Aprovat el projecte actualitzat per a l’execució del Pont de Serelles d’Alcoi

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat recentment el projecte actualitzat, amb la corresponent revisió de preus, per tal de fer possible el Pont de Serelles. L’actuació, segons la informació facilitada pel Consistori, passa a ser ara de més de 3,7 milions d’euros IVA inclòs i aquest és el pas previ per a la imminent licitació de les obres.

L’esmentat pont es durà a terme amb l’aval que es va confiscar en el seu dia a l’empresa constructora una vegada es va declarar en fallida, un total de 3,7 milions, però prèviament havia de licitar l’actuació per a restablir els barrancs amb la finalitat de complir amb el requeriment de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la qual cosa va suposar una sanció de 601.000 euros.El valor del projecte, amb l’actualització de preus, supera el valor de l’aval confiscat, i per aquest motiu l’Ajuntament tindrà que fer una aportació. Aquesta serà caràcter pluriennal i la inversió necessària per part del Consistori es podrà realitzar en el pressupost de 2024 «estem davant d’un projecte que s’ha allargat en el temps per tots els litigis que hi han hagut però finalment es farà realitat una infraestructura que tan necessiten les persones que viuen a Serelles«, detalla el vicealcalde d’Alcoi; Jordi Martínez.

Un projecte que va començar a treballar-se en 2016

Cal recordar que el projecte inicial es va licitar i va entregar en 2016, després de diversos litigis i un llarg procés administratiu que va concloure amb el fet que l’empresa que va realitzar la urbanització no tenia dret a recuperar l’aval. A més, després de la licitació del pont, la firma que va quedar en tercer lloc va presentar un recurs administratiu en estimar que l’empresa adjudicatària de la redacció del projecte del pont de Serelles havia presentat una baixa temerària i consideraven que no s’havia valorat correctament als seus tècnics per la compatibilitat de titulacions. Una primera sentència va donar la raó a l’empresa i el consistori va recórrer seguint els consells del personal administratiu i jurídic.

Finalment en 2021 el TSJ va estimar el recurs d’apel·lació presentat per l’Ajuntament d’Alcoi, revocant i anul·lant aquesta sentència i imposant a l’empresa el pagament de les costes processals. Després, el Consistori va licitar l’obra en 2021 sobre el projecte del pont que estava valorat en 2.400.000 euros aproximadament. L’empresa adjudicatària va renunciar indicant que el motiu era la pujada de preus dels materials, per la qual cosa s’ha hagut de dur a terme una actualització econòmica que ara ha sigut aprovada.

La Diòcesi de València dona la benvinguda a Monsenyor Enrique Benavent

La Catedral de València ha acollit una emotiva i multitudinària missa de presa de possessió de monsenyor Enrique Benavent com a nou Arquebisbe de València, concelebrada per prop de 40 cardenals, arquebisbes i bisbes procedents de diferents diòcesis, i centenars de sacerdots, en la qual el nou Pastor ha exhortat a la unitat, a la comunió, a la fidelitat i a la caritat, perquè “una Església en la qual hi haja divisions, perquè vivim en ella amb criteris que no són evangèlics, o perquè busquem abans els nostres propis interessos que els de Crist, no dona testimoniatge del Senyor”.

El nou Arquebisbe de València ha expressat que “durant aquestes últimes setmanes, en moltes ocasions se m’ha preguntat sobre el meu programa pastoral. L’Església, encara que estiga organitzada, no és una organització humana amb finalitats terrenys”.

Així, “no som un poder fàctic que actuem d’amagat. Encara que tenim el deure de treballar per una societat més justa i, per tant, és legítim que molts es comprometen en la vida política, l’Església no és un partit polític”, ha assegurat.

El Bisbe «està cridat a ser un serf bo del Senyor. Ho és si pastura el ramat conscient que no li pertany i que, per damunt d’ell hi ha un Suprem Pastor a qui ha de rendir comptes del seu treball”. La “única motivació vàlida per a assumir aquesta tasca és l’amor a Déu”.

Igualment, monsenyor Benavent ha destacat que “la nostra missió abasta la totalitat de la nostra vida i que, per això, tenim l’exigència no sols de fer les coses bé externament, sinó d’arribar a ser models del ramat del Senyor”.

I també ha animat a “no deixar-nos véncer pel descoratjament i la desil·lusió davant les dificultats del moment present”. L’Església diocesana “no és completa sense el bisbe, però el bisbe no és tota la diòcesi”.

Tot això seria estèril sense la comunió en la caritat, que és el fruit que el Senyor espera dels seus deixebles. En aquests moments aquest testimoniatge és fonamental si volem que la paraula de l’Evangeli interrogue als nostres contemporanis”, ha afirmat.

“La humanitat te dret a esperar de l’Església una paraula d’amor”

En la seua homilia, i també dirigint-se en llengua valenciana, monsenyor Benavent ha expressat que “en el nostre món hi ha molt de sofriment. Sovint estem tan centrats en nosaltres mateixos que som incapaços de veure-ho. La humanitat te dret a esperar de l’Església una paraula d’amor”.

Això és sembrar el Regne de Déu en el cor del món i el papa Francesc ens convida a no ficar al llit-ens a els persones amb actituds de condemna, perquè quan algú es sent condemnat és molt difícil trobar camins que el porten a Crist”.

“Ser bisbe no és un càrrec d’honor, és una missió”

En la seua homilia, monsenyor Benavent s’ha referit al nou encàrrec que rep com a Arquebisbe que “no és un càrrec d’honor, és una missió” i, en aqueixa nova missió, la gratitud ha de ser el «to vital de la vida del creient i de la relació entre els persones”.

Cada vegada que se celebra l’Eucaristia, el sacerdot recorda que allò que és just i necessari, que el nostre deure i la nostra salvació estan a donar gràcies a Déu “sempre i en tot lloc”. L’Església de València agraeix en aquesta Eucaristia al Senyor el do d’un nou pastor, que te l’encàrrec de conduir-la cap al Regne de Déu, anunciant l’Evangeli, celebrant el Misteri de la Salvació i servint amb amor al Poble de Déu i a totes els persones”.

Per a mi aquesta celebració és un moment d’acció de gràcies a Déu, perquè rebre una nova missió per a servir a l’Església és un nou regal del Senyor”, ha assegurat.

El fet d’haver sigut cridat a treballar en la Vinya del Senyor és un honor, i no perquè pensem que per aquesta crida som automàticament més sants i millors que els altres, sinó perquè és una Gràcia”.

Aquesta convicció m’ha acompanyat en tots els moments de la meua vida sacerdotal i episcopal, dones dels meus primers inoblidables anys en la parròquia de sant Roc i sant Sebastià d’Alcoi, fins a aquests últims nou anys i mig en la per a la meua tan estimada diòcesi de Tortosa; i m’ha ajudat a superar els dificultats, rutines o moments de descoratjament que hagen pogut aparéixer en el camí”.

La vertadera alegria és ser un treballador en la Vinya del Senyor i, com ens va ensenyar el papa Benet XVI, viure-ho amb humilitat. No done gràcies al Senyor perquè m’ha enviat a aquesta diòcesi concreta, a la qual mai podré retornar-li tot el que he rebut d’ella, (això per a mi és, en tot cas, una major responsabilitat) sinó perquè s’ha fiat de la meua i m’ha confiat un nou encàrrec. Ser bisbe no és un càrrec d’honor, és una missió”.

El nou Arquebisbe de València, les primeres paraules del qual han sigut d’agraïment a tots els que li han acompanyat hui en aquesta celebració per a entrar en la Diòcesi, ha saludat amb les mateixes paraules amb les quals Sant Vicent Ferrer començava els seus sermons i que “expressen allò que realment és important i el que deuríem ser tots: Bona Gent!”, ha afirmat en valencià.

Processó des de la Basílica de la Verge fins a la Catedral de València

Després de la visita a la Basílica de la Verge, la processó ha arribat a la Catedral de València, i a la Porta dels Ferros, monsenyor Benavent ha sigut rebut pel Cabildo Metropolità, que li ha oferit a besar, en mans del canonge més antic, la relíquia del Lignum Crucis i l’aigua beneïda.

El Nunci de La seua Santedat a Espanya, monsenyor Berdardito Auza, ha presentat l’Arquebisbe electe al degà, Vicente Fontestad i, a continuació, tota la comitiva s’ha dirigit a la capella del Sant Calze, on l’Arquebisbe electe ha adorat al Santíssim Sagrament i s’ha revestit per a la missa.

El ritu de presa de possessió ha començat amb la processó cap a l’altar major de la Seu

L’Eucaristia Pontifical ha sigut presidida inicialment pel nunci Apostòlic de La seua Santedat a Espanya, monsenyor Bernardito Auza, fins al moment que monsenyor Benavent ha ocupat la seu, la Càtedra Arquebisbal, on li ha sigut entregat la mitra i el bàcul.

Paraules administrador apostòlic, el cardenal Cañizares

Abans d’iniciar-se la celebració, el cardenal Antonio Cañizares ha assegurat que “donem gràcies a Déu perquè el Sant Pare papa Francisco ha triat al meu benvolgut germà don Enrique Benavent Vidal per a continuar la successió apostòlica en aquesta seu metropolitana de València” i dirigint-se a monsenyor Benavent ha afirmat que “vens a una diòcesi que bé coneixes com a valencià, una diòcesi que se sent compromesa a evangelitzar i, per això mateix es troba en una missió diocesana mariana en tota la diòcesi, en parròquies i comunitats”.

Així mateix, ha afirmat que “la diòcesi de València és i se sent missionera i per això a més dels abundants missioners i missioneres en terres de missió Ad Gents, ha assumit el compromís i l’ajuda econòmica total dels vicariatos apostòlics de San José i de Requena en la Amazonía del Perú”.

També és una ajuda molt significativa aqueix amor preferencial pels pobres, amor preferencial que es manifesta en l’obra gegantesca de Càritas Diocesana, les Càritas parroquials, altres institucions eclesials o les fundacions creades recentment, per exemple Paupéribus o al fundació diocesana per l’ocupació”, ha explicat.

Finalment, ha conclòs la seua intervenció amb la petició “a Déu perquè t’ajude, que l’esperit t’assistisca i te de forces per a servir a aquesta diòcesi ja que saps que et volem de veritat i estarem al costat de tu com a pare, germà i pastures nostre”.

Paraules del Nunci de La seua Santedat a Espanya

Després de les paraules del Cardenal Cañizares, el Nunci de La seua Santedat a Espanya ha intervingut per a traslladar el missatge del Papa Francesc:

M’és molt grat manifestar-los l’afecte particular de La seua Santedat el papa Francesc cap a tots i cadascun de vostés als qui atorga la seua benedicció apostòlica amb ocasió tan important per l’Església que pelegrina en aquesta Arxidiòcesi, una vegada més la sol·licitud del Papa per aquesta distingida Església particular de València, rica en història, en cultura, en tradicions, que ha nascut de la fe, es fa patent amb el nomenament de don Enrique Benavent Vidal les virtuts del qual, qualitats i provades dotes en l’acompliment del ministeri episcopal li recomanen com Pastor gelós i entregat», ha dit.

També ha destacat que “prenent com a lema episcopal les paraules de Sant Pau, amb amor sincer i paraules vertaderes apreciem en monsenyor Benavent el seu manifestat desig d’oferir la paraula d’aquell que és la veritat, la paraula de l’evangeli que ens dona la vida, que neteja el nostre cor, que ens permet romandre en Déu i possibilita que Ell romanga en nosaltres”.

