Mazón es compromet que l’autor de Paquito el Chocolatero rebi l’Alta Distinció de la Generalitat

El candidat del PP a presidir la Comunitat Valenciana vol reconèixer la tasca del compositor de Cocentaina Gustavo Pascual Falcó com a creador del famós pasdoble ‘Paquito el Chocolatero’. De fet, Carlos Mazón vol concedir al músic a títol pòstum l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.

És de justícia que Gustavo Pascual Falcó reba aquesta distinció per la seva contribució a la difusió de la cultura musical valenciana per tot el món“, ha manifestat aquest dimarts Mazón després de visitar el Museu Fester de Cocentaina, on hi ha la partitura original d’aquest famós pasdoble , acompanyat pel candidat del PP a l’Alcaldia de la Vila Condal, Borja Jornet.

Gustavo Pascual, fill del compositor contestà, va fer de guia durant tot el recorregut pel Museu Fester. Mazón va lamentar que durant tres anys seguitss’haja sol·licitat a la Generalitat aquest reconeixement que Puig ha negat“. Va afegir que la música «forma part de la nostra cultura i la nostra identitat, del que som com a poble i del que representem i quina millor manera de posar-la en valor que concedint la més alta distinció de la Generalitat a un compositor de la província que ha portat un pasdoble a tots els racons del món».

Durant la seua visita a Cocentaina, Mazón també es va comprometre a donar suport perquè les festes de Moros i Cristians de la localitat siguen declarades d’Interès Turístic Nacional. “Les festes de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit daten del primer terç del segle XVIII i estan considerades com un dels bressols d’aquesta tradició, per això mereixen tot el reconeixement i em comprometo que sigui així“, va manifestar.

Finalment el candidat del PP a la Generalitat Valenciana va criticar l’estat en què es troba el nucli antic de la Vila Comtal. Finalment es va referir a la necessitat que Cocentaina visca un canvi de governés més necessari i urgent que mai, després de 44 anys de govern socialista local i de vuit anys del Consell. Governs que han donat l’esquena completament a Cocentaina, cosa que es reflecteix en el deteriorament del seu important patrimoni arquitectònic», va concloure Mazón.

El retorn al Monestir va acomiadar unes participatives festes de la Mareta

Cocentaina va posar el colofó a les festes de la Mare de Déu del Miracle en la nit del passat divendres 21 d’abril amb el retorn processional de la patrona des de la parròquia de Santa María fins al Monestir de les Clarisses, lloc en el qual es venera a la Mareta durant tot l’any. Després d’un intens i emotiu 19 d’abril, els festejos van continuar l’endemà amb la Missa de la Germandat Sacerdotal que va tornar a presidir el Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares i natural de la Vila Comtal; Don Juan Antonio Reig Pla. Ja a la vesprada es va oficiar la Missa per a Malalts i Impedits, en la qual es va donar a besar la icona de la Verge del Miracle als assistents, al mateix temps que es va administrar, com a novetat; la Unció de Malalts als qui prèviament l’havien sol·licitat. Els oficis religiosos de la segona jornada del tridu junt a l’elecció de la Suplicant, Majordoms i Cambreres de 2024, va tancar el penúltim dia d’unes festes que culminarien l’endemà amb un ampli programa d’actes.

Precisament l’activitat del 21 d’abril es va iniciar passades les nou del matí amb l’ofrena infantil a la Mare de Déu del Miracle en la qual també es van aportar aliments no peribles i fins i tot productes bàsics de primera necessitat que van ser entregats després a Càritas. Així mateix la parròquia de Santa María va acollir l’elecció dels xicotets representaran l’any que ve a les figures del Comte, la  Comtessa i el Mossén; mentre que al migdia van ser presentats a la Verge del Miracle els nounats després d’una dansà que van protagonitzar els més xicotets en la plaça de l’església. De cara a la vesprada es van oficiar els cultes de l’últim dia d’un tridu que va estar predicat enguany per Francisco de Paula Ferrer Tapia, rector de Santa Catalina de Vilamarxant, i res més finalitzar va començar la processó del retorn processional de la Mare de Déu del Miracle a la seua església. Nombrosos fidels van acompanyar a la Mareta fins al Monestir sent rebuda en El Pla amb la disparada d’un vistós castell de focs artificials al so de la melodia del ‘Flevit Amare’ que els veïns de la Vila Comtal entonen sempre per a acomiadar a la Mare de Déu.

