La Cavalcada de Muro serà estàtica i tindrà lloc en la Plaça de l’Ermita

L’Associació dels Reis Mags de Muro ja ha definit el format en el qual tindrà lloc la Cavalcada del 2021, un acte que serà molt diferent al dels anys anteriors a causa de la crisi sanitària de la Covid-19.

Des del col·lectiu expliquen que Melcior, Gaspar i Baltasar participaran en una Cavalcada estàtica que tindrà lloc a la Plaça de l’Ermita de la Verge dels Desemparats entre les 16:30 h i les 20:30 h de la vesprada del 5 de gener. La mateixa comptarà amb totes les mesures de seguretat per a previndre el Coronavirus i per a poder accedir al recinte caldrà adquirir un tiquet que es repartirà al Centre Cultural fins al 30 de desembre entre les nou del matí i les dues i mitja del migdia. Cada veí o veïna podrà arreplegar només un tiquet i apuntar a un màxim de sis persones al mateix temps que es podrà elegir franges de mitja hora «no podrà passar ningú sense tiquet ni en hora diferent de l’adquirida. Sols és podrà accedir a la Plaça pel carrer La Patrona i tot el trajecte estarà delimitat amb tanques per a garantir la màxima seguretat. Per descomptat no és podran fer parades per a realitzar fotos ni tampoc saludar als Reis, ja que hem d’evitar qualsevol mena d’aglomeració. Si l’evolució de la pandèmia fora més complicada o en algun moment l’acte sobrepassa els límits d’aforament aquest serà suspés immediatament«, destaca el President de l’Associació dels Reis Mags; Abraham Molina.

A banda d’açò el dia 1 de gener no hi haurà tampoc desfilada del Patge però que sí que a la vesprada els ajudants de Ses Majestats col·locaran bústies en quatre punts del poble perquè els més menuts puguen dipositar allí les seues cartes entre les 16:00 h i les 20:00 h. Aquestes les podrem trobar al Parc del Rellotge, la Plaça de l’Ermita, la Plaça del Matzem i el Parc del Tio Pep. L’Associació dels Reis demana també màxima prudència i evitar les aglomeracions a l’hora de fer l’entrega de la carta al mateix temps que ha informat que també hi haurà bústies reials a les pedanies de Setla i Benàmer.

El PP acusa al alcalde de Agres de forzar la moción de censura

El Partido Popular de la Provincia de Alicante acusa al todavía alcalde de Agres, Josep Manel Francés, de forzar la moción de censura y señala que la misma se ha presentado porque la situación era insostenible en el municipio.

Desde la formación política destacan que han tenido que entablar diálogo con el PSPV después de que el primer edil presentara una moción de confianza para intentar sacar adelante los presupuestos municipales «habíamos llegado a una situación insostenible, a una parálisis en la gestión que era preciso revertir. Francés lleva años creyéndose que el Ayuntamiento es suyo. Su soberbia le ha tratado mal y ha podido con él, porque al final hemos tenido que hablar y llegar a un acuerdo por la gobernabilidad. Esta era la única alternativa, convertirnos en extraños compañeros de viaje por el bien de Agres y el bienestar de su gente. La dirección del PP de la Provincia de Alicante ha respaldado la moción primando la gobernabilidad y a los vecinos de Agres, no el poder«, ha detallado Juan Francisco Pérez Llorca, coordinador provincial de los populares. 

Por su parte la portavoz del PP en Agres, María García, detalla que que la moción de censura se presentó el día de Nochebuena porque el plazo terminaba ayer. En este sentido aclara que si se hubiese efectuado el 28 de diciembre podría haber parecido una inocentada «el alcalde aún no ha asumido que el PP ganó las elecciones, que él además ha perdido la mayoría absoluta y está gobernando en minoría. No se ha dado cuenta que necesita de transparencia y de otros grupos para gobernar. También  está cobrando a día de hoy gracias al concejal socialista, que le aprobó la dedicación parcial para un año revisable.  Ese año ha pasado y el alcalde sigue cobrando un sueldo que no ha aprobado el pleno de Agres«, sentencia.

Apuntar que la moción se hará efectiva en el pleno de investidura que está previsto para el próximo día 12 de enero a las 12 del mediodía.

El Patge Reial transmet un missatge per als xiquets i xiquetes de Cocentaina

La crisi sanitària del Coronavirus està obligant a reinventar les nostres tradicions nadalenques, entre elles les relacionades amb la visita dels Reis Mags de l’Orient.

En el cas de Cocentaina la pandèmia condicionarà els diferents actes que solien celebrar-se per aquestes dates per a rebre a Melcior, Gaspar i Baltasar pero no privarà que els més xicotets reben els seus regals en la nit del pròxim cinc de gener. Així ho ha anunciat El Patge Reial, personatge que enguany no desfilarà pel Passeig del Comtat en la vesprada del pròxim 1 de gener, però que si que ha passat ja per la Vila Comtal per a transmetre un important missatge dirigit a les xiquetes i als xiquets.

