Condemnen al comptable d’una farmàcia d’Alcoi per estafar quasi 160.000 euros
La Secció Tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat a un home que va treballar com a comptable en una farmàcia d’Alcoi i on es va apropiar de 159.145 euros en prejudici de la propietària. En concret la condemna ascendeix a tres anys i cinc mesos de presó per un delicte d’estafa agreujada.
La part dispositiva de la citada sentència li imposa a més el pagament d’una multa de 2.400 euros i l’obliga a indemnitzar a la perjudicada amb la quantitat defraudada. Segons es recull en la sentència, els fets van ocórrer entre els anys 2010 i 2015, quan el comptable, que s’havia guanyat la confiança de la nova propietària de la farmàcia i s’encarregava de la revisió de les comandes i el pagament de les factures del comerç; va facilitar per telèfon al principal proveïdor de medicaments de l’establiment un número de compte bancari de la seua titularitat.
L’acusat va simular davant la responsable de l’empresa proveïdora que comptava amb l’autorització de l’apotecària. Emprat aquest argument aconseguia que s’ingressara en eixe nou compte els diners dels descomptes i bonificacions amb les quals la distribuïdora beneficiava als seus clients en funció de les compres de fàrmacs que li feien.
D’aquesta manera, el comptable va aconseguir desviar, mitjançant transferències periòdiques, al seu propi patrimoni un total de 129.100 euros. Paral·lelament, al desembre de 2011, va redactar una ordre de transferència per import superior a 30.000 euros per a pagar una factura de la farmàcia que ja havia sigut abonada amb anterioritat en la qual va posar com a destí el seu compte bancari personal. Cal destacar que la sentència no és ferma i sobre la mateixa cap un recurs de cassació.
Detenció per contractació il·legal
Recordar que a la fi de setembre la Policia Nacional va detindre a una dona a Alcoi per contractació il·legal de persones. Es tractava de la responsable de dos establiments, dos salons de joc en concret. La dona va contractar dos treballadors d’origen veneçolà que es trobaven a Espanya en situació irregular. No obstant això, aquests no estaven assegurats i no els havia donats d’alta. Treballaven sota condicions abusives, perquè cobraren menys de l’inicialment acordat i tan sols tenien una jornada lliure cada 15 dies.