Un Alferes Abencerraje que guia al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a Alcoi

L’Entrada de les forces de la mitja lluna ha arribat al seu fi fa uns instants amb el pas dels Abencerrajes, Filà que en aquest 2024 ostenta el càrrec d’Alferes Moro. La incessant lluentor de l’ ‘Enramada Festera’ ha guiat la desfilada d’un potent seguici que ha servit per a acompanyar al guardià d’Al-Azraq en el seu retorn a les terres d’Alcoi després d’un llarg exili.

Les Guardianes de la Nit, amb les seues danses orientals, i la Dansa de la Nit han advertit de la presència imminent de l’Alferes Moro en dues posades en escena que han materialitzat al carrer des de la Escola de Ball de Carmina Nadal. Música, percussió, 24 dames i 29 Mujahidins han acompanyat a la princesa Amira sobre cavall, un paper que assumeix María; la filla major del propi Alferes. Kico Cano Arjona ha entrat a la ciutat sobre carrossa, custodiat de prop per la seua filla xicoteta Abril com a favorita, i ho ha fet lluint un impressionant disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer confeccionat per FestAlcoi. Michel Abiétar, del Trencat, s’ha encarregat de materialitzar la resta d’elements del boato mentre que l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha acompanyat a Kico Cano interpretant la marxa mora Qal’at Aryuna del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. El fermall d’or a aquesta alferecía mora l’ha posat una imponent Esquadra Especial, dissenyada també pel Trencat, i que ha recorregut els carrers del Centre d’Alcoi al costat de la Unió Musical de Muro fent sonar les composicions Als Xaparros, de José Rafael Pascual Vilaplana, i Abenserraig de Saül Gómez i Soler.

Sens dubte, un apoteòsic colofó a un viatge que arranca en la Taifa d’Arjona, un dels regnes de taifes d’Al-Andalu; i on residia la família de Abencerrajes ‘banu-sarray’. Precisament el seu al-faris, Yusuf ibn al Sarray, és l’escollit per a guardar la figura d’Al-Azraq en el retorn a una terra entre muntanyes flanquejada per la Serra Mariola i El Serpis en la qual el cabdill musulmà va fer grans proeses.

Mauro Abellán, el Sant Jordiet dels Judios que simbolitza la unió entre pobles

Altre dels moments significatius de l’Entrada Mora del 2024 ha sigut el pas de la Filà Judios, formació en la qual hem vist a Mauro Abellán Bravo. Ell és qui assumeix el paper de Sant Jordiet i ha ocupat una posició central en la desfilada acompanyat per bona part de la seua família mentre rebia enormes ovacions del públic que presenciava la desfilada als carrers del Centre d’Alcoi.

Ens hem de remuntar a última hora de la vesprada del dijous 8 de juny del passat any per a recordar el moment en el qual Nicolás Sánchez Linares, Sant Jordiet 2023, treia la bola on figurava el nom del seu successor en aquesta responsabilitat. Mauro Abellán Bravo va sonar amb força en l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi i el diumenge 11 de juny ja eixia en la Processó del Corpus Christi en el seu primer acte oficial com Sant Jordiet 2024. Una de les particularitats que li ha acompanyat en aquest any tan especial és que que viu, junt als seus pares i els dos germans, a la ciutat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. De pare alcoià i mare sevillana, cursa els seus estudis en el Col·legi Retamar, i abans de Festes explicava en COPE ALCOI el moment que espera amb més il·lusió “tirar les fletxes des del castell“, la qual cosa que ha assajat amb els seus germans Clara i Alonso. A Mauro Abellán li agrada el futbol, és fan del Reial Madrid com el seu pare Manuel sense deixar de costat al Betis que tant dona suport a la seua mare Carmen, i fins i tot li encanta jugar amb els entranyables Playmobils.

Després de l’Entrada de hui, demà viurà el seu dia gran com a peça clau dins dels actes religiosos en honor al patró Sant Jordi. Podrem veure el traje que lluirà, ideat per Juan Climent, i que fan possible Creaciones Germanísimo, Metall Art i Calzados Torres. El dilluns, en l’esperat moment de l’Aparició sobre el Castell, llançarà unes 12.000 fletxes per a acomiadar la trilogia festera.

Aplaudida Esquadra del Mig dels Miqueros en l’equador de l’Entrada Mora

L’Entrada Mora d’Alcoi d’aquest 2024 arriba al seu equador amb el pas de l’Esquadra del Mig, càrrec que ostenten enguany en la Filà Domingo Miques. La formació és una de les més antigues del bàndol moro de la nostra ciutat, ja que el seu any de fundació és anterior a 1811, mentre que en aquests moments compta amb 344 socis estant sempre acompanyats en la Festa per la Societat Musical Nova d’Alcoi.

El públic no ha deixat d’aplaudir el pas d’una majestuosa Esquadra Especial, amb referències al disseny oficial de la Filà però també amb elegància i fastuositat, que ha sigut dissenyada per Michel Abiétar de El Trencat i confeccionada per aquesta mateixa empresa dedicada a l’artesania de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Una Esquadra que ha marcat el camí després del pas del Capità Moro però que també serveix d’avantsala per a l’Alferes de les forces de la mitja lluna, el pas del qual culminarà l’Entrada en la vesprada d’aquest insòlit 20 d’abril. La Banda Primitiva de Callosa d’En Sarrià ha acompanyat als festers en el seu descens des del Partidor fins al final de la Avinguda del País Valencià interpretant la marxa mora Ben Al Sahagui del compositor contestà Francisco Valor Llorens.

Després de l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Migues, l’Entrada Mora segueix amb el pas de les Filaes Judios, Llana, Benimerins, Barbarescos, Realistes, Marrakesch i Abencerrajes. Aquests últims posaran el punt i final a la desfilada amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, el qual exerceix el càrrec d’Alferes Moro en aquestes Festes en honor a Sant Jordi del 2024.

La Filà Ligeros festeja en l’Entrada Mora d’Alcoi els seus 150 anys en la Festa

Després del pas del Capità Moro, l’Entrada de les forces de la mitja lluna segueix el seu curs en la vesprada d’aquest dissabte 20 d’abril i fa uns instants ha sigut el torn del pas de la Filà Ligeros. Aquesta formació està d’aniversari enguany perquè compleix 150 anys de presència en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi després que la seua fundació quedarà materialitzada l’any 1873.

A aquesta efemèride arriben amb 455 socis i tenint entre les seues files, per exemple, a David Antolí com a Sergent Major del bàndol moro. La seua aparició es va forjar en el context de la Revolució del Petroli i en el seu transitar per la Festa han superat avatars de la història en episodis com els de la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura Franquista o la transició cap a l’actual Democràcia. També han sigut testimonis de fets insòlits com la pandèmia de la COVID-19, la qual va obligar a suspendre la trilogia en honor a Sant Jordi en els anys 2020 i 2021. Ni més ni menys que 150 anys prenent la nostra carrers cada abril que festegen en aquesta Entrada Mora amb una icònica Esquadra Especial que ha sigut dissenyada per Ignacio Trelis mentre que Tocats de Dani Pinillos s’ha encarregat de la seua confecció. Durant tot el trajecte els acompanya l’Agrupació Musical L’Avanç del Campello interpretant peces festeres com a L’Entrà dels Moros, de Camilo Pérez Monllor, un clàssic de la música festera que no pot faltar en una vesprada d’abril com la de hui.

L’aniversari de la Filà Ligeros coincideix també amb els 100 anys de la fundació de la Filà Mossàrabs, la qual també ha recordat aquest matí la celebració traient al carrer una Esquadra Especial. En aquesta Entrada Mora ens queden encara molts moments per viure després del pas del Capità Moro i l’Esquadra de l’aniversari dels Ligeros. I és que al pas de la totalitat de les Filaes de la mitja lluna, se li uneixen l’Esquadra del Mig de la Filà Domingo Miques o l’Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

Un Capità Mudèjar d’avalada trajectòria en la Festa d’Alcoi

Passades les cinc en punt de la vesprada ha arrancat l’Entrada Mora d’Alcoi des del Partidor sent la Filà Mudèjars l’encarregada d’obrir la desfilada per ostentar enguany el càrrec de Capità Moro. I la seua presència al carrer s’ha materialitzat amb un gran desplegament de forces per a acompanyar a Jordi Peidro, fester dels Mudèjars des dels pocs minuts de vida i que assumeix aquesta responsabilitat avalat per una brillant trajectòria en la qual és la seua ‘Filà de tota la vida’.

Mercenaris, Qa’ids, Sidis i Alssids han advertit de l’arribada del màxim representant de les forces mahometanes i han escortat a Pepa Puchades, muller del Capità Moro i a qui ell afectuosament anomena com a Fabulosa dins d’aquest impressionant boato. Danses orientals com el Ballet Al-Jannah de Paola Talens, Ballet Yanna del grup Gawazi i el Ballet Raid d’Ana Botella han anunciat amb les seues brillants coreografies la presència d’Al-Azraq pels carrers d’Alcoi a les portes d’assetjar la ciutat perquè torne a les mans de les tropes àrabs. Els fills del mateix Capità, Jordi i Alejandro, han tingut un paper destacat en l’acompanyament al costat dels germans del càrrec, amics i familiars. Jordi Peidro ha entrat en la capital de l’Alcoià exultant, lluint un disseny en el qual ell mateix ha fet bona part de les aportacions,  i emmarcat en un boato digne de recordar que ha comptat amb la implicació de creadors i dissenyadors com per exemple Germán Mollà o Dani Pinillos. El compositor Àngel Lluís Ferrando ha il·luminat la banda sonora d’aquesta pel·lícula amb diverses composicions d’estil àrab en homenatge a Al-Azraq i Amira, títols que porten Jordi Peidro i Pepa Puchades, interpretats per l’Agrupació Musical d’Agullent.

Sens dubte, un desplegament de fantasia on ha destacar el pas de l’Esquadra Especial dissenyada pels Germans Piñero i la confecció de José Moiña. La Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi els ha acompanyat amb marxes mora com Soc Mudèjar, de Francisco Valor, i L’Entrà dels Moros de Camilo Pérez Monllor. L’Entrada Mora segueix amb les Filaes Ligeros, Cordón, Magenta, Verds, Chano i Domingo Miques.

‘Avant l’Entrà dels Moros !’

El ritual ha tornat a complir-se. A les cinc en punt de la vesprada directius de l’Associació de Sant Jordi han donat l’ordre perquè arranque l’Entrada del bàndol moro. La desfilada, com és habitual sempre, s’inicia en El Partidor, i recorre el carrer Sant Nicolau fins a arribar a la Plaça d’Espanya per a enfilar després Sant Llorens i concloure en País Valencià.

 

Els heralds i trompeters han obert la comitiva i després d’ells ja hem vist una de les principals novetats de la vesprada igual que ja ha succeït aquest matí. I és que la Policia Nacional compleix en aquest 2024 ni més ni menys que 200 anys de presència a Alcoi, i per a celebrar-ho prenen part de manera especial en aquestes Festes de Moros i Cristians. S’encarreguen d’obrir l’Entrada Mora i Cristiana amb una unitat especial de cavalleria procedent de València i vestida de gala per a l’ocasió. Una iniciativa que busca retre homenatge al Cos Nacional de Policia dins d’un dels actes més esperats de la Festa alcoiana «vam fer la proposada mesos arrere i considerem que és una bonica manera de recordar l’efemèride al carrer. Ho fem, a més, en les Festes de Moros i Cristians que tanta transcendència tenen en l’aspecte turístic i econòmic, unes celebracions que són un emblema d’aquesta ciutat«, comentava a principis d’abril Jesús Sánchez, inspector Cap de la Policia Nacional en la capital de l’Alcoià.

En aquesta Entrada Mora totes les mirades se centren en la Filà Mudèjars, que exerceix el càrrec de Capità amb Jordi Peidro, mentre que la Filà Domingo Miques trau al carrer l’Esquadra del Mig. Els Ligeros recordaran el seu 150 aniversari en la Festa amb una Esquadra Especial i en els Judios veurem a Mauro Abellán Bravo; Sant Jordiet 2024. La vesprada finalitzarà amb l’arribada de Kiko Cano Arjona, Alferes Moro de la Filà Abencerrajes.

