La cavalcada de reis de muro: una de les més antigues….i enguany una de les més curtes
Article de Carol Ivàñez, regidora de Compromís Alcoi
El Nadal Murer va de polèmica en polèmica. Primerament la retallada dels llums de Nadal, que els hem tingut instal.lats molt més tard, amb el conseqüent perjudici per al comerç local i a banda hi ha molts menys en dos dels carrers més comercials. Tot siga per estalviar-se uns eurets… que si no, no els arriba per a tots els sous. És una de les conseqüències que té pujar-los un 40%, de 1200€ a 2000 € al mes, que no és poca cosa.
Doncs ara dia 30 de desembre, per a finalitzar l’any amb alegria, ha aparegut a les xarxes socials de l’Ajuntament la informació amb els horaris de les cavalcades de la burreta i reis, i venen amb una xicoteta sorpresa. L’itinerari de la cavalcada ha sofert una important retallada, passant de finalitzar a la plaça Matzem a fer-ho a la Plaça de l’ermita. Així que ja no passarà pels carrers més emblemàtics del nostre poble: carrer Sants, Placeta Molina, Plaça l’Esglèsia i Matzem. No sé d’on ve aquesta idea i espere que no haja sigut per imitar als nostres veïns alcoians. Allí al menys s’ha comunicat amb la suficient antelació per a que la gent puga expresar la seua conformitat o disconformitat. A Muro, en canvi, ens acabem d’assabentar. I què voleu que vos diga? No em sembla correcte, ni el que, ni el com.
A desembre de 2017 vam promoure des de l’Ajuntament l’edició d’un llibre conmemoratiu de la nostra cavalcada, escrit per Joan Josep Pascual Gisbert. Un treball magnífic, on s’explica la importància de la cavalcada murera. Entre altres coses, s’ha conservat la seua estructura quasi intacta. Val, s’han canviat camells per carrosses, però aquest és un altre debat. També per ser una de les més antigues de l’Estat espanyol. Que té mès de 100 anys! De fet, el mateix Joan Josep Pascual va presentar un esborrany de protocol per a establir l’ordre, itinerari i d’altres peculiaritats i preservar així aquest acte emblemàtic. Protocol que va ser aprovat per majoria en Comissió Informativa.
A Muro sempre hem estat orgullosos de la nostra cavalcada i hem participat en ella pràcticament tots els veïns i veïnes, d’una forma o altra. Sempre ens hem implicat, tant des de les associacions que col.laboren en l’organització, els encarregats de la paqueteria, tasca molt complicada, els patges reialsi des de fa uns anys amb campament reial inclòs.
Per a qui no ho contra, es tracta d’un dia molt especial. Els infants estan molt nerviosos, esperant amb il.lusió l’arribada de ses majestats, que venen de la serra desprès d’un llarg viatge. Tots volen pujar a les carrosses a besar als Reis de l’Orient i es monta un xicotet caos, sobre tot a la meitat del recorregut, a l’avinguda de València. Seguiment s’accedeix a la plaça de l’ermita, on es fa l’adoració. Aquest acte es realitzava dins de l’esglèsia i fa uns quatre anys es va traslladar a aquesta plaça per a que més públic poguera gaudir d’aquest moment important. Posteriorment, a l’entrada de l’Ermita, les autoritats reben a ses Majestats i tots entren a l’Ermita repleta de gent per tal d’adorar a la, Mare de Déu i on el senyor retor els dedica unes paraules i felicita a tot el poble. Desprès la cavalcada continua pel casc antici és on es pot gaudir de forma més propera, més intima, més especial i, per a mi, amb més encant. És cert que hi ha menys públic que a altres zones, però nombrosses famílies encara esperen l’arribada dels reis en els balcons de les cases i al carrer. Aquests carrers tenen un encant especial, potser sóc una romàntica i pense que aquestes tradicions s’han de preservar i sóc partidaria de mantindre els recorreguts antics, per on passen les festes i les procesons. Perquè aquestes tradicions són l’esència de qui sóm, i es tracta de donar-li vida al casc antic des de les institucions i no de rematar-lo. Que ja està per desgràcia molt ferit.
Crec que l’actual equip de govern ha errat amb aquesta decisió, sense tindre en compte les sensibilitats dels veïns i veïnes d’aquests emblemàtics carrers. Molts d’ells ja sónmolt majors, però tenen la il.lusió (potser de les poquetes que els queden) d’acollir a fills, nets, nebots i, fins itot, algúnrebesnet, d’esperarjunts a vorer arribaralsReis de l’Orient i vorer com els més xicotets reciten el «tirori-tirori», tal i com ho feien ells a la seua edat.