Educación

La Generalitat Valencià exigirà el nivell C1 de valencià als nous funcionaris d’alt rang (grups A1 i A2) a partir de 2025, mentre que durant els dos pròxims anys hi haurà un període transitori en el qual hauran de comptar amb un B2.

A més, s’homologarà automàticament la capacitació en aquesta llengua als alumnes que acaben ESO i Batxillerat, sense necessitat de realitzar un examen específic: els que aproven l’assignatura obtindran un B1 en ESO i un B2 en Batxillerat i els que superen un 7 de nota en aquest últim cicle tindran reconegut el C1.

Així ho han anunciat en roda de premsa aquesta setmana les conselleres d’Administració i Educació, Gabriela Bravo i Raquel Tamarit, respecte al requisit lingüístic per als funcionaris que porta anys pendent per les negociacions entre PSPV i Compromís en el si del govern del Botànic.

Es tracta de dos decrets que entraran en vigor durant el primer semestre de 2023 i que no afectaran categories professionals com a docents –ja tenen la seua normativa– o sanitaris –el valencià seguirà com a mèrit– ni als funcionaris que ja tenen plaça, però sí als interins que vulguen aconseguir-la.

Bravo i Tamarit han defensat aquest desplegament normatiu per a garantir que la ciutadania puga triar com dirigir-se als funcionaris, donant compliment a l’Estatut d’Autonomia. «Està en joc el dret dels valencians a triar la llengua que vulguen«, ha subratllat la titular d’Administració, mentre la d’Educació ha assegurat que la Comunitat Valenciana estarà així «a l’altura» d’altres autonomies amb llengua pròpia com Galícia.

Nivells de capacitació

En concret, a partir de 2025 s’exigirà un C1 de valencià als grups A1 i A2 (alts funcionaris amb estudis universitaris), que es reconeixerà a tots els estudiants que superen l’assignatura amb una qualificació mitjana de set o superior en els dos cursos de Batxillerat. Als grups B i C1 es demanarà un B2, que serà homologat si aproven Valencià en Batxillerat.

Els funcionaris C2 hauran de comptar amb un nivell B1, que també rebran si superen l’assignatura en els quatre cursos d’ESO. En els tres casos, tindrà efectes retroactius per a tots els alumnes que hagen acabat els seus estudis a partir del curs 2021-2022.

Fins a 2025 s’establirà un període transitori en el qual els funcionaris A1, A2, B i C1 hauran d’acreditar un B2 –nivell que tindran homologat automàticament si aproven l’assignatura en Batxillerat–, mentre que als del grup C2 se’ls exigirà igualment un B1 que obtindran superant Valencià en l’ESO.

Aquesta capacitació afecta a les convocatòries d’oposicions de l’administració i els organismes públics autonòmics, els consorcis adscrits a la Generalitat, els ajuntaments i el personal no docent de les universitats públiques de la Comunitat. Les oposicions que es convoquen, una vegada publicat el decret, ja contemplaran el requisit lingüístic en cada categoria.

Homologació

Paral·lelament, la Conselleria d’Educació publicarà en la primera meitat de 2023 el decret que regularà l’homologació lingüística amb els estudis, alguna cosa que ja preveia el programa d’educació plurilingüe. L’objectiu és que tots els alumnes compten amb un B1 en acabar l’ESO i amb un B2 en superar Batxillerat.

L’homologació tindrà caràcter retroactiu per als estudiants d’anys anteriors que hagen cursat valencià, unes acreditacions que podran sol·licitar a través de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. En el cas de Batxillerat, l’alumnat que supere Valencià amb almenys un 7 de nota en els dos cursos comptarà amb un C1 de valencià, amb caràcter retroactiu des de 2021-2022.

A preguntes dels periodistes, Bravo ha garantit que «no serà necessari realitzar un altre examen» per a accedir a l’administració i ha posat l’accent que el requisit no afectarà ni als docents ni als sanitaris perquè tenen la seua regulació específica pròpia. «Es tracta de posar el valencià al mateix nivell del castellà (…) És lògic«, ha asseverat, i ha rebutjat que això supose «endurir» el requisit.

També ha assegurat que «de cap manera pot perjudicar» aquesta capacitació als funcionaris que ja tenen plaça en l’administració, ja que el valencià no era un requisit quan van accedir. Això sí, ha puntualitzat que els interins que vulguen concórrer a un lloc hauran de complir amb la norma vigent en el moment de l’oposició.

D’aplicació en zones ‘castellanoparlants’

Tamarit, per part seua, ha justificat la necessitat d’un «temps transitori» per a dur a terme l’homologació i ha confirmat que serà aplicable per a les zones castellanoparlants, encara que ha remarcat que l’exempció del valencià és «molt residual«. Segons ha apuntat, en Primària és del 0,2%, en l’ESO entre un 1,1 i un 3,2% i en Batxillerat del 8,4%.

«És lògic que en una comunitat bilingüe s’exigisca el coneixement dels dos idiomes«, ha insistit la responsable d’Educació, qui ha agraït a Bravo la seua «predisposició per a arribar a un acord» i ha celebrat que aquest és «un dia molt especial en el qual s’ha demostrat que acordar és la política útil«.