El PSOE Alcoià o la Llei de l’Embut
Article d’ Opinió de Màrius Ivorra, futur portaveu de Compromís Alcoi
La frase és molt coneguda i utilitzada al nostre poble ‘La llei de l’embut, l’ample per mi, l’estret per tu’. La definició ho deixa clar: «Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos». Amb aquesta definició queda reflectida en molts aspectes i gestions la vida del govern de Toni Francés, però en especial hi ha unes que són molt recurrents i afecten a molts alcoians.
La part ampla de l’embut, els privilegis del govern de Toni Francés es poden observar per exemple en un aspecte menor i quotidià com són les llicències d’obra menor. A tots els ciutadans per xicoteta que siga l’obra se’ns obliga a passar per l’ajuntament i presentar projecte que el tècnic verificarà si és necessari i/o si afecta a l’estructura de l’edifici, i el més important pagar unes taxes.
Però clar quan l’obra la fa l’ajuntament a requeriment de l’alcaldia, en este cas una obra menor, la llei de l’embut exerceix tal força d’atracció que no cal que cap tècnic de l’ajuntament verifique la legalitat de l’obra, que cap tècnic de l’ajuntament certifique que l’obra és correcta i per suposat no conste cap expedient. L’estret per als alcoians.
La part ampla de l’embut, els privilegis del govern de Toni Francés es poden observar per exemple en un aspecte important i quotidià com són les llicències d’activitat. A tots els ciutadans per xicotet que siga el negoci o activitat econòmica que vulguen iniciar, tenen l’obligació d’obtenir la corresponent llicència.
Però clar quan és l’ajuntament el que té que demanar la llicència d’activitat la llei de l’embut exerceix tal força d’atracció que no cal, així tenim un seguit d’edificis municipals sense llicència (Poliesportius, Camp del Collao, Llotja Sant Jordi, fins i tot el mateix edifici de l’Ajuntament).
Estic segur que pensaran vostés, eixos edificis son antics i hereus d’altres èpoques, és cert, però la normativa es clara per a tots. Si un veí te que fer una rampa per obrir el seu negoci, que menys que l’ajuntament donara l’exemple tenint tots els seus edificis correctament. La veritat és que un edifici com la Plaça d’Espanya, 1, seu principal del poder local, no tinga les condicions o que s’utilitze la Llotja Sant Jordi per a restaurant quan estan denegant llicències a bars, restaurants, comerços i indústries per tota la ciutat per que l’accessibilitat no la compleixen, és molt trist. L’estret per als alcoians.
Des de Compromís ja vàrem presentar una moció la legislatura passada per solucionar alguns dels problemes com el Poliesportiu Francesc Laporta. La moció fou acceptada i fins i tot amb el compromís de consignació econòmica per part de Toni Francés, però uns quants anys després continuem igual, no s’ha fet res. O com la moció que presentàrem preguntant de qui era la titularitat de la Llotja de Sant Jordi per que no hi ha cap recepció per part de l’Ajuntament d’Alcoi i no consta a cap lloc que eixe espai siga de tots els alcoians.
Com vos deia el PSOE alcoià o ‘La llei de l’embut, l’ample per mi, l’estret per tu’.