La Il·lusió no es retalla

Article d’opinió de Benjamin Buckman, membre de Compromís Alcoi 

L’anterior nadal, vaig tindre l’honor de participar en la cavalcada dels Reis Mags acompanyant a un dels reis, ajudant a xiquets i no tan xiquets perquè pogueren pujar a besar-lo. Per a mi, va ser una experiència emocionant i inoblidable. Mai he vist un acte tan ple d’il·lusió, en les cares de totes aquelles persones tant nascuts a Alcoi com de diferents localitats i nacionalitats. Un moment únic i màgic. Viure-ho des de dins és un privilegi, de debò.

I el que ho viu des de fora, ho espera amb la mateixa il·lusió, i atresora els records de la seua infància.

Quina llàstima de tota aqueixa màgia quede entelada per una decisió d’uns quants, per a retallar el trajecte de la cavalcada.

Diuen que un dels motius, és la falta de gent en els últims trams. Em dona la sensació que mai han anat a veure allí la cavalcada?, ja que estem parlant de centenars de persones, xiquets i majors que van a propòsit a veure-la allí. I ho fan per diferents motius, bé per treball ja que l’horari no els permet anar als trams anteriors, bé perquè en el centre hi ha tanta aglomeració de gent que els sembla perillós anar amb xiquets xicotets o bé perquè no volen esperar hores asseguts amb xiquets xicotets per a poder veure decentment la cavalcada darrere de dues files de gent , perquè els seus fills puguen veure-ho amb un espai més ampli i amb seguretat. I la solució que proposen és que la gent de Santa Rosa i l’eixample que normalment el veu en aquesta zona, puge fins a la primera part del Camí per a poder veure-ho abans. com pretenen que gent que tinga dificultat per a caminar, persones majors o xiquets molt xicotets pugen fins allà dalt solament perquè no volen acabar més tard la cavalcada. Estem parlant d’un dia, d’unes hores, en les quals s’acaba una mica més tard del normal. En la qual els pares que vulguen que els seus fills es fiquen al llit prompte només han d’anar a la part del centre per a poder acabar abans. Ningú es qüestiona que en festes de Sant Jordi l’entrada de moros acabe a les 22.30 de la nit, ací ningú es queixa de vetlar. Quan jo vaig eixir a la cavalcada dels Reis de l’Orient era conscient que anava a acabar tard, era conscient que m’anava a perdre part de la il·lusió de les meues filles obrint els regals però també era conscient que aquella il·lusió de veure a la resta de xiquets també valia la pena, al cap i a la fi només anava a ser per una nit.

Quin tipus de seguretat es garantirà en el centre davant tanta aglomeració de gent, entre els quals som d’ací i els que venen de fora? Si fins hui ja em semblava un aclaparament fins i tot insegur anar amb xiquets xicotets, per tanta gent que s’acumula allí, ara que hi hauria menys tram per a repartir-nos i tots anirem al mateix lloc, serà impossible poder veure res i garantir una mínima seguretat.

Record que mentre pujava a xiquets fins i tot majors a besar al rei, hi havia moments en els quals em sentia atabalat per tant de devessall de gent intentant arribar fins ell. I això també passava en la zona dels Alçamora, no solament en la zona de centre i país valencià. No vull ni pensar com serà ara que tothom hauria d’anar allí.

Un altre dels problemes que plantegen és que no hi ha suficient gent en el tram de Cervantes. Jo propose una solució perquè aqueixa zona es puga aprofitar.

Un dels moments més emocionants durant la cavalcada de la qual vaig formar part , va ser quan en un dels descansos del Rei mentre el camell estava assegut, vaig veure a una xiqueta en cadira de rodes que mirava al rei amb cara d’il·lusió. Vaig veure en la seua mirada la seua intenció de poder besar-li, i al mateix temps la seua impotència de no poder arribar fins ell. En aqueix moment vaig preguntar als seus pares si podria agafar-la en braços i alçar-la, ells van accedir de seguida. Vaig parlar amb els meus companys per a coordinar-nos i entre tots la vam agafar en braços i la pugem. Els pares es van desfer en agraïments, la xiqueta no podia ser més feliç i cap de nosaltres ens vam anar d’allí sense soltar una llàgrima en els ulls. Em passe la resta de la cavalcada observant que hi havia molta gent en la mateixa situació gent que no podia accedir per cadira de rodes o per dificultat de mobilitat. Per això propose que en la zona de Cervantes s’habiliten unes plataformes per a gent en aquestes circumstàncies, perquè els reis tinguen allí la seua parada obligatòria i puguen gaudir igual que la resta de xiquets i majors d’un contacte directe amb els reis. Així la màgia no es perdrà en aqueix tram, tindrem una il·lusió afegida.

