Transparència, una carrera d’obstacles II

Article d’opinió de Vicky Llácer, Regidora de Guanyar Alcoi

Potser no ho recordareu, però un dels meus primers articles d’opinió des que vaig accedir a la responsabilitat de representar als veïns i veïnes el vaig escriure per comentar les primeres impressions que vaig tindre en accedir a l’Ajuntament com a representant del poble d’Alcoi.

Ja fa un any d’això i les coses en qüestió de transparència han canviat poc o res… segons com ho mires.

Una de les meues prioritats era treballar en la millora de la transparència, l’eficàcia i la proximitat en la gestió del nostre Ajuntament. Considere que s’ha de garantir que la ciutadania tinga dret a accedir a la informació referent a la gestió dels recursos públics i, com no, de les decisions que es prenen als plenaris i els arguments que esgrimeixen els diferents grups polítics que conformen la corporació per aprovar o no els assumptes que allí es tracten.

Hui m’agradaria compartir amb vosaltres el que va passar al passat plenari de novembre, perquè vosaltres mateixos jutgeu si les explicacions que se’ns donen són correctes o no; que potser estic jo equivocada.

Guanyar Alcoi va presentar un prec demanant que les actes dels plenaris siguen publiques i de fàcil accés per a la ciutadania. Ja veieu!! Quina gran cosa demanàvem! Doncs no penseu que no ens van acceptar la proposta, sí que ho van fer. Ara bé, avisant-nos que fer això comporta moltes dificultats.

I ara ve el que no entenc, el Govern accepta el prec però argumenta que hi ha dificultats tècniques a l’hora de certificar la veracitat de les actes i per eixe motiu no es poden fer públiques.

I jo em pregunte: pot ser que les actes que s’aproven cada mes per tota la corporació, no tinguen validesa? És possible posar en dubte la veracitat de les actes aprovades fins ara, encara que no s’hagen fet publiques? I… si la veracitat d’aquestes actes està acreditada, quin és el motiu real pel qual no és fan públiques? Serà massa feina? Falta de voluntat política? Falta de compromís? Por a que es facen públiques les contradiccions polítiques?

El que em queda clar és que la transparència en aquest Ajuntament continua sent una carrera d’obstacles i acabaré reiterant el que vaig dir en el meu primer article d’opinió. Parlar de transparència no és suficient. La transparència ha de ser real, sense reserves ni pretextes i estem ací per a fer-la efectiva. Continuaré treballant per aconseguir-la.

No és una utopia, són uns altres valors.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *