Guia de bones pràctiques

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Al darrer plenari el Partit Socialista d’Alcoi va tornar a perdre una oportunitat de dur endavant una bona proposta: redactar una mena de guia de bones pràctiques dels canals de comunicació oficials, twitter, facebook i web de l’Ajuntament sobretot. I la resposta del Govern de Toni Francés va ser decebedora, aportant un informe jurídic minuts abans de la votació que assenyalava el poder de l’Alcalde per a vetar la decisió plenària si s’aprovava la proposta. I així ho va fer. Una cacicada més de Toni Francés.

En Guanyar Alcoi creiem necessari que la utilització dels canals de comunicació oficials de l’Ajuntament d’Alcoi es faça de la forma més rigorosa i acurada possible. Entenem que, des de les administracions públiques no és ètic fer una utilització partidista, menyspreant de vegades a l’oposició política, mig informant o fent propaganda partidista a través de les xarxes de comunicació oficials dels Ajuntaments o altres administracions públiques.

També som conscients que s’ha de dedicar molt d’esforç i molt de temps en comunicar a la ciutadania sobre la tasca, les activitats i els esdeveniments que s’organitzen des de l’Ajuntament. No sempre és fàcil saber diferenciar entre notícies que són d’interés general o les que responen exclusivament a l’interés partidista. Per això, aquesta proposta podia aportar un instrument de suport que garantira i blindara en el temps el millor ús possible dels canals de comunicació oficials de l’Ajuntament, bàsicament aquells que s’utilitzen des d’Alcaldia que són propensos a comunicar de forma partidista i parcial.

Que s’haja fet sempre així o que tots els partits en diferents regions o municipis facen el mateix no són arguments vàlids per a no voler canviar-ho. Perquè les xarxes de comunicació oficials no es poden utilitzar de forma irresponsable, de forma parcial. Les xarxes de comunicació públiques són per a informar, no per a valorar.

Per higiene democràtica, ètica política i respecte cap a la ciutadania teníem l’obligació de tirar endavant aquesta iniciativa, una iniciativa que pretenia assentar les bases d’una comunicació política la més objectiva possible, rigorosa i d’interés general. Lamentablement, no s’ha fet.

Un alcalde que Alcoy no merece

Artículo de opinión de Ignacio Palmer, concejal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Alcoy

Nunca hubiera pensado que un Alcalde podría haber utilizado su posición en el pleno para atacarme por mi altura, y encima sin derecho a réplica.

Desde las bancadas de la oposición estamos acostumbrados a que los socialistas nos ataquen de manera personal cuando se les critica su gestión, pero esto ya pasa de castaño oscuro.

Al Alcalde le molestó la moción que presentó el Partido Popular en el pleno, sobre el uso de las redes sociales y página web municipal.

Solo hay que ver las diferentes publicaciones en estos medios para comprobar que no corresponden al Ayuntamiento, corresponden únicamente al gobierno socialista, tanto alcalde y concejales como cargos de confianza. Ninguna referencia a concejales de la oposición, solo para criticarlos o hacer política partidista.

Cuando en el pleno nos presentaron un informe técnico en medio del debate, no pude hacer otra cosa que acusarles de manipulación, porque ese informe técnico firmado por la mañana, se tendría que haber entregado antes a todos los grupos de la oposición.

Queda claro que en este tema, el Alcalde actuó de manera autoritaria, con nocturnidad y alevosía, pero no le gustó que se lo dijera. Su manera de responde fue diciendo “usted para poder darme consejos tiene que crecer….”

Es verdad que después de un silencio, añadió “en votos”, pero así y todo, es una falta de respeto por parte de alguien que debería ser el alcalde de todos.

Si el alcalde quiso meterse con mi altura, para mi es una persona mala, terrible. Si lo que quiso decir es que mi escaño en el Ayuntamiento no vale suficiente por la cantidad de votos de mi grupo, entonces tengo que decir que más bien parece un dictador, un anti-demócrata.

Sobre el ADN canino

También en el último pleno les hizo mucho daño el tema del ADN canino, una medida que aunque parece lógica en principio, no está funcionando en otros municipios. Solo sirve para que los alcoyanos con mascota paguen y para que un laboratorio ingrese alrededor de 300.000€.

El concejal Jordi Martínez nos echó en cara que no habíamos alegado en el periodo de exposición pública de la ordenanza.

Al respecto tengo que responderle, que nosotros ya alegamos en el Pleno, que es donde nos toca hacerlo. Fuimos el único partido que no votó a favor y que pidió que se retirara el punto para que no se aprobara el tema del ADN, y poder de esa manera trabajarlo más y proponer alternativas.

