El Pla de Salut mental preveu quatre hospitals de dia per a xiquets i joves i més personal

El Pla Valencià d’Acció en Salut Mental estableix una estratègia a quatre anys que contempla l’augment de personal, la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i la creació, a través de Labora, d’un pla d’ocupació específica per a persones amb problemes de salut mental.

Així ho ha anunciat aquest dilluns durant la presentació del pla el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha destacat que la salut mental ha de ser «una causa comuna de tota la societat valenciana«.

Puig ha avançat que en els pressupostos de 2023 s’han assignat 40 milions d’euros per a les primeres accions, que inclouen la contractació de més de 250 nous professionals en salut mental, «que ja s’estan incorporant i continuarem ampliant«.

Ha informat així mateix de la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i l’inici del procés perquè totes les àrees de salut de la Comunitat Valenciana compten amb un, així com l’activació de sis equips mòbils per a l’atenció a domicili.

Prevenció del suïcidi 

A més, es consolidarà el pla de prevenció del suïcidi i es crearà, a través de Labora, un pla específic per a persones amb problemes de salut mental, ha afegit el president.

«Aquestes són les claus de la transformació, primer més recursos humans, segon més infraestructures específiques i tercer una atenció més transversal, un tractament integral i coordinat entre els departaments implicats -les Conselleries d’Igualtat i Sanitat- que seguirà fins a l’any 2026″, ha indicat.

Es tracta, ha asseverat, de «un vector de transformació que no té marxa enrere» per a atendre la salut mental, «un dels grans desafiaments del nostre temps que fins fa poc apareixia en els limítrofs«, per la doble injustícia del tabú i l’estigma.

Amb aquest pla, «des de la humilitat però la convicció«, la Comunitat Valenciana vol liderar «aquest estat del benestar avançat«, amb el convenciment que la salut mental «ha de ser una causa comuna de tota la societat valenciana«, ha defensat el president.

Fruit del diàleg i la participació

Puig ha destacat que aquest pla pioner part a més del «diàleg i la deliberació constructiva i democràtica«, ja que ha sigut elaborat per la Convenció ciutadana sobre salut mental.

«Una estratègia consensuada que situa la salut mental en el centre de l’agenda sanitària«, en tractar-se de «una qüestió sanitària, social però sobretot cívica que atén els drets humans i ens concerneix a tots«.

La redacció del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental ha partit de les conclusions que es van obtindre de la Convenció ciutadana sobre salut mental, celebrada l’any passat i que va comptar amb la participació de 70 ciutadans i ciutadanes triats mitjançant un sorteig.

Així mateix, la Generalitat va dur a terme una enquesta sobre salut mental que va rebre un total de 3.287 respostes que van servir de base per a la celebració de la Convenció ciutadana.

En el disseny del pla s’ha comptat també amb la implicació directa de més de cent agents clau procedents del teixit associatiu, societats científiques, col·legis professionals, agents socials com a sindicats i empresaris, universitats i departaments de salut, entre altres, que van elaborar 328 propostes.

Joves, dones i col·lectius vulnerables 

El text final del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives planteja huit eixos d’actuació centrats en els joves, les dones i els col·lectius més vulnerables.

Es tracta d’una iniciativa ambiciosa que contempla una acció transversal amb actuacions d’atenció i suport específic per a la infància, l’adolescència, la joventut i les dones.

A més, contindrà mesures especialment dissenyades per a persones amb les formes greus i duradores de sofriment psíquic, és a dir, les que necessiten un suport multiprofessional i continuat.

El pla també inclou actuacions en matèria de prevenció de la malaltia i promoció de la salut mental, millora de l’atenció, així com accions de governança.

La Diòcesi de València dona la benvinguda a Monsenyor Enrique Benavent

La Catedral de València ha acollit una emotiva i multitudinària missa de presa de possessió de monsenyor Enrique Benavent com a nou Arquebisbe de València, concelebrada per prop de 40 cardenals, arquebisbes i bisbes procedents de diferents diòcesis, i centenars de sacerdots, en la qual el nou Pastor ha exhortat a la unitat, a la comunió, a la fidelitat i a la caritat, perquè “una Església en la qual hi haja divisions, perquè vivim en ella amb criteris que no són evangèlics, o perquè busquem abans els nostres propis interessos que els de Crist, no dona testimoniatge del Senyor”.

El nou Arquebisbe de València ha expressat que “durant aquestes últimes setmanes, en moltes ocasions se m’ha preguntat sobre el meu programa pastoral. L’Església, encara que estiga organitzada, no és una organització humana amb finalitats terrenys”.

Així, “no som un poder fàctic que actuem d’amagat. Encara que tenim el deure de treballar per una societat més justa i, per tant, és legítim que molts es comprometen en la vida política, l’Església no és un partit polític”, ha assegurat.

El Bisbe «està cridat a ser un serf bo del Senyor. Ho és si pastura el ramat conscient que no li pertany i que, per damunt d’ell hi ha un Suprem Pastor a qui ha de rendir comptes del seu treball”. La “única motivació vàlida per a assumir aquesta tasca és l’amor a Déu”.

Igualment, monsenyor Benavent ha destacat que “la nostra missió abasta la totalitat de la nostra vida i que, per això, tenim l’exigència no sols de fer les coses bé externament, sinó d’arribar a ser models del ramat del Senyor”.

I també ha animat a “no deixar-nos véncer pel descoratjament i la desil·lusió davant les dificultats del moment present”. L’Església diocesana “no és completa sense el bisbe, però el bisbe no és tota la diòcesi”.

Tot això seria estèril sense la comunió en la caritat, que és el fruit que el Senyor espera dels seus deixebles. En aquests moments aquest testimoniatge és fonamental si volem que la paraula de l’Evangeli interrogue als nostres contemporanis”, ha afirmat.

“La humanitat te dret a esperar de l’Església una paraula d’amor”

En la seua homilia, i també dirigint-se en llengua valenciana, monsenyor Benavent ha expressat que “en el nostre món hi ha molt de sofriment. Sovint estem tan centrats en nosaltres mateixos que som incapaços de veure-ho. La humanitat te dret a esperar de l’Església una paraula d’amor”.

Això és sembrar el Regne de Déu en el cor del món i el papa Francesc ens convida a no ficar al llit-ens a els persones amb actituds de condemna, perquè quan algú es sent condemnat és molt difícil trobar camins que el porten a Crist”.

“Ser bisbe no és un càrrec d’honor, és una missió”

En la seua homilia, monsenyor Benavent s’ha referit al nou encàrrec que rep com a Arquebisbe que “no és un càrrec d’honor, és una missió” i, en aqueixa nova missió, la gratitud ha de ser el «to vital de la vida del creient i de la relació entre els persones”.

Cada vegada que se celebra l’Eucaristia, el sacerdot recorda que allò que és just i necessari, que el nostre deure i la nostra salvació estan a donar gràcies a Déu “sempre i en tot lloc”. L’Església de València agraeix en aquesta Eucaristia al Senyor el do d’un nou pastor, que te l’encàrrec de conduir-la cap al Regne de Déu, anunciant l’Evangeli, celebrant el Misteri de la Salvació i servint amb amor al Poble de Déu i a totes els persones”.

Per a mi aquesta celebració és un moment d’acció de gràcies a Déu, perquè rebre una nova missió per a servir a l’Església és un nou regal del Senyor”, ha assegurat.

El fet d’haver sigut cridat a treballar en la Vinya del Senyor és un honor, i no perquè pensem que per aquesta crida som automàticament més sants i millors que els altres, sinó perquè és una Gràcia”.

Aquesta convicció m’ha acompanyat en tots els moments de la meua vida sacerdotal i episcopal, dones dels meus primers inoblidables anys en la parròquia de sant Roc i sant Sebastià d’Alcoi, fins a aquests últims nou anys i mig en la per a la meua tan estimada diòcesi de Tortosa; i m’ha ajudat a superar els dificultats, rutines o moments de descoratjament que hagen pogut aparéixer en el camí”.

La vertadera alegria és ser un treballador en la Vinya del Senyor i, com ens va ensenyar el papa Benet XVI, viure-ho amb humilitat. No done gràcies al Senyor perquè m’ha enviat a aquesta diòcesi concreta, a la qual mai podré retornar-li tot el que he rebut d’ella, (això per a mi és, en tot cas, una major responsabilitat) sinó perquè s’ha fiat de la meua i m’ha confiat un nou encàrrec. Ser bisbe no és un càrrec d’honor, és una missió”.

El nou Arquebisbe de València, les primeres paraules del qual han sigut d’agraïment a tots els que li han acompanyat hui en aquesta celebració per a entrar en la Diòcesi, ha saludat amb les mateixes paraules amb les quals Sant Vicent Ferrer començava els seus sermons i que “expressen allò que realment és important i el que deuríem ser tots: Bona Gent!”, ha afirmat en valencià.

Processó des de la Basílica de la Verge fins a la Catedral de València

Després de la visita a la Basílica de la Verge, la processó ha arribat a la Catedral de València, i a la Porta dels Ferros, monsenyor Benavent ha sigut rebut pel Cabildo Metropolità, que li ha oferit a besar, en mans del canonge més antic, la relíquia del Lignum Crucis i l’aigua beneïda.