Un Alferes Aragonés guerrer per a defensar l’emblema de la creu

L’Entrada Cristiana del 2024 ha arribat a la fi amb el pas dels Aragonesos, formació que ostenta enguany el càrrec d’Alferes de les tropes de la creu. La Filà més jove del bàndol cristià ha desplegat totes les seues forces en una aplaudit boato que s’ha articulat sota el lema que tant identifica a aquesta alferecía: … pels que hem sigut, som i serem.

Savis aragonesos i els ballets de la invocació (Inma Cortés) i Dimonis (Ana Botella), han pres part en una participativa comitiva que ha centrat el seu fil argumental en el retorn d’una batalla en la qual s’ha vençut als sarraïns gràcies a la intercessió de Mossén Torregrosa, persona clau en la defensa d’Alcoi davant l’atac musulmà i que representa en les Festes del 2024 Toni Navarro Hernández. Tot això sense deixar de costat la invocació als Dimonis Templers emmarcat en un factor sorpresa que tant ha captivat al públic que presenciava la desfilada. Les dames han estat al costat de la favorita, l’esposa de l’Alferes Nuria Artuñedo, i al costat d’elles han destacat les filles del càrrec (Alejandra i Daniela). Els cavallers han sigut la guàrdia fidel d’un guerrer Alferes, Santi Castelló Brotóns, que ha entrat a la ciutat als sons de la marxa cristiana Azcona, peça de J.A Gallardo interpretada per la Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi i el grup de música tradicional La Cordeta. César Vilaplana ha sigut el dissenyador de bona part del boato i dels trajes, tant de l’Alferes com de la seua favorita, mentre que en la confecció han pres part Creaciones Germanísimo, FestAlcoi, Fil i Festa i Cristina Gisbert.

Les ovacions finals se les ha emportades una espectacular Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. El pas dels seus integrants l’ha acompanyat l’Agrupació Musical d’Agullent interpretant la marxa cristiana Mesnada de Saül Gómez i Soler.

Els Vascos i la seua Esquadra del Mig encaminen l’Entrada Cristiana a la recta final

Després del pas de l’Esquadra Especial dels Mossàrabs, ha arribat el torn de l’Esquadra del Mig. Aquesta responsabilitat recau enguany en la Filà Vascos, una formació que va ser fundada l’any 1909 i que pot presumir d’haver estrenat la primera marxa cristiana de la història. La composició, com bé sabem, es titula Al·leluia i va ser creada pel recordat Amando Blanquer Ponsoda.

Els Vascos han tret al carrer una original Esquadra del Mig que ha sigut dissenyada pel creador Jordi Sellés i que s’han encarregat de confeccionar des de l’empresa Roberto Pérez, Treballs per a la Festa. El públic no ha cessat en ovacions per als components de l’esmentada Esquadra Especial i els protagonistes han vibrat en el moment en el qual feien realitat un somni que venen gestant des de fa temps. La Unió Musical d’Alcoi ha sigut l’encarregada d’acompanyar-los en tota l’Entrada Cristiana interpretant la peça Jordina composta per l’alcoià Jose María Valls Satorres.

Cal recordar que els Vascos compten actualment amb 377 socis desfilant sempre en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi acompanyats per la Societat Musical La Lira de Quatretonda. Després d’aquesta Filà, ens encaminem cap al final del pas de les tropes de la creu amb les Filaes Guzmanes, Llauradors, Cides, Asturians, Andalusos i Aragonesos. Aquests últims posaran fi a l’Entrada Cristiana amb el boato que acompanyarà al seu Alferes, càrrec que assumeix Santiago Castelló Brotóns.

Una original Esquadra Especial plasma als carrers d’Alcoi els 100 anys dels Mossàrabs

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi d’aquest 2024 estan plagades d’efemèrides i una d’elles la trobem en el bàndol cristià. I és que la Filà Mossàrabs compleix 100 anys des de la seua fundació, un fet que segons les cròniques de la Festa es va produir en 1924 eixint per primera vegada al carrer en els actes de la trilogia de 1925.

Cal recordar que la Filà Mossàrabs s’anomena afectuosament com Els Gats i aquesta denominació es deu al fet que aquests animals estaven molt presents en la seua antiga seu a l’espera de les sobres de menjar que els procurava l’humanitari conserge o els contertulians que acudien a les modestes instal·lacions. Al llarg de la història han protagonitzat fites destacades com la remodelació integral del seu traje, que es va produir en 1953, i el disseny del qual li va ser confiat a l’artista i fester alcoià Rafael Guarinos Blanes. A més sempre han destacat per una nodrida participació de xicotets en les Entrades mentre que mai han faltat a la tradicional visita al Sanatori de Fontilles pel Mig Any. Aquest centenari el celebren amb una Esquadra Especial, dissenyada i confeccionada per Roberto Pérez, que ja recorre els carrers del Centre d’Alcoi als sons de la marxa cristiana L’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor Grau i interpretada pel Cercle Musical Primitiva d’Albaida ‘El Gamell’. També compten amb un guió commemoratiu d’aquesta efemèride tan especial que signatura José M. Terol.

Els Mossàrabs també arriben a aquest Centenari gaudint d’una excel·lent salut perquè compten amb 499 socis. El seu Primer Tro és Matías Pablo Mas Gisbert i en Festes els acompanya sempre la Societat Musical La Primitiva de Palomar. És sens dubte un dels moments destacats d’una Entrada Cristiana que encara espera més instants significatius com el pas de l’Esquadra del Mig, que recau en la Filà Vascos, o l’arribada de l’Alferes Cristià dels Aragonenes Santiago Castelló Brotons.

Un Capità d’origen berber, principal bastió dels Alcodianos per a defensar la Vila

L’Entrada Cristiana ha començat amb l’arribada triomfal de la Filà Alcodianos, la qual assumeix en aquest 2024 el càrrec de capità de les tropes de la creu. La formació festera, que porta amb orgull el nom dels habitants de la nostra ciutat, ha desplegat una ostentació guerrera per a acompanyar a Daniel Cano Canales; la persona que assumeix la responsabilitat de guiar a l’exèrcit de Jaume I per a la defensa de la Vila.

La recreació d’un mercat de poble, Dames i Cavallers han sigut part important d’un boato en el qual han destacat també tres coreografies molt aplaudides pel públic. Es tracta de la posada en escena Serra de Mariola del Ballet Elit de Gabriel Amador, La Coronació de Danses Al-Azraq i Pedra de la Batalla del Ballet Gawazi. Tots aquests elements han advertit de la presència dels rodelles del Capità, paper que assumeixen Nico i Daniela que al mateix temps són els fills de Dani Cano. La favorita i esposa del càrrec, Judith, ha ocupat un lloc central al costat del representant de les tropes de la creu lluint aquest últim un impressionant disseny de César Vilaplana. La Música Primitiva Apol·lo d’Alcoi ha interpretat la marxa cristiana Nÿda, de Francisco Valor Llorens, interpretada per a aquesta ocasió al costat del grup de música tradicional La Degollà. Un dels moments més significatius de la Capitania dels Alcodianos s’ha viscut quan el Capità Cristià ha arribat a la Plaça d’Espanya i la seua mateixa Filà li ha fet lliurament de les claus de la ciutat en un 2024 en el qual es compleixen cinquanta anys des que ells s’encarreguen d’organitzar aquest màgic instant. Han sonat amb força les campanes de l’església de Santa María i els xicotets Adriana Serra i Lorenzo Pastor li han fet lliurament de les esmentades claus de la fortalesa rodejats per Paco Ferrero en la funció de Alcaide. Els Alcodianos, en el seu desplegament de forces, han volgut seguir un fil argumental que conta la història d’un jove rebel d’origen berber que creix entre els murs de la Vila d’Alcoi i que després es converteix en peça clau de la batalla per a fer front a les tropes d’Al-Azraq.

El punt i final a aquesta impressionant capitania cristiana l’ha posat una guerrera Esquadra Especial dissenyada per l’alcoià Juan Climent. L’Agrupació Artístic Musical El Treball de Xixona i la Colla El Rebuig han interpretat la marxa cristiana Làcrima, de Saül Gómez i Soler, fusionada amb els forts aplaudiments d’un públic rendit a tot el que els Alcodianos han tret al carrer.