L’Emissari ha estat en el Palau Comtal i des del Saló d’Ambaixadors ha transmés un bàndol que s’ha difós per les xarxes socials així com les plataformes digitals del Consistori contestà. En el text del mateix es recorda la importància de viure aquestes Festes de Nadal, complint amb totes les mesures de seguretat i higiene per a frenar els contagis per la Covid-19, al mateix temps que s’anima als xicotets a passar per la porta de l’Ajuntament abans del dia 29 de desembre de cara a depositar les cartes que aniran dirigides a Ses Majestats en les bústies que allí s’han habilitat per a tal efecte.

Respecte a la Cavalcada del dia 5 de gener cal destacar que la mateixa no se celebrarà com a tal però si que els Reis Mags passaran per diferents zones del poble i les seues pedanies amb la finalitat de repartir il·lusió i regalstenim totes les opcions previstes en funció de com avance l’evolució de la pandèmia i quan estiga més a prop la data concretarem tots els detalls perquè ningú es perda la vinguda dels Reis”, destaca la regidora de Tradicions; Paquí Ruiz.

Assenyalar que s’ha previst també l’Adoració dels Reis a l’interior de l’església de Santa María sent transmesa la mateixa per Youtube i les xarxes socials del propi Ajuntament.

Salvador Brotons, de 65 años y de Castalla, primer vacunado en la provincia de Alicante

Las primeras vacunas contra el Covid-19 en la provincia de Alicante se han administrado en el Centro de Mayores Sant Vicent, en el municipio de San Vicente del Raspeig. Salvador Brotons, de 65 años y nacido en Castalla, ha sido el primer paciente que ha recibido la vacuna en nuestro territorio tal y como ha comunicado la Conselleria de Sanitat.

San Vicente del Raspeig, Torrent, Rafelbunyol, Benissanó, Almassora y Borriana han sido los municipios de la Comunitat Valenciana que han administrado las primeras dosis de la vacuna contra el Coronavirus en el último domingo de este 2020.

Se estima que durante enero, febrero y marzo se administren 377.000 dosis de la vacuna. Teniendo en cuenta que son dos por persona, unas 188.500 personas recibirán el tratamiento contra el Covid-19 de Pfizer.

En 2020 s’han complit cent anys de la primera coronació de la Mare de Déu del Miracle

L’any 2020 que està a punt de finalitzar ha suposat per a Cocentaina la celebració del V Centenari del miracle de la Mare de Déu, una efemèride que s’ha vist empanyada per la crisi sanitària de la Covid-19. Precisament la pandèmia ha condicionat molts dels actes previstos per a enguany i fins i tot va obligar a suspendre les Festes Patronals del passat més d’abril.

A banda del V Centenari del miracle de les 27 llàgrimes de sang vessades per la icona de la Verge, ocorregut segons conta la tradició el 19 d’abril de 1520 a la Capella de Sant Antoni del Palau Comtal, s’han complit també 100 anys de la primera coronació canònica de la Mareta. Aquesta va tindre lloc en agost de l’any 1920 al Pla de la Font en el marc dels actes que es van realitzar amb motiu del IV Centenari del miracle de la Mare de Déu «les coronacions de les Verges comencen a fer-se realitat a partir del Segle XVII i la primera a rebre una corona fou la Salus Populis Romani a Itàlia. Posteriorment el Papa Pius VII li va donar un impuls a aquestes manifestacions de devoció mariana i en 1910 fou coronada la primera Mare de Déu a la Comunitat Valenciana, la Verge de la Vallivana de Morella. A Cocentaina l’acte va tindre lloc en 1920 i l’encarregat de coronar a la patrona fou el Bisbe Lluís Amigó, el qual va afirmar quedar meravellat per la gran devoció que el poble va demostrar davant aquesta manifestació històrica«, explicava en Cope Alcoi el Coordinador de la Revista de les Festes Patronals de la Mare de Déu del Miracle; Joanjo Llorens.

Cal assenyalar que aquesta corona va desaparèixer en la Guerra Civil durant el saqueig del Monestir de les Clarisses i en 1945 es va decidir fer una nova corona per tal de substituir a l’anterior. La nova coronació va tindre lloc en un multitudinari acte celebrat a la Plaça del Pla i per a l’ocasió es van engalanar de forma extraordinària tots els carrers del poble «Cocentaina es va bolcar a l’hora de fer la nova corona i la gent va donar anells o arracades. Tot açò es va entregar a la Casa Orrico de València, una de les millors orfebreries del moment, i tant fou el material rebut que va donar per a fer una segona corona en 1948. La primera és la que porta la imatge de la Mare de Déu del Miracle en les seues andes quan ix al carrer en les Festes Patronals i durant els actes religiosos que en aquests dies es porten endavant a la Parròquia de Santa Maria, mentre que l’última està col·locada tot l’any damunt del quadre de la Mareta en el seu cambril«, destaca Llorens.

