Les llums de Nadal d’Alcoi no il·luminen a gust de tots

Alcoi va donar la benvinguda a les festes de Nadal el passat dissabte i ho va fer amb l’encesa de la il·luminació especial que ja està repartida pels principals carrers de la ciutat. Enguany trobem canvis significatius, ja que s’ha produït una reducció d’elements ornamentals en algunes vies.

L’explicació la trobem en el fet que ha sigut l’Ajuntament qui ha assumit les tasques de muntatge i compra de l’enllumenat donat que cap empresa es va presentar al concurs convocat a tal efecte pel Consistori. D’aquesta forma, als carrers del Centre per on transcorre la Cavalcada, trobem l’enramada inspirada en el Nadal Alcoià que es va estrenar fa uns anys i que tan bona acceptació ha tingut entre veïns, comerciants, hostalers o turistes. Per altre costat en carrers comercials com l’Alameda, Entença, Mossén Torregrossa o Santa Rosa la decoració és inferior a altres anys i això no ha agradat massa a molta gent segons les queixes manifestades en els últims dies a través de plataformes com les xarxes socials. Tampoc convencen els motius decoratius col·locats a l’Avinguda de la Hispanitat, Batoi o el carrer Oliver. El fet que haja assumit el Consistori aquesta feina ha portat com a resultat que no hi haja llums en vies com Góngora, Isabel La Catòlica, alguns carrers de la Zona Nord o Sant Tomàs segons denunciava el candidat del PP a l’alcaldia d’Alcoi en les Eleccions Municipals de 2023; Carlos Pastor.

Un altre element que troben a faltar molts alcoians i moltes alcoianes és el gran arbre que en els últims anys il·luminava la Plaça d’Espanya des del centre de La Bandeja. En aquest punt neuràlgic sí que trobem el clàssic naixement i el retaule del Tirisiti on, en aquest últim, han sigut reforçades algunes figures per tal que enes puguem fer fotos amb total seguretat.

El Partit Popular diu sí al projecte de sòl empresarial en La Canal Sud d’Alcoi

Els populars ja s’han pronunciat sobre els resultats de l’informe de cerca de sòl empresarial a Alcoi que aquest dilluns presentaven l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La seua posició és clara. Donaran suport a la creació ‘urgent’ de sòl empresarial en la zona sud de La Canal.

Així ho han afirmat Carlos Pastor, candidat popular a l’alcaldia d’Alcoi, i Lirios García, regidora de la formació. I és que aquesta àrea que s’ha trobat en l’A-7 en direcció a Ibi, i que des de l’Ajuntament pretenen destinar a projectes empresarials ‘singulars’, no és una altra que la zona sud de La Canal.

Pastor ha mostrat el suport del partit a aquest projecte que pretén ser una solució a la situació industrial d’Alcoi. Això sí, amb una condició: que es comence a treballar ‘immediatament’. «El govern comptarà amb el suport del PP, sempre que hi haja una voluntat clara i decidida per part del Consistori per a desenvolupar com més prompte millor aquesta bossa de sòl i sempre que es comence a treballar ja en l’impuls d’un instrument urbanístic que ha d’anar al marge del Pla General d’Ordenació Urbana». Un pla, el PGOU, que, recordem, està pendent d’aprovació.

García, per part seua, ha recriminat als socialistes que en dotze anys no s’haja posat solució a la creació de nou sòl industrial i, assegura, aquest projecte és l’única solució viable. «En aquests moments no hi ha sòl industrial d’una mínima qualitat que puga oferir Alcoi a les empreses ací situades o a les quals puguen vindre».

I, en aquest sentit, García ha explicat que Pagos, el Clérigo, el projecte de polígon mancomunat o Santiago Payá no són opcions viables. «Ens han marejat amb l’opció de Pagos, amb informes de la Generalitat contraris i contundents i han estat esgrimint l’alternativa d’un sòl industrial mancomunat, que ha resultat inviable econòmicament», afirma la regidora.

Des de l’Ajuntament, no obstant això, asseguraven aquest dilluns que continuaran treballant en el desenvolupament d’aquests projectes que els populars no valoren com una opció.

