L’Administració local s’engrosseix amb la creació d’una empresa pública a Alcoi

Que l’Ajuntament puga gestionar serveis municipals tan importants com la recollida de brossa o l’autobús urbà és un dels objectius, a llarg termini, de l’esquerra alcoiana. I, per a fer-ho possible, és necessària la creació d’una empresa pública.

Una mercantil que serà una realitat, després d’haver sigut aprovada en el Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres 3 de febrer memòria justificativa per a la seua constitució. El primer pas d’aquesta nova empresa serà la gestió del Complex Esportiu Eduardo Latorre.

“Oferir serveis rentables des del punt de vista de les conseqüències socials a les que poden arribar. En aquest cas tractem de donar programes i serveis, com va ser l’oferit durant la pandèmia a les persones afectades pel covid o el fer-lo més accessible per a persones amb pocs recursos. Eixa és la intenció de poder-ho gestionar des de l’administració pública”, ha explicat Vanessa Moltó, regidora d’Hisenda, en referència al complex esportiu.

Però aquest és només el punt d’inici. La intenció és ampliar després la gestió a serveis com l’ajuda a domicili, la neteja d’edificis públics o la producció d’energia verda.

Partit Popular, en contra

El projecte anirà endavant gràcies als vots favorables de PSPV-PSOE, Podem, Compromís i el regidor no adscrit. L’abstenció de Ciutadans i Guanyar Alcoi també farà possible la creació d’aquesta empresa.

No obstant, Partit Popular i Vox van votar en contra. Els populars dubten del futur d’una empresa d’aquestes característiques. “Insistim que la situació econòmica de l’Ajuntament no convida a iniciar aquest tipus d’aventures que no sabem com poden acabar”, apuntava Quique Ruiz, portaveu de la formació durant el Ple.

La possible creació d’una empresa pública és un projecte que es valora des de fa anys i que des de Podem venen reclamant. La seua posada en funcionament suposarà un augment del personal que treballarà per a l’administració pública

La indústria, clau en la creació d’ocupació a Alcoi i comarca

Sembla que el 2023 no ha començat massa bé pel que fa a l’ocupació. Almenys, a les nostres comarques. L’atur ha augmentat a Alcoi i gener acaba amb 49 desocupats més. S’inverteix així la tendència a la baixa dels últims mesos. En total hi ha a la ciutat 4.715 persones sense ocupació.

La situació és molt similar en la resta de la comarca. Cocentaina suma 22 aturats i Muro, 4. I és que, en gran mesura, aquestes xifres es deuen a la dependència del sector serveis, el que més es ressent una vegada finalitza la campanya de Nadal. A Alcoi, 34 dels 49 desocupats provenen d’aquest sector.

No ocorre el mateix amb la indústria. A diferència de la resta de la comarca, Ibi és una excepció. Ha registrat en el mes de gener 56 aturats menys. D’aquestes noves contractacions, 38 corresponen al sector de la indústria. “Gran part del nostre mercat de treball, i no només a la província d’Alacant, està enfocat al sector serveis. Això és que hem de canviar. Aconseguir un mercat de treball en el que la indústria permeta crear ocupació, perquè la indústria és un mecanisme potent en aquest sentit”, ha explicat Ismael Senent, secretari general d’UGT La Muntanya en declaracions a Cope Alcoi.

Millorar la qualitat de l’ocupació

Amb les dades actuals, per al sindicat les polítiques actives d’ocupació no estan sent tan eficaces com haurien de ser. Demanen mesures. Entre elles, la pujada de salaris. En aquest sentit, explica Senent, el recent augment del Salari Mínim Interprofessional contribueix positivament a la millora del mercat de treball.

Les dones segueixen sent el sexe més perjudicat per l’atur. I, si atenem a les franges d’edat els joves presenten més problemes per trobar treball. Insisteix Senent que les polítiques han d’anar encaminades en aquesta línia, en la de la millora de la situació per als col·lectius vulnerables. “L’ocupació ha mostrat signes indiscutibles de millora, però es cert que no ha aconseguit unes condicions òptimes. És necessari seguir introduint canvis”.

El misteri de la desaparició de les cadires per a veure l’Entrada d’Alcoi

Les cadires són un element imprescindible en les Festes de Moros i Cristians, especialment per a veure l’acte de les Entrades al llarg i ample dels carrers del Centre. Cada any es preveuen més de 20.000 seients per tal de contemplar l’espectacle, però bona part d’elles desapareixen obligant a l’Associació de Sant Jordi a la seua reposició.

Així ho contava en COPE ALCOI el ponent de cadires de la màxima entitat festera el qual posava xifra al nombre de seients que falten quan acaba el pas de les tropes de la creu i de la mitja lluna. Són unes mil les que solen faltar sempre en la recta final del 22 d’abril “inclús moltes vegades han desaparegut al matí i així ens ha portat a haver de posar de noves per a l’Entrada Mora. S’han interposat denúncies en alguna ocasió, però amb tanta aglomeració de gent resulta moltes vegades controlar qui s’emporta una cadira a casa“, explicava en el programa #LaNostraFesta Alberto Rivas.

Les cadires desaparegudes solen acabar després a pisos del Centre o també locals que han sigut llogats per a les Festes de Moros i Cristians. No obstant algunes d’elles arriben més lluny i després apareixen en casetes de camp del terme municipal d’Alcoi.

Més de 22.000 cadires per a les Entrades d’enguany

Cal recordar que l’Associació de Sant Jordi ja ha iniciat el procés de venda de cadires per a enguany i per a la pròxima trilogia festera s’han previst 22.000 seients. Els abonats de les desfilades podran retirar les seues cadires en el termini que comprén des del 16 de gener al 17 de març de 2023, tots dos inclusivament, excepte dissabtes, diumenges i festius. Per a això hauran de personar-se amb el seu Document Nacional d’Identitat (DNI) original en la Secretaria de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi. L’horari per a la retirada de les cadires i tribunes està disposat al matí des de les 10.00 fins a les 13.00 hores, i en horari de vesprada des de les 16.30 fins a les 19.30 hores. Tots dos són presencials en la Secretaria de l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi.

La venda al públic en general de cadires s’ha previst entre el 20 de març i el 17 d’abril, tots dos inclusivament, excepte dissabtes, diumenges i festius. El preu de les mateixes per a veure les Entrades va dels 9 als 30 euros, depenent de la ubicació. En tant les de la Processó General tenen un cost de 5 euros, segons informa l’associació. Mentre que l’horari per a la retirada de les cadires i tribunes de festes estarà comprés al matí des de les 10.00 fins a les 13.00 hores, i en horari de vesprada des de les 16.30 fins a les 19.30 hores. Tots dos horaris també són presencials en el Casal de Sant Jordi d’Alcoi.

Els artesans de la Festa d’Alcoi comencen a veure la llum en 2023

Els professionals que treballen per a la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi deixen enrere uns mesos complicats després de totes les conseqüències econòmiques que va portar la pandèmia de la COVID-19. Ara afronten amb optimisme un 2023 en el qual tota la maquinària festera ha tornat a la normalitat una vegada va eixir al carrer l’any passat tot el que estava previst per a l’any 2020.

Les empreses es troben ara mateix ultimant els darrers detalls de tot el que han treballat per a la trilogia festera d’enguany. A més les firmes estan recuperant la seua economia, gràcies també a les ajudes per a autònoms i pimes que va destinar l’Ajuntament d’Alcoi durant el passat any 2022foren unes subvencions que ens van donar un impuls important per a tirar endavant, després d’any i mig sense producció, però la quantia econòmica no fou suficient de cara a suplir les pèrdues tan grans que vam tindre“, comentava en COPE ALCOI Diego Gómez, al capdavant d’una coneguda empresa alcoiana dedicada a la confecció, disseny i lloguer de vestimenta per a Festes.