El Nunci de La seua Santedat a Espanya, monsenyor Berdardito Auza, ha presentat l’Arquebisbe electe al degà, Vicente Fontestad i, a continuació, tota la comitiva s’ha dirigit a la capella del Sant Calze, on l’Arquebisbe electe ha adorat al Santíssim Sagrament i s’ha revestit per a la missa.

El ritu de presa de possessió ha començat amb la processó cap a l’altar major de la Seu

L’Eucaristia Pontifical ha sigut presidida inicialment pel nunci Apostòlic de La seua Santedat a Espanya, monsenyor Bernardito Auza, fins al moment que monsenyor Benavent ha ocupat la seu, la Càtedra Arquebisbal, on li ha sigut entregat la mitra i el bàcul.

Paraules administrador apostòlic, el cardenal Cañizares

Abans d’iniciar-se la celebració, el cardenal Antonio Cañizares ha assegurat que “donem gràcies a Déu perquè el Sant Pare papa Francisco ha triat al meu benvolgut germà don Enrique Benavent Vidal per a continuar la successió apostòlica en aquesta seu metropolitana de València” i dirigint-se a monsenyor Benavent ha afirmat que “vens a una diòcesi que bé coneixes com a valencià, una diòcesi que se sent compromesa a evangelitzar i, per això mateix es troba en una missió diocesana mariana en tota la diòcesi, en parròquies i comunitats”.

Així mateix, ha afirmat que “la diòcesi de València és i se sent missionera i per això a més dels abundants missioners i missioneres en terres de missió Ad Gents, ha assumit el compromís i l’ajuda econòmica total dels vicariatos apostòlics de San José i de Requena en la Amazonía del Perú”.

També és una ajuda molt significativa aqueix amor preferencial pels pobres, amor preferencial que es manifesta en l’obra gegantesca de Càritas Diocesana, les Càritas parroquials, altres institucions eclesials o les fundacions creades recentment, per exemple Paupéribus o al fundació diocesana per l’ocupació”, ha explicat.

Finalment, ha conclòs la seua intervenció amb la petició “a Déu perquè t’ajude, que l’esperit t’assistisca i te de forces per a servir a aquesta diòcesi ja que saps que et volem de veritat i estarem al costat de tu com a pare, germà i pastures nostre”.

Paraules del Nunci de La seua Santedat a Espanya

Després de les paraules del Cardenal Cañizares, el Nunci de La seua Santedat a Espanya ha intervingut per a traslladar el missatge del Papa Francesc:

M’és molt grat manifestar-los l’afecte particular de La seua Santedat el papa Francesc cap a tots i cadascun de vostés als qui atorga la seua benedicció apostòlica amb ocasió tan important per l’Església que pelegrina en aquesta Arxidiòcesi, una vegada més la sol·licitud del Papa per aquesta distingida Església particular de València, rica en història, en cultura, en tradicions, que ha nascut de la fe, es fa patent amb el nomenament de don Enrique Benavent Vidal les virtuts del qual, qualitats i provades dotes en l’acompliment del ministeri episcopal li recomanen com Pastor gelós i entregat», ha dit.

També ha destacat que “prenent com a lema episcopal les paraules de Sant Pau, amb amor sincer i paraules vertaderes apreciem en monsenyor Benavent el seu manifestat desig d’oferir la paraula d’aquell que és la veritat, la paraula de l’evangeli que ens dona la vida, que neteja el nostre cor, que ens permet romandre en Déu i possibilita que Ell romanga en nosaltres”.

D’altra banda, s’ha dirigit al cardenal Cañizares i ha assegurat que “en aquests moments, en nom del Sant Pare, a qui tinc l’honor de representar, complisc també el deure de felicitar molt vivament a l’eminentíssim i reverendíssim Antonio Cañizares Llovera per la dedicada missió apostòlica al capdavant d’aquesta arxidiòcesi duta a terme des de l’any 2014”. Així li ha donat les gràcies al cardenal Cañizares “pel seu sentit eclesial i pel profund esperit de fe amb el qual deixa estímul en quants s’han creuat en la seua cura i direcció pastoral”.

Lectura de les Lletres Apostòliques

Després de les paraules del Nunci, s’han mostrat les Lletres Apostòliques al Col·legi de Consultors de l’Arquebisbat, mentre el Canceller secretari de la Cúria, José Francisco Castelló, ha alçat l’acta i ha llegit el Mandat Apostòlic pel qual es nomena monsenyor Enrique Benavent com a Arquebisbe de València.

Seguidament, ha convidat a monsenyor Benavent a ocupar la Càtedra Arquebisbal, on li ha sigut entregat la mitra i el bàcul.