D’altra banda, s’ha dirigit al cardenal Cañizares i ha assegurat que “en aquests moments, en nom del Sant Pare, a qui tinc l’honor de representar, complisc també el deure de felicitar molt vivament a l’eminentíssim i reverendíssim Antonio Cañizares Llovera per la dedicada missió apostòlica al capdavant d’aquesta arxidiòcesi duta a terme des de l’any 2014”. Així li ha donat les gràcies al cardenal Cañizares “pel seu sentit eclesial i pel profund esperit de fe amb el qual deixa estímul en quants s’han creuat en la seua cura i direcció pastoral”.

Lectura de les Lletres Apostòliques

Després de les paraules del Nunci, s’han mostrat les Lletres Apostòliques al Col·legi de Consultors de l’Arquebisbat, mentre el Canceller secretari de la Cúria, José Francisco Castelló, ha alçat l’acta i ha llegit el Mandat Apostòlic pel qual es nomena monsenyor Enrique Benavent com a Arquebisbe de València.

Seguidament, ha convidat a monsenyor Benavent a ocupar la Càtedra Arquebisbal, on li ha sigut entregat la mitra i el bàcul.

El nou Arquebisbe ha rebut llavors la salutació dels Bisbes auxiliars i dels Bisbes de la província eclesiàstica; després, l’homenatge del Col·legi de Consultors, del Cabildo, el Consell episcopal i d’alguns representants del clergat, religiosos, seminaristes i seglars que li han manifestat la seua obediència i afecte com a nou Pastor de l’Arxidiòcesi. A partir d’aquest moment, la celebració ha continuat sent ja presidida pel nou Arquebisbe.

Després de l’eucaristia, i després d’entonar-se l’Himne de la Coronació de La nostra Senyora dels Desemparats, l’Arquebisbe s’ha acomiadat de les autoritats presents i ha recorregut la Catedral beneint als fidels que s’han acostat a saludar-li i donar-li les seues mostres d’afecte.

Prop de 40 Cardenals, Arquebisbes i Bisbes concelebrantes

L’eucaristia de presa de possessió de monsenyor Benavent com a Arquebisbe de València, presidida inicialment pel Nunci de La seua Santedat a Espanya, ha sigut concelebrada per un total de 4 cardenals: Antonio Cañizares, cardenal arquebisbe emèrit de València; Juan José Omella, cardenal Arquebisbe de Barcelona; Carlos Osoro, cardenal arquebisbe de Madrid; i Antonio María Rouco, cardenal Arquebisbe emèrit de Madrid.

Entre els Arquebisbes han sigut presents, entre altres, monsenyor Francisco Cerro Chaves, Arquebisbe de Toledo; monsenyor Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona; monsenyor Carlos Manuel Escribano, Arquebisbe de Saragossa; monsenyor José Ángel Saiz, Arquebisbe de Sevilla; i monsenyor Joan Enric Vives, arquebisbe de la Seu d ‘Urgell.

I, procedents de la Província Eclesiàstica de València, han figurat: monsenyors Casimiro López Llorente, Bisbe de Sogorb-Castelló; José Ignacio Munilla, Bisbe d’Oriola-Alacant; Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca; Vicente Ribas, Bisbe d’Eivissa, al costat dels Bisbes auxiliars de València, Arturo Ros, Javier Salines i Vicente Juan Segura, i l’administrador diocesà de Menorca, Gerard Villalonga. Igualment, ha participat el Bisbe emèrit d’Oriola-Alacant, Jesús Murgui i el Bisbe auxiliar emèrit de València, Esteban Escudero.

Igualment, entre les principals autoritats polítiques, han pres part el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el president de Les Corts Valencianes, Enric Morera; la delegada del Govern, Pilar Bernabé, entre altres. Igualment, han acudit autoritats milers, com el delegat de Defensa de la CV, Coronel Ángel José Adán, també de la Comandància Naval, Policia i Guàrdia Civil, i del món acadèmic, de les diferents universitats valencianes, i en representació de les Falles i entitats culturals.

