La Segona Diana inicia els actes del Dia de Sant Hipòlit a Cocentaina

Amb les emocions encara a flor de pell pel viscut ahir durant les Entrades, Cocentaina ha despertat hui immersa a Festes i disposada a rendir tots els honors a Sant Hipòlit Màrtir. La jornada ha arrancat amb la Segona Diana un acte que sempre és entranyable ja que hi tenen un protagonisme els més petits de cadascuna de les Filaes, quedant així demostrat que el futur de la Festa està més que assegurat.

Aquesta Segona Diana l’ha iniciat la Filà Maseros, en ser la formació que ostenta el càrrec de Capità Cristià, i li han seguit Creuats, Almogàvers, Gentils, Cavallers de Llúria (Abanderat Cristià), Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial. Immediatament després ha estat el torn del bàndol moro i en aquesta ocasió la Filà Muladís ha encapçalat el mateix per la seva condició de capitania mora. Després han desfilat els Kabilenyos (Abanderat Moro), Manta Roja, Mudèjars, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Bereberes ‘Els Borts’, Llana i Bequeteros.

La desfilada ha començat a la placeta de la Vila a les 07:30h, davant de l’Ajuntament, i ha seguit pels principals carrers del Raval i la Vila fins a confluir al Passeig del Comtat. Des d’allà ha enfilat la principal artèria contestana per finalitzar a la plaça Alcalde Reig al costat del monument dedicat a Sant Hipòlit. El dia del patró seguirà aquest diumenge amb l’ofrena floral i la missa major a partir de les dotze del migdia seguida per la Presentació d’Armes a Capitans i Abanderats a la Placeta de la Vila. A la vesprada a les 20:15h, tindrà lloc la Solemne Processó i la Retreta culminarà a la mitjanit un intens dia festiu.

L’ Abanderat tanca l’Entrada amb un emotiu record als Kabilenyos absents

Les Entrades dels bàndols de la creu i de la mitja lluna han arribat al seu fi a Cocentaina amb el pas de la Filà Kabilenyos, formació fundada en 1916 i que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Abanderat en les forces mahometanes. El guió de la Filà i les esquadres oficials, acompanyades de la Banda Música Nova de Palomar, han obert un boato que ha captivat des del primer moment a tot el públic que presenciava la desfilada.

El desplegament de fantasia dels Kabilenyos va seguir amb el pas de l’heràldica del càrrec, la bandera mora amb el seu portador a cavall i la presència de l’Ambaixador Moro, càrrec que assumeix en aquesta ocasió Luís Reche. Un primer ballet d’Alicia Montava, acompanyat per diversos xiquets, va obrir camí a l’arribada de l’Abanderat mentre la música oriental a ritme de la percussió no deixava de sonar pel Passeig del Comtat i la plaça del Pla. Les notes de la peça ‘Yamuna’, d’Antoni de la Asunción i interpretada per la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, va advertir de l’arribada d’un bon nombre de guerrers àrabs disposats a conquistar estar terres del Comtat així com dels cavallers que li donen màxima protecció al Banderer. I en unes hortes fèrtils com les de Cocentaina, banyades pel Riu Serpis, no podia faltar un homenatge a l’aigua amb un grup d’aiguaders que va donar pas a un nou ballet ideat per la coreògrafa contestana Alicia Montava i fins i tot a danses protagonitzades per les més xicotetes. Tot això, igual que en la resta del boato, sense deixar de costat la percussió i la música tradicional de dolçaina. També ha destacat l’Ambaixador Moro, Luís Reche, amb el portador de la bandera, obrint camí a un dels protagonistes d’aquest final de l’Entrada Mora.

Luís Elías Rade Moreyra, Abanderat Moro, va arribar a les portes del Palau Comtal sobre una carrossa i lluint un ric disseny confeccionat per l’empresa alcoiana El Molinar. Al costat d’ell tota la seua família destacant la presència de la seua dona Eva Elsa Landini com a favorita i els seus fills com rodelles (Damián, Priscil·la i Lucas). Els aplaudiments i vítols cap al càrrec no van deixar de sonar mentre la Unió Musical l’Aranya d’Albaida interpretava amb força la marxa mora ‘Kabilye’ de Francisco Valor Llorens. La guinda la va posar una impactant Esquadra de Negres que han ideat l’empresa contestana Al-Azraq al costat de dos festers Kabilenyos com Kike Alcaraz i Pau Olcina. Els va acompanyar en tot moment l’Ateneu Musical de Cocentaina, interpretant composicions com ‘Ana María’ de Saül Gómez i Soler o ‘Xavier El Coixo’ del recordat músic murer Joan Garcia Iborra. Un magnífic colofó a un boato que ha retut homenatge a aquells Kabilenyos absents que van aportar el seu granet d’arena per tal que  la Filà continue ben present encara hui en la Festa contestana.

Les terres del Comtat guien al Capità Moro Muladí

La nit ja ha caigut sobre Cocentaina en aquest dissabte 10 d’agost i, amb tota la il·luminació especial encesa en el Passeig del Comtat i El Pla, han començat a desfilar en l’Entrada les forces de la mitja lluna. La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ ha obert de nou la comitiva acompanyant a l’estendard amb l’emblema de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians, així com a l’estendard amb la imatge de Sant Hipòlit Mártir.

El guió de la Filà Muladís ha anunciat l’arribada de la Filà que enguany exerceix la Capitania mora i per a obrir boca el públic ha aplaudit amb força a les dues esquadres oficials acompanyades per la Unió Musical de L’Orxa, banda fundada en 1834 i que porta vint anys acompanyant a aquesta formació festera contestana. I després d’això hem viatjat ràpidament fins a les terres del Comtat de la mà d’un boato que ha retut homenatge a la comarca, les muntanyes que circumden els seus pobles i els seus antics pobladors. La ‘Porta del Comtat’ ens ha transportat precisament fins a 1274, una època plena de lluites entre els exèrcits cristians de Jaume I i les tropes musulmanes del cabdill Al-Azraq.

La primera parada ens ha portat fins a la Vall de Travadell amb un homenatge al blat i l’elaboració de pa artesà que tan importantt ha estat en poblacions d’aquesta zona del Comtat com Benimarfull, Benillup o Millena. Després hem arribat fins a la Vall de Perputxent, amb el Castell de L’Orxa albirant en el més alt, i en aquesta ocasió ha sigut molt aplaudit un ballet de Alicía Montava que ens recordava la producció vitivinícola d’aquest punt de l’interior d’Alacant. El camí pel Comtat ens ha acostat després a la Vall de Seta posant en valor l’oli i la recollida de l’oliva tan present en poblacions com Benimassot, on la família del Capità Moro manté forts vincles. L’aigua que antany regava els camps contestans procedent de la Font de la Palitzana, pròxima al Convent dels Pares Franciscans, ha acaparat després tot el protagonisme amb un ballet de joves molt aplaudit al llarg del trajecte de l’Entrada.

Minuts després l’imponent Castell de Penella, des d’on a l’horitzó s’albira Cocentaina, ha donat pas a l’arribada triomfal dels Muladís acompanyant al màxim representant de les forces mahometanes. Patricia i Laura, esposa i filla del Capità, acompanyades de les seues Dames; han sigut les primeres a desfilar acompanyades de la Unió Musical de Castalla als sons de Caíd del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Era tan sols l’avantsala de tot el que encara estava per arribar. Un grup d’aristocràcia Muladí s’ha presentat davant Cocentaina com a defensors de la cultura i la saviesa sota el lema: ‘La força de la terra, el valor de la paraula’ obrint passe a Pablo León Vidal, Capità Moro 2024. Al costat del seu fill Álvaro i els seus cinc consellers, ha lluït un ric disseny de l’alcoià Juan Climent que ha estat confeccionat per Creaciones Germanísimo també de la capital de l’Alcoià. La peça Capytan de Saül Gómez i Soler, interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, ha acompanyat al Capità en una entrada triomfal a Cocentaina que serà recordada durant molts anys. A més, Pablo León ha fet una nova referencia a la cultura i al món de les lletres de la mà d’una carrossa en la qual es podien veure pergamins amb textos de Vicent Andrés Estellés, Andreu Valor, Juanfran Ferrándiz, Ibn Batuta, Iván Carbonell, Jordi Raúl Verdú, o Gerard Mur.

I com a colofó una imponent Esquadra de Negres, formada íntegrament per dones, en la qual predominaven els tons verds i roig propis de la Filà. L’ Ateneu Musical de Cocentaina els ha guiat fent sonar Als Berebers de José Pérez Vilaplana; Ben Al Sahagui, de FranciscoValor Llorens i El Moro del Sinc, de Rafael Giner Estruch. Sense cap dubte un final apoteòsic per a la brillant capitania de Pablo León Vidal en la Filà Muladís.

El Capità de la Filà Muladís obre pas a la resta de formacions festeres del bàndol moro i darrere d’ell desfilen les Filaes Manta Roja, Mudèjares, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Berberes ‘Els Borts’, Bequeteros i Llana abans de rebre l’Abanderat de la Filà Kabilenyos.

Una Abanderada Cristiana que posa en valor el paper de la dona a la història

L’Entrada Cristiana de Cocentaina avança en aquesta vesprada calurosa del mes d’agost i a l’equador de la desfilada ha arribat el moment d’aplaudir el pas de l’Abanderada de les tropes de la creu, càrrec que recau  enguany en la Filà Cavallers de Llúria i en la persona d’Aina Errando Calleja. El banderí i l’esquadra oficial, acompanyada de la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasi, han obert el camí a un boato molt especial on la Filà ha volgut posar en valor l’important paper de la dona a la història que dona origen a aquestes Festes de Moros i Cristians.

Tot l’acompanyament s’ha articulat entorn de la figura de Saurina d’Entença i de Montcada, esposa de l’almirall Roger de Llúria, posant a més especial èmfasi al segell que va deixar la protagonista en la construcció d’elements del patrimoni medieval de Cocentaina com el Palau Comtal, la torre gòtica del Castell o l’ermita de Santa Bàrbara. Per aquest motiu s’ha pogut veure un grup d’arquitectes de l’Edat mitjana planificant les esmentades construccions i un espectacular ballet de la contestana Alícia Montava que ha recreat aquesta tasca culminant amb la reconstrucció del mateix castell que serveix d’emblema de la Vila Comtal.

Els avisos des de diferents torres de vigilància han advertit els batallons de Cavallers de Llúria formats per gent de la mateixa Filà però també de formacions de Templaris procedents de localitats properes com Muro o Albaida. L’Ambaixador Cristià, Aitor Pascual, al costat del portador de la bandera han anunciat l’arribada de l’Abanderada sobre una guerrera carrossa. Aina Errando Calleja, encarnant el paper de Saurina d´Entença i de Montcada, no ha deixat de saludar el públic acompanyada de cinc conselleres de la seva cort portant alguns dels seus més preuats objectes personals. L’encarregada de custodiar l’estendard de la creu ha lluït un disseny molt guerrer, ideat per Ernesto Ferrándiz, de la signatura contestana Al-Azraq, mentre la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi va sonar la marxa AinaLaura creada per l’ocasió per Francisco Valor,

El punt final d’aquest original boato l’ha posat la impressionant escuadra de negres formada pels més joves de la Filà Cavallers de Llúria, Ideada també per Ernesto Ferrándiz d’Al-Azraq, amb Pablo Gontan com a cap batedor, han pres amb il·lusió el Passeig del Comtat al costat de la Unió Musical Artística d’Ontinyent que no ha deixat d’interpretar la marxa cristiana Nÿda del mateix Francesc Valor Llorens. Les Filaes Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial han tancat el pas de les tropes cristianes per donar pas al bàndol moro en una nit que encara té moltes sorpreses per oferir-nos.

El Capità Masero que surt en defensa de Cocentaina davant l’atac musulmà

A les set en punt de la vesprada ha arrancat l’Entrada Cristiana de Cocentaina des dels voltants del Convent dels Pares Franciscans, una desfilada que ha encapçalat la Filà Maseros per ser la formació que ostenta la capitania al bàndol de la creu. L’esmentada Filà, una de les més antigues de la Festa contestana, ha tret al carrer un original boato basat en la defensa de Cocentaina que van fer els antics pobladors de la Vila davant l’atac musulmà del 1304 i que va culminar amb l’incendi de la mateixa.

Un ballet infantil, en el qual els més xicotets juguen mentre els majors treballen el camp, ha obert la comitiva donant pas a l’esquadra oficial de la Filà acompanyada de peces emblemàtiques per als Maseros com Manta, Forca i Festa o Bere de Francisco Valor Llorens. Un nou ballet, centrat ara en la recollida de l’espart, ha acaparat després totes les mirades abans de donar pas a l’heràldica del Capità. Aquesta ha precedit l’arribada dels cavallers del màxim representant de les forces de la creu, el qual no ha tardat a fer la seua entrada triomfal a la capital del Comtat en una vesprada d’agost marcada per les altes temperatures.

Adolfó Calafat Ferrándiz, Capità Cristià 2024, ha desfilat lluint un impressionant disseny que ha agradat molt al públic i que ha ideat Javier Sellés Moltó al mateix temps que Roberto Pérez s’ha encarregat de la confecció. Al costat d’ell han estat la seua esposa, Zoraida Castelló, i la filla de tots dos; Emma. Els tres han saludat sense parar al públic que presencia l’acte assegut a les cadires repartides al llarg del trajecte de la pròpia Entrada mentre sonava de fons la marxa cristiana Zoremm de Francisco Valor interpretada per la Unió Musical Contestana. D’aquesta manera han encarnat els qui envia com a avançada l’almirall Roger de Llúria davant l’imminent arribada dels moros de Granada que cremaran els murs de Cocentaina fent que els seus habitants siguen coneguts per sempre com a Socarrats.

Una milícia massera ha donat pas a l’esquadra especial de la capitania, la qual no ha deixat ningú indiferent. Javier Sellés s’ha encarregat també del disseny, igual que Roberto Pérez de la confecció, posant música a la desfilada l’Ateneu Musical amb lespeces Azcona de Juan Antonio García Gallardo i Xamarcai de Francisco Valor Llorens. Després del Capità, l’Entrada Cristiana segueix amb el pas de les Filaes Creuats, Almogàvers i Gentils abans de l’arribada de l’Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria.

L’Entrada de Moros i Cristians ja recorre els carrers de Cocentaina

Cocentaina viu hui el dia gran de les seues Festes de Moros i Cristians en una jornada calorosa que ha començat a les set del matí amb l’emotiva Primera Diana, un dels instants més esperats de cada trilogia festera contestana. Ara tota l’atenció se centra ja en la gran Entrada que tots dos bàndols protagonitzen des de les set de la vesprada després de l’ ‘arrancà’ de la desfilada al carrer Pare Francesc Agulló al costat del Convent dels Pares Franciscans.

En l’acte es preveu una participació de més de tres mil persones, comptant a festers i músics, i de nou totes les mirades les acapararan els quatre càrrecs festers que enguany exerceixen en les tropes de la creu Adolfo Calafat Ferrándiz (Capità de la Filà Maseros) i Aina Errando Calleja (Abanderada de la Filà Cavallers de Llúria); mentre que en el bàndol moro assumeixen la responsabilitat Pablo León Vidal (Capità de la Filà Muladís) i Luís Elías Rade Moreyra (Abanderat dels Kabilenyos). L’Entrada recorrerà tot el Passeig del Comtat fins a arribar al carrer Bisbe Estanya i des d’ací prendrà la plaça del Pla per a enfilar després el carrer Mare de Déu del Miracle finalitzant en la Placeta dels Apòstols “estem segurs que el públic gaudirà molt perquè les quatre Filaes de càrrec han preparat unes cuidades ostentacions, que no deixaran a ningú indiferent, i tindrem una #vesprada tard-nit realment extraordinària”, avançava aquesta setmana el president de la Junta de Festes; Rafael Monar.

 Àmplia representació autonòmica i comarcal en les Entrades

Diverses autoritats d’aquestes comarques han confirmat la seua assistència aquesta vesprada a presenciar les Entrades des de la tribuna instal·lada davant el Palau Comtal. Aquesta vegada passaran per la capital del Comtat les Diputades Nacionals Patrícia Blanquer (PSPV) i Águeda Micó (Compromís) o els Diputats provincials Carlos Pastor (PP) i Ismael Vidal (PSPV). A ells se li uneixen Diputats Autonòmics de VOX i alcaldes de les poblacions de l’Alcoià i el Comtat. I una de les persones que acapararà totes les mirades aquesta vesprada és el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivà, que visita la Vila Comtal per a gaudir de la desfilada en una població en la qual té forts vincles familiars.

Unes Festes que segueixen fins al dilluns

Després de l’intens dia de hui, demà els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir seran els protagonistes i el dilluns destacarà l’escenificació de la batalla entre moros i cristians per a acomiadar la trilogia, una jornada en la qual les Filaes empraran més de 500 de pólvora en les disparades d’arcabusseria. Les Festes de Cocentaina, que enguany han estrenat la declaració d’Interés Turístic Autonòmic, finalitzaran oficialment el dimarts 13 d’agost a les 12 del migdia amb una missa solemne en honor a Sant Hipòlit Mártir coincidint amb la festivitat litúrgica del patró.

L’esperada Primera Diana desperta a Cocentaina en Festes

La Primera Diana ha iniciat en aquest dissabte 10 d’agost, vespra de la festivitat de Santa Clara de Asís, les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina. El primer dia de la trilogia festera en honor a Sant Hipòlit Mártir ha començat encara de nit, a les sis i mitja del matí, amb la Santa Missa Matinal en record dels festers difunts. L’eucaristia, que ha sigut seguida per nombrosos festers i públic, ha estat oficiada pel rector de Santa María; Don Eduardo Rengel. En finalitzar la mateixa s’ha resat l’Àngelus des dels balcons de l’Ajuntament i s’han hissat les banderes als sons de l’Himne Nacional.

Amb les primeres llums del matí la Filà Maseros, que ostenta el càrrec de Capità Cristià, ha iniciat la desfilada en una espectacular ‘arrancà’ que ha rebut grans ovacions per part del públic. A ella li han seguit la resta de Filaes cristianes amb el pas dels Creuats, Almogàvers, Gentils, Cavallers de Llúria (Abanderat Cristià), Contestanos, Contrabandistes i Cavalleria Ministerial. Després de les forces de la creu ha sigut el torn dels moros i en aquest cas la Filà Muladís, que ostenta la capitania de les tropes àrabs, ha iniciat la seua participació en la Diana sota les ordres del formador. Seguidament han fet el mateix les formacions Manta Roja, Mudèjars, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabilenyos (Abanderat Moro), Berbers ‘Els Borts’ i Llana. Finalment, com és tradició, han desfilat els Bequeteros per a tancar aquest primer actes fester als sons del clàssic pasdoble ‘El Bequetero’ de Gustavo Pascual Falcó.

La Diana ha recorregut els carrers dels barris històrics de La Vila i El Raval, i ha arribat fins al Passeig del Comtat per a finalitzar en la plaça Alcalde Reig al costat del Monument de Sant Hipòlit. També els festers han girat les seues esquadres a l’Ajuntament, el panell ceràmic de Sant Hipòlit situat en la Plaça del Mercat i a us domicilis on els banderers han depositat les banderes. Durant l’acte les portes de l’església de Santa María han estat obertes amb la imatge de Sant Hipòlit Mártir en l’altar major perquè poguera ser contemplada pels qui desfilaven en aquesta emotiva Primera Diana.

 Un intens dia festiu per davant

El dia de l’Entrada té reservats nombrosos actes a Cocentaina. Després de la Diana tindrà lloc l’Ambaixada del Contrabando, a les 12:15h del migdia, pels principals carrers del barri antic de la població. Ja aquesta vesprada, a partir de les set, començarà l’Entrada de Moros i Cristians en la qual s’espera la participació de més de tres mil persones.

Cocentaina rep a la Festa amb la interpretació de l’Himne

Han passat tan sols unes hores de l’inici oficial i Cocentaina ja gaudeix de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir, tot després que passades les huit de la vesprada es donara el tret d’eixida a la mateixa amb una interpretació de l’Himne de Festes que va tornar a ser multitudinària. Sobre les set va començar a sonar la música festera en la part alta del Passeig del Comtat i totes les Filaes van desfilar fins a la plaça del Pla acompanyades de les seues respectives bandes de música. L’última a fer-ho va ser la Unió Musical Contestana ja que a aquesta entitat pertany Esther García Ferrer que minuts després anava a dur a terme la direcció d’un Himne estrenat en 1980, amb lletra del recordat poeta contestà Gerard Mur i Pérez, i música del desaparegut compositor local José Insa Martínez.

La mateixa directora va arribar fins al Palau Comtal entre grans ovacions i ràpidament es va encaminar fins un dels balcons de l’històric edifici. Allí va rebre la batuta, de mans del president de la Junta de Festes Rafael Monar, i seguidament va prendre la paraula l’alcalde de la Vila Comtal, Jordi Pla; animant a tota la població a gaudir d’aquests dies tan especials. Amb aquesta al·locució del primer edil es va donar pas a l’anhelada interpretació de l’Himne per part de la Unió Musical Contestana al costat de les bandes que acompanyen a les Filaes de càrrec del 2024.També s’ha sumat a aquest instant la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet que, a més, celebra enguany el seu 25 aniversari.En aquesta ocasió van ser la Unió Musical l’Aranya d’Albaida (Filà Maseros), la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí (Filà Cavallers de Llúria), la Unió Musical de Lorxa (Filà Muladís) i la Nova de Palomar (Filà Kabilenyos).

 

En els compassos finals de la peça es va disparar una gran traca que va anunciar l’estrena de la Festa del 2024 i que va despertar l’eufòria entre la gran multitud que omplia per complet la cèntrica plaça “he gaudit molt i també he tingut al cap al meu pare, Mario García Pla, que em va endinsar en el món de la música i que gràcies a la seua obstinació va fer possible que fora la primera dona a entrar a la meua banda; la Unió Musical Contestana”, va comentar la protagonista res més complir la seua funció.

 

La festa segueix després en cada Filà amb el sopar de la típica olleta contestana i la ‘Nit de l’Olla’ acaba aquest divendres amb les ultimes ‘Voltetes’ del cicle fester omplint de gran ambient festiu el Passeig del Comtat fins a ben entrada la matinada.

En COPE ALCOI hem parlat també amb els càrrecs festers d’enguany, l’alcalde de Cocentaina (Jordi Pla) i el regidor de Festes (Javi Sansalvador):

 

 

 

 

 

Esther García “dirigir l’Himne de Festes de Cocentaina serà especial”