Este argumento le sirvió para llamarme vago, explicando que no me gustaba trabajar.

Pues Sr. Martínez, públicamente le reto a competir en trabajo, aunque también le digo, en cantidad y calidad, porque lo que hacen ustedes en el día a día es lamentable.

De usted depende la limpieza de la ciudad, que sirva de ejemplo para explicar su forma de trabajar y los resultados que obtiene.

Falta de transparencia

En enero se votará el presupuesto municipal y el alcalde hace gala de transparencia y de participación, pero tengo que decir bien alto y claro, que es mentira.

Tenemos ejemplos diarios para poder argumentar esta afirmación y el caso del presupuesto municipal es uno de ellos. Se dedican a anunciar partes del presupuesto en prensa, cuando nadie de la oposición lo conoce.

Siete son los días que han dado a la oposición para poder estudiar los presupuestos del Ayuntamiento de Alcoy. Además enviando solo los datos económicos, de memorias de gestión de las concejalías explicando el presupuesto, nada.

Es una pena que el documento anual más importante del Ayuntamiento, no cuente con la colaboración de todos los partidos por culpa de un gobierno que no cree en la participación y que solo actúa de esa manera porque sabe que tiene el apoyo incondicional de Sedano y Ciudadanos.

Señor Antonio Francés, según su forma de pensar, Alcoy no se merece a un Alcalde que ha sido el menos votado de la historia en dos ocasiones y que además quiere gobernar en soledad con solo nueve concejales, solo por no perder ni dedicaciones exclusivas ni sueldo.

Un estironet d’orelles!

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en Alcoy

Si algo en nuestra ciudad de Alcoy es capaz de unir, incondicionalmente, a todos los alcoyanos es NUESTRA CABALGATA DE REYES MAGOS. Por encima de nuestras famosas y queridas Fiestas de Moros y Cristianos en honor a San Jorge, está nuestra Cabalgata. Es el acontecimiento social de la ciudad que, sin duda, más alcoyanos aglutina. Tanto los que vivimos en la ciudad, como los que, por diversos motivos, residen fuera (Alicante, Valencia, Madrid, Barcelona, etc.) invadimos las calles alcoyanas del itinerario real, para dar bienvenida a sus majestades los reyes de Oriente.

Nuestra fiesta más grande…

La noche del 5 de enero de todos los años, se convierte en Alcoy, en la más mágica de nuestra historia. Una noche donde todos los alcoyanos, nos emocionamos y lloramos viendo la ilusión de los más pequeños… y los no tan pequeños….

La grandiosidad de nuestra cabalgata ha sido reconocida en los últimos años, primero con la declaración de Fiesta de Interés Turístico Nacional (noviembre 2001) y más tarde, con la de Bien de Interés Cultural (febrero 2011), lo que obliga a las administraciones públicas a mimarla y fomentarla.

Y es que “en Alcoy, vienen los Reyes de verdad…” Y tan es así que los alcoyanos lo vivimos con alma, nos contagiamos y compartimos la magia de los Magos de Oriente.

Sí nuestra Navidad, la Navidad alcoyana, es única y con muchos elementos diferenciales, tales como el Belén de Tirisiti (con el abuelo, el sereno, Tereseta o les beates), como las pastoretes, la burreta, el campamento real con sus antorchas iluminando el monte del Preventorio, nuestro rey negro en medio, etc.

Y sí, también los pajes, que suben con sus escaleras rojas por los balcones para repartir los regalos a los más pequeños, son un elemento único y muy entrañable de nuestra Navidad. La demanda para salir de paje entre los jóvenes y no tan jóvenes es tal, que acaba doblando o triplicando la oferta. ¡Todos quieren salir de pajes…!

No es racismo es ilusión, emoción, magia…

Nunca tuve el sentimiento, ni creo que nadie en Alcoy lo tuviese, de que ofendiéramos, discrimináramos ni que, por supuesto, hiciéramos apología del racismo. Por eso, como dijo Naiara Davo, concejal de Guanyar Alcoi y militante de Podemos, en la reprobación al Delegado del Gobierno que se presentó no hace mucho en un pleno, quiero pegar “un estironet de orelles” a Rita Bosaho, Diputada Nacional de Podemos por Alicante, por sus acusaciones de racismo al Ayuntamiento de Alcoy.