Perquè al final la solució està a afegir, no a llevar, perquè tots puguem gaudir de la màgia del nadal Alcoià.

Muro poble del No-Nadal !!

Article d’Opinió de Carol Ivàñez, regidora de Compromís Muro

Hui és 12 de desembre i a Muro el Nadal encara no ha arribat.. Bé, sí que és cert que molts veïns i veïnes hi han posat llums a les seues cases, i els comerços han decorat els seus aparadors, ja fa molts anys que es promou aquesta activitat des de l’Ajuntament i així ha continuat. Els comerciants murers fan uns aparadors excel·lents que ens fan gaudir d’un ambient nadalenc al poble des del pont de la Puríssima, com mana la tradició! Però aquest any ha fallat alguna cosa i és que els carrers murers no compten amb els esperats llums de Nadal, i de moment va per a llarg perquè encara no estan col·locats, i clar els més petits pregunten a les mares i als pares que a on estan els llums, que a casa ja està el Betlem i l’arbre posat… I jo sòc la primera que estic en contra dels excessos, del consumisme sense mesura i de què en novembre ja estiga tot ple de Pares Noels, que damunt són d’importació, i d’una quantitat exagerada de dolços estranys al supermercat que tampoc són els nostres… Però d’ahí a què no es posen els llums a temps, uns llums que d’altra banda ja fa molts anys que utilitzen la tecnologia led i que consumeixen molt poc. De fet pràcticament tot l’enllumenat públic utilitza aquesta tecnologia gràcies al bon fer dels governs municipals de Compromís. Que si es decidira substituir-les per altra mena de decoració, com a elements ornamentals reciclats jo la primera que estaria d’acord. De fet, des de Compromís vam impulsar tallers de decoració nadalenca amb materials reciclats i els vam utilitzar als edificis públics. A més, vam utilitzar el treball del taller d’art especial per a la decoració nadalenca de la façana de l’Ajuntament.

Els llums de Nadal incentiven passejar pels nostres carrers, animen a fer les compres a les botigues del nostre poble i és per això que sempre les teníem preparades per al 6 de desembre i alguns anys fins i tot abans. Aquesta setmana la premsa alacantina venia carregada d’una gran polèmica perquè a la ciutat d’Alacant tampoc han pogut gaudir de l’enllumenat a temps, de fet es demana la responsabilitat del tècnic encarregat de la contractació. Pot ser excessiu, però el que sí que cal és donar la cara i explicar a la població el que ha passat.

Des de Compromís denunciem que aquest any no s’hi han col·locat les llums a temps, això significa que les mureres i murers pagarem per un servici que normalment durava un mes i que enguany durarà 15 dies, amb el consegüent detriment per al comerç local. No entenem com un equip de govern amb 6 alliberats de 7 amb un important augment de sou respecte a l’anterior (de 1.200€ mensuals a 2.000€) no hagen gestionat com cal aquest tema, com a hores d’ara tots els pobles tenen preparada la seua programació nadalenca i a Muro no hi ha res de res anunciat, això provoca que la gent, sobretot amb xiquets i xiquetes menuts vaja a altres pobles buscant alternatives d’oci. I no ens val cap excusa i ja està bé de dir-li al poble que no hi ha diners, gràcies a la magnífica gestió del govern anterior de Compromís hi ha diners i molts!!! Parlem de 4 milions d’euros de romanent, és a dir, d’estalvi i deute 0, ja ho voldrien molts consistoris…

Així que des de Compromís posem de manifest la falta de previsió que demostren, així com la falta de respecte cap als comerços locals, esperem que almenys demanen disculpes que amb la il·lusió no es pot jugar!!! I ja parlem en altra ocasió del no taller de betlems….

Mentir no és fer oposició

Article d’opinió de Andrea Valdés, Secretària de Grup Municipal PSOE

Fa molts anys que ho som, però fa cinc anys que aquest Govern li va posar nom i treballa sense parar per tindre la millor ciutat del Nadal que no es concentre en tres dies i puga atraure a Alcoi a un turisme que gaudisca de tot el que tenim per oferir i de les nostres tradicions més arrelades. Això, sense dubte, és una important promoció i permet diversificar les fonts d’ingressos per a la ciutat. És per això que no m’agrada sentir que no cuidem als escolars que ens visiten en campanya de Nadal, que els tractem mal i fins i tot que els tirem de l’Ajuntament.

