L’Aparició de Sant Jordiet posa el fermall d’or a unes brillants Festes

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024 ja formen part de la història. Aquesta nit s’ha posat fi a una brillant trilogia festera amb la icònica Aparició del Sant Jordiet, un instant sempre esperat que ha tornat a atraure a gran quantitat de públic tant a peu de carrer en la mateixa Plaça d’Espanya, com als balcons dels habitatges situats en aquest cèntric enclavament de la ciutat.

A les nou i mitja en punt, conforme marcaven les agulles del rellotge del campanar de la parròquia de Santa María, s’han apagat les llums de l’Enramada festera i La Bandeja s’ha sumit en la foscor per a crear eixa atmosfera especial que embolica cada any a aquest màgic moment. Tot seguit, les campanes de la mateixa església de Santa María han començat a repicar amb força al compàs del centenari Himne de Festes, entonat pel nombrós públic que seguia el final dels nostres Moros i Cristians en un 22 d’abril insòlit per allò dels capritxos del calendari i fins i tot per l’avanç de les celebracions al cap de setmana.

La silueta del Sant Jordiet d’enguany, Mauro Abellán Bravo, ha emergit entre un núvol de fum banc d’entre els merlets del castell, muntat en el seu cavall blanc i llançant milers de fletxes de colors per a rememorar la intercessió de Sant Jordi en la batalla que van protagonitzar moros i cristians en 1276 per la reconquesta d’Alcoi. Posteriorment, al compàs de la segona interpretació de l’Himne de Festes, ha començat a emergir un espectacular castell de focs artificials que ha il·luminat el cel i que ha seguit després de l’Aparició per a acomiadar de manera apoteòsica l’acte.

Amb el simbòlic moment de llançar aquestes fletxes, el Sant Jordiet ha donat per tancada a la trilogia festiva del 2024 i ha renovat, una vegada més, una Gran Festa que, en menys de 365 dies, tornarà a omplir els carrers d’Alcoi. El compte arrere s’activarà de nou el 20 d’abril de 2025, Diumenge de Pasqua, i jornada en la qual La Glòria obrirà camí cap a unes Festes que se celebraran el primer cap de setmana de maig pel fet que la Setmana Santa caurà tardana.

Els Cristians reconquereixen la Vila d’Alcoi i alcen el seu emblema al Castell

Alcoi afronta les últimes hores de les seues Festes de Moros i Cristians del 2024. En la vesprada d’aquest 22 d’abril, vespra de la festa litúrgica de Sant Jordi, les tropes cristianes han retornat a la ciutat per a materialitzar la reconquesta de la Vila després d’haver caigut la mateixa en mans dels sarraïns aquest matí. Un dels instants més esperats ha sigut l’Estafeta en la qual el genet de les tropes de la creu s’ha acostat fins al mateix Castell per a demanar la rendició del baluard, proposta que ha sigut rebutjada i que ha obligat a l’emissari a emprendre una veloç carrera per a donar compte del succeït als seus. Després d’això, ha donat inici l’Ambaixada, durant la qual els representants cristians, mitjançant la veu de Tono Delgado en el paper d’Ambaixador, van instar les forces de la mitja lluna a capitular i entregar-los el Castell. Davant la negativa, es va desencadenar una fragorosa batalla d’arcabusseria que va desembocar novament en el combat cos a cos.

Els càrrecs festers s’han enfrontat amb espases i simitarres a les portes de la fortalesa, resultant en la victòria dels Cristians, els qui van alçar l’ensenya de la Creu a la part alta de la torre. Tot seguit, mentre voltejaven amb força les campanes de l’església de Santa María, s’ha dut a terme el trasllat de Sant Jordi El Xicotet des de la parròquia fins al seu temple, amb la presència del Sant Jordiet 2024, Mauro Abellán Bravo.

Posteriorment, en la mateixa església de Sant Jordi, amb gran recolliment, ha tingut lloc l’emotiu acte d’Acció de Gràcies que marca el tancament de les celebracions d’enguany, abans de l’Aparició de Sant Jordi sobre els merlets del Castell. La cerimònia ha estat impregnada de solemnitat i gratitud pel bon desenvolupament de les celebracions en un any en què també Juan José Olcina s’acomiada de la responsabilitat de president de la màxima institució festera alcoiana.  La Festa 2024 esgota els seus últims minuts a l’espera de l’Aparició de Sant Jordiet que tindrà lloc a partir de les 21:30h.