L’entrada de la Verge del Miracle en el temple, mentre voltejaven les campanes, va marcar els compassos finals d’unes festes patronalsque han sigut molt participatives, en la qual tot ha eixit com estava previst i en la qual la gent ha tornat a emocionar-se al pas de la Mare de Déu pels nostres carrers. Estem molt satisfets per la resposta que ha donat el poble de Cocentaina a la seua patrona”, valoraven els presidents de la Pia Unió; Dolo Franco i Jose Torró, abans que la Mareta fora retornada al seu cambril. La tradició de besar la icona de la Mare de Déu del Miracle, recuperada després de la pandèmia, va culminar quasi de matinada quatre intenses jornades en les quals els contestans i les contestanes es van bolcar a rendir tots els honors a la qual és la seua patrona des del 19 d’abril de 1520.

Cocentaina vibra d’emoció al pas de la Mare de Déu del Miracle

La Mare de Déu del Miracle ha tornat a eixir al seu encontre amb Cocentaina en la jornada central dels festejos marians celebrada en aquest dimecres 19 d’abril. El dia, que ha sigut radiant de primavera, ha començat a les set i mitja del matí amb la descoberta de la icona en el seu cambril mentre al carrer es disparaven les 27 salves en record del miracle de la Verge i sonaven amb força les campanes de totes les esglésies del municipi.

Així començava un dia intens que va seguir amb el prec de l’àngelus en homenatge als contestans absents, una cerimònia que es va desenvolupar en la Capella de Sant Antoni del Palau Comtal on en 1520 el sacerdot Mossén Onofre va presenciar el prodigi miraculós de les 27 llàgrimes de sang que va marcar el punt d’origen de la profunda devoció que tota Cocentaina li professa a la que afectuosament crida com Mareta. La Diana pels principals carrers de la localitat, amb l’acompanyament musical de la Colla Mal Passet i recollint als protagonistes de les celebracions, va donar pas a un dels instants més emotius.

A les deu en punt del matí eixia la Mare de Déu del Miracle del Monestir de les Clarisses entre centenars d’aplaudiments i era rebuda en El Pla amb el toc incessant dels bronzes de l’església, el vol de coloms, el tret d’una traca i el cant de la peça ‘Benvinguda Reina del Cel’ del compositor local José Francisco Molina Pérez. Multitudinari va ser també el trasllat fins a la parròquia de Santa María, en el qual van prendre part nombrosos veïns vestits amb el vestit típic de contestana i de masero, i que va concloure a les portes del temple amb la declamació de La Súplica que va emmudir per complet la plaça “he estat més serena del que m’esperava i tindre-la a ella davant, amb la seua especial mirada, m’ha donat una gran espenta de cara anar recitant el vers”, manifestava l’encarregada d’assumir aquesta tasca en 2023; Inés Sánchez Vicent.

 

El dia gran de la Mare de Déu del Miracle va seguir amb l’ofrena floral i la Missa Major oficiada pel Bisbe Emèrit d’Alcalá de Henares i natural de Cocentaina; Monsenyor Don Joan Antonio Reig Pla. En finalitzar Dolores Insa Brotóns i José Luis Jover González van rebre l’Homenatge als Majors i els actes matutins van acabar amb el tret d’una espectacular mascletà en El Pla.