Una vez más la izquierda generando polémicas estériles e innecesarias. Parece mentira que el discurso de Podemos cambie tan radicalmente en tan solo 52 km. Créanme cuando les digo señores de Podemos, integrado en Alcoy en la plataforma Guanyar, que no se puede contentar a todo el mundo.

Y es que en este tema habéis tocado hierro porque habéis herido el corazón de muchos alcoyanos. Me siento indignado y dolido por este tratamiento tan injusto que se hace de una de nuestras señas de identidad. Nada más y nada menos que NUESTRA CABALGATA DE REYES MAGOS…

El daño ya está hecho. Ahora, os ha tocado rectificar y desautorizar a la señora Bosaho. Porque Alcoy, está por encima de siglas y no se puede consentir faltar al respeto a su cultura.

¡Alcoy limpio ya!

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy

Ya no hay excusas, el pasado martes quedo claro que la contratación del nuevo pliego de basuras será para la actual adjudicataria. Hay continuidad, porque así lo ha decidido el informe elaborado por la empresa que el gobierno eligió. Por tanto, ya no hay excusas para que a partir de ahora mismito, se pongan manos a la obra y se dejen la ciudad como los chorros del oro.

Ya no hay excusas, porque desde el Partido Popular, hemos ayudado al gobierno a desbloquear este asunto vital para la ciudad y para conseguir la excelencia del servicio. Porque era de justicia y porque desde el PP siempre apoyaremos aquello que es bueno para Alcoy. Ahora, después de 6 años sin contrato, en breve saldrá adelante y con la misma empresa que lo hacía hasta ahora.

Ya no hay excusas para mantener contenedores inservibles y rotos. Ya no hay excusas para que empiecen a sustituir contenedores por otros nuevos, o en su defecto, por otros en mejores condiciones… Tengan en cuenta, que la empresa se ha comprometido a cambiar cada año todos los contenedores.

Ya no hay excusas para continuar dando una imagen tan negativa de nuestra ciudad. Repito, como ya he dicho en más de una ocasión, una ciudad limpia y bien mantenida cambia completamente la percepción de sus ciudadanos. Indudablemente, una ciudad limpia aumentaría la estima de los alcoyanos por Alcoy.

Ya no hay excusas, en breve no habrá un contrato en precario con maquinaría obsoleta o amortizada. Por tanto, seria el momento de que, aunque sea de forma provisional, se aportara la maquinaria necesaria para hacer una limpieza de choque de la ciudad. Hablamos de una empresa de primer orden.

Ya no hay excusas para que exijan a la empresa, aquello que es prioritario para la ciudad, su limpieza e imagen.

Alcalde, ya basta de echar las culpas a los dueños de las mascotas o a los incívicos que ensucian la ciudad. Dé ejemplo manteniendo la ciudad limpia, sin bolsas de basuras tiradas, con las papeleras vacías, con aceras bien barridas, con contenedores que no afeen la ciudad, etc. Lleva 6 años y medio gobernando esta ciudad, ya no hay excusas.

Por favor Alcalde ¡Actúe ya! Ya no hay excusas, los alcoyanos merecemos un Alcoy limpio y agradable…

La importància de les empreses participades

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi

No és descobrir res de nou afirmar que existeix preocupació a la nostra societat per l’avenir de la indústria. La globalització i l’accelerat canvi tecnològic que s’està produint ens situen en un escenari on cal estar molt atents, per a esbrinar quin déu ser el lloc on cada empresa interessa que estiga d’ací a uns anys i amb quins mitjans pot arribar-hi.

Escletxa digital, Indústria 4.0, 4a Revolució industrial, Smart City, Innovació Intel·ligent, digitalització de les empreses… són expressions freqüents a les conferències presentacions i debats, que es celebren per tal de donar pistes i suggerir camins per afrontar el futur de la indústria.

Hi ha, però, un aspecte, una realitat, que sovint queda a la vora de les observacions més freqüents, es tracta de la participació de les persones en l’empresa.

Al País Basc i Navarra, hi ha iniciatives promogudes per persones de l’entorn del moviment de Cooperatives de Mondragón, com ALE (Asociació d’amics de José María Arizmendiarrieta) que estan impulsant proposicions no de llei per als respectius parlaments amb el fi d’impulsar un tipus d’empresa que potencie i aprofite els coneixements, competències i capacitats de les persones per aconseguir una empresa competitiva i sostenible; i també que genere una ocupació de qualitat basant-se en un model de participació en la gestió i/o els resultats i/o la propietat i un major equilibri en el repartiment de la riquesa en les societats.