El nostre Nadal és únic, any rere any demostrem amb la visita de centenars de xiquets i xiquetes d’ací, de les nostres comarques i fins i tot de punts més allunyats que ens vénen a visitar, que el Nadal alcoià està més que consolidat.

Des de finals de novembre fins al 6 de gener és un goter continu de xiquets entre setmana i famílies senceres els caps de setmana que vénen a gaudir del nostre Nadal i també, perquè no dir-ho, a gastar-se els seus diners en la nostra ciutat.

És evident que ja comença a ser una font d’ingressos, tant per empreses privades de visites guiades, com per a comerciants i hotelers. L’Ajuntament i la ciutat donem la marca i ells han de saber aprofitar-ho i planificar les visites perquè siguen les més divertides i agradables per als nostres xiquets i xiquetes.

És per això sra. Guillem que no és cert que aquest govern no cuida als xiquets i xiquetes que ens visiten i molt menys que els hem tirat de l’Ajuntament. Això que vosté diu és mentida. Li puc dir moltes coses del perquè els escolars estan feliços a la nostra ciutat.

Per començar, molts d’eixos escolars que visiten el nostre Tirisiti tenen serveis públics que poden utilitzar. Moltes escoles i empreses reserven visites al Casal de Nadal on centenars d’escolars a més de fer tallers nadalencs, podem també utilitzar els banys públics i refugiar-se de la pluja, si plou.

Molts xiquets i xiquetes també esmorzen a la Plaça de Dins i si plou es refugien en la zona coberta, en els arcs, on no es banyen.

També esmorzen i dinen al parc de La Glorieta, on també poden utilitzar els banys públics i on tampoc es banyen si plou perquè tenen el templet per refugiar-se.

Aquests escolars dia rere dia fan cua a la caseta de Tirisiti a la plaça i a l’arbre de Nadal per emportar-se un record de la nostra ciutat i crega’m que sols mirant-los la cara podem assabentar-se de què estan molt contents.

I a més a més molts d’ells reserven visita a l’Ajuntament on se’ls projecta un vídeo de la ciutat els atenen l’Alcalde o el regidor d’Educació, i se’ls obsequia amb una bosseta amb fulls d’acolorir els personatges del nostre Nadal, guies perquè ens puguen visitar en família i cartes de SSMM els Reis d’Orient.

Per tot açò, quan Compromís diu que no cuidem als xiquets i xiquetes, que no som una ciutat per a ells i fins i tot que els tirem de l’Ajuntament… No puc evitar reiterar que això que diuen és mentida, aquesta ciutat és la Ciutat del Nadal i la tenim preparada per a ells, perquè coneguen la nostra màgia i això ni vostés ni ningú poden negar-ho.

Que des del govern s’ha treballat, es treballa i es treballarà per fer la nostra marca més gran encara si cap i l’oposició està per aportar idees i nosaltres per acollir-les, però no per a mentir i menys d’eixa manera utilitza’n als més menuts.

Sra. regidora de Compromís, la convide a passejar qualsevol dia del mes de desembre pel Centre de la nostra ciutat i també a fer alguna visita escolar al saló de plenaris, perquè n’estic segura de què si ho fa es penedirà i molt del que ha dit. És molt arriscat per la seua part afirmar que hem tirat als xiquets de l’Ajuntament sense contrastar una informació que li han contat i que és evident que és molt malintencionada.

A més de ser la Ciutat del Nadal també som Ciutat Amiga de la Infància i l’Adolescència, i li assegure que aquest govern treballa cada dia i treballarà per millorar i tindre la millor ciutat. Això sí, des de la veritat i l’honestedat, no com fan vostés des de la mentida i l’engany.

La necessitat d»apagar un foc que mai s’hauria d’haver encés

Article d’Opinió d’Aarón Ferrándiz, regidor de Podem Alcoi 

Ja hem arribat al moment on, segons la meua manera d’entendre les coses, mai hauríem d’haver-nos permés arribar com a societat. Així i tot, estem a temps de reaccionar. Però hui vull parlar-vos d’un tema molt concret. Els ‘MENA’ i l’ exemple que suposa el que està ocorrent amb ells per analitzar la realitat social.