Cocentaina s’endinsa a les Festes patronals de la Mare de Déu

Cocentaina ja compta les hores que resten per viure la jornada gran de les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, unes celebracions que recorden cada any el prodigi de les 27 llàgrimes de sang vessades per aquella icona de la Verge Maria que el Papa Nicolau V havia regalat al Comte de Cocentaina Ximén Pérez de Corella. Un gran present que va arribar a mans de qui governava el municipi en aquell moment després de l’ajuda prestada pel mateix Comte al Sant Pare en la defensa dels Estats Pontificis.

Aquest miracle, recollit en acta notarial, es va produir el 19 d’abril de 1520 i va marcar el punt d’origen de la profunda devoció que la capital del Comtat li professa a qui des d’aleshores és la seua estimada patrona. Les festes de la Mare de Déu del Miracle barregen història, tradició i religiositat, però també un gran sentiment que fa que els contestans i les contestanes s’emocionen de debò al pas de la Verge pels carrers del poble.

Aquestes celebracions no serien possible sense la tasca tan important que durant tot l’any porta endavant la Pia Unió, entitat que organitza totes les celebracions i que treballa de valent per mantenir viva la devoció cap a la patrona. Enguany  estrena nova Junta Directiva i al capdavant de la mateixa estan Dolo Franco i Jose Torró com a presidents “ens vam quedar de pedra quan ens proposaren com a presidents, però vam dir de seguida que si perquè és tot un goig treballar per la Mareta i a més fer-ho amb el gran equip de gent que ens acompanya. Agafem el repte amb il·lusió i alguns nervis encara que sabem com funciona l’organització perquè ja formarem part de la directiva anterior“, assenyalen. A l’hora de parlar de novetats expliquen que els actes són els habituals de sempre, donat que l’estructura de la trilogia mariana contestana està molt marcada, tot i que posen l’accent en un instant que es recupera després de la pandèmia “enguany sí que es podrà besar la icona després del retorn al Monestir, ja que l’any passat només es va poder fer una veneració davant el quadre perquè encara teníem algunes mesures restrictives davant la COVID-19. La resta serà com sempre i esperem que ens acompanye el bon oratge per poder eixir al carrer a festejar a la nostra patrona com cal“, indiquen. Respecte als moments que esperen amb més il·lusió, els dos ho tenen molt clar “l’instant en el qual baixem a la Verge del cambril, i que la portem per a col·locar-la en les andes abans d’eixir al carrer, serà molt especial i després la súplica o la missa dels malalts sabem que seran molt emotives per la gran càrrega sentimental que tenen darrere“. Per últim Dolo Franco i Jose Torro conviden no sols al poble de Cocentaina a viure les festes de la Maretaels contestans estarem als seus peus, però convidem també a tots els veïns dels pobles d’aquestes comarques perquè en el Comtat i l’Alcoià també se li professa una gran devoció a la Mare de Déu del Miracle. Estan tots convidats a compartir amb nosaltres uns dies tan emotius“, conclouen.

Ací pots escoltar l’entrevista amb la Pia Unió hores abans de l’inici de la Festa de la Mareta:

Una radiant ‘Publicà’ va obrir el camí cap a les Festes de Muro

El compte arrere cap a les Festes de Moros i Cristians de Muro d’aquest 2023 va començar en el matí del diumenge 16 d’abril amb l’esperat acte de ‘La Publicà. El particular pregó fester va estrenar algunes novetats i la més significativa fou el canvi d’ubicació del moment de la ‘arrancà’ a la Plaça del Matzem en comptes de realitzar-se en la Placeta Molina “hem hagut d’adoptar una solució urgent perquè la situació en la qual es troba un immoble en el barri antic impedia partir de davant de l’Ajuntament com era habitual. Creiem que ha eixit molt bé i davant el castell hi havia molta gent amb ganes d’aplaudir als publicadors”, manifestava sobre aquest tema el president de la Junta de Festes; Paco Vicedo.