Com a referència tenim les Employee Stock Ownership Plan (ESOP) dels Estatus Units, una forma de participació dels treballadors a les empreses a través de la compra d’accions, les quals creixen de mitjana un 2,5% més a l’any en vendes, productivitatm ocupació i rendibilitat en comparació amb les no ESOP.

Això suposa potenciar les empreses inclusives participatives i el desenvolupament de models de direcció humana enfront dels tradicionals de direcció científica, que ha buscat els beneficis a curt termini, s’ha fixat molt en els costos i ha considerat a la persona com un recurs.

Per això cal buscar un model valencià d’empresa, és a dir, que tinga en compte las fortaleses i debilitats de la cultura local i, per tant, de les persones que en ella intervenen. I que siga susceptible de ser promogut per les institucions públiques del territori dins del marc de les seues competències. Des de Guanyar Alcoi, hem treballat activament en la difusió d’aquests models, col·laborant amb el Consell Econòmic i Social (CES) local i amb la regidoria de Manolo Gomicia, per fer possible la vinguda de José Luís Elorza, autor del llibre ‘La empresa participativa Integral’ en el mes d’abril i amb la Fundació Empresa de la Universitat d’Alacant (FUNDEUN) per facilitar la participació de José Luís Jiménez Brea membre d’ALE al primer Fòrum de Finançament per a la Innovació Intel·ligent, celebrat a l’Àgora el passat 15 de novembre.

En els diferents contactes mantinguts amb empresaris, sindicalistes, mon de l’ensenyament universitari i ensenyament de la formació professional, hem trobat bona acollida a les idees expressades, circumstància que ens anima a continuar treballant juntament amb tot aquell que hi estiga disposat, per a difondre el model i facilitar que un dia no molt llunyà, algunes empreses industrials inicien el camí cap a l’Empresa Participativa.

Triple Aliança

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Al darrer plenari de l’Ajuntament d’Alcoi el Partit Popular va presentar una moció sobre la defensa de «la unidad de España», «las señas de identidad de los valencianos» i «reprobar ataques de representantes y partidos Pro-Països Catalans». Ciudadanos va votar a favor i el PSOE -amb la seva abstenció- li va posar una catifa blava a la proposta, permetent la seua aprovació i passant de perfil en aquest conflicte, una vegada més.

Una moció trampa, carregada d’odi ideològic i amb voluntat de confrontació territorial que, per una banda, manifesta la intenció d’amagar les misèries del partit més corrupte d’Europa sota la bandera de l’Estat espanyol. I per l’altre, mostra la debilitat dels #SomosLaIzquierda de Pedro Sánchez.

Davant d’aquest escenari polític tinc clar el següent. Primer: que la Unitat d’Espanya no es defensa a base de violència, repressió i amenaces; tornant a l’època dels presos polítics, retallant drets i llibertats; subvencionant a una entitat feixista com és la Fundació Francisco Franco; amb M. Rajoy mentint davant la justícia espanyola; i retallant la qualitat de la Sanitat, la educació o les pensions.

La defensa d’Espanya i del País Valencià es treballa no robant, sent honrat, treballant pel bé comú, no mentint a la gent decent, no perseguint idees i no reprovant als que pensen diferent.

Segon: que degut a la pressió del blaverisme i a un Partit Popular complaent en les polítiques del Govern central que ens han marginat històricament, no tenim un autogovern de primera divisió. Estem infrafinançats i les principals competències en matèria fiscal, social i de seguretat no s’han desenvolupat.

I tercer. Qui amenaça i ataca al projecte comú dels valencians i les valencianes, qui amenaça i ataca a la gent decent de l’Estat espanyol no és el radicalisme independentista català, és el radicalisme nacionalista i corrupte del PP. Perquè la identitat d’un poble no es construeix creant odi cap a un altre poble, la identitat del poble valencià no es construeix en oposició a la identitat del poble català.

Com diria l’Ovidi: «sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català. I ho faig a la manera de València.» Tan de bo, el pols democràtic del poble català i de la gent decent de l’Estat espanyol signifique la fi del règim del 78 i un autogovern de primera divisió per al País Valencià.

Cada minut que passa els valencians perdem 3.000 euros

Article d’opinió de Màrius Ivorra, regidor i portaveu de Compromís Alcoi

Els valencians i les valencianes patim des de sempre un finançament injust, tant se val qui governara ací i a l’Estat, si PP o PSOE. Una situació que, a més, no té comparació: estem per baix de la mitjana estatal de renda per càpita però aportem com si estiguérem per damunt. És a dir, amb els nostres impostos financem territoris més rics que nosaltres.

