martes , junio 19 2018
Noticias Destacadas
Inicio / Opinión / Reflexions davant el 20D
Reflexions davant el 20D
Sergi Rodríguez es coordinador local de EU

Reflexions davant el 20D

Artículo de opinión de Sergi Rodríguez, coordinador local de EUPV

Entre la gent que desitja un canvi real de les polítiques a partir del 20D n’hi ha qui percep de manera diferent la utilitat del seu vot. Tot i ser-ne molta, no és ni de bon tros un sector majoritari entre els qui ompliran les urnes ja que, segons les enquestes, hi haurà molt probablement una gran majoria de vots a opcions continuistes (PP, PSOE, Cs). I són continuistes perquè no qüestionen en absolut el model econòmic i social que vivim i que ha estat el motiu originari de la situació de misèria a què s’ha abocat a la gran majoria de la població.

Sense qüestionar aquest sistema, PP i PSOE es limiten a proposar “millores reformistes” amb una alternança ben acomodada que no ha marcat diferències econòmiques reals entre uns i altres. I en aquest context, Cs apareix com a falsa alternativa “renovada” a un PP farcit de corrupteles, però que en el fons defensa una mateixa política neoliberal. En qualsevol cas, davant del PP, tant PSOE com Cs sols aspiren a ser forces reformistes d’un sistema que ja no pot presentar-se com a ideal de benestar social, tal com desesperadament intenta, sense èxit, convèncer-nos el PP, que és l’opció conservadora per excel·lència.

La gent que vol una ruptura del sistema actual i que desitja un canvi real de les estructures que el sustenten, consideren vot útil dues opcions que, tot i tenir diferències conceptuals, reclamen un canvi real. UP-EU mostra un discurs contundent i clar; Podem, en canvi, renuncia a algunes línies programàtiques inicials que ha abandonat amb la intenció d’atraure el vot de la gent desenganyada amb la política del PSOE i ha optat per variar el discurs amb l’objectiu d’engrassar la maquinària electoralista com també ha fet l’altra opció emergent, Cs. Totes dues són eleccions lícites però que no han ajudat gens a ser referència d’opcions essencialment transformadores.

Sóc, com molts altres, dels qui pensen que ha estat un greu error no arribar a un acord entre EU-UP i Podem. Amb un programa transformador haguera possibilitat una candidatura unitària a tot l’Estat i hauria ajudat molt a remarcar nítidament dos espais clarament diferenciats: els del règim del 78 (PP, PSOE i Cs) i el de les forces rupturistes d’aquest règim (UP-EU i Podem), espai majoritari de tota la gent que vol el canvi real. També estic convençut que no ha estat possible per l’obsessió de l’equip de Podem a visualitzar-se com una opció centrada per captar els vots de la moderació que un acord amb UP-EU dificultaria; una decisió que, sobretot des de l’aparició de Cs, entenc com una tàctica política equivocada.

Malauradament, ara cal decidir en un escenari força complicat per a la gent que volem canviar la realitat actual. Eleccions rere eleccions apareix la reflexió sobre la utilitat del vot com un argumentari que, de manera intencionada, vol afavorir a qui més possibilitats té “a priori” per concentrar major nombre de vots; una enganyifa que el 1982 afavorí el PSOE i que quasi anul·la la seua esquerra. Per a qui va ser útil? Per als qui s’acontenten a canviar d’actors per veure una mateixa pel·lícula però no per a la gent que en vol gaudir d’una altra.

Afortunadament i malgrat la utilització del mal anomenat vot útil, l’esquerra que representa UP-EU −amb totes les seues deficiències i errades− ha estat capaç de mantenir-se en l’escenari polític per ser durant molts anys la força capaç de treballar al carrer i a les institucions per denunciar el sistema capitalista de les retallades, l’estafa i la degradació. Ha estat la veu alternativa a l’hegemonia política i cultural de la dreta quan, fins i tot, hi havia una majoria social adormida pels somnífers de canvi del creixement consumista. I si bé és cert que no ha estat fins ara una força suficient de canvi per la seua limitada representació institucional, ha estat la veu de gran part de la gent conscient de la necessitat d’acabar amb el sistema actual. Com més presència té UP-EU, més segur és el canvi real; l’absència l’impossibilita. Eixa és la vertadera utilitat del vot.

Més enllà de les eleccions, UP-EU i Podem són dos forces que s’han d’entendre. Són dos espais complementaris que estan cridats a la col·laboració i la cooperació. Ara s’ha perdut una ocasió excel·lent, però segur que la futura entesa serà més possible com més força tinga una EU involucrada en un procés de renovació que hui encapçala i dirigeix Alberto Garzón. Ací radica la utilitat del vot per a les generacions futures i per ampliar les possibilitats d’un nou subjecte polític i orgànic d’esquerres al segle XXI. El vot conscient i lliure no pot estar condicionat per les enquestes que el sistema pot manipular o utilitzar segons els seus interessos. Actuar en funció d’aquesta orientació seria tant com acceptar la maldat de l’actual sistema electoral. Així el vot útil és realment aquell que va en els programes que més responen als convenciments de cadascú des de la llibertat d’elecció. Optar per UP-EU és, ara més que mai, el vot més útil perquè cal arribar com a mínim al 5% per assegurar un grup parlamentari que serà, sense cap dubte, garantia de lluita per un canvi real.

Acerca de Cope Alcoy

Deja un Comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

*

Free WordPress Themes - Download High-quality Templates