El nou Arquebisbe ha rebut llavors la salutació dels Bisbes auxiliars i dels Bisbes de la província eclesiàstica; després, l’homenatge del Col·legi de Consultors, del Cabildo, el Consell episcopal i d’alguns representants del clergat, religiosos, seminaristes i seglars que li han manifestat la seua obediència i afecte com a nou Pastor de l’Arxidiòcesi. A partir d’aquest moment, la celebració ha continuat sent ja presidida pel nou Arquebisbe.

Després de l’eucaristia, i després d’entonar-se l’Himne de la Coronació de La nostra Senyora dels Desemparats, l’Arquebisbe s’ha acomiadat de les autoritats presents i ha recorregut la Catedral beneint als fidels que s’han acostat a saludar-li i donar-li les seues mostres d’afecte.

Prop de 40 Cardenals, Arquebisbes i Bisbes concelebrantes

L’eucaristia de presa de possessió de monsenyor Benavent com a Arquebisbe de València, presidida inicialment pel Nunci de La seua Santedat a Espanya, ha sigut concelebrada per un total de 4 cardenals: Antonio Cañizares, cardenal arquebisbe emèrit de València; Juan José Omella, cardenal Arquebisbe de Barcelona; Carlos Osoro, cardenal arquebisbe de Madrid; i Antonio María Rouco, cardenal Arquebisbe emèrit de Madrid.

Entre els Arquebisbes han sigut presents, entre altres, monsenyor Francisco Cerro Chaves, Arquebisbe de Toledo; monsenyor Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona; monsenyor Carlos Manuel Escribano, Arquebisbe de Saragossa; monsenyor José Ángel Saiz, Arquebisbe de Sevilla; i monsenyor Joan Enric Vives, arquebisbe de la Seu d ‘Urgell.

I, procedents de la Província Eclesiàstica de València, han figurat: monsenyors Casimiro López Llorente, Bisbe de Sogorb-Castelló; José Ignacio Munilla, Bisbe d’Oriola-Alacant; Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca; Vicente Ribas, Bisbe d’Eivissa, al costat dels Bisbes auxiliars de València, Arturo Ros, Javier Salines i Vicente Juan Segura, i l’administrador diocesà de Menorca, Gerard Villalonga. Igualment, ha participat el Bisbe emèrit d’Oriola-Alacant, Jesús Murgui i el Bisbe auxiliar emèrit de València, Esteban Escudero.

Igualment, entre les principals autoritats polítiques, han pres part el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el president de Les Corts Valencianes, Enric Morera; la delegada del Govern, Pilar Bernabé, entre altres. Igualment, han acudit autoritats milers, com el delegat de Defensa de la CV, Coronel Ángel José Adán, també de la Comandància Naval, Policia i Guàrdia Civil, i del món acadèmic, de les diferents universitats valencianes, i en representació de les Falles i entitats culturals.

També hi ha hagut una representació de Tortosa, diòcesi de procedència de monsenyor Benavent, i de Quatretonda, localitat natal del nou Arquebisbe.

Alcoi amplia el llímit de renda per a accedir a les ajudes per al pagament de serveis

El ple de l’Ajuntament d’Alcoi va aprovar la passada setmana una modificació del reglament d’ajudes econòmiques, el document que regula el pagament de serveis i subministraments bàsics de la llar a les famílies en situació de precarietat. Aquesta proposta va tirar endavant amb els vots favorables del Partit Socialista, Compromís, Ciutadans, Podem Alcoi, Guanyar i el regidor No Adscrit. Per la seua banda Partit Popular i VOX es varen abstenir.

Cal destacar que la iniciativa aprovada contempla ampliar el llindar de renda per a poder acollir-se a aquestes mesures dels 12.000 als 14.000 euros de renda anuals bruts per a tota la unitat familiar. D’aquesta manera, segons la informació facilitada, els beneficiaris rebran una ajuda de 150 euros anuals amb caràcter general per a la unitat familiar que no supere els 14.000 euros bruts anuals. No obstant això, es fixen uns supòsits que permeten elevar la quantitat als 200 euros anuals, que són per a les unitats familiars amb fill/s o filla/s menors de tres anys, unitats familiars amb discapacitats/as amb minusvalideses iguals o superiors al 65%, unitats familiars amb víctimes per violència de gènere i famílies nombroses i monoparentals. En aquest sentit, destaquen des del Govern Municipal, que només es podrà rebre l’ajuda per un dels supòsits regulats anteriorment i la mateixa serà compatible amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa o anàloga finalitat procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats «continuem treballant perquè les famílies puguen tindre en les seues llars cobertes els serveis mínims. Ara, hem fet un pas més i hem augmentat el llindar de renda, per a arribar a unitats familiars amb ingressos de fins a 14.000 euros. Amb aquestes ajudes podran contribuir al pagament dels rebuts de la llum i el gas, davant la pujada de preus de les diferents fonts d’energia que estem patint en aquests moments. Mesures que venen a sumar-se a la bonificació del 60% en el rebut de la de fem o del primer tram de l’aigua«, apunta la regidora d’Hisenda; Vanessa Moltó.

