Dones, mares i migrants
Article d’Opinió d’Aroa Mira, regidora de Benestar Social en Alcoi
Fa només una setmana, el món celebrava el 8 de març sortint al carrer per reclamar tots eixos drets que no tenim les dones, evidenciant una desigualtat real que ens afecta en molts àmbits: familiar, laboral, cultural, científic… Es van comptabilitzar fins a 200 raons per eixir al carrer, per cridar que ens mereixem una societat més justa, democràtica i sí, més feminista que vol dir més igualitària per a totes les persones.
Doncs sí, després d’eixe clamor del carrer i d’eixa manifestació humana transversal que ja no va d’idiologies o logos sinó de realitats, de veus, de persones de carn i ossos, de sororitat, el senyor Casado ix, aquest cap de setmana, amb la nova llei de maternitat. I dins d’eixa mal denominada protecció a la maternitat, hi ha una mesura que diu que les dones immigrants irregulars que arriben a Espanya i donen els seus fills en adopció, podran retardar la seua expulsió. ¿En serio?
La mesura, segons el Partit Popular, és una proposta personal de Pablo Casado que encara no s’ha explicat en profunditat, evidentment, difícil d’explicar una barbaritat com aquesta. Primer, cap col·lectiu que treballe amb migrants ha posat sobre la taula que hi haja un problema amb les dones migrants que arriben embarassades i volen donar els seus fills en adopció, una opció com qualsevol altra que poden fer lliurement i que està contemplada per les institucions. Però, realment, eixa és la qüestió? Perquè la cosa sona a què «donem permís de residència a canvi de bebés».
Vull creure que no. Vull pensar que cap ésser humà pot creure que una mare, que ha arriscat la seua vida i la del seu bebé, que ha venut tot el que tenia, que ha sofert allò que no es pot ni tan sols imaginar per arribar a Europa, ho fa per a donar el seu fill en adopció. No serà per tindre una vida millor amb ell? No serà per ser una mare i un fill amb oportunitats? No serà per viure en pau junts?
Pablo Casado ja ens va voler explicar a totes les dones que per finançar les pensions, havíem de tindre més fills. No ens va dir com tindre més fills sense conciliació, sense correponsabilitat, amb sous precaris per la mateixa feina, sense una baixa per maternitat acord a altres països… No, simplement, ens va dir, que parirem! A parir amigues que necessitem obrers que cotitzen! Senyors del Partit Popular, primer, parirem si volem i després, parirem reclamant el que és just. O no parirem, avortàrem, si és eixa la nostra elecció. Farem el que voldrem, dins de la llei, i de les creences particulars que tinga cadascuna, en llibertat.
El Partit Popular ha perdut el nord, o el té més clar que mai: l’extrema dreta. Cal rascar vots i escons, ja ens ho expliquen a un vídeo Epi i Blas, perquè sembla que per al PP a part de ser «màquines de parir» som «bobes» i no sabem com funciona el sistema electoral. Què vergonya! I cap polític popular li dirà a aquest home que ja està bé? Algun d’eixos polítics moderats del PP, que parlen de regenerar la vida política, que vénen a fer el canvi dirà alguna cosa? Supose que no, que callarà donant per bo allò que Pablo Casado diu.
El 8 de març vam alçar la veu, tal vegada d’ací a poc, haurem d’alçar el vot i demostrar que «l’extrema dreta» no es mereix estar al nostre país, que mai aconseguirem millores reals si ara hi ha tres partits que competeixen per ser més radicals, més inhumans… que volen fer-nos creure que la igualtat va de guerres entre homes i dones, quan va de solidaritat. No, senyors del Partit Popular, ni guerra d’homes contra dones, ni guerra de migrants contra espanyols! Igualtat, canvis reals, democràcia i progrés. Ja està bé! Socialment no s’haurien de permetre aquestes declaracions, socialment s’hauria de fer pagar al que juga amb la vida i la llibertat perquè ser humans va d’això, de vida, llibertat i dignitat!.