Laura Casabuena i Gaizka Porras, millors esportistes d’Alcoi 2022

L’esport torna a ser notícia a la nostra ciutat. Dijous passat vam conéixer, de mans d’Alberto Belda, regidor d’Esports, i Javier López, director del Centre d’Esports, els noms dels guardonats en els Premis de l’Esport d’Alcoi 2022.

Laura Casabuena, en categoria de Millor Esportista de Promoció, i Gaizka Porras, Premi Juan Agudo Garat -Millor Esportista de 2022-, seran els protagonistes del lliurament d’ aquest any.

Laura Casabuena, en la modalitat de gimnàstica artística, ha sigut subcampiona d’Espanya en Pamplona en 2022, quarta en sòl en la Copa del Món de París de 2022 i ha format part de l’equip de la Selecció Espanyola en diferents competicions, entre altres reconeixements.

Gaizka Porras, per part seua, va ser campió d’Espanya de Judo en cateogria sènior -60kg en 2021 i segon classificat en el Prague European Open 2022, entre altres premis.

L’acte se celebrarà el pròxim 16 de desembre a la Sala Àgora a partir de les huit menys quart de la vesprada i el conduirà la comunicadora Ajo Valls. Diego García, atleta olímpic en la modalitat de marxa i campió d’Espanya de 20km en 2021, entre altres reconeixements, serà el padrí de la gala.

Aquests premis, més enllà dels dos reconeixements esmentats anteriorment, compten amb set mencions. En aquesta edició es destaca el treball del Club AIkido Alcoi, que compleix 25 anys; del Club Noubrot Bàsquet Alcoi, per l’ascens a la Primera Divisió Nacional de Bàsquet Masculí en la temproada 21-22; del Club Bàsquet Joventut d’Alcoi, per l’ascens de l’equip junior a la màxima competició autonòmica de bàsquet masculí en la temporada 21-22; de José Lerma Mataix «Carraspo», per la seua labor en el món del ciclisme alcoià; de Nuria Trenzano Santamaría, per la seua dedicació a l’esport alcoià en diferents càrrecs; de Lorenzo Pastor Mas, director del Patín Alcodiam Salesiano, i a l’esport de la gimnàstica artística alcoiana.

La regidoria d’esports destinarà aquest any 14.000 euros en beques per a un total de vint joves esportistes de tretze modalitats diferents. Destacava Belda que aquest és l’any que més sol·licituds s’han rebut i que són tretze les xiques que han sigut afavorides amb aquestes beques. «Parlem de tretze esportistes femenines i 7 xics. Estem en més d’un 60% d’ajudes a atletes xiques. Ens alegra perquè diu molt del potencial de les nostres esportistes».

Alcoi recorda a Sant Maure 402 anys després de la seua elecció com a patró de la ciutat

Alcoi va tancar el dilluns les festes patronals en honor a Sant Maure després d’un intens mes on s’han celebrat nombrosos actes en el seu honor. La cloenda es va materialitzar amb una missa en record dels difunts de l’Associació de Sant Maure i en acció de gràcies per totes les activitats desenvolupades.

Cal recordar que diumenge de matí va tindre lloc la missa major en honor al patró d’Alcoi en un temple de Sant Maure i Sant Francesc completament abarrotat de fidels. L’eucaristia fou anunciada pels tocs manuals de campanes que va efectuar la Colla de Campaners d’Alcoi i durant la mateixa es va llegir l’acta original on va quedar plasmat en 1604 que Sant Maure havia sigut escollit com a patró de la ciutat del Serpis. Aquesta missa fou oficiada per Don  Vicente Edgar Esteve, delegat Diocesà de Litúrgia i titular de la Parròquia del Sagrat Cor de Jesús de València, i a la mateixa van assistir representants de les entitats religioses d’Alcoi, nombrosos devots del Sant i bona part de la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde; Toni Francés. La jornada va finalitzar amb un emotiu homenatge a la Confraria del Crist Jacent i la Verge dels Dolors, entitat aquesta que fou distingida amb el títol d’Associat d’Honor de Sant Maure.