‘La Publicà’ es va iniciar amb la declamació dels versos que anuncien la festa i que va escriure en el seu moment el recordat Advocat Senabre, una tasca que va assumir enguany la xicoteta María Montelegrino Reig en exercir el paper de l’ ‘Angelet’. La recitació la va executar des dels balcons del castell de festes i després el mateix ‘Angelet’ va prendre part en la desfilada sobre un cavall blanc des del qual va continuar pronunciant l’esmentat vers en diferents punts del trajecte. Un altre dels instants més anhelats va tornar a ser l’ ‘arrancà’ dels publicadors i els primers en despertar a la festa foren els més xicotets representant a cadascuna de les 12 Filaes del municipi. Seguidament van fer el mateix els adults guiats pels formadors dels Contrabandistes (Marcos Cascant) i Tariks (Alfonso Roque), Filaes que ostentaven enguany les capitanies dels bàndols de la creu, així com de la mitja lluna. La comitiva la va tancar la corporació municipal encapçalada pel regidor de Festes, Ángel Mollà, i l’alcalde de Muroés un dia molt especial perquè tornem a retrobar-nos per a iniciar el camí que ens portarà cap a unes celebracions de plena normalitat de la qual gaudirem tot el poble amb moltes ganes i il·lusió”, expressava Gabriel Tomás.

‘La Publicà’ d’enguany va discórrer sota un sol radiant i unes temperatures més pròpies de l’estiu que van superar els 25 graus al migdia mentre l’acte es desenvolupava sense contratemps pel nucli històric de Muro.

Les processons de Setmana Santa prenen els carrers de Muro

La Setmana Santa de Muro va recuperar la plena normalitat d’abans de la pandèmia i aquest any sí que van poder sortir al carrer tots els passos que habitualment processionen durant aquests dies. Com sol ser habitual, les celebracions van arrancar amb el Diumenge de Rams mitjançant la tradicional benedicció de palmes que va tenir lloc a les portes de l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. A continuació, i amb un dia plenament assolellat, es va realitzar la processó fins a la parròquia on els petits de Primera Comunió es van encarregar de portar la creu. Allà es va oficiar la missa solemne ia partir d’ací va començar una intensa setmana els primers dies de la qual van destacar la celebració comunitària de la penitència o les confessions.

Dimecres Sant a la nit va sortir al carrer la Processó del Silenci, amb les talles de l’Ecce Homo i del Crist de la Columna, ia la nit de Dijous Sant el Via Crucis va recórrer els carrers del nucli antic amb la imatge del Natzarè. Abans d’això es va celebrar a la parròquia la Missa Vespertina del Sopar del Senyor, la qual va donar pas a torns de vela davant del Monument durant pràcticament tota la matinada. Ja el Divendres Sant es va commemorar la Passió i Mort de Jesús als oficis que va acollir l’església de Sant Joan Baptista mentre que a les 20:00h va començar la processó del Sant Soterrar amb una destacada participació. Nombrosos fidels van acompanyar les imatges del Crist de la Columna, l’Ecce Homo, el Natzarè, la Dolorosa, el Crist Crucificat i el Crist Jacent en el seu recorregut per Muro acompanyats també pels confrares abillats de penitent amb les habituals indumentàries de cada confraria.

La Vigília Pasqual del Dissabte Sant a la vesprada a la parròquia condueix a Muro al final d’una Setmana Santa que acabarà el Diumenge de Pasqua. A primera hora del dia està previst recuperar el cant de La Aurora i durant el matí se celebraran les habituals misses de la jornada.

Emotiva i solemne processó del Sant Soterrar a Cocentaina

Cocentaina també està immersa en la Setmana Santa, uns dies replets de tradicions que omplin de fervor els carrers de la capital del Comtat. La processó del Sant Soterrar del Divendres Sant va tornar a ser una expressió de devoció i en la mateixa van prendre part totes les confraries del municipi fent d’aquest acte un dels més participatius dels dies de passió.