Més d’1,2 milions en ajudes durant 2022

Cal recordar que durant l’any 2022, l’Ajuntament d’Alcoi va concedir un total 1.239.298,09 euros en diferents programes d’ajudes per a autònoms i pimes. Per un costat, la ciutat va destinar 277.000 euros en ajudes per a pal·liar els efectes de la crisi energètica, procedents d’una subvenció de la Diputació d’Alacant. Aquestes ajudes han cobert fins a un 50% de la despesa realitzada en energia durant un període concret. Igualment l’Ajuntament es va encarregar de gestionar la subvenció de Diputació de 277.000 euros per a minimitzar l’impacte econòmic que la Covid-19 ha suposat sobre pimes, micropimes, xicotets empresaris autònoms i professionals del nostre municipi. Es van concedir un total de 156. Així mateix els artesans de les Festes de Moros i Cristians van obtenir més de 56.500 euros en les ajudes de 2022. Va ser la tercera convocatòria del consistori a la qual es van poder acollir els artesans i la primera de la Diputació d’Alacant.

Per altre costat, s’han concedit 58.664,26 euros per a donar suport a la creació de 35 microempreses. També la ciutat es va acollir als ‘Bons Consum’ amb dues edicions d’aquestes subvencions de diputació que van arribar 277.040 euros cadascuna. Igualment destaquen un total d’11 ajudes econòmiques per al foment de vehicles sostenible en empreses situades en polígons industrials o que exercisquen activitat en sòl industrial. Deu empreses han aconseguit 1.500 euros i uns 715 euros per a instal·lar aparcaments de patinets i bicicletes.

El Jesuset del Miracle recorre els carrers d’Alcoi en un fred matí de gener

Alcoi ha tornat a viure la tradició del Jesuset del Miracle, una festa que recorda el robatori i la posterior troballa de les Sagrades Formes ocorreguts al gener de l’any 1568. La jornada central d’aquest costum ha transcorregut en un matí fred, i baix l’amenaça de la neu, però finalment tots els actes han pogut portar-se endavant amb total normalitat.

Els esmentats actes han arrancat passades les 9 del matí amb la ‘Missa del Tullidet, la qual recorda el moment en el qual Alcoi va saber que les Sagrades Formes havien aparegut. Minuts abans de les onze del matí la ciutat ha rebut al nou arquebisbe de València, Monsenyor Enrique Benavent, a les portes de l’església de Santa Maria i des d’allí ha començat la processó de trasllat del Santíssim Sagrament fins al Monestir del Sant Sepulcre on es venera a la imatge del Jesuset del Miracle. Seguidament ha donat inici la missa solemne i en la mateixa l’alcalde ha llegit el vot fet per la ciutat en 1569 per tal de recordar sempre els fets que donen origen a aquesta entranyable tradició. Poc abans de la 1 del migdia, les campanes del temple han anunciat l’eixida de la processó i a aquest vol general s’han unit també els bronzes de l’església del patró d’Alcoi. El Grup de Danses Sant Jordi ha obert la comitiva amb diferents balls populars i després ha destacat la presència de l’esmentada imatge del Jesuset del Miracle portada per xiquets. A continuació han pres part els representants de les entitats religioses de la ciutat mentre que el Santíssim Sagrament, portat baix pal·li pel Gremi de Llauradors, ha ocupat un lloc central en una processó que ha tingut també l’acompanyament de la Unió Musical d’Alcoi Monsenyor Enrique Benavent i Don José Luís Llopis, com a titular de les parròquies del Centre, han estat presents en la representació clerical de la processó i la Corporació Municipal, amb l’alcalde Toni Francés al capdavant, ha tancat l’acte. També l’Associació del Jesuset del Miracle, amb el seu president Jorge Ponsoda, ha tingut un paper destacat en aquesta cerimònia religiosa.

La solemne processó ha finalitat dins de la parròquia de Santa Maria quan ja començava a caure aigua-neu sobre la ciutat. Durant tot el matí la Colla de Campaners d’Alcoi ha fet sonar també diferents tocs manuals i repics en homenatge al Jesuset del Miracle.