Tota la història de la coronació de la Mare de Déu del Miracle l’hem poguda conéixer a través d’una interessant exposició cultural que la Pia Unió va muntar a la Capella de Sant Antoni del Palau amb motiu de la inèdita 674 Fira de Tots Sants.

Una moción de censura deja a Compromís fuera de la alcaldía de Agres

El Día de Nochebuena ha dejado un auténtico terremoto político en Agres después de que se haya presentado una moción de censura que dejará a Compromís fuera de la alcaldía de esta localidad del Comtat.

Hay que destacar que la formación nacionalista sacó tres concejales en las Elecciones Municipales de 2019 y ostentaba el Gobierno Municipal de Agres gracias a un pacto con el PSPV. Esto permitió, tras los mencionados comicios, que Josep Manel Francés siguiera siendo alcalde para esta legislatura. Ahora el único concejal que tenían los socialistas se ha dado de baja del partido y, con el apoyo del PP que tiene tres ediles, será posible que el mismo Rafael Sanjuán se convierta en el nuevo primer edil del municipio. Esta situación ha provocado las críticas de la cúpula de Compromís en la red social Twitter mientras que desde el PSPV han acusado de tránsfuga al que hasta ahora ha sido su concejal y que con su salida del partido permitirá el cambio de color político en Agres.

Indicar que la llegada de Josep Manel Francés a la alcaldía en esta legislatura ya estuvo rodeada de polémica puesto que el pleno de constitución de la Corporación Municipal tuvo lugar a las 12 de la medianoche del sábado 14 de junio de 2019. El motivo: Compromís necesitaba el apoyo del PSPV para seguir gobernando y su concejal tenía que salir de viaje a por la mañana. El PP denunció el hecho ante la Junta Electoral pero como todo estaba dentro de la legalidad se pudo celebrar la sesión plenaria con total normalidad.

26 de desembre de 1926, una nevada històrica a les nostres comarques

El 26 de desembre de 1926 va passar a la història per la gran nevada que van patir les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Aquest fenomen meteorològic va generar un gran impacte en l’activitat econòmica de l’època durant les setmanes posteriors i algunes dades demostren, per exemple, que a la cara nord de l’Aitana caigueren prop de 5 metres mentre que els pous de neu de les serres aguantaren plens fins al juny.

Conten les cròniques que en el Nadal d’aquell any la Península Ibèrica va patir una crua invasió d’aire polar-àrtic continental que va causar una baixada acusada de les temperatures portant el fred dur i la neu. A les nostres comarques va començar a nevar en la vesprada del 25 de desembre i la nevada més copiosa es va produir el Segon Dia de Nadal. La tempesta, considerada com la nevada més important del Segle XX, va continuar fins al dia 27 i va deixar per exemple va deixar vora un metre de neu a alguns carrers d’Alcoi . Com a testimoni queda la placa colocada a la façana del Santuari de la Verge dels Lliris on està reflectida la gran acumulació de precipitació que es va produir a la Font Roja «hasta aquí llegó la nieve. 27 de diciembre de 1926. 2,10 metros«, podem llegir encara actualment. El temporal va provocar destrosses als camps, problemes en la recollida de la brossa, talls de llum, supressió del servei de trens entre València i Gandia, enfosament de cases, la supressió de la Cavalcada dels Reis de l’Orient o el rescat dels ermitans de Sant Antoni i Sant Cristòfol «Desde el sábado hasta anteayer a medio día cayó sobre nuestra ciudad y comarca una imponente nevada. La baja temperatura, que hacía sentir estos días un intensísimo frío, ha confirmado los augurios de una copiosa nevada, que si al principio no se manifestó violenta, ha sido algunas horas imponente y amenazadora. En grandes y compactos copos ha caído la nieve sobre nuestra población y sus alrededores, llegando su nivel, en muchos lugares a sobrepasar de un metro«, deia la crònica de La Gaceta de Levante del dimecres 29 de desembre de 1926.

La neu va estar present als carrers de moltes localitats fins a mitjan gener a causa del fred i la ‘nevada grossa’ es va deixar sentir també a municipis com Banyeres de Mariola, Ibi, Castalla, Benilloba, Bocairent, Xixona o Cocentaina. Per exemple a la Vila Comtal, on el 1926 es coneix com l’any de la nevada, els veïns d’un edifici de la Placeta del Carme havien d’eixir al carrer pel balconet on està la fornícula dedicada a la patrona dels mariners per culpa de la gran quantitat de neu que hi havia a amuntegada a la porta de la casa.

