Últimas Noticias

La publicación especial que ha lanzado COPE ALCOY con ocasión de las Fiestas de Moros y Cristianos de este 2024 ha...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Hoy viernes hemos hecho balance de las actuaciones que se han realizado en Alcoy a través del Plan ARRU. También...

Hoy viernes hemos destacado que la Generalitat Valenciana centra sus esfuerzos en agilizar los trámites para permitir el desarrollo de...

Descargar Els Capitans
Cerol original

El President Puig inaugura demà la Fira de Tots Sants de Cocentaina

El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, inaugurarà demà la Fira de Tots Sants de Cocentaina en la seua 676 edició. D’aquesta forma el Cap del Consell encapçalarà una àmplia presència institucional que, a més de dirigents polítics, tindrà a representants de sectors com l’empresa, l’educació, l’economia, el comerç, l’esport o la cultura.

També han confirmat la seua assistència a la Vila Comtal el President de les Corts Valencianes, Enric Morera; la Vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Aitana Mas; la subdelegada del Govern a Alacant, Araceli Poblador; el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; la consellera d’Innovació, Universitat i Ciència, Josefina Bueno; la consellera de Participació i Transparència, Rosa Pérez Garijo; la secretaria autonòmica de Cooperació, Toñi Serna, el secretari autonòmic de Participació, Antoni Llorente, el sotssecretari de Política Territorial, Rafael Briet; el sotssecretari de Participació, Cristian Veses; la vicepresidenta de la Diputació Provincial d’Alacant, Julia Parra (en representació del President de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón); el director general de Formació Professional, Manolo Gomicia; la directora general de Comerç, Rosa Anna Seguí; i el director general de l’Institut Valencià d’Estadística, David González.

La comitiva serà rebuda al Pla de la Font i des d’allí els assistents faran un breu recorregut per la Fira fins a arribar a la Plaça del Pla. Seguidament, des dels balcons del Palau Comtal, es llegirà el Privilegi de la Fira atorgat a Cocentaina en 1346 per part del Rei Pere IV El Cerimoniós. Aquesta tasca recau en l’empresari Rafael Pascual i la cerimònia conclourà amb la interpretació de l’Himne oficial de la Fira així com el tall de la cinta de mans del  President Puig. Posteriorment s’atendrà als mitjans de comunicació i es farà un recorregut pels principals sectors que donen forma a aquesta 676 edició de la Fira «estem molt contents de tindre aquesta representació institucional, especialment del Govern Valencià, perquè això demostra la importància que té un esdeveniment com la nostra Fira; una tradició amb més de 676 anys d’història que és un autèntic motor econòmic«, manifesta al respecte l’alcaldessa de la població; Mireia Estepa.

Després de la inauguració, la Fira de Cocentaina funcionarà a ple rendiment fins a l’1 de novembre. La coincidència en ple pont festiu de Tots Sants augura una afluència de més de 500.000 visitants a l’edició d’enguany.

El Govern valencià aprova la rebaixa fiscal però també més impostos per als rics en 2024

El Ple del Consell ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, coneguda com a «llei d’acompanyament» de 2023, així com la reforma fiscal de 2022, que suposarà una menor factura fiscal per al 97% dels valencians. Les propostes es concreten en un augment de mínims exempts i més deduccions.

Els membres del Govern valencià, reunits en ple extraordinari ahir dilluns, han aprovat totes dues mesures fiscals que finalment s’han ratificat com a textos separats: un avantprojecte de llei per a la llei d’acompanyament i un decret llei per a la baixada fiscal. La vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, han presentat les normatives.

Les mesures posades damunt la taula són una part de les propostes tributàries del Consell. La reforma fiscal es notarà en la pròxima declaració de la renda, ja que afecta l’any 2022 amb caràcter retroactiu. La llei d’acompanyament inclou les taxes i tributs de 2023.

Queda pendent d’aprovar la tarifa de l’IRPF per a 2023 i les modificacions de l’impost de patrimoni, que s’inclouran en el pressupost –que ha de passar pel ple del Consell abans del dilluns– i que serà el que pagaran els ciutadans en la declaració de la renda que facen en 2024.