L’Associació de Sant Jordi d’Alcoi celebra la seua assemblea de gener

El Casal de Sant Jordi va acollir ahir a la vesprada la celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’Associació de Sant Jordi, una cita que sempre serveix d’avantsala de cara als festejos que la ciutat celebrarà en el mes vinent d’abril. En la mateixa es va presentar la concòrdia amb la programació d’actes de 2023 i cal esmentar que en la portada destaca la presència de la imatge eqüestre del patró que és propietat de la Filà Creuats.

En l’esmentada Assemblea es van aprovar les actes pendents corresponents a l’Assemblea Ordinària que es va celebrar al juny i l’Extraordinària que va ser a l’octubre. Juan José Olcina, president de la institució, va donar pas a l’ordre del dia amb la presentació de la liquidació del pressupost de 2022, el pressupost i el programa d’activitats per al 2023, i la memòria d’activitats 2022, que no contempla la part festera. Significar que el Pressupost de 2023 ascendeix als 990.000 euros mentre que l’exercici del passat any va llançar un dèficit de 38.400 euros per les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia i de l’escalada de preus dels últims mesos. La quantitat serà assumida per l’Associació sense que afecte la retallada d’activitats festeres.

D’altra banda, cal esmentar que es van aprovar les modificacions dels dissenys femenins de les filaes: Creuats, Benimerins, Asturians, Mudèjars i Verds. També es va ratificar a l’Assemblea llevar de l’Ordenança de la Festa les bases del concurs de Sergent i Ambaixadors, amb la finalitat de tindre més flexibilitat a l’hora de convocar-los. Finalment es va acordar adjuntar com a annex protocol·litzat l’acta de clausura de la celebració del Centenari de la reedificació de l’Església de Sant Jordi on redactava el contingut de la Càpsula del Temps.

Tots els assistents van respondre amb un sí rotund a la pregunta de ‘Cavallers, volen Festa? i la Junta Directiva va proposar a Francisco Campos Climent com a conseller de la Institució i es va aprovar per majoria absoluta. Abans de començar l’Assemblea es va guardar un minut de silenci en memòria de la recent defunció d’Enrique Luis Sanus Abab, qui va ser president d’Honor de la Institució.

Monsenyor Benavent visitarà per primera vegada Alcoi com a arquebisbe de València

El nou arquebisbe de València efectuarà la seua primera visita a Alcoi aquest pròxim cap de setmana després d’haver pres possessió de la nostra Diòcesi el mes de desembre passat. Monseyor Enrique Benavent serà a la ciutat el diumenge al matí per a presidir els actes religiosos que es realitzaran en honor del Jesuset del Miracle.

Benavent arribarà passades les deu del matí a la plaça d’Espanya i serà rebut a les portes de la parròquia de Santa María pels representants de l’Associació del Jesuset del Miracle així com de la comunitat cristiana de la ciutat. Després entrarà dins del temple i presidirà la processó del trasllat del Santíssim Sagrament des de la mateixa Santa María fins a l’església del Monestir del Sant Sepulcre. Allí oficiarà la missa solemne en honor al Jesuset del Miracle i en finalitzar prendrà part també en la processó que recorrerà els carrers alcoians al voltant de la una del migdia. Des de les parròquies del Centre d’Alcoi agraeixen que Don Enrique Benavent haja acceptat vindre a la ciutat i assenyalen que la invitació li va ser cursada abans de ser arquebisbeen aquell moment ja ens va dir que sí però després del seu nomenament per al càrrec ens va ratificar que podria estar en un dia molt especial per a Alcoi i en una festa que el mateix Don Enrique coneix també molt“, indicava en COPE ALCOI Don José Luís Llopis, rector del Centre.

Cal recordar que Monsenyor Enrique Benavent va iniciar el seu ministeri sacerdotal en 1982 a la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi, després de rebre l’ordenació sacerdotal a València en la Visita Apostòlica de Juan Pablo II a Espanya el 8 de novembre d’aquell mateix any. A la nostra ciutat va treballar com coadjutor de la parròquia fins a 1984, on guarden un bon record d’ell. Allí va estar també vinculat a l’impuls dels Júniors Flor de Neu.