Un dels noms propis de la Festa del 2024 és el d’Esther García Ferrer, la persona que s’encarregarà en la vesprada d’aquest 9 d’agost de dirigir l’Himne de Festes en El Pla davant els murs de l’icònic Palau Comtal. La protagonista es va iniciar en l’àmbit de la música de la mà del seu pare, Mario García Pla, i sempre ha estat vinculada a la Unió Musical Contestana en la qual a més va ser la primera dona a ingressar com a músic a la fi de la dècada dels setanta. La flauta travessera va ser la seua companya de vida i la nota curiosa la trobem en què ella mateixa va estar tocant en el concurs que en 1980 va triar l’actual Himne de Festes amb lletra del recordat poeta Gerard Mur i música del destacat compositor José Insa Martínezva ser al pati d’armes del Palau Comtal i record que la gent estava amb molta expectació per veure quina seria la composició triada com a Himne. Ara, anys després, m’ha tocat al meu dirigir-ho i crec que serà un moment molt especial en el qual tindré també present a molta gent que va ser important per a mi en aquesta trajectòria per la música”, ha destacat hui en els micròfons de COPE ALCOI.

Tres intensos dies de Festes a partir de hui

La interpretació de l’Himne de Festes està prevista al voltant de les 20:00h una vegada finalitze la desfilada de les Filaes, acompanyades de les seues respectives bandes de música, que donarà inici una hora abans de la part alta del Passeig del Comtat. Res més finalitzar aquest esperat moment, arribarà el torn del sopar de la olleta contestana en cada Filà i a partir de les 22:30h començaran les últimes ‘Voltetes’ del cicle fester abans de l’inici de la trilogia 2024. El dissabte 10 d’agost destaca la Primera Diana, des de les 07:00h en la Placeta de La Vila davant l’Ajuntament, i a la vesprada serà la majestuosa Entrada de Moros i Cristians en la qual s’espera una participació superior a les 3.000 persones. El diumenge 11 d’agost els actes religiosos en honor a Sant Hipòlit Mártir seran els protagonistes i el dilluns 12 d’agost destacarà l’escenificació de la batalla entre moros i cristians per a acomiadar la trilogia, una jornada en la qual les Filaes empraran més de 500 de pólvora en les disparades d’arcabusseria.

Ja és una realitat la zona canina del parc de Cantagallet d’Alcoi

Divendres passat va obrir les seues portes la zona d’esplai caní situada al parc de Cantagallet d’Alcoi. Aquest projecte va ser adjudicat per 37.111,91 euros a l’empresa que va presentar la millor oferta de les 6 que optaven a portar-la endavant, i després de diverses setmanes d’execució ja és una realitat.

L’actuació, segons expliquen des de l’Ajuntament d’Alcoi, s’ha centrat en la part superior del parc Cantagallet i ha consistit en la demolició de part de l’estany per a l’adequació a zona de jocs canina, barrant la zona restant de l’estany que ha quedat fora de la zona d’esplai caní. A més, s’ha construït una plataforma per a aparells canins de joc i han subministrat els aparells de joc, així com han instal·lat una font mixta. La zona té tres portes d’entrada, i destaca per a tindre dues zones, una com hem dit amb sòl de ciment i jocs d’habilitat i una altra molt més gran amb arbratge on els gossos poden córrer, jugar i gaudir de la naturalesa. El parc té papereres on s’han de depositar dins d’una bossa tancada els excrements dels gossos, tal com marca la corresponent ordenança “aquesta zona ha sigut molt demandada, i just en acabar les obres hem obert. Encara podem millorar-la al llarg d’aquests dies amb xicotetes actuacions. Aquest espai serveix perquè els gossos tinguen un espai on puguen estar solts, relacionar-se amb llibertat i jugar. Demanem als propietaris complisquen amb la normativa per a tindre així en les millors condicions possibles aquest espai“, afirma el regidor d’Obres i Serveis; Jordi Martínez.

Apuntar que aquesta zona d’esplai caní s’uneix a les ja existents al Parc de la Zona Nord, Barranquet de Soler i El Romeral. Tal com defineix l’Ordenança Municipal sobre la convivència amb animals de l’Ajuntament d’Alcoi, en el seu articule 90, les zones d’esplai caní són espais públics degudament senyalitzats i delimitats per a l’ús per part dels propietaris de gossos en els quals podran mantindre’ls solts.