D’aquesta forma finalitzaven uns dies que van arrancar dijous amb el tridu, predicat per Don Jesús Armando Fuentes, i on va destacar una vigília d’oració davant el Santíssim Sagrament en la vesprada del dijous 1 de desembre. Ja divendres es va representar l’auto sacramental ‘Mauro, un Sant per a Alcoi’ de la mà del Grup Jove de Teatre de Sant Maure i dissabte se li va imposar la medalla del patró a Nicolás Sánchez Linares; Sant Jordiet per a les Festes de Moros i Cristians de 2023. També van rebre aquest emblema, xiquets o majors que porten el nom de Maure i no va faltar la processó claustral per a traslladar el copó amb les Sagrades Formes fins al tronc d’olivera ubicat al centre de l’altar major.

Un llibre de Jordi Raül Verdú ens acosta a l’origen de ‘La Corriola’ de Cocentaina

Demà dijous, 8 de desembre, tornarà a celebrar-se la tradicional festa de ‘La Corriola’ a Cocentaina, un antiquíssim costum que té lloc cada any en el pintoresc paratge de Santa Bàrbara. Els actes es desenvoluparan enguany sense cap mena de restricció, després que en el passat 2021 encara fora obligatori l’ús de la màscara per la COVID-19, i l’activitat arrancarà a les 09:30h del matí amb una cercavila a càrrec de la Colla Mal Passet. Aquesta començarà des del ‘Raconet del Nadal’, situat en la part baixa del Passeig del Comtat, i des d’ací es pujarà fins a Santa Bàrbara on els veïns tindran oportunitat de degustar el pa redó en forma de corriola, així com la llonganissa roja en ‘bolteta’ que constitueixen les viandes que donen forma a l’esmentada tradició.

A més, es complirà amb el ritual de tocar la campana de l’ermitori i a les portes del mateix hi haurà una missa de campanya al migdia. També els Júniors de les dues parròquies locals han preparat jocs per als més xicotets i enguany s’ha incorporat una novetat “tindrem amb nosaltres a l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va presentar en la Fira un llibre sobre La Corriola, i en aquesta ocasió ens contarà la història de la festa i fins i tot ens aportarà alguna narració oral relacionada amb el nostre poble o el mateix paratge de Santa Bàrbara”, explicava aquesta setmana Paqui Ruiz, la regidora de Tradicions de l’Ajuntament de la Vila Comtal.

L’autor del llibre, Jordi Raül Verdú, assenyala que ha comptat amb Maria Belda per a les il·lustracions al mateix temps que indica que amb aquesta publicació ha volgut acostar-se al vertader origen de la Festa de ‘La Corriola’. En aquest sentit detalla que la publicació vol desmuntar algunes de les teories errònies sobre la tradició que han circulat pel poble en els últims anys «contrastant informació, i bussejant per fons orals, hem pogut esbrinar que és un costum vinculat a festejar Santa Bàrbara i també per tastar el primer oli de la temporada donat que abans, per aquestes dates, estàvem en plena collita. Una cançoneta dels germans Sansalvador de 1924 ens parla de la ‘Festa de la suca’ i si estirem el fil, trobem un costum molt semblant a la comarca del Pallars Jussà de Lleida. Els convide llegir la publicació perquè cercaran coses molt interessants«, indicava en COPE ALCOI Verdú.

El Dia de la Corriola arribarà precedit de l’habitual ‘Olleta de La Puríssima’ que se celebra cada 7 de desembre en les seus de cadascuna de les Filaes de Cocentaina, una jornada de retrobament entre festers i festeres després de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir celebrada l’agost passat. Abans d’això, a les sis de la vesprada, s’efectuarà l’encesa de la il·luminació especial de Nadal després d’una cercavila del Mal Passet que finalitzarà amb una xocolatada en l’assenyalat ‘Racó del Nadal’.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Paqui Ruiz i Jordi Raül Verdú:

Alcoi rehabilitarà Font Dolça i Sagrat Cor amb els fons europeus Next Generation

L’Ajuntament d’Alcoi destinarà 7,5 milions d’euros, provinents del fons europeus Next Generation, per a rehabilitar Font Dolça i Sagrat Cor. Es tracta de la màxima subvenció d’aquest tipus a la que podia optar la ciutat, dins del Programa d’ajuda a actuacions de reurbanització i rehabilitació a nivell de barri del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021-2026.