L’esmentada processó va començar passades les 20:30h des de les portes de la parròquia de Santa María, lloc al qual havien arribat les diferents imatges després d’eixir dels seus respectius temples. Com sol ser tradició, la Creu de Sant Cristòfol va obrir la comitiva donant pas a la imatge del patró dels conductors portada per tots aquells que es dediquen al sector del transport. Es tracta d’una tradició única de la Vila Comtal que marca la diferència amb la resta de processons del Sant Soterrar que se celebren al llarg de la comarca. Seguidament, i des del Convent dels Pares Franciscans, va prendre part el pas de Jesús de l’Hort representant al gremi de la construcció així com la fusteria. El Crist de la Columna, que van fer possible antany els paperers, va donar pas al Ecce Homo representant al tèxtil. Seguidament, i des del Monestir de la Mare de Déu del Miracle, va arribar El Nazareno que aglutina als comerciants i que desperta una enorme devoció al poble. La processó va seguir amb el pas de La Dolorosa, venerada a l’església del Salvador, i que va estar precedida per un bon nombre de penitents portant la indumentària que tant identifica a aquesta confraria contestana. Després va arribar el Crist dels Llauradors, amb la talla més antiga de Cocentaina que data del segle XVI, i va tancar l’acte l’Arxiconfraria del Santíssim Sagrament acompanyant al Crist Jacent.

En la processó es van repetir costums com la presència de ‘Les Capelletes’, xicotetes corals de xiquets i adults, que canten ‘motets’ davant els passos de Jesús de l’Hort, El Nazareno o La Dolorosa creats en molts casos pel recordat compositor contestà Gustavo Pascual Falcó. També va destacar la presència de ‘Les Llagrimetes’ davant el sepulcre, xiquetes vestides de blanc que porten els instruments de la passió. La processó del Sant Soterrar va acabar de nou en Santa María amb una oració final davant tots els passos participants.

Cocentaina manté la tradició de la visita als monuments per Setmana Santa

Cada Dijous Sant es preparen a les esglésies i les parròquies els anomenats monuments, una capella o altar on es reserva al Santíssim Sagrament després de la Missa Vespertina del Sopar del Senyor. En aquest lloc roman Jesús Sacramentat fins als oficis del Divendres Sant i des del Sagrari es recullen les hòsties consagrades el dia anterior per a administrar-les en la comunió d’aquesta celebració en la qual es commemora la Passió i Mort de Crist.

Els monuments, en la mateixa nit de Dijous Sant, queden a veneració dels fidels durant tota la matinada i també en el matí del Divendres Sant i fins i tot primeres hores de la vesprada. Davant ells es comparteixen hores d’oració o l’hora santa i es compleix amb la tradició de visitar-los recordant així el temps en què Jesucrist va estar en oració en Getsemaní, quan va ser pres pres i portat davant diferents tribunals abans de la Crucifixió.

Cocentaina la tradició continua mantenint-se viva i nombroses persones han passat en les últimes hores pel Convent dels Franciscans, la Parròquia del Salvador, el Monestir de la Verge del Miracle i la Parròquia de Santa María per a visitar els esmentats monuments. En ells no falten els adorns florals, multitud de detalls que recorden al pa i al vi i fins i tot les palmes que van ser beneïdes durant la celebració del passat Diumenge de Rams.

La processó del Sant Soterrar, un acte ple de tradicions 

La Setmana Santa Contestana està repleta de costums únics i al costat d’aqueixa tradicional visita als monuments destaca també la processó general del Sant Enterrament. Aquesta ix a les 20:30h de la vesprada de Divendres Sant des de la Parròquia de Santa María, i en ella participen les huit confraries que integren la Setmana Santa de la Vila Comtal. La comitiva l’obri, curiosament, la imatge de Sant Cristòfol i a ella li segueixen la resta de passos que encara mantenen l’estructura gremial d’antany. En alguns destaquen les anomenades ‘Capelletes’, unes corals de xiquets o adults que canten ‘motets’ davant les imatges.

