Amb l’afany de ser els ulls del poble a l’Ajuntament

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Sóc conscient que l’intercanvi d’articles no hauria de ser la nostra funció; ni la d’un regidor del govern, ni la d’una plataforma política que lluita per construir un Alcoi millor. Però malgrat que la política hauria de centrar-se amb altres objectius, no puc deixar córrer les difamacions que sobre mi i el meu grup ha llançat el portaveu del PSOE; considere important deixar clares les coses, perquè al cap i a la fi parlem de maniobres internes que afecten als més quantiosos i sucosos contractes públics que signa l’Ajuntament en anys. I també, perquè entre els principals compromisos de Guanyar Alcoi figura ser ‘La veu i els ulls del poble a l’Ajuntament’ servint al poble com un instrument de control i denúncia.

Com a resposta al meu article ‘La quadratura del cercle’, el sr. Jordi Martínez, al passat Plenari Municipal, va utilitzar un torn de paraula que li corresponia per parlar sobre la gestió de coloms, per acusar-me de mesquí, de mentider i de dubtar de la capacitat dels treballadors de l’Ajuntament. A més, en una mena de rabinada de pati de col·legi, ens va amenaçar dient que «fins que no rectifique i expose la dignitat d’aquests funcionaris no atendré els seus precs». Una demostració de quin és el concepte que tenen des del PSOE de la gestió de la cosa pública i el poc talant per rebre crítiques, exigint submissió a canvi de l’aprovació de demandes.

El sr. Martínez pateix d’una perversa miopia política que li fa llegir el que ell vol. Tergiversa les meues paraules per parlar dels treballadors públics utilitzant-los com escut, acusant-me d’atacar-los i afectar a les seues famílies i així mirar d’amagar allò que realment reprovem: una sèrie de moviments de treballadors propiciats pel sr. Martínez que a parer nostre no s’han fet tenint en compte l’interés general de la ciutadania sinó que sembla que els interessos són altres propis, de partit o personals.

Tot comença quan Miguel Ángel Serra, l’anterior cap del departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) amb extensa experiència, arriba a l’edat de jubilació i acaba abandonant el departament.

El que es critica és que en aquest moment, en el qual s’estan adjudicant els dos contractes més importants de la legislatura, el de Recollida de brossa i neteja viària, un contracte que li pot reportar més de 25 milions d’euros a l’empresa seleccionada, i el de la Neteja i manteniment del clavegueram, en eixe moment, el sr. Martínez aparta a qui més experiència té al càrrec al departament de Medi Ambient i el recol·loca al departament d’IGS. A causa d’eixe moviment s’ascendeix a un altre funcionari amb menys experiència al cap del departament de Medi Ambient. No sembla massa lògic ni beneficiós per la ciutadania, veritat?

Per què s’han tingut aquestes presses i no se li va demanar a Miguel Ángel Serra que continuara al capdavant d’IGS durant uns mesos fins que s’hagueren acabat les adjudicacions més importants de la legislatura i així poder comptar per a aquest procés tan important amb els caps de departament que tenien més experiència? Al marge del bon criteri de la Junta de Personal de no prolongar la vida laboral davant d’una jubilació, haver-ho demanat en aquesta situació excepcional ens haguera estalviat aquests moviments precipitats que no semblen aportar cap millora.

En cap moment dubte dels requeriments de Miguel Signes per exercir com a cap del departament d’IGS, dubte de la idoneïtat d’apartar-lo del seu lloc a Medi Ambient en aquest moment tan important. Per cert, en quin moment ha demanat vosté disculpes públiques pel que deia en premsa de Miquel Signes en 2010 acusant-lo d’obtenir la seua plaça de forma irregular?