‘MENA’ (menors estrangers no acompanyats) és un terme que fa referència a xiquets, xiquetes i adolescents que estan sols i exposats a un greu risc d’exclusió i de desemparament, que es troben separats/as dels seus pares i que tampoc estan sota la responsabilitat de cap altre adult.

Des de fa ja massa temps, el partit d’ultradreta i xenòfob ve afirmant de forma reiterada que aquests xiquets, xiquetes i adolescents migrants que tenen la mala fortuna d’arribar a soles sense cap tipus de protecció són delinqüents. Una altre bulo i una altra mentida més per a continuar generant odi i trencant la convivència de la nostra societat. Davant dels seus falsos arguments, les dades reals. Per exemple, l’índex de delinqüència d’aquests xiquets i xiquetes migrants tutelats per la Junta d’Andalusia és tan sols d’un 0,54% segons afirma el propi portaveu del govern de la Junta. A més, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística per a l’any 2018 (últim any de què hi ha dades disponibles) el 82% dels menors condemnats per delictes a Espanya eren espanyols i no immigrants.

El resultat de sembrar l’odi, el vam veure ahir. Després d’una trucada que avisava que “esto es solo el inicio de la Nueva España», es va llançar dins del centre de menors estrangers no acompanyats d’Hortaleza (Madrid) un explosiu (una magrana de les quals utilitza l’exèrcit per a les seues pràctiques) que per sort va ser identificada i desactivada abans que haguérem de lamentar una tragèdia major.

Aquest dimecres, va ser un atac amb una magrana d’entrenament. Però el 30 d’octubre, va haver un intent d’assalt de 30 joves d’ultradreta. El diumenge 27 d’octubre a les tres de la vesprada, a Saragossa dos xavals li van donar una brutal pallissa a un menor immigrant de 17 anys i van fugir deixant-lo a terra inconscient. Segons la policia, “va rebre punyades i puntades per tot el cos, però la majoria van estar dirigits al seu cap. De fet, quan va arribar a urgències, els metges van comprovar que el xic tenia part del crani afonat i es va arribar a patir per la seua vida” (L’Herald, 7 de novembre). I també el 5 d’octubre dos xavals encaputxats amb dos rems es van acostar a la parada de l’autobús de la línia 107 del carrer de la Mar de les Antilles en el districte d’Hortaleza a Madrid. En arribar al banc, van començar a colpejar amb els rems a dos adolescents àrabs. També va ocórrer a plena llum del dia. L’endemà va aparèixer una pintada darrere de la parada d’autobús: “Todos remamos juntos. Viva España”.

No, evidentment, aquests xiquets i xiquetes no són delinqüents.  En canvi, una vegada més, la realitat ens explota davant dels nassos i ens demostra el perill que suposa per a tots, sense excepció, continuar normalitzant i acceptant discursos d’odi, xenòfobs, masclistes, homòfobs i basats en valors i principis antidemocràtics que vulneren els Drets Humans, la pau i la convivència a la nostra societat. I el cas dels menors estrangers no acompanyats és només un exemple més del perill que suposen. Un exemple més dins d’una excessiva llista de burrades entre les que trobem la negació de la lacra de la violència de gènere i el canvi climàtic, la oberta pretensió d’il·legalitzar partits polítics vulnerant el dret i la Constitució o la oberta simpatia amb Franquisme I és obligació i responsabilitat de tots els que ens sentim demòcrates eixir a defensar-la, perquè està demostrat que la democràcia, no és per sempre. S’ha de barallar i s’ha de defensar, junts. I aquests discursos s’han de combatre amb la veritat de les dades.

I no, aquests discursos de odi i aquells que els promouen no són un company de viatge vàlid per a les lògiques democràtiques ni tenen cabuda en la nostra societat. I els fets, desgraciadament, així ho evidencien. En canvi, senyors dirigents de la ultradreta espanyola, saben el que sí que considera la Llei de Partits espanyola ilegal, anticonstitucional i delicte? Doncs literalment “que un partido pueda, de forma grave y reiterada, atentar contra el régimen democrático de libertades, justificar el racismo y la xenofobia o alimentar el discurso del odio”.

Però no voldria acabar sense dir que, sent francs, si hi ha alguna cosa que ha permés que Espanya deixe de ser l’excepció a Europa on la ultra dreta no aconseguia convèncer, han sigut les polítiques neoliberals que han trencat els contractes socials desmantellant els serveis públics i les garanties socials, precaritzant les nostres condicions de treball i empobrint les nostres vides a costa del benefici d’uns pocs.  Així que per tot el que ens uneix que és molt més que el que ens separa, ni un pas enrere front aquest discurs d’odi que pretén dividir-nos i enfrontar a l’últim contra el penúltim, ni un pas enrere en la defensa dels Drets Humans, en la defensa dels drets laborals i socials, d’un país més inclusiu, democràtic, verd i feminista. Que no ens falle la memòria, compatriotes.

Huelga general

Artículo de Antonio Matarredona, Plataforma de Pensiones Públicas

La huelga siempre es una medida de fuerza, quizás la más poderosa que posee la clase trabajadora, la huelga general es una enmienda a la totalidad al poder gobernante y sus políticas, y en este país la capacidad de convocarla la tienen los sindicatos. Lo venimos diciendo nosotros somos plataformas sociales, carecemos de legitimidad para poder convocarla y solo podriamos pedir a los sindicatos que la convoquen, però insisto pedir no es convocar. És evidente que quienes cargan con las consecuencias de la huelga son los trabajadores que sufrirán la pérdida de sus sueldos. Dando por supuesto que los trabajadores en activo estén de acuerdo con los motivos que nos mueven a pedírselo son ellos y sólo ellos los que cargarán con las consecuencias en primer lugar.

Dicho lo anterior, que debería en realidad ser obvio, pasamos a la oportunidad de pedir ahora una convocatoria de huelga general, hay motivos? si, sin duda hay motivos, pero contra quien la convocamos?,  esta claro contra el gobierno que nos «tiene» cabreados, y ahí surge el problema ahora mismo, que gobierno? porque no hay, está en funciones, y las negociaciones para poder formar gobierno en marcha, y veremos… De momento hay presiones de todo tipo para que no se constituya un gobierno de progreso, y seguimos sin gobierno desde hace cerca de un año.

Pedimos en las actuales circunstancias una convocatoria de huelga general? De entrada los interlocutores de «la otra parte» están en funciones, que es como no estar en realidad, tampoco sabemos quiénes serán los interlocutores si por fin y ya va siendo hora, se constituye el gobierno de progreso, ni por supuesto las medidas que tomarán, como y cuando para la imprescindible reforma del sistema publico de pensiones, su actualizació de acuerdo con el IPC real, la derogación del factor de sostenibilidad, la subida de las pensiones de pobreza, perdón mínimas…

Pero a pesar de todo y como estamos cabreados y cabreadas dado el parón político y las promesas incumplidas nos lanzamos y pedimos a los sindicatos que convoquen huelga general, sindicatos que todo sea dicho en muchos casos y desde muchas plataformas de pensionistas hemos descalificado por tierra, mar y aire por su inacción rompiendo todo tipo de relación. Y resulta que los sindicatos mayoritarios nos contestan que ahora no toca, que primero gobierno.

Y nosotros contra todo y contra todos seguimos «convocando» una huelga general con los sindicatos minoritarios y en este caso nacionalistas, que que cosas en sus peticiones llevan la gestión por ellos de la seguridad social en el País Vasco, o sea la rotura definitiva de la caja única de la Seguridad Social.

Nuestras relaciones con el movimiento de pensionistas Vasco son excelentes, en más de una ocasión hemos leído manifiestos consensuados, pero esta vez tenemos que decir que esa no es nuestra guerra, tampoco es que ellos, los convocantes, cuenten con el resto del país para esta convocatoria.

El movimiento pensionista es transversal y recoge sensibilidades diversas cuyo nexo en común es la defensa del Sistema Público de Pensiones, su razón de existencia es el sacar a la luz un problema que se mantenía en penumbra las pensiones, las presentes y sobre todo las futuras. No somos sujetos políticos pero evidentemente SÍ HACEMOS POLÍTICA, y para ello usamos nuestros medios presión en las calles y presión en las instituciones.

HUELGA GENERAL, ahora no, és inoportuna y probablemente inadecuada.
MOVILIZACIONES, de momento no nuestras peticiones son las mismas de hace un año porque no se ha hecho nada, porque hace un año que no hay gobierno.

PERÒ HE EMPLEADO EL TÉRMINO DE MOMENTO, tanto en las movilizaciones como en el apoyo a la huelga. Y lo he hecho porque lo que no podemos es seguir con una situación de bloqueo, porque no es aceptable tener que ir a nuevas eleccciones, y porque necesitamos soluciones ya.