També hi ha hagut una representació de Tortosa, diòcesi de procedència de monsenyor Benavent, i de Quatretonda, localitat natal del nou Arquebisbe.

Alcoi no arriba al 50% d’ocupació hotelera en el Pont de la Immaculada

La demanda d’allotjament per al pont de la Immaculada a Alcoi, entre el 8 i l’11 de desembre, no arriba al 50% de l’oferta hotelera de la ciutat. Així ho ha confirmat Ramón Reche, vicepresident d’Alacant Interior, en declaracions a Cope Alcoi.

I és que aquesta segona part del pont de desembre no està sent tot el beneficiosa per als allotjaments com s’esperava. «Parlem d’al voltant d’un 45% d’ocupació en els allotjaments de la ciutat i menys als hotels rurals», ha especificat Reche.

S’esperava revertir, en certa manera, la situació amb les reserves d’última hora, però finalment no ha sigut així. «L’única cosa que ha estat bé han sigut les reserves a través del Bo Viatge que va oferir la Generalitat Valenciana«, explica el vicepresident.

Tot el contrari, no obstant això, ha ocorregut en el pont de la Constitució, del 3 al 6 de desembre. «Va coincidir amb un aplec de muntanyencs de Catalunya i va estar molt bé. Parlem d’un 90% d’ocupació a la ciutat i als hotels rurals», sosté Reche.

Turisme de dia

La situació d’aquest pont evidencia, precisament, la realitat del turisme a la ciutat. «La ciutat travessa un moment complicat des de fa temps. Alcoi està treballant i barallant pel turisme, però encara falta molt per fer», assegura el vicepresident d’Alacant Interior.

Més enllà de les festes de Moros i Cristians, la Cavalcada i alguns caps de setmana amb pics d’ocupació, la ciutat maneja xifres d’entorn del 50 o 60%. «Alcoi no arriba a tindre el suficient atractiu turístic perquè la gent vinga i es quede un parell de dies», lamenta Reche.

I no és que la ciutat no compte amb oferta turística de qualitat -paratges naturals com la Font Roja, activitats culturals, arquitectura modernista-, però sembla que aquesta no atrau. De moment, el turisme a la ciutat és de dia, però els visitants no aposten per Alcoi per a realitzar pernoctacions. La solució, segons Reche, passaria per marcar un pla estratègic a nivell turístic, que potencie cadascun dels atractius d’Alcoi. No obstant, Alcoi ja disposa d’un document d’aquestes característiques: El Pla Estratègic de Turisme, que va ser aprovat el passat mes d’octubre.

El Partit Popular diu sí al projecte de sòl empresarial en La Canal Sud d’Alcoi

Els populars ja s’han pronunciat sobre els resultats de l’informe de cerca de sòl empresarial a Alcoi que aquest dilluns presentaven l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. La seua posició és clara. Donaran suport a la creació ‘urgent’ de sòl empresarial en la zona sud de La Canal.

Així ho han afirmat Carlos Pastor, candidat popular a l’alcaldia d’Alcoi, i Lirios García, regidora de la formació. I és que aquesta àrea que s’ha trobat en l’A-7 en direcció a Ibi, i que des de l’Ajuntament pretenen destinar a projectes empresarials ‘singulars’, no és una altra que la zona sud de La Canal.

Pastor ha mostrat el suport del partit a aquest projecte que pretén ser una solució a la situació industrial d’Alcoi. Això sí, amb una condició: que es comence a treballar ‘immediatament’. «El govern comptarà amb el suport del PP, sempre que hi haja una voluntat clara i decidida per part del Consistori per a desenvolupar com més prompte millor aquesta bossa de sòl i sempre que es comence a treballar ja en l’impuls d’un instrument urbanístic que ha d’anar al marge del Pla General d’Ordenació Urbana». Un pla, el PGOU, que, recordem, està pendent d’aprovació.

