missatge positiu a la ciutadania. Simplement es volia rentar la cara a aquells que so?n intolerants, blanquejar a l’extrema dreta. Potser altres grups tenien dubtes, PP i Ciudadanos es van abstenir, però les persones que conformem Guanyar Alcoi tenim clar que farem tot el possible per frenar els missatges d’intolerància i d’incitació a l’odi que volen transmetre uns i als quals donen suport altres i treballarem per la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. Com deia Neil Young «Ens farà falta molt d’amor, per a canviar el món».