Sobre aquesta segona part de l’acord, els efectes del qual es notaran en la declaració de 2024, la vicepresidenta ha explicat que es mantindran els mínims i les deduccions i ha indicat que es crearà una nova tarifa de l’IRPF perquè «els trams més alts aporten més«.

També s’incrementarà en un 0,25% els trams més elevats del valor patrimonial per a aquells que tinguen una riquesa superior a 1,3 milions d’euros, sense comptar el mínim exempt i el valor de l’habitatge habitual. Amb aquesta proposta, esperen recaptar 25 milions d’euros.

Igualment, es crearà un nou tipus de l’11% en l’impost de transmissions patrimonials per a compres d’immobles per valor superior a un milió d’euros, amb el que esperen recaptar 15 milions.

D’aquesta manera, les mesures que afecten les rendes de menys de 60.000 euros seran efectives des de l’1 de gener, abans dels pròxims comicis autonòmics, mentre que la resta (inclosos els increments per a rendes més altes) s’aplicarien ja en 2024.

Reforma fiscal de 2022

La reforma fiscal de 2022 tindrà efectes retroactius a 1 de gener, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d’euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s’emporten la major part de la inversió, amb 101 milions, i 962.000 contribuents tindran quota zero.

S’inclou una nova tarifa del tram autonòmic de l’IRPF. Hi ha un tram nou i canvien les quantitats de la base liquidable. El tipus aplicable al primer tram es rebaixa, del 10 al 9% i el límit passa de 12.450 a 12.000. El segon tram puja de 17.500 a 22.000 euros i el tipus aplicable passa de l’11 al 12%.

El tercer tram arriba fins als 32.000 euros (fins ara arribava als 30.000) i el tipus aplicable serà del 15%. El nou tram es crea per a la base liquidable de fins a 42.000 euros, que tindrà un tipus del 17,50, mentre que la de fins a 52.000 euros tindrà un tipus del 20%. Fins ara, per a una base liquidable de fins a 50.000 euros s’aplicava un tipus del 18%. Els trams d’a partir de 65.000 euros no es modifiquen.

Quant als mínims exempts de tributació pugen tots fins al 10% permés: el tipus general pansa de 5.550 euros a 6.105; el contribuent major de 65 anys tindrà de 6.700 a 7.370 i el major de 75 anys passa de 6.950 a 7.645. El mínim familiar per descendents passarà per al primer fill de 2.400 a 2.640 i per al tercer fill, de 4.000 a 4.400. Quant al d’ascendents, per major de 65 anys passa de 1.150 a 1.265 i per a majors de 75, de 1.400 a 1.454.

Des de la Generalitat, han posat com a exemple que una renda de 19.000 euros s’estalviarà 97,95 euros; algú amb renda de 48.000 euros estalviarà 57 i algú que coure més de 65.000 pagarà 0,1 euros més.

Deduccions de 2022

S’incrementarà al màxim del 10% els mínims exempts de tributació i s’incrementen al mínim de renda les deduccions de la Generalitat: «Es puja la seua quantia i el límit de renda«, ha explicat Espanya. També ha destacat l’augment de valencians que tindran quota zero, en incrementar-se aquests mínims.

Augmenten també les deduccions un 10%: la de naixement, per exemple, passa de 270 a 300 euros, i la de lloguer de la residència habitual incrementa el seu límit fins als 800 euros, dels 700 actuals. El límit de renda per a beneficiar-se de les deduccions puja de 25.000 a 30.000 l’individual; i de 40.000 a 47.000 el conjunt.

Quant a les deduccions per inversions en energies renovables i d’autoconsum, es manté el 40%, però el límit puja de 8.000 a 8.800 euros. Per a la contractació indefinida d’empleats de la llar per a la cura de persones ha passat de 600 a 660 en el cas dels menors de cinc anys i de 1.000 a 1.100 per a dos menors o famílies monoparentals.

S’incorporen dues noves deduccions: de 100 euros per l’increment dels interessos de les hipoteques, que permetrà que els contribuents es deduïsquen el 50% de la diferència entre interessos abonats en 2022 i els de l’any anterior amb un límit de 100 euros. També hi haurà una deducció per a dones que estiguen en tractaments de fertilitat no coberts per la sanitat pública.