Les hosts de la mitja lluna despleguen la seua força i conquisten Alcoi

El so atronador dels arcabussos, i la intensa lluita entre moros i cristians, van marcar el matí de l’últim dia de la trilogia festera a Alcoi. Seran més de tres mil els quilos de pólvora que es dispararan durant tota la jornada per a acomiadar unes Festes en honor Sant Jordi que arriben a la seua fi després de quasi quatre intenses jornades repletes d’activitat.

A les deu del matí, l’Estafeta va arribar a les portes del Castell per a sol·licitar la rendició de la fortalesa al Capità Cristià i l’entrega de la Vila d’Alcoi. Davant el rebuig, va emprendre una veloç carrera pel carrer Sant Nicolau, i tot seguit va recollir el protagonisme l’Ambaixador de les forces mahometanes; Óscar Martínez. Aquest últim va arribar a la Plaça d’Espanya acompanyat per tot el seu seguici, llest per a entaular batalla amb les tropes de la creu. El diàleg no va conduir a cap acord i les paraules van cedir el seu lloc a les armes, desencadenant una cruenta batalla d’arcabusseria que va ressonar des de diferents punts d’Alcoi. Els arcabussos van donar pas a les armes quan els càrrecs festers van arribar a La Bandeja i es van veure endinsats en una virulenta lluita que va culminar amb la victòria de les tropes de la mitja lluna i l’hissat de la seua icònica ensenya a la part alta del Castell.

El ritual es repetirà aquesta vesprada quan els cristians tornen amb força per a fer complir la història i reconquerir simbòlicament la Vila d’Alcoi. Serà a partir de les 16:30h en el mateix escenari i, sobre les 20:00h, es procedirà al trasllat de Sant Jordi El Xicotet fins a la seua església per a la celebració de l’acte d’Acció de Gràcies. La jornada finalitzarà sobre les 21:30h amb l’Aparició del San Jordiet, Mauro Abellán Bravo, sobre els merlets del Castell per a acomiadar la trilogia 2024.

El Contrabando inicia l’últim dia de les Festes d’Alcoi

El fet que les Festes de Moros i Cristians s’hagen avançat en el calendari per a coincidir en cap de setmana ha motivat que el Dia del Alardo coincidisca enguany en 22 d’abril. La jornada ha començat a Alcoi amb la humorística Ambaixada del Contraban, un acte que ha tingut lloc a partir de les huit del matí en la Plaça d’Espanya. Un any més els Andalusos han demanat entrar a la ciutat per a poder fer comerç amb les seues mercaderies, i ajudar als cristians en la defensa de la Vila davant l’imminent atac de les forces de la mitja lluna, mentre que els Maseros s’han negat rotundament a això. Com és tradicional en el diàleg no han faltat les referències a l’actualitat, el bon humor i la ironia.

Després del curiós encreuament de paraules entre les dues formacions, l’Ambaixada ha finalitzat amb acord ja que els Maseros han acceptat l’ajuda dels àvids Contrabandistes per a fer front als moros que no tardaran molt a arribar a Alcoi en el matí d’aquest dilluns. El públic fidel que mai es perd aquest moment, malgrat el cansament acumulat després de quatre intensos dies de Festes, ha aplaudit al final en reconeixement a la tasca feta pels qui han declamat la singular Ambaixada.

Recordar que a partir de les deu del matí tindrà lloc l’Estafeta i Ambaixada Mora en la qual les hosts de la mitja lluna demanaran la rendició de la Vila d’Alcoi al capità cristià. Després de ser rebutjat començarà la disparada d’arcabusseria que finalitzarà amb la victòria dels moros. A la vesprada, des de les quatre i mitja, es repetirà el mateix ritual encara que en aquesta ocasió seran els de la creu els vencedors; una victòria que es materialitzarà amb l’hissat de l’ensenya de la creu a la part alta del castell. En total els festers alcoians cremaran hui més de tres mil quilos de pólvora per a acomiadar la trilogia.