El projecte consistirà en millorar l’eficiència energètica de 29 edificis i 308 habitatges i reurbanitzar l’entorn d’aquestes dues zones, un espai que abasta 19.656,34 metres quadrats. L’objectiu, crear espais de qualitat que pugen afavorir un estil de vida saludable i sostenible. Per aquest motiu, entre les accions que es duran a terme, es troben la millora de l’envolupant tèrmica dels edificis i l’abast de noves fonts d’energia renovables, a partir d’instal·lacions fotovoltaiques de producció d’energia elèctrica.

Pel que fa a la reurbanització, en Sagrat Cor s’eliminaran barreres arquitectòniques existents, s’ampliaran les zones enjardinades i es millorarà la seguretat. Amb aquesta finalitat, s’eliminaran recorreguts estrets i es substituirà la il·luminació. En la zona de la Font Dolça, la reurbanització se centrarà, a més de en l’entorn pròxim als habitatges, en la part central on es situen els espais lliures, millorant les àrees recreatives.

Toni Francés, alcalde d’Alcoi, destacava en el Ple Municipal del passat 2 de desembre, la ‘implicació’ de l’Ajuntament en el projecte. «Aquest govern aposta per incrementar el parc d’habitatge públic i per contribuir, al mateix temps, a la regeneració i revitalització dels nostres barris, especialment aquells que presenten majors reptes». I Font Dolça i Sagrat Cor són dos d’ells. «Són dues zones urbanísticament envellides, amb mancances estructurals, energètiques i d’accessibilitat», afegia Francés.

L’alcade explicava, a més, que aquests 7,5 milions es sumen als 1,8 per al barri de la Sang anunciats la setmana passada pel conseller d’Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca. I, en total, són ja més de 20 milions les ajudes per a la ciutat procedents dels Fons Europeus.

Detingut a Alcoi per agredir a un home en situació vulnerable

Agents de la Policia Nacional han detingut un jove a Alcoi en aquest pont festiu com a presumpte responsable de l’agressió a una persona vulnerable per a robar les seues pertinences en ple carrer. Els fets, segons la informació facilitada, van ocórrer en la matinada del passat diumenge 4 de desembre i l’acció violenta va ser gravada per testimonis que es trobaven per la zona. Aquest vídeo fou difós després a través de diferents xarxes socials, generant una ampla repercussió i nombroses mostres de condemna.

L’esmentada detenció es va produir després que diversos testimonis gravaren el terrible succés. A les imatges es pot veure com l’individu ataca de forma arbitrària a la persona, tot i que encara no ha transcendit si va assaltar-lo per la seua discapacitat, cosa que suposaria un delicte d’odi envers una persona considerada vulnerable. L’agredit, com es veu en eixe enregistrament, va intentar també cobrir-se la cara amb les mans durant l’incident.

En el vídeo gravat pot veure’s com l’agressor, que porta diversos tatuatges al cos i un particular crespó morat, assalta un home considerat vulnerable. L’individu acusa amb violència a la víctima de robar telèfons mòbils a la nostra ciutat. Això és l’últim que s’entén a la gravació, perquè poc després li propina una forta empenta i comença a colpejar-li amb una violència extrema. Li dona colps a la cara, que són els que provoquen que l’agredit caiga a terra, i es colpege contra les persianes d’un establiment comercial. L’atac no acaba ahí i l’arrestat li dona també dues puntades de peu al rostre a la víctima, un d’ells amb clara contundència.

L’arrest de l’agressor es va produir dilluns 5 de desembre tal com han informat els agents. El jove fou traslladat a comissaria on es troba sota custòdia policial i s’espera que passe pròximament a disposició judicial.

Màrius Ivorra anuncia que deixarà la política municipal d’Alcoi després de les Eleccions de maig

Màrius Ivorra anunciava ahir dissabte a través d’un comunicat que no serà candidat a l’alcaldia per Compromís en les pròximes Eleccions Municipals previstes per al mes de maig de 2023. A més ha destacat que deixarà la vida política municipal una vegada acabe l’actual legislatura en la qual ha exercit com a portaveu de la formació valencianista.