L’impacte de la reforma fiscal, segons la Generalitat, beneficiarà únicament a les rendes de menys de 60.000 euros i serà neutra per a les de més de 60.000. L’estalvi mitjà per contribuent serà de 111 euros.

Reducció de la recaptació

Preguntat sobre la reducció de la recaptació que generarà aquesta reforma fiscal, Espanya ha assenyalat que en sumar les dues noves deduccions, s’espera que la Generalitat deixe d’ingressar uns 180 milions d’euros, encara que ha apuntat que aquesta és una estimació a l’alça.

Espanya ha remarcat que el volum «és molt reduït» ja que la Generalitat va recaptar amb el tram autonòmic de l’IRPF 4.400 milions en 2020 i 2.800 milions en impostos propis. Per això, ha insistit que es tracta d’utilitzar mesures fiscals per a «fer política social«. «Si anunciàrem un pla d’ajudes de 200 milions també se’ns preguntaria d’on es retallarà«, ha assenyalat.

Per això, el conseller ha demanat una mirada global a «la cistella de tributs» de la Generalitat i ha apuntat que en 2022 s’estan «superant les expectatives» de recaptació.

Llei d’acompanyament

La llei d’acompanyament inclou un nou perfil de beneficiaris de la Renda Valenciana d’Inclusió per a les persones que han tornat de l’estranger i es garantirà que el Carnet Jove siga «absolutament gratuït«, alguna cosa que costarà un milió d’euros.

La vicepresidenta, Aitana Mas, ha defensat que amb aquestes dues normatives busquen «mitigar la inflació i tirar una mà a la societat valenciana que veu com es redueix el seu poder adquisitiu«.

El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha avançat algunes mesures de la llei d’acompanyament, com la possibilitat que els taxis d’un municipi presten servei en uns altres que no el tenen. Es canvia també el terme «minusvàlid» per «discapacitat».

Puig reclama més finançament per a la Comunitat en el 9 d’Octubre

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat, en el seu discurs institucional amb motiu del 9 d’Octubre, quan es compleixen els 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, un «reset territorial» amb el propòsit d’aconseguir un finançament «just per a tots els territoris» i una fiscalitat que «evite el ‘dúmping’«, per al que ha apostat per uns pactes autonòmics «de segona generació» que «actualitzen l’estat autonòmic«, i, tot això, per a aconseguir una Espanya «polifònica» que «no ofegue el potencial de la Comunitat Valenciana».

Puig ha incidit en què, ara, a Espanya, «necessitem donar tots per a guanyar tots«, també per a «sanar fractures amb el millor remei, el respecte«. Per a això, ha tornat a reclamar la necessitat de comptar amb un finançament just i la condonació del deute lligat a l’infrafinançament, mitjançant una «cogovernança eficient«.

Així, en la seua intervenció en l’acte institucional de Lliurament d’Altes Distincions de la Generalitat Valenciana –al qual ha assistit la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, entre altres autoritats polítiques, econòmiques i socials–, ha recalcat que en el Dia de la Comunitat Valenciana l’autonomia «no és una societat anònima«, sinó aquella «de respecte al diferent, a cada territori, a qui no pensa igual«.

El cap del Consell ha posat l’accent en el 40 aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i ha celebrat aquest «assoliment de l’autogovern democràtic» que, ha defensat, «ha generat un marc de llibertats, drets i convivència» després d’un «silenci antic i molt llarg que feia callar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat«. «Aqueix silenci es va trencar, ha permés cinc milions de maneres de ser valencians sense renúncies, sense exclusions i apreciant la diversitat«, ha expressat, al mateix temps que ha posat en valor que la societat valenciana «va prendre partit» i no va ser «indiferent«.

En la seua intervenció, Puig ha fet referència a la guerra d’Ucraïna, ha recordat el «dolor» que ha ocasionat «a 3.000 quilòmetres de casa» i ha avisat que, «davant la barbàrie, l’equidistància és complicitat«. Per això, ha destacat l’acolliment amb «els braços oberts» als refugiats ucraïnesos en la Comunitat. «Sentim el seu dolor, admirem la seua resistència i compartim l’esperança de la pau«, ha incidit.