Els valencians som un 12% més pobres que la mitjana espanyola, però paguem com si fórem un 12% més rics, a més a més som els únics que paguem a l’estat central més del que rebem estant per baix de la mitjana de renda.

Per altra banda, som el 10,7% de la població de l’Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia. Aquest dèficit d’inversions ha generat el que els experts consideren un deute històric (diferència entre el que hauríem d’haver rebut i el que efectivament vàrem rebre) de 13.500 milions d’euros des de 2002.

Per esta injustícia, el proper dissabte 18 de novembre hi haurà una manifestació a València per reclamar un finançament just per als valencians.

La qüestió del finançament ens afecta a tots. Per això, la manifestació serà majoritària de les forces socials i polítiques del País Valencià, però sobre tot transversal perquè la convocatòria no va contra ningú, sinó per un millor sistema de finançament més just per als valencians.

A la convocatòria s’han adherit a més de sindicats, la patronal empresarial CEV i més d’un centenar d’entitats, associacions i organitzacions de la societat civil i del món econòmic, els partits amb representació parlamentària PSPV, Compromís, Podem i Ciudadanos, tots a excepció del PP.

Per facilitar als veïns de la nostra comarca el desplaçament, Compromís hem organitzat el viatge amb autobús a València el proper dissabte 17 amb un preu mínim. Està obert a qualsevol persona que vulga anar a reivindicar el finançament just.

Els valencians hem de tenir la capacitat de visualitzar-nos, fer que la nostra veu s’escolte a la resta de l’Estat, cosa que fins ara, amb els grans partits sols ens hem vist perjudicats i arraconats. Jo ho tinc clar, la qüestió del finançament ens afecta a tots perquè cada minut que passa els valencians perdem 3.000 euros.

 

Las cuentas del Titanic

Artículo de opinión de Lola Alba, diputada nacional del PP

El Govern del Botànic ha presentado sus presupuestos para 2018 y saca pecho con la mayor consignación presupuestaria en la historia de la Generalitat Valenciana, nada menos que 19.956 millones de euros. Sin embargo, absolutamente todo es discutible en estas previsiones.

Los ingresos que prevén PSOE y Compromís (a expensas de que Podemos los corrija en su tramitación parlamentaria y salgan adelante) ya son discutibles y en algunas partidas ilusorios, pero no podemos perder de vista algunos datos reales y que han beneficiado a esta autonomía. Es cierto que la ComunitatValenciana está mal financiada porque así lo aprobó un gobierno socialista con la firme oposición del Partido Popular, que ya avisó de que ese sistema nos llevaría donde estamos: casi a la cola en cuanto a financiación.

Ahora bien, sin haber cambiado el modelo y gracias a la recuperación económica por las medidas adoptadas por el Gobierno de Mariano Rajoy, la Generalitat ha recibido más de 2.280 millones de euros más que cuando el PPCV la dirigía. Es decir, el Botánic ha dispuesto de un presupuesto un 11% superior al del PP, lo que da para muchos colegios, hospitales, etcétera, pero estas infraestructuras sociales no han visto la luz. De hecho no se ha construido ni una infraestructura educativa que no hubiera iniciado el PP, y actualmente hay más barracones que con el último gobierno popular.

Ahora que, pese a la infrafinanciación, el Consell dispone de muchos más recursos de los que dispuso el PP la pregunta es: ¿qué hacen con ellos? Sobre el papel milagros; pero la realidad cambia cuando sales a la calle.

Llama sobre todo la atención las partidas destinadas a la Conselleria de Vicepresidencia, Igualdad y Políticas Inclusivas, que incrementa su presupuesto sobre 2017 en un 13,8%. Eso debería ser una buena noticia para todas aquellas personas a las que Compromís vino a rescatar. Sin embargo, muchos de los colectivos más desfavorecidos conocen ya la realidad, y ésta no es precisamente, la tierra feliz que prometieron.

Es verdad que Mónica Oltra dispone de más dinero que el año pasado y que en 2017 dispuso de más dinero que en 2016, pero nada de esto ha llegado a sus destinatarios. A 30 de septiembre de 2017, esta Conselleria sólo había ejecutado el 20% de las partidas de infancia y adolescencia, el 19% de Discapacidad y el 5,5% en Centros de Mayores.  No basta con tener recursos, hay que gastarlos y para eso hay que trabajar yCompromís solo sabe trabajar detrás de una pancarta.