LO PRIORITARIO AHORA MISMO, LO MUY URGENTE ES QUE SE CONSTITUYA UN GOBIERNO NO PODEMOS NI  DEBEMOS INTERFERIR CON MÁS RUIDO EN ESA ABSOLUTA NECESIDAD

De forment, ni un gra

Artículo de Opinión de Kiko Cantó, edil del PP en Alcoy 

La riqueza de la lengua valenciana nos permite encontrar una frase de esas que no tiene traducción y que se ajusta como anillo al dedo al Gobierno que desde hace casi una década está al frente del Ayuntamiento de Alcoy. Se trata de la expresión de forment, ni un gra. El periodista Vicent Marco da en la diana con su definición: “se refiere a algún proyecto que es todo palabrería y que no tiene sustancia”.

Por desgracia, esta locución se puede aplicar a demasiadas de las iniciativas proclamadas por el equipo de Antonio Francés. La hemeroteca es letal al respecto.

Un ejemplo significativo es la ampliación del polideportivo. En 2016 el Gobierno anunció su coste, dos millones, y que se haría en dos años. Han pasado ya tres, el proyecto se ha dividido en fases para aligerar el coste y las obras aún no han empezado.

En el caso de Rodes puede escribirse un libro solo enumerando los anuncios y los giros de guión que ha protagonizado el PSOE de Alcoy. Avergüenza leer ahora aquel titular de 2018 según el cual “Alcoy aplica el modelo sueco para Rodes”. Más triste resulta pensar que otro titular, expresado en plena campaña (“Rodes permitirá crear 500 empleos”), pueda correr la misma suerte que los anteriores.

Los chalets de la Font Roja, el convenio para recuperar la Capitanía de la Guardia Civil, la integración de la colonia de aviación en Santa Rosa, la construcción de un ecobarrio en El Partidor, la mejora de los colegios a través del plan Edificant… El reguero de anuncios insustanciados es de escándalo.

Ante esta realidad, cabe preguntarse: ¿No sería más serio anunciar los proyectos cuando ya están cerrados y realmente tienen visos de materializarse? ¿Hasta qué punto contribuye el Gobierno socialista de Francés con este afán propagandístico a banalizar la gestión de la administración pública?

No se trata de criticar al rival político sin más. Es labor de la oposición exigir el cumplimiento de lo prometido. Y en esta labor, por el interés general, debe de estar toda la sociedad implicada, al margen de ideologías, preferencias o intereses particulares.

Alcoy merece un Gobierno que trabaje más y se anuncie menos. Un Gobierno al que no se le pueda aplicar el ejemplo que de la locución de forment, ni un gra hace la Acadèmia Valenciana de la Llengua: “Sembla el més treballador del món, però la veritat és que de forment, ni un gra”.

És l’hora de llevar-se “la venda”

Article d’ Andreu Bernabeu Martínez, Membre de Podem Alcoi

De cúrcuma i llaüts, d’olivera i darbouka, d’infants volant milotxes dalt d’algun terrat, i com diria el poeta valencià, han passat anys, molts anys; han passat moltes coses…

El 29 de novembre es celebra el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí. Solidaritat és empatia, és fer nostre cada aspecte de la vida diària en que l’ocupació obstrueix el seu lliure desenvolupament. Solidaritat és viure, denunciar, respondre a cada agressió rebuda. Jo no podria escriure aquestes línies si no fos per la quantitat de dones i homes que han perdut la seua vida defensant els drets d’una Palestina lliure d’ocupació, la quantitat d’homes i dones arreu del món que denuncien la situació d’injustícia a la qual es veuen sotmeses les palestines. Emulant les paraules de l’activista Leila Khaled: “És una equació: on hi ha ocupació, hi ha resistència. No pot ser d’una altra manera, quan ets oprimit, resisteixes.” És l’hora de llevar-se “la venda”, perquè no caurà per ella sola, és l’hora de que comencen nous dies, és l’hora d’enderrocar murs i viure amb dignitat.

Pocs dies després, celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre; i a punt de començar la tercera dècada del Segle XXI, on a molts se’ls omple la boca de globalització, la diferència d’oportunitats i la desigualtat cada vegada s’eixampla més. És per això, que els drets han de ser universals, i hem de crear llaços de solidaritat i ponts d’unió entre pobles, davant dels que prediquen el discurs de l’odi, nosaltres escoltem, respectem i estimem. I com va dir l’Allende, s’obriran les grans alberedes.