D’altra banda, s’ha referit a la inflació i ha remarcat que el Consell «no és indiferent a les greus dificultats que està provocant en famílies i empreses«. Així, ha ressaltat l’aposta amb «responsabilitat plena» d’ «exercir les competències autonòmiques«. «La Generalitat està al costat de la majoria social«, ha reivindicat.

Ha defensat també que el Consell tampoc ha sigut indiferent «al fang d’Oriola, a les flames de Begís o a les cendres de la Vall d’Ebo» i pateix «al costat dels qui pateixen» i ajuda «als qui més el necessiten«. «Viure és prendre partit«, ha reivindicat.

«Els pitjors fantames del passat»

En aquest punt, ha carregat contra «els pitjors fantasmes del passat» en haver estés «un núvol negre en tota Europa» amb «fanatisme, guerra i incertesa«. Enfront d’això, ha posat en valor que 40 anys després «som un milió i mig més de valencians, tenim cinc vegades més titulats universitaris i quasi el doble de dones treballant, assegurem el dret a la dependència i tenim 26 hospitals i 2.000 centres educatius«. Per això, ha considerat que la transformació en aquest temps ha sigut «enorme«.

Puig ha centrat la seua intervenció a defensar l’autogovern, en assegurar que ha sigut un instrument «útil per a viure millor» i, per conseqüent, «la base del nostre estat del benestar, la nostra Senyera social«.

A més, ha lligat l’Estatut amb el context econòmic, com a eina per a «amplificar-lo«, i ha posat com a exemple d’això «la carta que enviava la Generalitat fa un any i un dia a Volkswagen«. Així, ha reivindicat que l’Administració autonòmica «prenia la iniciativa» i «oferia la Comunitat per a crear treball i oportunitats» i ha valorat que aquest esforç «ha obtingut resultats«. «Hui tenim ací la major inversió industrial de la història d’Espanya«, ha celebrat.

«Superar les individualitats»

En aquest punt, ha esmentat les «dues mirades» que s’imposen per al «nou horitzó» de la Comunitat Valenciana. La primera, el respecte, ja que l’autonomia és «una societat de respecte al diferent, a cada territori i a qui no pensa igual«. I ha citat les paraules Joan Fuster: «Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mig fer«.

Precisament, sobre aquest assumpte ha apostat per «superar les individualitats» i ha posat en valor que així justament «s’ha constatat en els pitjors moments«. «Ho hem viscut en la pandèmia: ningú se salva tot sol«, ha incidit. I ara, davant la inflació, ha reivindicat que «ningú quede al marge«.

El cap del Consell ha recalcat que l’autogovern «es legitima cada dia amb la seua utilitat» i ha defensat que en aquest moment «és l’hora de fer costat a la majoria social«, per la qual cosa ha apostat per «combatre l’exclusió social i la millor manera és la plena ocupació«. «Volem ser un país de treballadors, d’autònoms i emprenedors, d’empresàries i professionals, de gent que viu del seu esforç i del seu treball, i així garantim la base del respecte, amb esforç compartit«, ha argumentat.

La segona mirada per a aquest temps, ha continuat Puig, és l’acord, amb el propòsit de «transigir límits que limiten la convivència«. «Pactar no és trair, és avançar«, ha expressat, però ha advertit que acordar «exigeix voluntat«, una eina que el Consell –ha defensat– «manté viva amb patronal i sindicats» i que, al seu judici, s’ha demostrat, en el pla econòmic, amb els «grans acords» com «el que ha assegurat la continuïtat de Ford Almussafes o, en el terreny polític, amb l’aliança contra la inflació amb diputacions i municipis«. «Necessitem donar tots per a guanyar tots«, ha reclamat.

Per tot això, després d’enaltir a tots els premiats del 9 d’Octubre en ser «dignes d’admiració» pels seus valors i la seua humilitat, especialment als quals han «sobrepassat al temps«, ha lloat «la fortalesa de 40 anys d’autogovern democràtic«. «Hui complim 784 anys junts. Amb la confiança en nosaltres, els valencians, i amb la lliçó que ens va deixar Miguel Hernández: davant l’adversitat, deixeu-me l’esperança«.

La Generalitat premia a l’alcoià Antoni Miró amb motiu del 9 d’Octubre

L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que es concedeix amb motiu del 9 d’Octubre, ha recaigut enguany en els escriptors Miguel Hernández, Enric Valor i Manuel Vicent, en la cantant Sole Giménez, i al poble ucraïnés.

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres els guardons que s’entregaran el diumenge en l’acte institucional del Dia de la Comunitat Valenciana, entre els quals també figuren l’escriptor Juan José Millás, l’impulsor de la campanya ‘Soc major, no idiota’, Carlos San Juan, l’acord social en Ford Almussafes i l’empresària Dolores Cortés.

En el cas de les Altes Distincions, la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, ha explicat que es concedeix a títol pòstum a Miguel Hernández, en els 80 anys de la seua mort, per representar els valors democràtics del poble valencià; i a Enric Valor, també a títol pòstum, per la seua aportació a l’estudi i divulgació del valencià. També, s’entregarà a l’escriptor de Vilavella (Castelló) i columnista «de referència» Manuel Vicent; a la cantant i compositora Sole Giménez, de la qual es destaca el seu compromís per la igualtat de gènere; i al poble ucraïnés, com a símbol de resistència i com a defensa de l’agermanament fratern entre pobles que representa el 9 d’Octubre.

Distincions de la Generalitat 

Les Distincions de la Generalitat són per als treballadors de la Generalitat en aquests 40 anys d’Estatut d’Autonomia, i en particular a Luis Lozano, Juan Cruz i Daniel Matoses; per a la sindicalista i feminista Ofelia Vila; i per al sindicalista i defensor de l’escola pública Vicent Mauri.

També es concedeix a l’empresària castellonenca Dolores Cortés, dissenyadora i pionera en la indumentària de bany femení; i a la primera llicenciada en dret que va poder exercir com a advocada, Ascensión Xirivella (a títol pòstum en complir-se cent anys del seu naixement).

Així mateix es concedeix la Distinció de la Generalitat al «periodisme lliure en l’autogovern», i en concret als veterans periodistes Jesús Prado, Francisco Pérez Puche, Pirula Ardenius, José María Arquimbau i Vicente Hipólito, i als clubs de futbol Castelló, Hèrcules i Elx.

El Premi dels Lletres de la Generalitat és per a l’escriptor nascut a València i «conegut per la seua màgia literària» Juan José Millás, i les Medalles al Mèrit Cultural per a l’escriptor Rafa Lahuerta; l’artista i galerista Pilar Dolz; l’editorial Pre-textos, creada en 1976; l’actriu i directora teatral Magüi Mira; el músic i folklorista Fermín Pardo; el pintor Antoni Miró; i la fotorreportera alacantina Cristina de Middel.

Distincions científiques i socials 

La Distinció al mèrit científic és per a la catedràtica de química orgànica Carmen Nájera, i les Distincions al mèrit empresarial i social són per al sector citrícola valencià i per a l’acord social en Ford que ha permés triar la factoria d’Almussafes per a fabricar nous vehicles elèctrics -especialment Carlos Faubel i Dionisio Campos-.

La cooperativa de Viver (Castelló), pel seu treball contra la despoblació, i l’empresa d’Elx PLD Space, referent a Europa en el sector aeroespacial, són els altres guardonats amb la Distinció al mèrit científic.

Les Distincions al mèrit per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva són per a Carlos San Juan, el promotor de la campanya viral «Soc major, no idiota» i símbol de la defensa dels drets de les persones majors en contra de l’abús bancari.

Aquesta mateixa distinció s’entregarà també a l’associació d’ajuda a la paràlisi cerebral AVAPACE, en el seu 50 aniversari; i a les entitats Funcotex i Dissenys Medi, per la producció de màscares en la pandèmia amb la inclusió de dones.

