Domingo , diciembre 4 2016
Noticias Destacadas
Inicio / Opinión / Recuperem el que és nostre
Recuperem el que és nostre

Recuperem el que és nostre

Artículo de opinión de Rafa Ramos i Armengol

La caixa està buida. Quan Compromís entre a Governar la Generalitat, la propera primavera, només hi trobarà factures impagades. I amb aquesta caixa plena de deutes Compromís haurà de reactivar l’economia i crear ocupació. Hauremd’impulsar una educació pública, valenciana i de qualitat, recuperar una sanitat per a tothom, els serveis socials i l’atenció a la dependència propis d’un país avançat.Serà dur, serà difícil, però amb el suport de la gent es pot fer.

Hem sigut molt eficients denunciant la corrupció i el malbaratament dels recursos públics en projectes faraònics. Hem sigut tan efectius que ara, a l’estat espanyol, tothom sap que el PP valencià s’ha gastat en visites papals i circuits urbans els diners que no teníem. Tan eficaços que hem aconseguit que tothom s’indigne en saber que es van abocar més de 150 milions a l’aeroport de Castelló, inútilment, mentre que molt poca sap que el de Ciudad Real –que està tancat– en va costar 1.100 milions.

La caixa està buida i bona part de la població es pensa que és per la corrupció i perquè el PP ha gastat sense trellat. I això és cert, però no és tota la veritat. Per descomptat, la corrupció i el malbaratament s’han de continuar denunciant i combatent, per raons morals i per motius pràctics: necessitem aquests diners per a rescatar les persones i el país. Però haurem d’explicar també quina és la gran causa de la falta de recursos en la Generalitat. I la causa principal no en són els projectes faraònics ni la corrupció, per molt indecents que siguen. La causa fonamental de la nostra ruïna és l’espoli fiscal a què ens sotmet el govern central de l’estat.

Ara mateix el deute de la Generalitat està al voltant dels 40.000 milions d’euros. Com hem arribat a aquesta situació de fallida tècnica? És pels grans projectes? No. El cost de Ciutat de les Arts i les Ciències, de Terra Mítica, de la Ciutat de la Llum, de la Fórmula 1 i de l’aeroport de Castelló suma 2.100 milions d’euros. Són molts diners que ens podríem haver estalviat o invertit d’una manera més sensata, però així i tot estaríem endeutats fins a les celles. Què ha passat? D’on ve tot aquest deute? L’explicació és ben senzilla: cada any l’estat ens transfereix entre 2.000 i 5.000 milions menys del que, en justícia, ens correspondrien.

Cada any, cada valenciana i cada valencià paguem els nostres impostos individualment, en funció de les nostres rendes, com la resta de la ciutadania espanyola. Però les transferències que rebem per als nostres serveis públics no es fan de manera equitativa, sinó que estan per davall de la mitjana estatal. D’aquesta manera, bona part del que paguem en impostos i que necessitem per a la sanitat, l’escola o la dependència va a parar, injustament, a comunitats autònomes amb una renda per càpita més alta que la nostra, amb més serveis que la nostra i a ministeris inútils sense funcions reals. I açò és profundament injust, ja que la renda per càpita valenciana se situa en el 88% respecte de la mitjana de l’estat: és a dir que som pobres. Com deia Germà Bel, el cas valencià s’aproxima a una extracció de rendes de tipus colonial.

Acerca de Cope Alcoy

Deja un Comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

*

Free WordPress Themes - Download High-quality Templates