Cal destacar que Ivorra ha estat més d’una dècada en política activa exercint diferents càrrecs, primer amb el pacte entre Compromís-Esquerra Unida i PSOE, que va propiciar en 2011 el canvi de govern local a la ciutat. Amb l’eixida de Compromís de l’executiu en 2012, fou secretari de grup i regidor mentre que en 2019 va passar a ser cap de llista i després portaveu del partit. Per a Màrius Ivorra ha arribat el moment de tancar una etapa «després de dotze anys de vida pública, he decidit que és el moment de no tornar a presentar-me en la llista electoral. He decidit acabar el compromís que vaig agafar amb els alcoians que em votaren, i al finalitzar la legislatura tornaré a la meua faena, tornaré als meus orígens, tornaré a crear nous projectes que m’il·lusionen a mi i a la meua família«, ha afirmat.

Compromís mantindrà reunions en els pròxims dies per tal de definir la candidatura amb la qual concorrerà a les Eleccions Locals de maig. Un dels nomes que més sona a la ciutat com a cap de llista és el de Júlia Company, actual Directora General de l’IVACE.

Aquest es el comunicat íntegre de Màrius Ivorra:

Fa una mica més d’una dècada que vaig començar la meua trajectòria a l’Ajuntament d’Alcoi, primer com a Director de Promoció Econòmica al si del tripartit, posteriorment exercint com a secretari de grup municipal fins a octubre de 2016 on vaig jurar el càrrec com a regidor d’Alcoi. A la primera intervenció ja vaig deixar palés que la meua voluntat era treballar des de i per al poble d’Alcoi intentant millorar la vida, l’entorn, ajudar a planificar el futur del nostre poble i fent un emotiu record a tots els que m’havien precedit. Una tasca engrescadora i a l’hora complicada.

Durant aquests anys han canviat moltes coses i d’altres no gens, malauradament. No haurà estat per manca de treball, intensitat i per esforçar-me al màxim en aconseguir-ho. El que si us puc assegurar, és que per la meua manera de ser, els meus principis de lleialtat i honestedat al projecte polític inicial, d’estima pel meu poble, per la cultura, pel País Valencià, han estat sempre presents i han marcat el camí de les polítiques que he tingut la capacitat d’iniciar, defensar o lluitar.

I continue pensant el mateix que per allà l’inici dels noranta, quan em vaig arrimar a un nou projecte polític nacionalista de la mà del benvolgut amic i mestre Ariel Mompó, «disponibilitat al col·lectiu i al projecte, que el nostre pas pels càrrecs orgànics i institucionals són un servei a la ciutadania de forma temporal per intentar millorar la realitat que ens envolta i si algú pot fer-ho millor que passe davant» i això he intentat fer al llarg d’aquests anys, ho podeu comprovar a les diferents llistes electorals on he estat present, sempre a disposició del que s’ha decidit al col·lectiu.

Des d’aquell 1991 on em vaig arrimar a la política per primera vegada, he estat treballador assalariat, treballador autònom i empresari a la meua vida laboral privada, i he ostentat diferents càrrecs orgànics al si de l’organització, a més de representat públic aquests últims anys.

Personalment tinc clar d’on vinc, quines són les meues arrels, i cap on vull anar; soc un nacionalista d’Alcoi que durant uns anys ha volgut millorar el seu poble i ajudar a les persones des de la seua visió. Pot ser els projectes canvien  i agafen un altre rumb, i és per això que després de dotze anys de vida pública, he decidit que és el moment de no tornar a presentar-me en la llista electoral. He decidit   acabar el compromís que vaig agafar amb els alcoians que em votaren, i al finalitzar la legislatura tornaré a la meua faena, tornaré als meus orígens, tornaré a crear nous projectes que m’il·lusionen a mi i a la meua família. Aportaré, des de la base, propostes a un projecte polític que defense els interessos dels valencians, la nostra cultura, les nostres arrels històriques, el nostre entorn, les nostres empreses i els treballadors, dels atacs externs que no ens deixen avançar com a poble.

L’Ajuntament d’Alcoi espera licitar la reparació de l’accés al polígon Santiago Payà aquest any

La solució per a l’accés al polígon industrial Santiago Payá és a prop. Els primers passos haurien de donar-se aquesta mateixa setmana. O, almenys, així ho assegurava divendres passat en el Ple de l’Ajuntament el vicealcalde d’Alcoi, Jordi Martínez.

Parlem d’uns treballs pendents des del mes d’abril passat, quan les pluges torrencials van potenciar el despreniment de terres de l’accés al polígon.