No me digáis ingenua, por desgracia soy realista

Artículo de Opinión de Amalia Payà, edil del PP en Alcoy

Nos encontramos con un gobierno municipal agotado ya en su tercera legislatura, en la que prepotencia y soberbia son tónica habitual.

Analizando el comportamiento y la manera de actuar de los componentes del Gobierno municipal, no cabe duda de que el objetivo de los socialistas alcoyanos es neutralizar cualquier foco de crítica.

En lo que respecta a las asociaciones de vecinos, la comunicación y la falta de información es la práctica común. Mucho alardear de la participación, pero a la hora de la verdad, nada.

En lo que respecta a la oposición, esta semana nos ha sorprendido las criticas del socialista Jordi Silvestre. Mal asunto que, tras cinco meses de gestión, un concejal del Gobierno solo pueda destacar lo que según él, hace la oposición.

El señor Silvestre omite en su artículo que a la oposición se le responde a medias, con silencio o falsedades, además de dar acceso a los expedientes sin derecho a copia. Libreta y boli bajo el brazo y a intentar obtener la máxima información. Una parte muy importante que el concejal omite con intención de desprestigiar a la oposición y obviando, cómo no, la auto-crítica que les corresponde.

Señor Silvestre, lo de hacer denuncias “sin ningún pudor y sin hacer un trabajo de documentación e investigación previo” debería aplicarlo a la “labor” que hace nuestro alcalde en la Diputación y si no, mire sus últimas declaraciones sobre las ayudas a los municipios en materia de turismo.

Claro que desde la oposición hacemos propuestas. Sin parar. Pero la mayoría, aún aceptadas por el Gobierno, se quedan en nada. Tengo que recordar al señor Silvestre que el alcalde Antonio Francés firmó de su puño y letra un acuerdo de presupuestos con el Partido Popular, un acuerdo que ha incumplido en perjuicio de Alcoy y los alcoyanos.

Poco me equivoco si afirmo, que donde estaba la reivindicación del presidente de la plataforma de “Salvem l’Aquifer del Molinar”, ahora solo queda servilismo, conformismo y partidismo, sin importar el objetivo de la política más cercana desde un Ayuntamiento, el servicio directo al vecino.

Por desgracia no creo que esta actitud de acoso y derribo a la oposición, corresponda al inicio de legislatura. Esta actitud corresponde a un gobierno prepotente que cree estar por encima del bien y del mal.

Digueu-me ingenu…

Article d’Opinió de Jordi Silvestre, Regidor del PSOE en Alcoi 

Fa cinc mesos que vaig començar aquesta etapa de la meua vida vinculada a la política de proximitat, és a dir, a la que es fa al meu poble i per a la meua gent. Ser regidor del lloc on vius et permet treballar per buscar solucions en el dia a dia, millorar la qualitat de vida dels veïns i, també, portar a terme eixa planificació i eixes accions que definiran l’Alcoi del futur. En definitiva, i des de l’absoluta modèstia, aportar el teu granet de sorra per garantir el futur de les teues filles i fills i de les pròximes generacions en aquesta ciutat, per la qual n’estic segur que tots volem el millor.

Passat aquest temps, puc dir que el treball ha estat intens. Des del govern socialista del qual forme part som plenament conscients que estem en una legislatura clau per a la nostra ciutat, que la transformació que ja ha començat a veure’s, serà definitiva i per això estem treballant per posar en marxa tot allò que contribuirà a fer que Alcoi siga una ciutat amable, compacta, solidària, intel·ligent i sostenible, accessible i cultural. Una ciutat on la indústria ha sigut, és i serà el principal motor econòmic, però sense oblidar els serveis, l’educació, el turisme, la innovació i, en definitiva, totes i cadascuna de les potes que contribuiran a consolidar la capitalitat d’aquesta ciutat.

Els companys que la passada legislatura formaven el govern alcoià van posar en marxa projectes que ja van permetre veure quin és el model de ciutat que proposem i seguim treballant en accions ‘Smart City’ per millorar la vida de les persones que viuen soles i per garantir la seguretat dels nostres barrancs; en un eix per a ciclistes i vianants que ha estat guardonat per la Generalitat; en la millora dels centres educatius públics i de la convivència en zones vulnerables, entre moltes altres qüestions.