Agres, un municipi amb encant als peus de la Serra de Mariola

Agres, un xicotet i encantador poble situat al nord de serra Mariola i de la província d’Alacant que està situat a la comarca del Comtat.

El seu terme municipal limita amb les poblacions de Bocairent, Alfafara, Ontinyent, Agullent, Muro i Cocentaina.

Agres es troba a una altura sobre el nivell de la mar de 722 metres i la seua població és d’uns 650 habitants dedicat tradicionalment al cultiu i des de fa uns anys especialment al turisme, sobretot a l’hostaleria.

La seua etimologia pot vindre del llatí “Àger” camp o de “agger”, que vol dir altura o elevació.

Habitat per l’home des dels temps més remots i on s’han descoberts restes de l’home paleolític i del Neolític, compta amb destacats jaciments arqueològics: la Cova Beneito, la Solana, Carbonell, la Covacha, El emparetà, la cova del Moro, la cova els Pilars, el Queixal d’Agres, el Bec de l’Àguila, el Cabeço de Mariola i la Covalta,

L’any 76 abans de Crist, es constata la presència dels romans per aquestes terres, exemple de la romanització de la Valleta d’Agres és el jaciment arqueològic del Cabeço de Mariola, en el qual s’han trobat diverses ceràmiques romàniques, així com monedes del segle I.

Va ser una de les 45 viles de senyoriu del regne de València, i va pertànyer durant tot el segle XVIII al Comte Cirat.

Una parada obligada dins de les rutes pels municipis de la Serra Mariola pels seus empinats carrers i les oportunitats que ofereix als amants del senderisme, i compta amb una gran varietat de patrimoni històric i la ruta de les caves, patrimoni digne de ser visitat amb llocs com:

  • La Torre Talaia: Declarada *BIC per Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985. Un racó especial on fer una parada deixant-nos relaxar pel soroll de l’aigua i reprendre forces per a la pujada que ens espera al Santuari de la Mare de Déu del Castell.
  • Les fonts: Les fonts tenen molt a veure en la vida i l’ésser del poble: La font del Mig, La Fonteta, La Font de Barxeta, La Font del Raval, La Font de l’Assut i la Font del Convent entre moltes altres fora del nucli urbà.
  • Safareig municipal, del segle XIX, i un dels més grans que es conserven a la província d’Alacant.
  • Santuari de la Verge: Santuari que és el cim del poble. Racó de gran bellesa natural i centre de devoció mariana. Se celebra missa en el Santuari tots els diumenges de l’any a les 12 del migdia. I tots els diumenges de setembre arriben nombroses peregrinacions marianes
  • La Cava Gran: El pou de neu o gelera emblema del parc natural de la Serra Mariola, mal anomenat Cava Arquejada, data del segle XV i és un dels més grans pous de neu i en millor estat de conservació dels situats en els vessants al nord de les serres d’Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de diàmetre, 12 m de profunditat, 1.960 m³ de capacitat, es va mantindre en ús fins a 1906.

Un poble de muntanya, de tradició en gastronomia que convida a reconfortar el cos en els dies d’hivern, amb plats calents de cullera com l’arròs caldós, l’olla amb pilota, els gaspatxos o la borreta i com a entrant unes bones creïlles farcides i una pericana a la qual acompanyar amb un bon pa de poble.

AGRES, no pots perdre-t’ho si eres amant del senderisme i el bon menjar,

Per a visitar mitjançant un tour virtual en 360º, en els següents enllaços:

1- Les Fonts d’Agres (recorregut per les diverses fonts del municipi).

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/fonts/fonts_agres.html

2- L’Església de Sant Miquel.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santmiquel/sant_miquel.html

3- Santuari de la Verge d’Agres.

https://www.artvisualproducciones.com/agres2021/santuari/santuari.html