Cinc anys des de la COVID-19: així hon van viure les nostres comarques

Aquest dissabte, 15 de març, es compleixen cinc anys des de l’entrada en vigor del primer Estat d’Alarma que va decretar el Govern Central per a frenar la primera ona de contagis per Coronavirus. L’increment de positius en tot el país, unit als símptomes de col·lapse sanitari en molts punts d’Espanya, va portar a adoptar una mesura que ens va deixar confinats a casa durant diverses setmanes vivint una situació fins a eixe moment inèdita.

L’origen de la pandèmia es remunta al 31 de desembre de 2019, quan la Comissió Municipal de Salut de Wuhan, la Xina, va informar sobre casos d’una “pneumònia vírica” sense identificar. A penes uns dies després, el 4 de gener de 2020, l’Organització  Mundial de la Salut (OMS) va emetre la primera alerta oficial sobre el virus i va activar els seus sistemes d’emergència. El que semblava una malaltia local prompte es va convertir en una crisi sanitària global, elevada després a categoria de pandèmia. La incertesa ens va acompanyar en els primers mesos però els esdeveniments van començar a precipitar-se entre finals de febrer i l’inici de març amb els primers contagis a Espanya, casos positius que no deixaven d’augmentar dia a dia.

L’activitat es va detindre a les nostres comarques

Al migdia del divendres 13 de març, el President del Govern va comparéixer comunicant eixe primer Estat d’Alarma, que un primer moment tenia una duració de quinze dies, però que es va anar ampliant a causa de la magnitud de la crisi sanitària. Eixa mateixa vesprada es va anunciar a Alcoi l’ajornament de les Festes de Moros i Cristians, seguint el camí que dies abans havien adoptat les Falles de València i la Magdalena de Castelló, i el dissabte següent (14 de març) va ser l’últim d’activitat “normal” amb cues en supermercats i fins i tot molts dubtes entre la ciutadania davant el que estava passant. Després van vindre setmanes marcades per les pluges, carrers buits, supressió de tota l’activitat menys l’essencial, ús de mascareta, desinfecció d’espais comuns, aplaudiments al personal sanitari des dels balcons iniciatives solidàries. També van sorgir propostes des de casa per a fer afrontar el confinament i totes les administracions van implementar mesures de cara a fer front a les conseqüències econòmiques o socials que estava deixant la pandèmia. A més, el teixit empresarial i persones anònimes de la comarca es van bolcar amb caràcter d’urgència per a atendre qüestions bàsiques com la falta de material sanitari. Ens va tocar adaptar-nos ràpidament a una nova realitat que canviava cada dia i que ens era totalment desconeguda.

La residència DomusVi d’Alcoi, epicentre del dolor

Si per alguna cosa seran recordats també aquells és per la tragèdia ocorreguda en la residència DomusVi d’Alcoi, punt en el qual un virulent brot de Coronavirus va posar fi a la vida de 74 ancians. Els familiars de les víctimes, constituïts després en associació, van iniciar després una llarga lluita per a tractar de saber la veritat i que va arribar als tribunals a la tardor de 2024. La justícia finalment es va pronunciar desestimant la demanda presentada per les mateixes famílies en considerar que no va haver-hi una actuació negligent per part dels demandats en un context de pandèmia global “que va superar els límits de qualsevol activitat sociosanitària“. Així ho va manifestar la sentència, enfront de la qual els citats familiars de les víctimes van decidir no recórrer.

La tercera onada, la més dura per al Departament de Salut d’Alcoi 

En l’equador de la primavera de 2020 van arribar les mesures de desescalada vam comencar a recuperar una certa normalitat, amb restriccions, que ens va acompanyar durant l’estiu. Cocentaina, Muro i la resta de poblacions de L’Alcoià i El Comtat, van suspendre les seues festes mentre que va començar a implantar-se el límit d’aforament en els pocs actes culturals o les escasses iniciatives que es duien a terme. Distància de seguretat va ser un altre dels conceptes que sonava amb força. Després del període estival van tornar a pujar els contagis, i a l’octubre el Govern Central va declarar un segon Estat d’Alarma, vigent durant sis mesos, fins al 9 de maig. La situació va començar a complicar-se a partir de finals d’any en un Nadal que va ser totalment diferent i en el qual van començar a ser comuns els tests d’antígens o les proves PCR.

Després d’aquelles atípiques Festes, amb una visita dels Reis Mags que vam veure únicament per televisió i amb una emotiva adoració en una Plaça d’Espanya totalment buida, van augmentar considerablement els contagis en el Departament de Salut d’Alcoi arribant a fregar l’Hospital Verge dels Lliris la saturació. Més del 50% de les morts per la pandèmia a les nostres comarques es va produir en aquelles dates en un inici de 2021 en el qual la nostra ciutat va estar tancada perimetralment, estava implantat el toc de queda en la Comunitat Valenciana i també seguien suspesos els esdeveniments celebrant-se tan sols dins de les esglésies la Setmana Santa, actes religiosos en honor a Sant Jordi entorn dels Festes de Moros i Cristians o les festes de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.

La vacunació, clau en la lluita contra el virus

Quasi un any després de l’esclat de la pandèmia va començar el procés de vacunació massiva contra el virus, el qual va ser tot un èxit en el nostre Departament de Salut. Gràcies a això van anar baixant els contagis, es va anar recuperant gradualment la normalitat i el 9 d’Octubre de 2021 vam poder deixar arrere totes les restriccions. El Mig Any, amb canvi de format, o la Fira de Tots Sants de Cocentaina en dos caps de setmana consecutius van ser els primers esdeveniments a la comarca sota eixa nova normalitat en la qual encara era obligatori l’ús de la mascareta.

2002, l’any en què la pandèmia va quedar arrere

I així, completant la pauta de vacunació i recuperant gradualment l’activitat, vam començar un 2022 en el qual la pandèmia de la COVID-19 anava a quedar en el record. El 20 d’abril va deixar de ser obligatori l’ús de la mascareta en espais públics i l’endemà sonava amb força en la Plaça d’Espanya d’Alcoi l’Himne de Festes dos anys després. Eixien al carrer els qui anaven a ser protagonistes de les celebracions en 2020 i els moments dolents viscuts van quedar arrere. Es van imposar la resilicencia i la capacitat de superació de l’ésser humà.