Les Distincions al mèrit esportiu són per al pilotari Pascual Sanchis Navarro, ‘Pigat’ I’; l’esportista de vela Iván Pastor Lafuente; la jugadora de base de bàsquet Anna Goméz Igual; i l’Associació de Gestors Esportius i Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV), que compleix 25 anys.

I la distinció honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana és per a l’àrbitre de futbol Mateu Lahoz, qui fins hui ha dirigit 270 partits en la primera divisió espanyola de futbol masculí.

Alcoi s’acollirà aquesta mesura per a oferir transport gratuït a joves de fins a 30 anys

L’Ajuntament d’Alcoi ha anunciat que s’acollirà a la mesura proposada ahir pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, relacionada amb la mobilitat. Aquesta proposta consisteix en el fet que el Consell finançarà el 50% del cost dels autobusos urbans dels municipis que oferisquen el transport urbà gratuït per a joves de fins a trenta anys.

Des del Consistori alcoià valoren mol positivament la iniciativa i asseguren la importància d’aquesta. En aquest sentit destaquen que «polítiques com aquesta són una mostra de l’aposta decidida, tant del Govern autonòmic com de l’Ajuntament d’Alcoi, per la mobilitat sostenible i per la política redistributiva, per ajudar a aquelles persones amb menys ingressos enfront de les rendes més altes, especialment en moments complicats com el que travessem«, afirma el regidor de Mobilitat i Vicealcalde: Jordi Martínez.

Cal recordar que l’Ajuntament d’Alcoi es va adherir l’agost de 2022 a les ajudes del Ministeri de Transports per a la reducció del preu del bitllet del transport urbà i està oferint actualment descomptes en els diferents bons de transport urbà de la ciutat, que s’està aplicant als bons multiviatge i als bons mensuals fins al 31 de desembre. No obstant això, el seu ús es podrà estendre en les targetes multiviatge recarregades durant 2022 fins al 31 de gener de 2023.

Comptabilitat amb altres mesures similars 

Aquesta iniciativa conviurà amb el 30% de descompte addicional en tot en transport públic de la Generalitat, que també té vigència fins al 31 de desembre, i que està dirigida al conjunt de la població valenciana.

En conjunt, des de principis d’any el Govern valencià ha fomentat mesures d’estalvi en el transport públic que contribueixen a alleujar l’economia familiar i a descarbonizar les ciutats, i actualment el transport públic autonòmic és el més econòmic de tota Espanya.

Puig ha assegurat aquesta setmana que es tracta de «un fet mes en una aliança efectiva contra la inflació ajudant a les famílies» amb mesures en el transport públic, que «volem cada vegada mes útil i de major qualitat«.

Carlos Mazón en COPE: «Els anuncis de Puig són més fum fiscal que una altra cosa»

El President del PP a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, ha passat pels micròfons de COPE València per a analitzar el discurs i els anuncis del President del Consell, Ximo Puig, en el Debat sobre l’Estat de la Comunitat. Uns anuncis, que segons el parer de Mazón, són «vendre fum fiscal més que una altra cosa«, ja que «no fa ni 7 dies, Puig va dir que calia multar als qui baixaren els impostos» a més de «no haver concretat les propostes«.

Comparant les propostes anunciades hui a la Comunitat Valenciana amb les plantejades pels líders populars, Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno Bonilla, Carlos Mazón ha recordat que el seu partit en aquesta comunitat, ja va presentar el seu model fiscal «fa 9 mesos, abans que els seus companys de partit». Un model que considera «que imposats com el de successions o el de patrimoni no tenen sentit«.

El President del PP a la Comunitat Valenciana vaticina que els ciutadans «es mostraran decebuts quan més prompte que tard puga veure que aquesta baixada fiscal no és una certa en veure que les nostres butxaques no vagen més esplaiats» i lamenta que Puig no siga conscient del que parla en anunciar que es beneficiarà «els qui tinguen una renda de menys de 10.000 euros perquè la realitat és que ells no tributen«.

Carlos Mazón demana rigor a Puig i sosté que «no es pot demanar solidaritat mentre es fa caixa amb la inflació». Al seu judici, aquest canvi de timó es deu «al pànic electoral«.

Respecte a la situació judicial de Mónica Oltra, Mazón segueix sense entendre per què no s’ha demanat perdó encara a la menor abusada. Considera que existeix una doble vara de mesurar perquè «van posar la tanca molt alta per a les altres i ara volen baixar-la per a poder saltar-la«.

Així és la reforma fiscal anunciada pel President de la Generalitat Valenciana

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat aquest dimarts tres mesures fiscals «de gran importància» que beneficiaran de manera directa a 1.344.000 valencians, tots els que cobren menys de 60.000 euros, i que representen el 97,4% dels contribuents.

Durant la seua intervenció en el debat sobre l’estat de la Comunitat, Puig ha avançat que s’augmentarà en un 10% la quantia exempta de tributació a tots els ciutadans, el màxim que permet la norma, la qual cosa beneficiarà a tots els ciutadans, encara que els qui superen els 60.000 euros d’ingressos mantindran el seu esforç fiscal.

La segona mesura és una nova tarifa autonòmica de l’IRPF en aquest exercici, amb nous trams adaptats a la situació actual, la qual cosa permetrà millorar la progressivitat de l’impost, i la tercera és l’ampliació de totes les deduccions i bonficaciones fiscals, de manera que totes les deduccions augmenten un 10%.

«També podran acollir-se més persones a totes les deduccions«, ha manifestat Puig, ja que a partir d’ara, passaran de 25.000 a 30.000 euros les rendes que poden beneficiar-se de la deducció, i a més aquesta reforma tindrà efectes retroactius a l’1 de gener d’enguany, per la qual cosa s’aplicarà en la renda de 2022.

La reforma fiscal valenciana suposarà un estalvi mitjà de 111 euros per contribuent i un estalvi global de 149 milions a les famílies, ha assegurat el president de la Generalitat.

Transport gratis fins a finals d’any 

El President del Cosell, Ximo Puig, també ha anunciat, durant el debat de política general en Les Corts, la gratuïtat del transport públic de metro, tramvia i autobusos de la Generalitat per a tots els joves menors de 30 anys.

La mesura es posarà en marxa aquest 9 d’Octubre i perdurarà fins al 31 de desembre, coincidint amb la gratuïtat de Renfe, ha informat Puig, qui ha assenyalat així mateix que suposarà un estalvi de 135 euros per jove i beneficiarà a un milió i mig de valencians menors de 30 anys.

Puig contempla que la reforma fiscal entre en vigor con la Ley de Acompañamiento

El Presidente de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha informado este sábado en Alcoy de que la reforma fiscal en la que trabaja el Ejecutivo valenciano estará lista «en las próximas semanas«. En este sentido ha avanzado que el documento entrará en vigor con la aprobación de la ley de medidas fiscales, más conocida como ley de acompañamiento al presupuesto autonómico.

Puig ha incidido en que hay un “claro acuerdo en esa perspectiva” en el seno del Gobierno progresista, después de que se especulara esta semana sobre las posibles disensiones internas entre los partidos sobre la medida anunciada el pasado lunes y que había sido consultada con la vicepresidenta de la Generalitat, Aitana Mas, de Compromís, también presente este sábado en la comparecencia ante los medios, según han confirmado varias fuentes. El Jefe del Ejecutivo no ha querido adelantar más detalles sobre el contenido de la reforma en la que se está trabajando todavía. Tan solo ha comentado que el Consell ha apostado por un “proceso técnico y de diálogo” porque la reforma “tiene complejidad”.

Por su parte, la vicepresidenta, Aitana Mas, ha explicado los “ejes fundamentales” que han acordado sobre los que girarán los presupuestos de 2023. Estos son: la emergencia climática, la lucha contra la inflación y protección del empleo, reforzar los servicios públicos y el derecho a la vivienda, mantener el proceso de reindustrialización de la Comunidad Valenciana y fortalecer la democracia y las instituciones autonómicas. Serán las líneas estratégicas de los “primeros presupuestos del tercer Govern del Botànic”, según Mas. Un gobierno que descrito como “plural, sólido y cohesionado” y que aprobará sus octavos presupuestos, que “volverán a nacer del diálogo, el consenso y la empatía”, ha dicho.