 

La processó del Nazareno endinsa a Cocentaina en els dies grans de Setmana Santa

Cocentaina ja viu els dies grans de la Setmana Santa i ho fa amb gran participació en tots els actes. En la nit del Dimecres Sant va tindre lloc un dels moments més esperats,  la processó de Jesús Natzaré per alguns dels carrers més emblemàtics del barri antic.

La desfilada processional va partir passades les nou des del Monestir de la Mare de Déu del Miracle i en la mateixa van prendre part nombrosos devots així com penitents coberts amb les vestimentes de color morat que identifiquen a aquesta confraria contestana vinculada al sector del comerç. La imatge del ‘Nazareno’, tal com se li coneix a aquest pas en la Setman Santa contestana, va ser portada amb carro durant tot el trajecte i en diversos punts del mateix es van fer parades per a donar pas a la interpretació de saetes des dels balcons. Els músics de la Unió Musical Contestana van ser els encarregats d’acompanyar al pas en aquesta breu processó que va recórrer algunes de les vies del barri de La Vila i de l’entorn del Palau Comtal.

La bona temperatura del Dimecres Sant va propiciar l’assistència de públic a aquesta entranyable processó del ‘Nazareno’ de Cocentaina que va finalitzar a l’interior del Monestir de les Clarisses amb una oració davant la imatge. També es va efectuar el cant d’una última saeta abans de donar pas a una intensa programació que seguirà hui amb l’inici del Tridu Pasqual.

Octavio Cerdà, de regidor del PSOE a Cocentaina a número 2 del PP

Les Eleccions Municipals del pròxim 28 de maig continuen generant autèntics terratrémols polítics en les poblacions de les nostres comarques. L’últim s’ha produït aquesta setmana a Cocentaina i ha deixat bocabadats a molts veïns perquè un regidor del Partit Socialista ha deixat l’Ajuntament per a sumar-se a la llista del Partit Popular. Es tracta d’Octavio Cerdà, fins ara edil d’Esports i Festes en el Govern Municipal que lidera Mireia Estepa, i que dilluns passat presentava la seua baixa a l’alcaldessa anunciant un dia després que seria el número dos de l’alcaldable popularvaig entrar com a independent al Partit Socialista i seguisc així, però en un altre projecte polític perquè l’única cosa que m’importa és treballar per Cocentaina i donar continuïtat als projectes que he impulsat en aquests últims quatre anys”, deia Cerdà ahir compareixent davant els mitjans de comunicació. Per la seua part el nou candidat a l’alcaldia donava les gràcies a Octavio Cerdà per acompanyar-li en aquest repteen el Partit Popular busquem gent valenta que vulga treballar pel seu poble, en definitiva, pels seus veïns, per això li obrim les portes de bat a bat perquè estem segurs que aportarà molt a aquesta candidatura. Vull continuar aportant el meu granet d’arena a l’esport i a les Festes de Cocentaina”, va manifestar Borja Jornet.

Els socialistes lamenten la decisió

Des del Govern Local contestà han agraït la tasca desempenyada per Octavio Cerdà, al capdavant de les seues respectives àrees, i l’alcaldessa de la localitat anunciava que Joan Aura serà qui ocupe el seu lloc en les pròximes setmanes fins a esgotar la legislatura. Mireia Estepa també avançava que hi hauria una xicoteta remodelació de l’executiu per a repartir les àrees entre els huit regidors que integren el mateix executiu.

Per la seua part el Partit Socialista lamentaven profundament la decisió adoptada per Cerdàs’ha equivocat i molt, en el polític, per entendre que formar part d’una llista no significa representar idees i persones. No es pot estar un dia reivindicant més serveis socials, més sanitat i educació pública i l’endemà defensar un projecte que representa tot el contrari. El Partit Socialista no pot tindre en els seus equips a persones que estiguen per davant del projecte”, concloïa el candidat del PSPV-PSOE; Rubén Muñoz.