Lliçons de reivindicació

Article d’opinió de Tere Sanjuan., Regidora d’Informació i Defensa de la Ciutadania, Democràcia Participativa i Transparència

Fa poc llegia unes línies, on es comentava anys enrere el 9 d’octubre era més reivindicatiu que aquest 2019 i ens donaven lliçons, com és habitual, de com cal fer les coses.

Bé, res més lluny de la realitat, hui 8 d’Octubre ja s’han portat a terme moltes activitats per commemorar la nostra festivitat. Per a qui que no ho sàpia, no sols es reivindiquen unes idees criticant, hi ha d’altres maneres més constructives on la reivindicació implica donar-li importància a allò que vertaderament la té, com són les nostres tradicions i la nostra llengua.

Com deia, a hores d’ara ja s’han portat a terme moltes activitats que a banda de fer més agradable passejar per la glorieta, reivindiquen la nostra cultura i tradicions. A diferència del 2011 quan les competències per a fer un bon 9 d’octubre les tenien els que avui ens critiquen, hem fet un munt d’activitats donant especial rellevància a la nostra llengua, dotant i millorant les casetes dels llibreters, posant l’Àgora a disposició de les associacions per a poder difondre la seua tasca diària amb totes les comoditats i recursos dels quals disposa, just en la mateixa ubicació on realitzen a petició seua, la Fira Solidària, un lloc on segons indiquen des de les entitats és el millor per mostrar la seua tasca.

També hem recuperat un mercat tradicional i artesà, on estan presents representants de l’Associació d’Artesans de l’Alcoià i El Comtat, hem deixat envair els nostres parcs amb música i balls tradicionals, hem degustat aquells dolços tan nostres, i hem viscut un espectacular correfoc, que ja hem convertit en tradició dins de les celebracions del 9 d’octubre.

I tot açò quan esperem demà 9 d’octubre celebrar la nostra festivitat donant-li la importància institucional que mereix, que és fent valdre la tasca d’entitats i persones que realitzen un bé a la comunitat, o són rellevants a la mateixa. Cal ressaltar que aquests premis són un exemple més de la participació, ja que són els representants del Consell de Cultura qui trien els premiats. A més de llegir el manifest que posa comes i punts a allò que volem transmetre com a País Valencià.

Hem de ser crítics per intentar millorar, sempre. Nosaltres no donarem lliçons a ningú, però que uns no ho saberen fer al seu dia, no vol dir que tots siga’m igual.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *