El Patronat de Cocentaina va celebrar la seua tradicional festa del Sagrat Cor de Jesús

Després de la celebració del Corpus Christi, Cocentaina va viure una de les seues tradicions més arrelades que es renova cada any durant el mes de juny. Es tracta de la festivitat del Sagrat Cor de Jesús, un costum vinculat des d’antany al Patronat i que va impulsar en el seu moment el recordat sacerdot contestà Mossén Eugenio Raduán.

Des del Patronat van preparar una vegada més un complet programa d’actes en el qual van destacar competicions esportives, la representació d’un sainet o concerts abans que el divendres 7 de juny tinguera lloc una missa solemne en la parròquia de Santa María a partir de les huit de la vesprada. L’eucaristia va ser també en record a l’enyorat  Mossén Eugenio Raduán, el qual va fundar el Patronat en 1922 fent que la institució es convertira en tot un referent de la cultural local gràcies al teatre sense deixar de costat l’activitat esportiva o el fet d’haver sigut testimoni de la fundació de formacions festeres com la Filà Creuats.

Després de la missa, es va dur a terme la solemne processó amb la imatge del Cor de Jesús portada pels xicotets que enguany han rebut la Primera Comunió; un acte que va recórrer bona part dels carrers del barri antic de la Vila Comtal. La jornada va finalitzar amb un homenatge a Vicente Valor i Paqui Bravo, per la seua dedicació i entrega al mateix Patronat, i al jugador de futbol sala Gabriel Pastor en reconeixement a la seua trajectòria esportiva. Balls populars i el lliurament de trofeus per les competicions esportives dutes a terme durant els últims dies, van posar el colofó a aquesta festa que sempre és esperada pels contestans.

Nou altar per a la Dolorosa a l’església del Salvador de Cocentaina

La parròquia del Salvador de Cocentaina es va vestir de festa dissabte passat amb motiu de la inauguració del nou altar que s’ha construït per a acollir a la Verge dels Dolors, una de les talles que processiona en la Setmana Santa Contestana i també una de les imatges que desperta especial devoció en el barri del Raval de la capital del Comtat. L’acte va incloure la celebració d’una eucaristia oficiada per Don Víctor Camilo Bardisa Bito, l’actual titular de la Vicaria VI de la Diòcesi de València a la qual pertany la Vila Comtal, i en el mateix no va faltar la benedicció del nou altar decorat per la signatura Art i Restauració-Sanchis Ferragut.

El projecte, que ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació d’Alacant, ha sigut possible també amb les aportacions de fidels i devots donant com a resultat un excel·lent altar decorat amb daurats i policromies que imiten el marbre en clara relació a la resta d’elements d’idèntiques característiques que es troben a l’interior d’aquest temple contestà. La intervenció ha tingut un termini d’execució d’uns tres mesos i ha culminat així una actuació que va arrancar en 2022 amb la construcció en escaiola del propi retaule situat en el lateral esquerre de la nau principal de l’església “ací hi havia un conjunt de recent creació dedicat a la Mare de Déu del Miracle i la comunitat parroquial va decidir traslladar el quadre de la Mareta a la Capella de la Comunió per a construir aquest altar que ens permetrà tindre a la Dolorosa més a prop ja que abans la imatge estava dins de la mateixa Capella de la Comunió”, va assenyalar en el seu moment el rector del Salvador Don Javier Sanchiz.

Cal recordar que aquesta iniciativa la va iniciar l’anterior junta de la Confraria de la Verge dels Dolors, presidida per Juan Carlos Marín i María Jesús Rodas, i ha finalitzat amb l’actual directiva al capdavant de la qual es troben Paola Castelló i Joan Palací. Apuntar finalment que a la benedicció del nou altar van assistir el Diputat Provincial del Partit Popular per aquestes comarques, Carlos Pastor, al costat de regidors de l’Ajuntament de Cocentaina i una àmplia representació de tots els grups parroquials del Salvador.

PSOE i PP es reparteixen la victòria de les Europees a la comarca

Les Eleccions Europees també van ser protagonistes durant el 9 de juny en els diferents municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat. La jornada electoral va transcórrer tranquil·la amb una participació que, en general, va fregar o va estar per damunt del 50%. Les forces més votades en cada població van ser les següents segons els primers resultats provisionals:

Agres: Partit Popular (137 vots)

Alcoi: Partit Socialista (10.014 vots)

Alcosser: Partit Socialista (48 vots)

Alcoleja: Partit Socialista (43 vots)

Alfafara: Partit Popular (85 vots)

Almudaina: Partit Popular (33 vots)

Balones: Partit Socialista (32 vots)

Banyeres de Mariola: Partit Popular (1.348 vots)

Benasau: Partit Popular (48 vots)

Beniarrés: Partit Socialista (261 vots)

Benifallim: Partit Popular (34 vots)

Benilloba: Partit Socialista (158 vots)

Benillup: Partit Popular (33 vots)

Benimarfull: Partit Popular (108 vots)

Benimassot: Partit Popular (24 vots)

Castalla: Partit Popular (1.915 vots)

Cocentaina: Partit Socialista (1.868 vots)

Fageca: Partit Socialista (31 vots)

Famorca: Partit Popular (21 vots)

Gaianes: Partit Socialista (100 vots)

Gorga: Partit Socialista (68 vots)

Ibi: Partit Popular (3.598 vots)

L’Alqueria d´Asnar: Partit Socialista (147 vots)

L’Orxa: Partit Socialista (142 vots)

Millena: Partit Socialista (46 vots)

Muro: Partit Socialista (1.395 vots)

Onil: Partit Socialista (1.163 vots)

Penàguila: Partit Socialista (77 vots)

Planes: Partit Socialista (152 vots)

Quatretondeta: Partit Socialista (39 vots)

Tibi: Partit Popular (281 vots)

Tollos: Partit Popular (16 vots)

Els resultats al complet, amb la participació i els vots que van aconseguir els diferents municipis en cada localitat de la comarca, els pots consultar ací. També pots veure els resultats aconseguits a nivell nacional per les formacions polítiques i la primera estimació de com quedarà el Parlament Europeu després dels comicis.

‘Danses de Palacio’ de Muro, la tradició que es renova cada any en vespres del Corpus

Muro va viure dissabte passat 1 de juny una de les seues tradicions més arrelades, les populars ‘Danses de Palacio’ que ixen sempre al carrer en la vespra de la festivitat del Corpus Christi. El Grup de Danses Baladre, amb l’acompanyament musical de ‘La Xafigà’ va fer possible que aquesta festa tornara a ser present als carrers del municipi amb un gran suport de veïns del municipi però també d’altres localitats d’aquestes comarques.

La jornada gran de les anomenades ‘Danses de Palacio’ va arrancar passades les set de la vesprada amb una cercavila des de l’antiga estació del tren Alcoi-Gandia, lloc en el qual es troba la seu del mateix Grup de Danses Baladre. Ja en els voltants de la Plaça del Palau de la Senyoria, i una vegada es van disparar els corresponents trons d’avís, va començar la treta de balladors i balladores des del singular arc de pedra en el qual està representat el Santíssim Sagrament amb un panell ceràmic. Després de pegar diverses voltes a la plaça va donar inici l’acte de la ‘Gran Dansà’ sent presentat aquest any de forma molt amena pels més xicotets del Baladre. Abans dels balls populars, es va fer entrega d’un detall d’agraïment al xiquet José Pascual Pérez, alumne del Col·legi El Bracal; per haver sigut l’autor del dibuix que va il·lustrar el cartell anunciador de la festivitat. Després xiquets i xiquetes van protagonitzar el ‘Ball dels Arquets’, tan present en les celebracions del Corpus Christi al llarg del territori valencià, i un ‘Ball de Rogle’ al qual es van sumar també un bon nombre d’adults. La vesprada va seguir amb diverses danses representatives de Muro, i d’altres punts de la comarca i fins i tot de la resta de la província d’Alacant, i per a finalitzar va sonar el ‘Bolero de Palacio’ del murer José Rafael Pascual Vilaplana per a donar pas a un castell de focs artificials amb el qual es va posar fi aquest dia central de ‘Les Danses de Palacio’. L’activitat va seguir amb un sopar a l’aire lliure i finalment la Rondalla del Baladre va oferir un ‘sarau popular’ amb un ampli repertori de melodies populars per a culminar així el programa festiu d’aquest 2024.

Cal destacar que abans d’aquesta ‘Gran Dansà’, va tindre lloc en la nit del divendres l’engalanament de la Plaça Palacio amb banderoles, mentre que durant la setmana es van dur a terme ‘Dansetes’ a mode d’assaig per diverses zones de Muro. Aquestes van ser protagonistes al carrer Sant Roc el dimarts, la pedania de Setla de Nunyes el dimecres i de la Placeta Molina fins a la Plaça de l’Església el dijous; uns balls que van començar a les 20:30h després de disparar-se també dos trons d’avís. Apuntar que aquestes activitats prèvies han complit en aquest 2024 trenta anys després que sorgiren en 1994 per a acostar les ‘Danses de Palacio’ a tota la població.

Muro fa un pas cap avant per a revitalitzar el seu barri antic

L’Ajuntament de Muro ha presentat aquesta setmana el seu Pla Estratègic Local de Rehabilitació del Centre Històric, un document que recopila les mesures i accions a impulsar des de diferents àmbits amb la finalitat de revitalitzar el barri antic del municipi i fins i tot frenar la seua possible degradació. Per a això s’han fixat diverses àrees d’actuació centrades en l’habitatge, la recuperació d’espais públics, el patrimoni cultural o serveis culturals i turístics, i la potenciació del teixit comercial i econòmic.

Precisament, en el primer dels aspectes s’incideix en la rehabilitació d’immobles privats mitjançant ajudes directes i senzilles de tramitar, analitzar les cases buides per a poder donar ús a les mateixes i destinar-les a les persones que busquen una residència o promoure construccions noves en els solars que ara estan buits. D’altra banda, s’aposta per redissenyar el nucli històric amb materials nobles perquè siga un entorn adequat als elements patrimonials existents en la zona i fins i tot s’incideix en la necessitat de millorar la seguretat viària o fomentar l’ús per als vianants. D’igual forma, el Pla advoca per definir unes adequades comunicacions per als vianants i ciclistes des del centre de la localitat als principals serveis d’ús diari com a col·legis, l’institut o els polígons industrials. Finalment, es defensa posar en valor les característiques més rellevants de les edificacions del mateix barri antic i promoure la creació de nous negocis que donen un impuls al teixit econòmic dels carrers més cèntrics d’aquesta localitat del Comtat “és un treball que ara ha definit el full de ruta a seguir però que s’anirà implementant durant els pròxims mesos”, explicava en la mateixa presentació l’arquitecte Fernando Navarro pertanyent a l’empresa que s’ha encarregat de redactar el Pla igual que de recollir tota la informació per a donar forma a aquest.

Des del Consistori posen focus ara en la cerca de finançament, a través d’ajudes d’altres administracions superiors, per a poder executar bona part de les propostes que planteja el projecte “amb les dades recollides treballarem per a rehabilitar, recuperar i posar en valor l’habitatge del nucli històric, el foment de la mobilitat sostenible, la creació i millora d’espais verds i la reordenació de la Plaça Palacio. En definitiva, aquest Pla ens marca una direcció de treball per a construir a llarg termini el Muro que volem, un municipi que mira al futur sense perdre la seua essència”, va comentar el regidor de Patrimoni; Sergi Silvestre. De moment, a l’espera d’anar implementant tot el definit en aquesta estratègia, ja s’estan duent a terme algunes iniciatives com la revisió i adaptació del catàleg de béns protegits, el projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica dels Caixetes i de l’edifici consistorial.

La festa del Corpus també va ser protagonista en el Raval de Cocentaina

La comunitat parroquial del Salvador de Cocentaina també també va celebrar la seua particular festivitat del Corpus Christi, una tradició que antany ja tenia un protagonisme destacat en aquesta parròquia de la capital del Comtat i que s’ha recuperat en els últims anys tenint una gran acollida en la població.  Els actes van tindre lloc en la vesprada del dissabte 1 de juny i un dels moments més esperats va ser l’eixida del Santíssim Sagrament en processó per bona part del barri del Raval en el qual està enclavat el temple.

Abans d’això, es va celebrar la missa solemne en la vespra del Corpus Christi oficiada pel rector del Salvador, Don Javier Sanchiz. Seguidament va ser el torn d’eixa breu processó pels carrers de l’històric barri del Raval en la qual un bon nombre de fidels van acompanyar al Santíssim Sagrament portat baix pal·li. El volteig general de les campanes de l’església va acompanyar a aquesta senzilla processó, en la qual va haver-hi també diverses parades d’adoració al Santíssim Sagrament en altars preparats en ple carrer per a l’ocasió,  que va finalitzar dins de la mateixa parròquia amb la benedicció solemne final.

Després de la festivitat del Corpus Christi, El Salvador es prepara per a viure ja amb intensitat les festes en honor a la Verge del Carmen que seran protagonistes durant el mes de juliol. Abans d’això, el dissabte 8 de juny va tindre lloc el Pregó a càrrec de Don Lisardo Castelló Moltó i seguidament es va descobrir el cartell anunciador creat per a l’ocasió per Francisco Albadalejo Cañizares. Va ser el colofó a una intensa jornada que va arrancar en la mateixa parròquia del Salvador amb la benedicció del nou altar que s’ha habilitat per a albergar a la imatge de la Verge dels Dolores.

Cocentaina i les poblacions de la comarca van viure la festa del Corpus

La festivitat del Corpus Christi va tornar a ser una manifestació de cultura popular en cada municipi de les comarques de l’Alcoià i el Comtat, tot això gràcies a actes tradicionals que es van unir a l’habitual processó per a acompanyar al Santíssim Sagrament pels carrers. Les activitats es van succeir al llarg del cap de setmana sent el diumenge la jornada més esperada dins d’aquestes celebracions.

‘Els Cabuts’ es van estrenar en la processó de Cocentaina

En la capital del Comtat van destacar les conegudes ‘Danses del Corpus’ al capvespre del dissabte, un singular costum que acompanya sempre l’encesa de les fogueres que es duu a terme en la Plaça de l’Església de Santa María res més concloure el tridu previ a la festa gran. Ja el diumenge va ser el torn de la missa solemne en la parròquia de Santa María, passades les sis de la vesprada i amb caràcter interparroquial, i des d’allí va partir després la processó en la qual nombrosos fidels van acompanyar al Santíssim Sagrament al costat dels comunicants d’enguany. La comitiva la van tornar a obrir balls populars com ‘La Magrana’ i ‘Els Arquets’ i a això se li van unir les evolucions de la ‘Muixeranga Penyeta Blanca’ o la presència dels peculiars ‘Cabuts’ que participaven per primera vegada en aquesta festa després de ser estrenats el mes de desembre passat. Tot el trajecte de la processó, com és habitual, va estar engalanat amb l’enramada a base de plantes i herbes aromàtiques de la Serra de Mariola.

‘Els Danses de Palacio’ van ser protagonistes a Muro

El Grup de Danses Baladre de Muro va dur a terme en la vesprada del dissabte les tradicionals ‘Danses’ en la Plaça de Palacio, un acte que va començar passades les huit de la vesprada amb la ‘treta de balladors i balladores’ des del panell ceràmic dedicat al Santíssim Sagrament que es troba en els voltants d’aquest cèntric enclavament. La jornada va avançar amb una mostra de diversos balls típics, davant nombrós públic, i va finalitzar amb el tret d’un castell de focs artificials que va donar pas a un sopar de baix braç seguit d’un ‘Sarau’ amb música tradicional que va allargar la festa fins a ben entrada la nit. Va ser l’avantsala a la solemne processó que va partir de la parròquia de Sant Joan Baptista en caure la vesprada del diumenge i en la qual també els xicotets que han pres enguany la Primera Comunió van tindre un paper destacat al costat de la custòdia portada pel rector sota pal·li.

Les processons del Corpus es van succeir a Beniarrés, en la vesprada del dissabte, i també diumenge a Agres, L’Orxa, Quatretondeta o Benilloba. En totes elles no van faltar les plantes o els adorns florals en els altars preparats al llarg dels carrers i places per a acollir l’adoració al Santíssim Sagrament.

Un milió d’euros per a reforçar la seguretat en el pantà de Beniarrés

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) està duent a terme una important actuació en l’emblemàtic pantà de Beniarrés, un projecte que té com a objectiu duplicar el volum de desguàs pels sobreeixidors. Aquesta mesura és fonamental per a adaptar el disseny de la infraestructura a la nova normativa de seguretat de preses i embassaments, garantint així el seu òptim funcionament en situacions de gran cabal.

Amb un pressupost pròxim al milió d’euros, s’espera que l’execució d’aquests treballs estiga llesta per al mes de setembre, la qual cosa representa un avanç significatiu en la modernització d’aquesta estructura hidràulica. La presa, construïda en 1958 i posteriorment ampliada en els anys 70, requeria aquesta actualització a causa de l’obsolescència dels seus criteris de disseny.

Segons José Antón, Cap del Servei Perifèric a Alacant, les comportes actuals no estaven preparades per a manejar els cabals actuals previstos en les hipòtesis de càlcul d’avingudes. És per això que s’ha optat per modificar el disseny i funcionalitat dels braços de les comportes, permetent una obertura més àmplia i augmentant el cabal de desguàs fins als 2.000 metres cúbics per segon.

A més, aquests treballs no sols impliquen la duplicació del cabal de desguàs, sinó que també contribueixen a reforçar la seguretat de la infraestructura. S’ha incorporat un sistema que garanteix que, en cas d’avaria en una o diverses comportes durant un episodi d’avinguda, l’aigua puga abocar sobre elles sense ocasionar danys.

És important destacar que aquest projecte no sols s’enfoca en l’adequació a la normativa vigent, sinó que també es troba en paral·lel a la redacció d’un projecte integral per a la presa de Beniarrés. Aquest últim, segons la informació facilitada, permetrà absorbir avingudes majors i incrementar la capacitat d’emmagatzematge de l’embassament, la qual cosa suposa un pas avant en la gestió sostenible del recurs hídric a la regió.

La modernització i adequació d’infraestructures hidràuliques com la presa de Beniarrés són essencials per a garantir la seguretat hídrica i previndre possibles riscos davant situacions extremes derivades d’intenses pluges. Amb aquestes millores, s’enforteix la capacitat del sistema per a fer front a moments crítics i s’estableixen les bases per a una gestió més eficient i sostenible del recurs hídric en aquestes comarques.

L’escola rural, un element clau per a fer front a la despoblació al Comtat

Bona part de les localitats xicotetes de la comarca del Comtat s’enfronten al temut repte demogràfic i lluiten per a fer front a una despoblació que posa en perill alguns dels serveis que en elles es presten. I és que el descens de la natalitat, unit al fet que alguns opten per residir en grans municipis com Alcoi, Cocentaina o Muro per a disposar de més oportunitats; fan que la baixada d’habitants als nostres pobles haja sigut una constant en les últimes dècades.

Precisament l’escola rural és una eina fonamental per a combatre eixa despoblació i això ho saben molt bé a Agres, localitat de la Mariola en la qual quaranta xicotets d’entre dos i dotze anys cursen els seus estudis en un col·legi que pertany al CRA Mariola – Benicadell. Allí la manera de fer classe canvia molt si ho comparem amb una gran ciutat i això és una cosa que valoren molt positivament les famílies que porten als seus xicotets a aquest centrel’existència de l’escola a Agres va ser determinant perquè tant la meua parella com jo decidírem establir el nostre projecte de vida ací i la veritat és que estem cada dia més convençuts que adoptem la decisió adequada“, explicava en COPE ALCOI Kike Suay; pare d’un xiquet que cursa els seus estudis a l’escola rural d’aquesta població del Comtat.

Kike posa en valor la gran faena i la implicació dels docents igual que destaca els molts aspectes positius que l’escola rural d’Agres aporta al seu xicotet. Assegura que el col·legi compta amb tres eixos fonamentals que el diferencien d’un centre d’una gran ciutat ciutat “no és una escola tancada i les famílies podem entrar dins a acompanyar-los i fins i tot seguir de prop el procés d’aprenentatge del nostre fill. Tenim unes ràtios reduïdes i un internivel que fa que, per exemple, estudien junts en una mateixa classe els alumnes de primer, segon o tercer de primària i els de quart, cinqué o sisé en una altra. Això trenca molt amb els estereotips d’aprenentatge i porta al fet que els alumnes puguen reforçar l’aprés o a descobrir abans alguns conceptes. A tot això se li uneix un entorn natural privilegiat i una metodologia per part dels professors que no siguen estar davant d’un llibre hores i hores“, conclou Kike.

Agres és, sens dubte, una població privilegiada per mantindre viva una escola on es formen els qui seran els veïns i les veïnes del poble en el futur més immediat. Altres poblacions de l’Alcoià i el Comtat han perdut amb els anys la seua escola per la falta d’habitants fent que amb això desapareguera un dels principals motors del municipi.

Les principals dates que cal tindre en compte de cara al pròxim curs escolar

La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, a través de la Direcció General de Centres Docents, ha proposat en la taula sectorial, taula de pares i taula d’alumnes que el pròxim curs escolar 24/25 comence el dilluns 9 de setembre en les etapes d’Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació Professional, tant en FP Grau Bàsic (FPB) com en les titulacions de Grau Mitjà i Superior.

Així mateix, l’últim dia lectiu del curs serà el 18 de juny de 2025 en Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP Grau Bàsic i titulacions de Grau Mitjà i Superior. Aquesta data s’ha avançat perquè no coincidisca amb la festivitat de Sant Joan.

Altres dates clau en el pròxim curs

Per part seua, els programes formatius de qualificació bàsica i FP de segona oportunitat començaran el curs l’11 de setembre i finalitzaran el 18 de juny.

Quant a la Formació de Persones Adultes, les classes començaran el 16 de setembre de 2024 i finalitzaran el 13 de juny de 2025. Per part seua, en Ensenyaments Artístics de Música i Dansa, elementals i professionals, Ensenyaments Professionals d’Arts Plàstiques i Disseny i Ensenyaments Esportius de Règim Especial començaran el 16 de setembre de 2024 i finalitzaran el 13 de juny de 2025.

Proposats també els períodes vacacionals

Els períodes no lectius durant el curs 24/25 comprenen les vacances de Nadal, que seran des del 23 de desembre de 2024 al 6 de gener de 2025, tots dos inclusivament; i les vacances de Pasqua, que engloben des del 17 al 28 d’abril de 2025, tots dos inclusivament.

Així mateix, durant aquest curs escolar no seran lectius els dies festius 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana; 1 de novembre, Festa de Tots els Sants; 6 de desembre, Dia de la Constitució; 25 de desembre, Dia de la Nativitat del Senyor; 19 de març, Dia de San José; 18 d’abril, Divendres Sant; i 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors.

A més, els Ajuntaments podran proposar com no lectius fins a un màxim de tres dies, d’acord amb el procediment disposat en l’article cinqué de l’Ordre d’11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que estableix els criteris generals pels quals s’ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d’Idiomes.

La Direcció General de Centres Docents podrà autoritzar, per a un centre o una localitat, un calendari escolar diferent de l’establit quan concórreguen circumstàncies excepcionals, d’acord amb el procediment establit en l’article nové de la citada Ordre