A hores d’ara puc dir que no m’he penedit, ni un segon, de la decisió que vaig prendre de treballar per la meua ciutat com a regidor, i puc assegurar que tot el govern ens deixem la pell per millorar el nostre Alcoi. Hi haurà encerts i també errors, segur, perquè som humans i tots ens equivoquem, i quan cal rectificar ho fem, no tenim por a canviar d’opinió si això ens permet millorar.

I per continuar avançant tots som necessaris. Em ve al cap aquesta frase que l’alcalde, Toni Francés, va pronunciar en el seu discurs d’investidura i immediatament pense que tots no estan per la tasca, si mire el que passa habitualment amb diferents grups de l’oposició. Cert és que com oposició han de portar a terme una feina de control del govern municipal, però també han de fer propostes, que no tindrem cap problema en assumir si serveixen per millorar la ciutat i crec que així s’està fent.

Però a la vista de comissions i plens celebrats, i a com es desenvolupa el dia a dia em pregunte: És això el que fan? Tots els grups de l’oposició volen sumar? La meua modesta opinió és que no. No vaig viure en primera persona com funcionaven les comissions la passada legislatura, sé el que m’han contat els companys, però si veig cada mes com funcionen ara. Dóna igual quantes vegades contestes la mateixa pregunta, i les explicacions que dónes, perquè si regidors de l’oposició ja tenen una opinió formada, de res els valdrà la informació que tu els pugues donar. No cal que expliques mil vegades el rebut de l’aigua o que els digues que estàs arreplegant els diferents abocaments il·legals o que els indiques que s’ha treballat en un diagnòstic de la societat alcoiana, perquè si Compromís i Guanyar Alcoi volen veure fantasmes, els veuen, o si pensen que hi ha interessos obscurs, ho pensen i de vegades tot el que els pugues dir i aclarir no els serveix de res. La seua màxima és anar contra el govern i fan ús d’aquella frase tan coneguda de ‘No deixes que la realitat t’espatlle un bon titular’. Crec que haurien de confiar un poc més en el govern, encara que algunes solucions que proposem no siguen compartides per ells.

D’això també en sap molt el PP alcoià. Si cal dir que es pintarà un mural en la façana d’un antic cine o que el govern no ha presentat un paper per optar a una subvenció es diu i punt, sense cap pudor i sense fer un treball de documentació i investigació previ. No hi ha explicacions ni demostracions que valguen. Rectificar, mai.

Vull pensar que l’actitud de l’oposició és pròpia dels primers mesos de legislatura, en els que tots, i especialment els nous, jo també, estem ‘aterrant’, i que prompte treballarem tots de la mà per Alcoi, amb una oposició fiscalitzadora, clar que si, però també constructiva i pensant que de vegades la solució que proposa el govern no és la que ells farien, però és una solució. Digueu-me ingenu… però confie plenament en treballar units per la nostra ciutat. Eixa és la idea que jo tinc de la política municipal.

Morir de éxito

Artículo de Marcos Martínez, edil de Ciudadanos en Alcoy

Hasta el momento, esta legislatura viene marcada por los vaivenes políticos típicos en tiempos de elecciones, en constante campaña electoral desde que iniciamos el año.

Hemos empezado fuerte y ya se van destacando posiciones, tanto en el salón de plenos, como en los diferentes medios de comunicación. Unos con más pegas para que se le aprueben sus textos, otras con un acercamiento claro para el consenso.

No siempre es positivo que se apruebe una moción, ni que la finalidad sea esta y cosechar un gran número de éxitos, aunque sean un brindis al sol o se vacíen de contenidos. Posiblemente, esto también sea “política de escaparate” o “política ficción”, que algunas formaciones critican.

Tampoco pudiera parecer que anteponer los caprichos ideológicos a las necesidades reales de la gente sea una buena elección. En el centro, por ejemplo, no hay problemas de escolarización de niños o adolescentes aunque no haya un colegio público, pero sí hay problemas reales de accesibilidad, seguridad o convivencia, como también ocurre en otros barrios de Alcoy.

Hay cosas que te pueden gustar más o menos, campañas mejores o peores, políticas más o menos afines, pero tampoco se trata de disparar contra todo lo que se menea, máxime cuando venga de un ámbito plural y con agentes externos implicados. Y podremos discutir de fondos y formas, pero sumar iniciativas siempre es positivo.

En fin, que cada maestrillo tiene su librillo, y cada uno ve las cosas del color de su cristal. Como decía aquella canción, si de amor ya no se muere, igual de éxito sí.