La Diana del Cavallet d’Alcoi, un acte que recorda a la Festa del passat

La jornada d’aquest 21 d’abril avança repleta d’activitats festives a Alcoi en un dia en què la ciutat ret homenatge al seu patró amb diversos actes religiosos en el seu honor. Cal recordar que el matí ha començat amb la Segona Diana en la qual els més xicotets han tingut tot el protagonisme per a deixar patent al carrer que el futur de la Festa està més que assegurat. Després s’ha dut a terme la Processó de la Relíquia i la mateixa ha sigut traslladada a l’església de Santa María, temple on s’ha oficiat la Missa Major en honor a Sant Jordi. Mentrestant es vivia un gran ambient al carrer i al migdia ha centrat totes les mirades la disparada d’una gran Mascletà en la Plaça d’Espanya

En el programa d’actes del Dia de Sant Jordi d’Alcoi tampoc ha faltat un dels moments més emblemàtics i genuïns de la nostra trilogia festera. Es tracta de la Diana Vespertina del Cavallet, desfilada ha eixit de nou al carrer i que ha estat protagonitzat aquesta vesprada per les Filaes Barbarescos i Realistes recorrent totes dues formacions el breu trajecte existent entre la Font Redona i la Plaça d’Espanya. A ritme d’alegres pasdobles, els festers han tornat a portar els emblemàtics cavallets de cartró que tant els identifiquen i han realitzat les habituals evolucions mentre rebien grans aplaudiments per part del nombrós públic que cada any no vol perdre’s aquest singular instant de la nostra Festa.

Després de la Diana Vespertina del Cavallet, segueix la programació prevista per a hui i a partir de les 19:30h arrancarà la Processó General de Sant Jordi. Serà des dels voltants del Casal de Sant Jordi sumant-se després la imatge eqüestre del patró i la seua Relíquia. L’humorístic reardit posarà fi a aquesta intensa jornada central de la nostra trilogia festera.

Alcoi rendeix tots els honors a Sant Jordi

Encara que el calendari ens recorda que no és 23 d’abril, la ciutat ha viscut en aquest diumenge una intensa jornada d’homenatge al patró Sant Jordi en el dia en què es commemora la seua festivitat dins de les Festes de Moros i Cristians. El 21 d’abril ha culminat amb la Processó General i l’acte ha reunit també nombrós públic pels carrers del Centre.

A les set i mitja de la vesprada, ha partit la comitiva des dels voltants del Casal de Sant Jordi prenent part en la mateixa festers i festeres portant ciris, així com la totalitat de les Filaes. En la part central ha destacat la presència dels quatre càrrecs festers d’enguany, una responsabilitat que fan realitat Daniel Cano (Capità Cristià de la Filà Alcodianos), Santi Castelló (Alferes Cristià de la Filà Aragonesos), Jordi Peidro (Capità Moro de la Filà Mudèjars) i Kico Cano (Alferes Moro de la Filà Abencerrajes). Mauro Abellán Bravo, portant la bandera que l’acredita com a Sant Jordiet 2024, ha saludat a les nombroses persones que s’amuntegaven en les voreres al llarg del trajecte i ha precedit a la imatge eqüestre de Sant Jordi arrossegada per l’habitual yunta de bous. La Relíquia de Sant Jordi ha donat pas a la representació clerical de la Processó General encapçalada per Don Jesús Fuentes com a titular de les parròquies del Centre d’Alcoi. Finalment ha destacat la presència de l‘Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, amb el seu president Juan José Olcina al capdavant, i part de la Corporació Municipal amb l’alcalde; Toni Francés, en un lloc central.

A l’arribada a l’església del patró, Sant Jordi ha sigut rebut amb la disparada d’un vistós castell de focs artificials mentre la llum de les bengales il·luminava el camí del Sant cap al lloc en el qual els alcoians el venerem durant tot l’any. Finalment, s’ha donat a besar la relíquia a càrrecs festers, fidels i devots.

Sant Jordiet acapara totes les mirades a Alcoi

Alcoi continua immersa en el dia gran de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi després de les espectaculars Entrades que van protagonitzar ahir els bàndols de la creu i de la mitja lluna. La jornada d’aquest 21 d’abril està reservada per a retre homenatge al patró i els actes religiosos en el seu honor cobren tot el protagonisme.

Un dels moments més destacats del matí ha sigut l’emotiva Processó de la Relíquia, que ha començat a les onze des del temple del Sant. En la mateixa han estat presents els guions de les 28 Filaes, així com els quatre càrrecs festers d’enguany: Daniel Cano (Capità Cristià de la Filà Alcodianos), Santiago Castelló (Alferes Cristià de la Filà Aragonesos), Jordi Peidro (Capità Moro de la Filà Mudèjars) i Quico Cano (Alferes Moro de la Filà Abencerrajes). Els heralds de la ciutat han obert pas a la singular processó matinal, a la qual també s’han sumat els Gremis de la ciutat amb els guions que els identifiquen.