El Consell ha finalizado hoy su Seminari de Govern-Estiu 2022, que ha analizado la situación económica y social de la Comunitat Valenciana y ha estudiado las medidas de acción del ejecutivo de Ximo Puig que se plantearán en el debate de política general que se celebrará en Les Corts a final de mes y en los Presupuestos de la Generalitat de 2023.

El Ayuntamiento de Alcoy da la bienvenida oficial al Consell

El Consell sigue celebrando su ‘Seminari d’Estiu’ en nuestra ciudad y esta noche la Corporación Municipal ha dado la bienvenida a los diferentes miembros que integran el gobierno autonómico. Ha sido en el transcurso de una recepción oficial que ha tenido lugar en el Ayuntamiento y a la que han asistido la casi totalidad de ediles de los diferentes partidos políticos.

Los concejales han recibido a cada Conseller en el zaguán del Consistorio y después la comitiva se ha trasladado al Salón de Plenos. Allí Ximo Puig ha firmado en el libro de honor de la ciudad y ha expresado su agradecimiento al pueblo de Alcoy por todos los hitos conseguidos a lo largo de la historia «ante las dificultades, vosotros siempre habéis sido capaces de resitir y tirar hacia adelante. De vosotros aprendemos«, ha rubricado el Jefe del Consell en la publicación.

Los aplausos han puesto fin a la ceremonia después de un intenso día en el que los Consellers han hecho parada en varios municipios de l’Alcoià y el Comtat. Después ha tenido lugar una cena en un conocido establecimiento hostelero de Alcoy.

 

Ximo Puig visita las obras de Rodes en Alcoy

El Presidente de la Generalitat Valenciana ha estado hoy en Alcoy para visitar las obras del Parque Tecnológico y Cultural de Rodes. Ximo Puig ha acudido a nuestra ciudad, donde este fin de semana se celebra el ‘Seminari d’Estiu’ del Gobierno Autonómico, y lo ha hecho tras la habitual reunión del Pleno del Consell de los viernes que ha tenido lugar en la Vall d’Ebo en este 9 de septiembre.

Durante la citada visita, el Jefe del Consell ha recordado que Rodes albergará un centro de desarrollo empresarial especializado en las nuevas tecnologías, así como en la innovación. al mismo tiempo que contará además con una sede de Distrito Digital. De igual forma ha recordado que dentro del complejo, en el que habrá edificaciones destinadas a la administración y usos socioculturales, estará también el futuro Centro de Turismo de Interior (CDtI) de la provincia de Alicante «estamos ante una de las actuaciones más importantes de los últimos años para Alcoy así como para toda la Comunitat Valenciana. Este proyecto supone la recuperación basada en nuestra identidad patrimonial«, ha sentenciado Ximo Puig.

Por su parte, el alcalde ha remarcado la inversión de la Generalitat para hacer posible este Parque Tecnológico y Cultural de Rodes. La cantidad económica roza los 5 millones de euros puesto «no solo estamos hablando de financiar las obras sino de darle después esa vida a los emprendedores y a todos aquellos que quieran iniciar una actividad relacionada con la nueva economía. Muy agradecidos, en nombre de todo el pueblo de Alcoy, por el apoyo que tenemos del Gobierno Valenciano«, apostilló Toni Francés.

Apuntar que las obras centrales de Rodes están valoradas en 7 millones de euros y cofinanciadas por la misma Generalitat, que aporta  los 2,6 millones de euros mencionados anteriormente, la Unión Europea, a través de los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER), que contribuirá con 3,7 millones y el Ayuntamiento de Alcoy, que se hará cargo de 900.000 euros. La recuperación de la isla de Rodes se completa con otras dos actuaciones con las que se alcanza una inversión total de 12 millones de euros para todo el proyecto: 2’1 millones de euros para el CDTi (aportados por Turismo de la Generalitat) y  2,3 millones para nuevas edificaciones destinadas a administración y usos empresariales. De estos dos últimos, el Ayuntamiento de Alcoy aportará el 55 % y la Diputación de Alicante el 45 % restante.