Respecte a Carles Samper, m’acusa de mentir quan dic que no té el títol adequat per ser cap de departament de Medi Ambient. Fins on jo sé, és el propi sr. Martínez qui va fer públic en 2010 la impossibilitat per ocupar la plaça a ningú sense el títol de Tècnic Superior de Medi Ambient. Per açò, jo considerava que com que el sr. Samper no tenia aquest títol se l’ascendia al cap del departament de forma provisional; no dubtava que fóra il·legal com vosté diu, tan sols apuntava la provisionalitat de la plaça. O potser és que s’han modificat d’amagat els requeriments i el sr. Martínez ha fet de forma poc transparent el mateix que criticava al PP?

Reconec que només amb la informació que conec pels taulons de l’Ajuntament i la web del mateix (no és cap informació reservada com diu el sr. Martínez) no puc saber si el sr. Samper simplement ha suspés la seua oposició per a Conserge del Conservatori o ho ha fet voluntàriament, però sí que puc dir que em sembla estrany, primer, que un cap de departament de Medi Ambient opte a una plaça de Conserge de Conservatori i segon, que després d’haver obtingut la millor nota amb diferència entre els aspirants a les primeres proves suspenga les segones proves sense arribar a la nota de qualificació.

Siga com siga el resultat final és que al departament que ha de valorar el concurs més important de la legislatura el sr. Martínez ha mogut fora del lloc a qui tenia l’experiència durant anys al cap del departament i ha deixat al seu lloc a algú provisionalment, a qui a més, com Jordi Martínez ens va contar, li ha hagut de contractar a dit una empresa externa per 16.788 € perquè l’ajude amb l’adjudicació d’aquest servei. Tot açò sembla allunyat de tenir com a objectiu l’interés de la ciutadania per damunt de tot.

Perquè si tots dos treballadors són ben vàlids a la seua feina com deixa clar el sr. Martínez, quina és aleshores la diferència que hi ha entre els dos? Que té un que no tinga l’altre? Així de primeres veiem que el que s’ha desplaçat a un altre departament no és militant del PSOE ni va ser regidor del PSOE durant 8 anys, ni és home de confiança de Toni Francés i l’altre, qui ha de signar l’adjudicació d’un contracte de 25 milions d’euros sí que ho és. Crec que és comprensible que almenys tinguem certa desconfiança.

Amb tot açò, reitere les meues acusacions cap a la gestió del sr. Martínez, que considerem interessada, i no cap als treballadors, que si en algun moment s’han mogut per ambicions professionals, de forma legal, és perquè el sr. Martínez ha jugat amb les ambicions dels funcionaris i les ha pervertit amb objectius incerts.

Se’m diu que necessite fer punts per aconseguir un lloc a unes futures llistes electorals, que he de quedar bé amb alguns per poder ascendir. Potser això és el que han de fer alguns a les seues carreres polítiques. A Guanyar Alcoi en canvi, fem primàries obertes on la ciutadania que vol participar és qui tria l’ordre de les llistes electorals amb els seus vots i ací no valen de res els favors personals.

Es queixava el sr. Martínez al Plenari que eren sempre els mateixos els que posen la cara, pobres. I en efecte, crec que quan es decideix ser un càrrec públic ha de ser per posar la cara i no per amagar-la segons les conveniències personals, per estar disposat a rebre crítiques sense enrabiar-se, per enfrontar-les i no llençar balons fora ignorant-les.

Fer públic el que passa a les institucions és una de les obligacions que hem assolit a Guanyar Alcoi i encara que se’ns vulga fer callar, jo per la meua part no tinc cap problema en posar la cara les vegades que siga necessàries i que se m’insulte per fer públic allò que crec que he de fer públic, per no ser còmplice d’allò que considerem poc ètic. Se’m pot dir mentider i mesquí públicament les vegades que faça falta, qui em coneix ja sap com sóc i qui el conega ja sabrà com és Jordi Martínez.

A Guanyar Alcoi ens devem a la ciutadania i mentre altres es posen de perfil nosaltres seguirem contant allò que passa a les institucions i sembla que alguns no volen que es conega.