El Consell tiene a 130 centros especiales de empleo, empresas que dan trabajo a personas con discapacidad, sin cobrar las ayudas de este año y todavía no ha resuelto 28 expedientes de 2016. Por supuesto no ha tramitado ningún expediente todavía este año. Y eso que los fondos para pagar estas ayudas vienen directamente del estado, la Generalitat se limita a tramitarlas. Ni siquiera distribuye 38 millones de euros que le llegan del estado para centros especiales de empleo, porque para eso hay que trabajar, y eso es algo que se les da francamente mal.

A la fecha todavía no se han resuelto las subvenciones del 0,7% de IRPF, dejando sin financiación a un gran número de proyectos y entidades, que han venido prestando sus servicios sin que el Consell haga su trabajo.

En lo que atañe a infraestructuras, de los 649 millones de euros para inversiones en 2017 en las tres provincias, el Consell sólo ha ejecutado a la fecha 149 millones. No ha sido capaz de realizar las inversiones previstas en infraestructuras necesarias para los ciudadanos de la CV en 2017.

¿Para qué quiere este Consell incapaz de gestionar mayores recursos, si no es capaz de gastar los que ya tiene, o si realmente necesitamos más financiación con estos gobernantes? La respuesta es evidente: para la creación de organismos y agencias superfluas por importe de 384 millones de euros, para abrir una televisión o para gastar más en asesores y altos cargos de lo que jamás gastó el Partido Popular. Porque lo de “rescatar personas”, quedó en el olvido en cuanto llegaron al sillón.

Estos son los últimos presupuestos del Consell de Puig y Oltra, puesto que el próximo ejercicio se prorrogarán al ser 2019 año electoral. A las elecciones llegarán con una legislatura perdida en aventuras estrafalarias seguidismo el independentismo en Cataluña, en adoctrinamientos ideológicos en colegios y, eso sí, con una nueva televisión autonómica que loe las glorias de un cambio fracasado. Será la carta de ajuste de Àpunt el programa electoral de un ‘Titànic’ donde, como el barco, la orquesta sigue tocando mientras han dejado hundir el buque.

Entenza ‘Laboratorio de ensayos’

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy

“Entenza laboratorio de ensayos”, podría parecer por el título de este artículo, que estoy ninguneando a los vecinos y comerciantes de esta calle. De igual modo podría dar la imagen que me dá igual el resultado que se pueda obtener de la realización de las obras de Entenza. Supongo que estas primeras líneas habrán llamado su atención pero créanme cuando les digo que me quedé perplejo el pasado martes al escuchar decir al concejal de urbanismo esto:

“La calle quiere ser una investigación, un laboratorio para después implantarse en el resto de la ciudad”

Y si algo tiene el sr. Gomicia, es que siempre habla claro pero eso a veces tiene sus inconvenientes. Estarán conformes conmigo que investigar con una calle tan importante como Entenza es una temeridad que no debería poderse permitir a un gobernante. No se puede experimentar con los vecinos y comerciantes de Entenza que llevan 30 años padeciendo una situación insoportable. Y si el experimento sale mal, que fem?. Los experimentos con gaseosa y cada uno que los haga en su casa.

Mucho se ha hablado de las obras de Entenza en los últimos meses, el diagnóstico de la problemática de las mismas es bastante coincidente. Como ya avanzo el PP, el déficit de aparcamiento y el intenso tráfico antes, durante y después de la obras centran el grueso de los problemas de esta calle. Bueno pues desde que se presentó la obra en abril no se ha puesto solución a ninguno de ellos. Una vez más, este gobierno improvisa en lugar de planificar. Fíjense lo que decía en la misma tertulia el sr. Gomicia:

“Es cierto que por la comunicación que tiene la ciudad, por esa calle (calle Entenza) tiene que pasar tráfico hasta que no se encuentre la solución de la parte de arriba…”

Ahora para evitar nombrar al Boulevard le llama “la parte de arriba”. Y es que realmente tienen que estar avergonzados. Entraron a gobernar, allá por 2011, y lo primero que hicieron es cargarse, entre otras cosas, el Boulevard del PP, porque todo lo que venía del PP no podía ser bueno. Y ahí se quedaron. En más de seis años no han podido, no han sabido o no han querido arbitrar una solución a una vía alternativa, “la de la parte de arriba…”, que fuese capaz de descongestionar la zona de tráfico y que habilitará aparcamientos. Vamos empezamos la casa por el tejado…

Y en esa mañana esplendida el sr. Gomicia nos dejó dos perlas más de la dialéctica, una era:

“Lo mas problemático era solucionar el tema de los autobuses… seguramente será por Isabel La Católica…”

¿Cómo que seguramente? ¿No está decidido? ¿Seguimos improvisando Sr. Gomicia?