Entregats els premis del Concurs d’Aparadors de Nadal a Muro

L’Ajuntament de Muro ha fet entrega dels Premis del Concurs d’Aparadors convocat amb motiu de les Festes de Nadal. Aquesta cita ha arribat a la seua edició número XIX i, des dels seus orígens, busca animar els carrers i dinamitzar les compres nadalenques.

Enguany els comerços premiats han sigut els següents:

  • PRIMER PREMI: 500 euros «Papereria Llibreria Papiro»
  • SEGON PREMI: 300 euros «Centre de Dança Muro»

A banda també s’han concedit cinc accèssits valorats en 150 euros per als comerços:

  • A la millor exposició del producte: «Floristería Mil Flores»
  • A la millor ambientació nadalenca: «Llibreria Papereria Sanchis»
  • A la millor originalitat i imaginació: «Quasi debades»
  • Al millor reciclatge: «Forn de pa Silvestre»
  • Al més popular a les xarxes socials de l’Ajuntament: «Uciphone»

A banda de tot açò, l’Associació del Comerç de Muro està inmersa en la campanya especial de Nadal i en la mateixa es repartiran més de 2.000 euros en premis. També es realitzarà un sorteig de 10 carros de compra entre tots els clients.

Castalla tanca les instal·lacions i edificis públics

L’Ajuntament de Castalla ha decidit tancar totes les instal·lacions i edificis públics per un termini de 10 dies, fins a l’1 de gener de 2021, per a frenar la proliferació de la Covid-19 davant del creixement de la incidència experimentat a la localitat en els últims dies.

A partir de hui mateix, les restriccions afectaran les següents àrees. En Parcs i Jardins, Castalla clausura els jocs infantils i les zones recreatives dels parcs. Pel que fa a Esports, l’Ajuntament ha tancat totes les instal·lacions esportives. Això inclou els pavellons, les pistes de tenis i pàdel, el camp de futbol i la piscina municipal. A l’àrea de Cultura, les mesures afecten la sala d’ordinadors i estudi i, a la biblioteca, només es podrà accedir pel préstec de llibres i consultes. Per la seua banda, el Consistori ha cancel·lat totes les activitats culturals a l’Auditori i a la Casa de Cultura.

També s’han vist afectades les activitats turístiques programades. En primer lloc, no es podrà visitar el Castell fins que millore la situació. A més, les associacions veïnals, culturals, esportives o d’una altra índole ubicades a espais públics també hauran de suspendre la seua programació. En aquest sentit, també queden suspesos tots els actes a la via pública i revocats els permisos existents.

Les restriccions també afecten la programació especial preparada per a Nadal, que ja estava adaptada a la situació de pandèmia, per a evitar la proliferació de la Covid-19 i respectar en tot moment les mesures sanitàries. Per tant, l’única activitat del calendari fester que es veu afectada actualment és la recollida de cartes, que no tindrà lloc.

L’alcalde de Castalla, Antonio Bernabéu, i la regidora de Sanitat, Maite Gimeno, han incidit en la importància de la responsabilitat individual de cara al Nadal al mateix temps que han instat a prioritzar la salut per davant de les celebracions. 

Una exposición ahonda en los secretos de la Cova de l’Or

El Museo Arqueológico de la Diputación Provincial de Alicante ha inaugurado la muestra titulada ‘Cova de l’Or: Museo de sitio, investigación, protección y apertura de un santuario del VI milenio a.C.’, coincidiendo con la adecuación del Centro de Interpretación de este enclave y del propio yacimiento. Hay que recordar que el recinto está ubicado en Beniarrés y próximamente está prevista su apertura al público con servicio de visitas guiadas.

El objetivo de esta nueva propuesta es poner en valor este importante enclave arqueológico de la sierra del Benicadell que ha resultado imprescindible para el conocimiento del Neolítico en la fachada mediterránea de la Península Ibérica. A partir de enero, y gracias a un acuerdo entre la Fundación MARQ y el Ayuntamiento de Beniarrés, se podrá realizar un recorrido de interés cultural y paisajístico que incluye la cueva y el Centro de Interpretación del yacimiento, declarado Bien de Interés Cultural.

Desarrolladas por el Área de Arquitectura de la Diputación de Alicante, las actuaciones se iniciaron en 2016 culminando en 2020. Descubierta en los años treinta del siglo XX, la cueva ha sido objeto de importantes excavaciones en la que se hallaron importantes elementos que testimonian la importancia de la ocupación en el Neolítico Antiguo (5500-5000 a.C.).  El hallazgo de un importante repertorio de cerámica simbólica la señala como un lugar especial, un santuario donde podrían haberse realizado ceremonias y ritos.