Per altre costat s’ha augmentat el llindar de la renda per a poder acollir-se a la bonificació del fem del 60% i del primer tram de l’aigua. L’objectiu, remarquen des de l’Ajuntament, és garantir d’aquesta manera l’accés a serveis bàsics de les persones més vulnerables.

Alcoi no arriba al 50% d’ocupació hotelera en el Pont de la Immaculada

La demanda d’allotjament per al pont de la Immaculada a Alcoi, entre el 8 i l’11 de desembre, no arriba al 50% de l’oferta hotelera de la ciutat. Així ho ha confirmat Ramón Reche, vicepresident d’Alacant Interior, en declaracions a Cope Alcoi.

I és que aquesta segona part del pont de desembre no està sent tot el beneficiosa per als allotjaments com s’esperava. «Parlem d’al voltant d’un 45% d’ocupació en els allotjaments de la ciutat i menys als hotels rurals», ha especificat Reche.

S’esperava revertir, en certa manera, la situació amb les reserves d’última hora, però finalment no ha sigut així. «L’única cosa que ha estat bé han sigut les reserves a través del Bo Viatge que va oferir la Generalitat Valenciana«, explica el vicepresident.

Tot el contrari, no obstant això, ha ocorregut en el pont de la Constitució, del 3 al 6 de desembre. «Va coincidir amb un aplec de muntanyencs de Catalunya i va estar molt bé. Parlem d’un 90% d’ocupació a la ciutat i als hotels rurals», sosté Reche.

Turisme de dia

La situació d’aquest pont evidencia, precisament, la realitat del turisme a la ciutat. «La ciutat travessa un moment complicat des de fa temps. Alcoi està treballant i barallant pel turisme, però encara falta molt per fer», assegura el vicepresident d’Alacant Interior.

Més enllà de les festes de Moros i Cristians, la Cavalcada i alguns caps de setmana amb pics d’ocupació, la ciutat maneja xifres d’entorn del 50 o 60%. «Alcoi no arriba a tindre el suficient atractiu turístic perquè la gent vinga i es quede un parell de dies», lamenta Reche.

I no és que la ciutat no compte amb oferta turística de qualitat -paratges naturals com la Font Roja, activitats culturals, arquitectura modernista-, però sembla que aquesta no atrau. De moment, el turisme a la ciutat és de dia, però els visitants no aposten per Alcoi per a realitzar pernoctacions. La solució, segons Reche, passaria per marcar un pla estratègic a nivell turístic, que potencie cadascun dels atractius d’Alcoi. No obstant, Alcoi ja disposa d’un document d’aquestes característiques: El Pla Estratègic de Turisme, que va ser aprovat el passat mes d’octubre.

La vinculació amb Alcoi d’Enrique Benavent, nou arquebisbe de València

Aquest dissabte l’arxidiòcesi de València tindrà nou arquebisbe. Enrique Benavent prendrà possessió del càrrec en la Catedral de València, en substitució d’Antonio Cañizares. I, precisament, la trajectòria del nou arquebisbe està lligada a la ciutat d’Alcoi.

En concret, a la Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià, on va iniciar el seu ministeri sacerdotal en 1982, després de rebre l’ordenació santoral a València en la Visita Apostòlica de Juan Pablo II a Espanya el 8 de novembre d’aquell mateix any. A Alcoi va treballar com coadjutor de la parròquia fins a 1984, on guarden un bon record d’ell. Allí va estar també vinculat a l’impuls dels Júniors Flor de Neu.

Pel que respecta a la seua faceta més humana, qui li coneix destaca els seus valors com a persona. Així ho ha explicat Amanda Miró, catequista i persona estretament unida a la família de Benavent, en declaracions a COPE ALCOI «És una persona molt pròxima i això és el que necessita l’Església«.

En 2004 va ser nomenat bisbe titular de Roses i auxiliar de València. No obstant això, el pas més important -previ al seu nomenament com a arquebisbe- el va donar quan el Papa Francisco el va nomenar bisbe de la diòcesi de Tortosa en 2013.

Benavent ha jugat també un important paper en el món de l’Educació. Va ser professor de Religió en institut entre 1982 i 1985 i formador de síntesi teològica per als diaques en el Seminari Metropolità de València, entre altres càrrecs.

Nomenament amb presència alcoiana

Del seu pas per la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià, Enrique es va emportar bones amistats, com és el cas d’Amanda Miró. Moltes d’elles l’acompanyaran demà en la presa de possessió. Entre elles, algunes de les cuineres que van ser presents en els campaments organitzats pels Júniors Flor de Neu dels quals ell va formar part. «Serà un acte molt emotiu al qual també assistirà la cuinera més veterana, que li té especial afecte«, ha explicat la catequista.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Amanda Miró:

Els Campaners del Comtat celebraren a Muro la festa de Santa Bàrbara

La Colla de Campaners del Comtat va celebrar el passat cap de setmana a Muro la festivitat de Santa Bàrbara i ho va fer amb diferents actes que van tindre una gran acollida entre la gent. Cal recordar que l’esmentada Santa és patrona del gremi de campaners i la seua onomàstica té lloc cada 4 de desembre.

Des dels Campaners del Comtat van organitzar unes visites guiades al campanar de la parròquia de Sant Joan Baptista i els assistents van poder conéixer de prop la història que amaga aquesta emblemàtica torre. També van poder veure les campanes i descobrir detalls de les mateixes gràcies a les explicacions que van efectuar els membres de la Colla. A més el recorregut brindava l’oportunitat de gaudir de les excel·lents vistes de bona part de la comarca del Comtat que es poden contemplar des de dalt de la sala de campanes «ha vingut moltíssima gent i això demostra el gran interés que desperta el toc manual de campanes. Estem molt contents per l’acollida i seguirem amb les visites guiades», manifestava respecte a aquestes iniciatives Xavi Calvo, tresorer de la Colla. A banda de la visita no van faltar els vols manuals de totes les campanes on van participar altres integrants de la Colla com Gonzalo Alemany, Jorge Ferri o Rafa, aquest últim el component més jove del col·lectiu. Així mateix, van debutar dues campaneres que a partir d’ara faran més gran la família dels Campaners del Comtat. La festa de Santa Bàrbara va arribar després que dissabte a migdia tinguera lloc un volteig per festejar la recent declaració del toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Des de COPE ALCOI volem manifestar també el nostre agraïment a la Colla de Campaners del Comtat per totes les atencions que sempre ens presten i pel reconeixement que ens van brindar al campanar de Muro agraint la difusió que aquesta casa fa de les seues activitats. Per a nosaltres és tot un plaer donar a conéixer el patrimoni campaner dels nostres pobles i les diferents propostes que du endavant aquesta entitat.

La ‘Corriola’ va tornar a omplir el paratge de Santa Bàrbara de Cocentaina

Cocentaina va viure ahir dijous l’emblemàtica festa de ‘La Corriola’, un costum que té lloc cada any en el dia festiu de la Immaculada Concepció. Centenars de persones van passar pel paratge de Santa Bàrbara en una jornada en la qual preocupaven les previsions de pluja, però que finalment l’oratge va respectar.

L’activitat va començar passades les nou i mitja del matí amb una cercavila que va protagonitzar la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet des del ‘Raconet del Nadal’ que se situa en la part baixa del Passeig del Comtat. Al llarg de tot l’ascens fins a l’ermita no va faltar la música tradicional i a mesura que la comitiva avançava cap al Raval eren molts els que se sumaven a la mateixa disposats a gaudir d’un matí en plena naturalesa als peus de la Serra de Mariola.

Ja en l’entorn natural de l’ermitori, com sol ser habitual, es van complir rituals com el d’esmorzar el pa redó en forma de corriola al costat de la llonganissa roja que es coneix en la Vila Comtal com ‘voltaeta’. Aquestes dues peces, adquirides en forns i carnisseries en la vespra, protagonitzen les viandes que donen nom a una festivitat vinculada al cicle agrícola contestà, així com a quan els agricultors pujaven a l’ermita per a demanar a Santa Bàrbara que protegira els camps davant les tempestes. Una altra de les peculiaritats de ‘La Corriola’ és el toc incessant de la campana, la qual van fer voltejar especialment els més xicotets excepte en la missa de campanya en honor a la Immaculada Concepció que va oficiar al migdia el rector de Santa María; Don Eduardo Rengel.

Enguany va destacar també la presència de l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va realitzar una animació lectora basada en el llibre sobre ‘La Corriola’ que va presentar en la passada edició de la Fira de Tots Sants “el més important és transmetre tot el treball de recerca que s’està fent entorn d’aquesta festa perquè les noves generacions coneguen els orígens i entenguen una tradició que va començar de forma molt diferent a com la celebrem ara”, explicava sobre aquest tema. Per la seua part l’alcaldessa de la capital del Comtat i la regidora de Tradicions de l’Ajuntament valoraven positivament la jornadael paratge està ple de gent i hem viscut un dia festiu sense cap mena de restricció. Volem donar les gràcies a tots els que, amb la seua aportació, fan que seguisca avant una tradició tan nostra que és Festa d’Interés Turístic Local’, van afirmar Mireia Estepa i Paqui Ruiz.

 

El dia de ‘La Corriola’ va incloure jocs a càrrec dels Júniors Sol Sortit i Generació Oberta, de cadascuna de les parròquies locals, igual que va despertar molta admiració l’estrena de la reproducció del retaule de Santa Bàrbara en l’altar major del ermitorio. Cal recordar que dins d’aquest últim estava antany l’obra, però des de fa més de dues dècades se situa a la Sala d’Ambaixadors del Palau Comtal, una vegada va ser restaurat; per a garantir així la seua conservació perquè posseeix un alt valor artístic.

Muro aprova els pressupostos municipals per a l’any 2023

El ple de l’Ajuntament de Muro ha aprovat recentment el Pressupost Municipal de 2023, uns comptes que ascendeixen als 7’3 milions d’euros i que van tirar avant amb el suport dels partits polítics que integren el Govern Municipal d’aquesta localitat del Comtat (No Adscrtis, Partit Popular i Ciutadans). Per la seua part Compromís i Partit Socialista, en l’oposició, es van abstindre en considerar que era una proposta millorable.

Un dels principals apartats de l’esmentat pressupost per a 2023 fa referència al capítol de personal en el departament de serveis socials perquè es crearan dos llocs d’educador social, dos de treballador social, un d’assessor jurídic i un d’administratiu. Tot això tindrà un cost pròxim als 300.000 euros aportant el Consistori el 56’30% del cost totalcontinuem sumant esforços en aquest sentit després d’uns anys en què s’ha treballat a realitzar processos selectius per a dotar d’estabilitat a cada departament del nostre Ajuntament”, manifesta sobre aquest tema l’alcalde de Muro; Gabriel Tomás.

D’altra banda, s’incrementa en un 14% el pressupost per a activitats al poble i es consolida el repartiment de subvencions en concurrència competitiva entre les entitats, així com col·lectius locals. Un altre dels punts forts són les inversions per a millar la població, amb més de 216.000 euros contemplats, i en aquest sentit es preveu un carril bici fins a l’IES Serra de Mariola, la plantació d’arbres en la Plaça de l’Ermita o la urbanització de noves parades d’autobús. Finalment, el Govern Local vol crear un departament municipal de festes i turisme, impulsar l’àrea de serveis socials, municipalizar el servei de l’aigua potable, habilitar una brigada municipal d’obres o revisar les ordenances per a crear noves si escau. També, tal com va manifestar el primer edil, es treballarà per a aconseguir l’equilibri pressupostari en la residència geriàtrica amb la finalitat de garantir la seua estabilitat de cara al futur.

Benavent s’estrena com a arquebisbe de València

El nou arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha assegurat aquest divendres que assumeix la responsabilitat d’encapçalar una diòcesi «extensa i molt diversa» en un moment en el qual «no és fàcil» difondre la fe cristiana, per la qual cosa ha demanat la confiança dels seus fidels durant les seues primeres paraules en el càrrec en les quals ha utilitzat tant el valencià com el castellà.

«Torne a casa, però de manera molt diferent (…) Torne a casa amb alegria, però també amb temor perquè, d’alguna manera, veig que la responsabilitat és més gran que les meues forces. Per això demane que continueu resant per mi«.

Així ho ha manifestat a Benavites (València) en la seua entrada des de Tortosa (Tarragona) per aquesta població, la primera parròquia de l’Arquebisbat de València. Es tracta d’una tradició en la qual es dirigeix per primera vegada en sòl valencià a l’Arxidiòcesi, un dia abans de prendre possessió aquest dissabte en la Catedral de València.

Benavent, que relleva en el càrrec a Antonio Cañizares i fins ara era arquebisbe de Tortosa, ha dedicat les seues primeres paraules a agrair el nomenament d’aquesta «missió nova» com un gest de confiança, amb «la gran alegria de poder servir i treballar en la vinya del senyor«. «En tota la meua vida no he fet una altra cosa«, ha recordat.

En el seu breu discurs, en el qual ha combinat valencià i castellà, ha volgut deixar clar que té presents a totes i cadascuna de les 652 parròquies de València, una diòcesi «molt diversa, de ciutats i de pobles xicotets, i això significa molts llocs en els quals es viu la fe«, per la qual cosa ha resat «per totes les realitats ecleasiales«.

«No es veu, però hi ha molta fe»

A més, encara que s’ha mostrat «convençut que estem en un moment en el qual no és fàcil l’anunci de l’evangeli«, ha garantit que en els seus 18 anys com a bisbe ha pogut veure «molta fe viscuda» a València.