Y la otra perla, al preguntarle por el anuncio del día anterior sobre el inicio de las obras (hablaban de febrero 2018) dijo:

“26 días para presentar propuestas y luego licitar…”

Y dice que en febrero, mire Sr. Gomicia en una licitación menos compleja como fue la contratación de la redacción del proyecto de Entenza, los 26 días se acabaron el 21 de agosto de 2015 y se acabó contratando el 11 de abril de 2016 **, casi 8 meses después. O mucho me equivoco o lo tienen difícil para empezar en febrero. Ya no acertaron en la presentación del proyecto cuando prometieron iniciar las obras en junio. Y yo me pregunto ¿es incapacidad de gestionar bien los expedientes y los tiempos o son retrasos calculados para hacer coincidir  el final de las obras con las elecciones locales?

 

Amb l’afany de ser els ulls del poble a l’Ajuntament

Article d’opinió de Pablo González, coportaveu de Guanyar Alcoi

Sóc conscient que l’intercanvi d’articles no hauria de ser la nostra funció; ni la d’un regidor del govern, ni la d’una plataforma política que lluita per construir un Alcoi millor. Però malgrat que la política hauria de centrar-se amb altres objectius, no puc deixar córrer les difamacions que sobre mi i el meu grup ha llançat el portaveu del PSOE; considere important deixar clares les coses, perquè al cap i a la fi parlem de maniobres internes que afecten als més quantiosos i sucosos contractes públics que signa l’Ajuntament en anys. I també, perquè entre els principals compromisos de Guanyar Alcoi figura ser ‘La veu i els ulls del poble a l’Ajuntament’ servint al poble com un instrument de control i denúncia.

Com a resposta al meu article ‘La quadratura del cercle’, el sr. Jordi Martínez, al passat Plenari Municipal, va utilitzar un torn de paraula que li corresponia per parlar sobre la gestió de coloms, per acusar-me de mesquí, de mentider i de dubtar de la capacitat dels treballadors de l’Ajuntament. A més, en una mena de rabinada de pati de col·legi, ens va amenaçar dient que «fins que no rectifique i expose la dignitat d’aquests funcionaris no atendré els seus precs». Una demostració de quin és el concepte que tenen des del PSOE de la gestió de la cosa pública i el poc talant per rebre crítiques, exigint submissió a canvi de l’aprovació de demandes.

El sr. Martínez pateix d’una perversa miopia política que li fa llegir el que ell vol. Tergiversa les meues paraules per parlar dels treballadors públics utilitzant-los com escut, acusant-me d’atacar-los i afectar a les seues famílies i així mirar d’amagar allò que realment reprovem: una sèrie de moviments de treballadors propiciats pel sr. Martínez que a parer nostre no s’han fet tenint en compte l’interés general de la ciutadania sinó que sembla que els interessos són altres propis, de partit o personals.

Tot comença quan Miguel Ángel Serra, l’anterior cap del departament d’Inspecció General de Serveis (IGS) amb extensa experiència, arriba a l’edat de jubilació i acaba abandonant el departament.

El que es critica és que en aquest moment, en el qual s’estan adjudicant els dos contractes més importants de la legislatura, el de Recollida de brossa i neteja viària, un contracte que li pot reportar més de 25 milions d’euros a l’empresa seleccionada, i el de la Neteja i manteniment del clavegueram, en eixe moment, el sr. Martínez aparta a qui més experiència té al càrrec al departament de Medi Ambient i el recol·loca al departament d’IGS. A causa d’eixe moviment s’ascendeix a un altre funcionari amb menys experiència al cap del departament de Medi Ambient. No sembla massa lògic ni beneficiós per la ciutadania, veritat?

Per què s’han tingut aquestes presses i no se li va demanar a Miguel Ángel Serra que continuara al capdavant d’IGS durant uns mesos fins que s’hagueren acabat les adjudicacions més importants de la legislatura i així poder comptar per a aquest procés tan important amb els caps de departament que tenien més experiència? Al marge del bon criteri de la Junta de Personal de no prolongar la vida laboral davant d’una jubilació, haver-ho demanat en aquesta situació excepcional ens haguera estalviat aquests moviments precipitats que no semblen aportar cap millora.