En aquests moments, i per a poder donen solució definitiva a aquesta problemàtica, ha de procedir-se a la consolidació del vessant amb un nou mur que evite nous moviments de terra. El també edil d’Obres i Serveis, qui ha mantingut les reunions amb el propietari del terreny per a obtindre la disponibilitat necessària, afirmava que aquesta setmana es produirà la cessió de l’espai per part de l’amo per a poder iniciar les obres. Si això no es compleix, es procediria a començar amb els tràmits d’expropiació. L’objectiu, que les obres arranquen a principis de 2023. «Si tot va bé i tenim aqueixa disponibilitat dels terrenys, la licitació podria començar abans de final d’any, almenys l’inici de l’expedient de contractació», explicava Martínez al ser preguntat per l’edil popular Lirios García.

I serà quan es done pas a aquesta licitació el moment per a parlar de números. El projecte rebrà el finançament de l’IVACE, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, i de la Diputació d’Alacant. La xifra d’inversió, no obstant això, encara es desconeix. Encara així, el mes de maig passat l’Ajuntament valorava en més d’un milió d’euros aquests treballs.

Un primer mig milió va ser aprovat per a donar inici a les obres. Un projecte que inclou la demolició del pont que es va esfondrar per la inestabilitat del terreny fa uns deu anys, la consolidació del vessant amb la construcció d’un mur d’escullera perquè no hi haja nous moviments de terres i la construcció d’una nova carretera d’accés.

Alcoi podria tindre una àrea industrial nova de més d’un milió de metres quadrats

L’informe de cerca de nou sòl industrial a Alcoi, encarregat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, llança resultats positius per a la ciutat. Parlem d’una zona d’1.200.000 metres quadrats de terreny disponible, limítrof amb el municipi d’Ibi, que podria ser una glopada d’aire fresc per a la situació industrial d’Alcoi.

Així es desprén de l’estudi presentat aquest dilluns en roda de premsa per l’alcalde de la ciutat, Antonio Francés; el vicealcalde, Jordi Martínez, i el president de la Cambra de Comerç, Pablo de Gracia. Es tracta d’una zona d’unes 134 hectàrees situada en la boga esquerra que separa l’autovia A-7 entre Alcoi i Ibi, on se situen el Mas de l’Ombria i el Mas del Fons.

I és que aquesta zona és l’única que ha superat els requisits tècnics, mediambientals i econòmics que s’exigien per a poder comptar amb un sòl industrial ampli i de qualitat per al desenvolupament empresarial. «No es tracta d’una zona exempta de protecció, però si que salva les limitacions que marca la legislació mediambiental», ha recordat el president de la Cambra de Comerç.

No obstant això, no estem davant d’un polígon industrial a l’ús. La seua finalitat és molt més concreta. «Aquesta és una bossa de sòl per a projectes singulars que puguen desenvolupar-se en ell», ha matisat el vicealcalde. Es refereix a empreses d’una certa envergadura que busquen instal·lar-se en la Comunitat Valenciana i necessiten un espai ampli i de característiques concretes per a això. Per posar un exemple recent en un altre punt del territori valencià, la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt.

«Des de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat Valenciana ens demanen que, una vegada tinguem una zona d’aquestes característiques -sense desenvolupament, ni projecció en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)– es faça saber a la Conselleria d’Economia per a poder-la oferir a les empreses que busquen espai en la Comunitat», ha matisat Martínez.

I en això s’enfocaran ara que ja es coneixen els resultats de l’informe. «Treballarem en aquest projecte, en estudiar-lo i en tindre tots els informes necessaris per a conéixer les característiques del sòl, les possibilitats que hi ha i quines empreses tenen cabuda dins d’aquesta zona», ha explicat Francés.

Un projecte fora del PGOU

Aquesta condició concreta de la nova zona amb possibilitats industrials és el que la porta a quedar fora del Pla General d’Ordenació Urbana, del qual s’estan ultimant els informes de la fase ambiental per a la seua aprovació . El pla, no obstant això, sí que contempla el desenvolupament de zones com el Clérigo Pagos i el polígon Santiago Payá, que suposaran 700.000 metres quadrats més de sòl industrial. Això sí, en parcel·les de grandària més reduïda.