El públic congregat als carrers del Centre ha rebut amb entusiasme al Sant Jordiet d’enguany, Mauro Abellán Bravo, qui saludava a tots mentre portava orgullós la bandera amb la qual queda identificat com l’encarnació infant del sant patró. Com sol ser tradició, en arribar al carrer Sant Llorenç, va ser honrat amb una pluja de clavells per part de la Filà Benimerins, en reconeixement a la tan important responsabilitat que exerceix en aquesta trilogia festiva.

La Relíquia de Sant Jordi, resguardada en el seu imponent reliquiari, ha tancat la processó al costat de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi i la Corporació Municipal. Més tard, a l’església de Santa María, s’ha dut a terme la solemne Missa Major oficiada per Monsenyor Enrique Benavent (arquebisbe de València) , i en la qual ha destacat la interpretació magistral de la Missa a Sant Jordi d’Amando Blanquer Ponsoda.

El Dia de Sant Jordi ha seguit amb la disparada d’una Mascletà en la Plaça d’Espanya al migdia i continuará amb més activitat festiva al carrer aquesta vesprada. Estan previstos actes com la Diana Vespertina del Cavallet, la Processó General i l’esperada i divertida Retreta.

La Segona Diana inicia a Alcoi un intens Dia de Sant Jordi

Alcoi ha iniciat aquest segon dia de la trilogia festera en honor a Sant Jordi amb la Segona Diana, un acte que sempre és esperat i en el qual tenen un protagonisme destacat els més xicotets de la casa. La singular desfilada ha donat inici passades les huit i mitja del matí per a discórrer per dos itineraris diferents que han confluït en la Plaça d’Espanya: el carrer Sant Nicolau i la Avinguda del País Valencià.

En aquesta ocasió, el bàndol moro ha efectuat l’arrancà des de La Font Redona i els primers a desfilar han sigut la Filà Judios per tindre en la mateixa a Sant Jordiet; càrrec que exerceix Mauro Abellán Bravo. Després han pres part Mudèjars (Capità Moro 2024) Abencerrajes (Alferes Moro 2024), Benimerins, Llana, Domingo Miques, Verds, Chano, Magenta, Cordó, Ligeros, Marrakesch, Realistes i Barbarescos. Els cristians, per part seua, han arrancat des de País Valencià encapçalats per la Filà Alcodianos (Capità Cristià 2024) i Aragonesos (Alferes Cristià 2024). A elles li han seguit Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Guzmanes, Vascos, Mossàrabs, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Muntanyesos i Creuats. Durant la Segona Diana també ha destacat la presència d’Ona Santonja i Aitana Cantó, les quals assumeixen en aquesta ocasió la representació del personatge fester del Sergent Infantil.

Després d’això, l’activitat festera del Dia de Sant Jordi segueix avant. A les 11 del matí se celebra la processó de la Relíquia i després la Missa Major a l’església de Santa María. Finalment es dispararà una Mascletà, que posarà fi als actes matinals, i la vesprada estarà reservada per a la Diana Vespertina del Cavallet que protagonitzen Barbarescos i Realistes a partir de les 18:00h. A les 19:30h, des dels voltants del Casal de Sant Jordi, serà el torn de la Processó General en honor al patró de la nostra ciutat.

Els Abencerrajes culminen l’Entrada Mora amb una guerrera Esquadra

La guinda a l’Entrada Mora del 2024 l’ha posada l’Esquadra Especial de la Filà Abencerrajes. La mateixa ha servit per a culminar de manera apoteòsica el boato de l’Alferes Moro i tots els components de l’esmentada Esquadra han lluït un disseny guerrer on destacava la presència del blanc al costat d’abundants metalls que ressaltaven en la nit gràcies a la il·luminació de l’Enramada Festera. Una invocació als qui van perdre la vida a les mans del sultà que va voler venjar-se del cabdill dels Abencerrajes per cortejar a la seua esposa, i que ara serviran de suport a les hosts d’Al-Azraq.

Sense cap dubte, una imponent Esquadra Especial, dissenyada també pel Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de la Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han acompanyat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kico Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, del Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kico Cano interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també pel Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalu; i on residia la família de Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.