En cap moment dubte dels requeriments de Miguel Signes per exercir com a cap del departament d’IGS, dubte de la idoneïtat d’apartar-lo del seu lloc a Medi Ambient en aquest moment tan important. Per cert, en quin moment ha demanat vosté disculpes públiques pel que deia en premsa de Miquel Signes en 2010 acusant-lo d’obtenir la seua plaça de forma irregular?

Respecte a Carles Samper, m’acusa de mentir quan dic que no té el títol adequat per ser cap de departament de Medi Ambient. Fins on jo sé, és el propi sr. Martínez qui va fer públic en 2010 la impossibilitat per ocupar la plaça a ningú sense el títol de Tècnic Superior de Medi Ambient. Per açò, jo considerava que com que el sr. Samper no tenia aquest títol se l’ascendia al cap del departament de forma provisional; no dubtava que fóra il·legal com vosté diu, tan sols apuntava la provisionalitat de la plaça. O potser és que s’han modificat d’amagat els requeriments i el sr. Martínez ha fet de forma poc transparent el mateix que criticava al PP?

Reconec que només amb la informació que conec pels taulons de l’Ajuntament i la web del mateix (no és cap informació reservada com diu el sr. Martínez) no puc saber si el sr. Samper simplement ha suspés la seua oposició per a Conserge del Conservatori o ho ha fet voluntàriament, però sí que puc dir que em sembla estrany, primer, que un cap de departament de Medi Ambient opte a una plaça de Conserge de Conservatori i segon, que després d’haver obtingut la millor nota amb diferència entre els aspirants a les primeres proves suspenga les segones proves sense arribar a la nota de qualificació.

Siga com siga el resultat final és que al departament que ha de valorar el concurs més important de la legislatura el sr. Martínez ha mogut fora del lloc a qui tenia l’experiència durant anys al cap del departament i ha deixat al seu lloc a algú provisionalment, a qui a més, com Jordi Martínez ens va contar, li ha hagut de contractar a dit una empresa externa per 16.788 € perquè l’ajude amb l’adjudicació d’aquest servei. Tot açò sembla allunyat de tenir com a objectiu l’interés de la ciutadania per damunt de tot.

Perquè si tots dos treballadors són ben vàlids a la seua feina com deixa clar el sr. Martínez, quina és aleshores la diferència que hi ha entre els dos? Que té un que no tinga l’altre? Així de primeres veiem que el que s’ha desplaçat a un altre departament no és militant del PSOE ni va ser regidor del PSOE durant 8 anys, ni és home de confiança de Toni Francés i l’altre, qui ha de signar l’adjudicació d’un contracte de 25 milions d’euros sí que ho és. Crec que és comprensible que almenys tinguem certa desconfiança.

Amb tot açò, reitere les meues acusacions cap a la gestió del sr. Martínez, que considerem interessada, i no cap als treballadors, que si en algun moment s’han mogut per ambicions professionals, de forma legal, és perquè el sr. Martínez ha jugat amb les ambicions dels funcionaris i les ha pervertit amb objectius incerts.

Se’m diu que necessite fer punts per aconseguir un lloc a unes futures llistes electorals, que he de quedar bé amb alguns per poder ascendir. Potser això és el que han de fer alguns a les seues carreres polítiques. A Guanyar Alcoi en canvi, fem primàries obertes on la ciutadania que vol participar és qui tria l’ordre de les llistes electorals amb els seus vots i ací no valen de res els favors personals.

Es queixava el sr. Martínez al Plenari que eren sempre els mateixos els que posen la cara, pobres. I en efecte, crec que quan es decideix ser un càrrec públic ha de ser per posar la cara i no per amagar-la segons les conveniències personals, per estar disposat a rebre crítiques sense enrabiar-se, per enfrontar-les i no llençar balons fora ignorant-les.

Fer públic el que passa a les institucions és una de les obligacions que hem assolit a Guanyar Alcoi i encara que se’ns vulga fer callar, jo per la meua part no tinc cap problema en posar la cara les vegades que siga necessàries i que se m’insulte per fer públic allò que crec que he de fer públic, per no ser còmplice d’allò que considerem poc ètic. Se’m pot dir mentider i mesquí públicament les vegades que faça falta, qui em coneix ja sap com sóc i qui el conega ja sabrà com és Jordi Martínez.

A Guanyar Alcoi ens devem a la ciutadania i mentre altres es posen de perfil nosaltres seguirem contant allò que passa a les institucions i sembla que alguns no volen que es conega.