«A vegades fa l’efecte que no es veu, però en realitat hi ha molta vida cristiana«, ha reivindicat el purpurado, i ha proclamat que la Mare de Déu dels Desamparats li dona confiança en la seua tasca.

Monsenyor Benavent ha entrat en l’Arxidiòcesi per carretera i, ja a Benavites, ha sigut rebut pels bisbes auxiliars, Javier Salines, Arturo Ros i Vicente Juan; el vicari general, Vicente Fontestad, i els alcaldes de Benavites i Faura.

Després d’una oració en la parròquia La nostra Senyora dels Àngels, l’arquebisbe electe ha entrat amb el solideu de color porpra, corresponent als bisbes i arquebisbes. En aquesta ocasió ha volgut reemplaçar-ho pel roig que porten els bisbes de Tortosa per una prerrogativa d’Adriano de Utrech, triat Papa amb el nom d’Adriano VI.

En el seu recorregut previ, Benavent ha realitzat una parada al carrer on va nàixer en 1866 José Vila Martínez, que va ser bisbe de Girona i canonge doctoral de la Catedral de València. La seua família li ha explicat la seua història.

Ja a l’inici de la celebració, el vicari episcopal, Victor Camilo Bardisa, li ha donat la benvinguda en nom de l’Arxidiòcesi com «un nou pastor que guiarà i il·luminarà amb amor i paraules de veritat«, en un discurs en el qual també ha parlat en part en valencià.

S’ha compromés a treballar braç a braç amb el purpurado per a «afrontar junts els desafiaments del present» al fil del lema que marca el seu episcopat, ‘Amb amor i amb paraules de veritat’, «per a omplir de vida i esperança a xiquets i joves, matrimonis i famílies, ancians, malalts i als més desfavorits de la societat«.

«Com a bon pastor, reunisca: bisbe per als seus fidels, cristià amb els seus fidels. Nosaltres estem amb vosté«, ha asseverat el vicari episcopal, i ha desitjat a Benavent que li acompanyen sants com Vicente Mártir, Vicente Ferrer, Tomás de Villanueva o Joan de Ribera.

Després de l’acolliment, el nou arquebisbe ha resat en la parròquia de Benavites al costat dels feligresos i ha compartit un temps amb ells. Després s’ha desplaçat al Monestir del Puig per a orar davant la seua verge i visitar la tomba del pare Jofré, fundador del primer hospital psiquiàtric del món i iniciador de la devoció a la Verge dels Desemparats, actualment en procés de canonització.

Monseyor Enrique Benavent prendrà oficialment possessió de la Diòcesi de València demà a partir de les 10:30h. En finalitzar, l’arquebisbe saludarà a les principals autoritats i recorrerà la Catedral beneint als fidels.

Alcoi ja permet el bany en paratges naturals públics

El bany en paratges públics, com el Racó de Sant Bonaventura o El Molinar, està permés des d’aquest passat divendres. Així ho recull el document final de l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana, aprovat el 2 de desembre en el Ple de l’Ajuntament d’Alcoi.

L’aprovació arriba després que s’hagen incorporat algunes modificacions al text, les quals fan referència a diferents punts. Entre elles, alguns canvis en el quadre de sancions. Per exemple, s’ha modificat la consideració de sanció lleu al maltractament i assassinat d’animals en la via pública. No obstant això, una de les més cridaneres és, sens dubte, la fi de la prohibició de bany en paratges naturals públics del terme municipal d’Alcoi. Es tracta d’una proposta que van demanar des de distints partits polítics.

No obstant això, va haver-hi altres peticions de modificació del document que, finalment, no es van tindre en compte. Una d’elles, la proposta de regidor no adscrit, Marcos Martínez. «Al final no s’ha inclòs la paraula botelló en l’ordenança. Es pot entendre que està dins de festes i reunions multitudinàries, però m’haguera agradat que estiguera», explicava Martínez.

Parlem d’una ordenança que regularà la convivència en espais públics i que des de l’Ajuntament consideraven ‘molt necessària’. Adapta, a més, la normativa estatal en matèria de soroll i consum. «Amb aquesta ordenança volem que es millore la convivència a la nostra ciutat. Sabem que la major part de les persones actua correctament, però ens trobàvem amb algunes situacions en les quals la Policia Local no comptava amb cap base amb la qual actuar», explicava l’edil de Seguretat Ciutadana, Raül Llopis, qui va agrair també la labor dels grups polítics en aquest text.

El document va eixir finalment avance amb els vots a favor del PSOE, Partit Popular, Ciutadans, Compromís, Podem i el regidor no adscrit, i les abstencions de VOX i Guanyar Alcoi.