I ara què?

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi

Des de fa molts anys he treballat al món del cooperativisme. Una de les meues inquietuds, des que vaig entrar a política en el 2015 amb Guanyar Alcoi, ha sigut conèixer com des de l’àmbit municipal es pot enfortir el cooperativisme a aquestes terres i com poder respondre exitosament als nous reptes que es planteja la indústria a les nostres comarques en un món globalitzat.

És recurrent que la gent faça referència al gloriós passat d’Alcoi… Personalment mai m’ha agradat viure en la nostàlgia, ni pensar que tot temps passat és millor. En la pel·lícula Midnight in Paris, de Woddy Allen, es mostra bé aquesta idea, de com d’absurda pot ser la nostàlgia cap a una època que solament coneixem superficialment i que, per molt que enyorem temps passats, el que ens toca viure i lluitar és l’actual, el present. José Ma Arizmendiarrieta, fundador del Grupo Mondragón ho explica molt bé en aquesta cita: «La naturaleza humana siempre determina, quizás por el miedo a enfrentarse a generar nuevas realidades, que cualquier tiempo pasado fue mejor; pero no lo es. Es un espejismo que generación tras generación se expande como si fuese un virus letal, difuminando un mensaje lúgubre en las nuevas generaciones: no lo intentéis, no os esforcéis.»

Els primers dies del mes de juliol, vint-i-una persones d’Alcoi, Ibi i Cocentaina visitàrem les cooperatives de Mondragón i la comarca del Goierri. El pes organitzatiu descansà en el Consell Econòmic i Social (CES) d’Alcoi i amb uns amfitrions excel·lents a les terres basques: José Luís Elorza Múgica, i Miguel Ángel Laspiur López de Oñate.

José Luís Elorza, autor del llibre «La Empresa Participativa Integral» ja va estar convidat a les nostres terres l’any passat pel CES, presentant el contingut del seu llibre a empresaris, sindicalistes i públic en general d’Alcoi i Ontinyent.

Miguel Angel Laspiur, exdirector financer del grup de Cooperatives de Mondragón*, i actual president de l’Assoaciació d’Amics de José Ma. Arizmendiarrieta (ALE), preparà les visites al grup empresarial. Ell també ens coneix. Enguany va estar convidat per l’Ajuntament a festes i, puc donar fe que, tant ell com la seua esposa quedaren sorpresos per la magnitud de l’espectacle. Només dir-vos que la filà Alcodians els va acollir la Nit de l’Olla.

El motiu del viatge era conéixer de primera mà l’experiència cooperativa de Mondragón, com ha estat una comarca capaç d’organitzar-se per fer front als reptes que per la seua indústria presenta una economia global i veure les noves tendències organitzatives que canvien el model d’empresa tradicional, «Cap a un projecte compartit d’empresa basat en la confiança», defensen des d’ADEGI.

El contrast de les nostres realitats amb les que hem vist és gran, destaquen a parer meu sobretot: el grau d’integració de la comarca lluny del pensament en clau local; la implicació de les empreses, siguen cooperatives o no, en el futur de la comarca; una política partidista deixada de costat; el suport financer de les institucions, tant forals com autonòmiques; i el pensament estratègic a mitjà i llarg termini amb una solució de continuïtat que ha donat la presència empresarial.

Després del viatge hem tingut un primer encontre per compartir impressions i començar a pensar quines d’aquelles experiències, adaptades al nostre entorn, podríem traslladar. Es palpava il·lusió i ganes de treballar-ho. El canvi de mentalitat que exigeix és considerable, la feina és gran, l’horitzó temporal sobrepassa en molt les legislatures, se’ns demana constància, altura de mires, paciència i determinació. El futur de les nostres comarques, amb les seues enormes potencialitats, que els nostres fills i filles tinguen oportunitats de treball, mereixen l’esforç. Serem capaços? El repte és apassionant i no sobra ningú.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *