Les raons del no

I hem dit no al pressupost del govern de Toni Francés. I no ha de ser cap sorpresa. Diem el mateix ací, que al saló de plenaris, que al carrer, que a les nostres assemblees públiques, que als periodistes, que als despatxos. Han sigut moltes les raons, ací us exposem unes poques.

1. És un pressupost que baixa en un 6,9%. El mateix alcalde ha dit que no és un bon pressupost. Però el que no ha dit és que baixa perquè el pressupost de 2019, com que eren eleccions, estava unflat. Perquè tindre durant mesos a un munt d’operaris arreglant carrers i posant floretes a corre-cuita té un preu. I ara ho estem pagant, però clar no el PSOE a soles: ho estem pagant totes i tots. Una vegada més, i ja en van unes quantes, comprovem com els interessos personals i de partit s’avantposen als interessos de la gent d’Alcoi.

2. Ens neguem a entendre el saló de plenaris com un teatre que hem de fer cada mes. Si s’aproven al ple mesures, s’han de traslladar al pressupost. ¿O ens vol dir el govern que no té cap respecte pels debats i els acords que allí es generen? No hem vist cap partida per als serveis de cura infantil en espectacles culturals, ni per a la lluita contra l’obesitat infantil, ni per l’estudi de l’accessibilitat dels edificis i així poder contrarestar la solitud de persones amb mobilitat reduïda, ni per crear l’observatori de condicions de vida, ni per a la lluita contra el joc patològic. Totes propostes nostres, totes aprovades, algunes per unanimitat de tots els grups polítics. Quin sentit té fer aquest paripé? Quin respecte té el govern pels processos democràtics més bàsics?

3. No podem aprovar este pressupost perquè rebaixa el pressupost en serveis socials, quan ja estàvem per baix de la mediana espanyola en despesa social. Hem dit que baixa el pressupost, però clar, no totes les partides d’igual manera: hi ha partides que pugen i malauradament altres, aquelles dirigides a les persones, que baixen prou més que un 6,9%.

4. Votem en contra perquè no hi ha cap partida, zero, per a la remunicipalització dels serveis. Tampoc l’ha aconseguida Podem, només tenen el compromís de començar a parlar d’un calendari. Bé, de moment us dic que al meu calendari dimecres 26 de febrer farem la segona reunió amb els tècnics municipals per treballar en les condicions del contracte de la gestió privada del bus. Comença mal eixe calendari, al nostre entendre.

De fet ja a la roda de premsa de divendres 21 de febrer deia l’alcalde que hi haurà coses que podran fer i altres que no. Quan jurídicament, i vull que quede clar, no hi ha cap impediment en revertir la privatització dels serveis en acabar-se el contracte, enguany, cap ni una.

I volem deixar clar que ni Guanyar, ni prèviament EUPV, som nous en la lluita de que les persones manen en els interessos de les persones. Ja a principis dels 80 Luis Torró va lluitar per a que l’aigua corrent arribara a totes les cases d’esta ciutat. I al principi d’aquest segle EUPV ja va trencar un pacte de govern amb el PSOE, del què el govern de Toni Francés és hereu directe, per no acceptar la privatització de l’aigua i del transport públic, que ara 20 anys després és el mateix PSOE, eixe partit de progrés, qui defensa continuar amb un model privat. Segurament, com ja ens avançava en una jornada el regidor Martínez, ho dissimule amb la proposta d’un soci tecnològic, però han de saber vostès que em llegeixen que ni experts, ni societat civil, ni tampoc els ajuntaments del seu mateix partit, accepten un despropòsit d’aquestes característiques com a remunicipalització: és simplement una fórmula per assegurar encobertament els beneficis a una empresa, beneficis que eixiran de la butxaca de les alcoianes i els alcoians.

5. En plenari i també en comissió informativa ha parlat el senyor Martínez dels problemes estructurals del Pont de Sant Jordi, uns problemes que requereixen una inversió considerable de feina i diners. No trobem cap partida seriosa per a escometre la seua solució, només de manera superficial. I trobem que és un problema important. Per això els diem no, també.

6. I no hi ha cap partida que tinga incidència real per a millorar la precarietat en la que es troba el nostre centre històric. Cap. La que hi ha és per a la seua promoció comercial, no per a solucionar la situació d’un centre que ens cau a trossos. I això ens fa dir no.

7. No hem pogut aprovar el pressupost perquè entenem que és un paper mullat doncs tenen una baixíssim índex d’execució de pressupost. A qualsevol empresa això seria un indicador de pèssima eficiència en la feina. No confiem en que ara executen el que han promès. Estaríem contentíssimes d’equivocar-nos, però.

8. I a més una cosa que crec que és bàsica per entendre com treballa el govern de Toni Francés: si sumem totes les partides que ja tenen nom, és a dir que són donades a dit sense concurrència competitiva i per tant sense garantia de transparència i fiscalització, estem parlant de més d’1.200.000 euros. Que, mira, eixa partida sí que ha pujat un 12% enfront de la baixada del pressupost. I això és clientelisme.

L’alcalde en la Diputació d’Alacant ha denunciat la mateixa discrecionalitat en la manera d’atorgar ajudes per part del PP, però quan arriba ací li deixa d’importar. Per què? Perquè el beneficia a ell i al seu govern. Sí, així és com volen que funcione la política, com sempre, de manera fosca i interessada, fent una xarxa clientelar com si els diners foren seus i no de totes i tots. I nosaltres ens neguem a acceptar-ho perquè si votar a PSOE o a PP no canvia més que superficialment, només que en el discurs, estem abonant el terreny a la ultradreta. I això ens fa massa por com per a deixar-ho passar.

I aquestes són algunes, només algunes de les raons per les que no podem aprovar el pressupost. Raons, per cert, de les quals la ciutadania difícilment se n’assabentarà, som conscients. Ja fa el possible el govern de Toni Francés per a que així siga. Si no, ¿com es pot entendre que es graven els plenaris amb una qualitat d’imatge i so penosa, com si fóra un pàrquing i no un lloc on es decideixen qüestions que afecten a totes i tots els veïns d’Alcoi? Així, tot: com més fosc, millor.