García, per part seua, ha recriminat als socialistes que en dotze anys no s’haja posat solució a la creació de nou sòl industrial i, assegura, aquest projecte és l’única solució viable. «En aquests moments no hi ha sòl industrial d’una mínima qualitat que puga oferir Alcoi a les empreses ací situades o a les quals puguen vindre».

I, en aquest sentit, García ha explicat que Pagos, el Clérigo, el projecte de polígon mancomunat o Santiago Payá no són opcions viables. «Ens han marejat amb l’opció de Pagos, amb informes de la Generalitat contraris i contundents i han estat esgrimint l’alternativa d’un sòl industrial mancomunat, que ha resultat inviable econòmicament», afirma la regidora.

Des de l’Ajuntament, no obstant això, asseguraven aquest dilluns que continuaran treballant en el desenvolupament d’aquests projectes que els populars no valoren com una opció.

Alcoi podria tindre una àrea industrial nova de més d’un milió de metres quadrats

L’informe de cerca de nou sòl industrial a Alcoi, encarregat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, llança resultats positius per a la ciutat. Parlem d’una zona d’1.200.000 metres quadrats de terreny disponible, limítrof amb el municipi d’Ibi, que podria ser una glopada d’aire fresc per a la situació industrial d’Alcoi.

Així es desprén de l’estudi presentat aquest dilluns en roda de premsa per l’alcalde de la ciutat, Antonio Francés; el vicealcalde, Jordi Martínez, i el president de la Cambra de Comerç, Pablo de Gracia. Es tracta d’una zona d’unes 134 hectàrees situada en la boga esquerra que separa l’autovia A-7 entre Alcoi i Ibi, on se situen el Mas de l’Ombria i el Mas del Fons.

I és que aquesta zona és l’única que ha superat els requisits tècnics, mediambientals i econòmics que s’exigien per a poder comptar amb un sòl industrial ampli i de qualitat per al desenvolupament empresarial. «No es tracta d’una zona exempta de protecció, però si que salva les limitacions que marca la legislació mediambiental», ha recordat el president de la Cambra de Comerç.

No obstant això, no estem davant d’un polígon industrial a l’ús. La seua finalitat és molt més concreta. «Aquesta és una bossa de sòl per a projectes singulars que puguen desenvolupar-se en ell», ha matisat el vicealcalde. Es refereix a empreses d’una certa envergadura que busquen instal·lar-se en la Comunitat Valenciana i necessiten un espai ampli i de característiques concretes per a això. Per posar un exemple recent en un altre punt del territori valencià, la instal·lació de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt.

«Des de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat Valenciana ens demanen que, una vegada tinguem una zona d’aquestes característiques -sense desenvolupament, ni projecció en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)– es faça saber a la Conselleria d’Economia per a poder-la oferir a les empreses que busquen espai en la Comunitat», ha matisat Martínez.

I en això s’enfocaran ara que ja es coneixen els resultats de l’informe. «Treballarem en aquest projecte, en estudiar-lo i en tindre tots els informes necessaris per a conéixer les característiques del sòl, les possibilitats que hi ha i quines empreses tenen cabuda dins d’aquesta zona», ha explicat Francés.

Un projecte fora del PGOU

Aquesta condició concreta de la nova zona amb possibilitats industrials és el que la porta a quedar fora del Pla General d’Ordenació Urbana, del qual s’estan ultimant els informes de la fase ambiental per a la seua aprovació . El pla, no obstant això, sí que contempla el desenvolupament de zones com el Clérigo Pagos i el polígon Santiago Payá, que suposaran 700.000 metres quadrats més de sòl industrial. Això sí, en parcel·les de grandària més reduïda.

El Cartell de Beca Jover ja anuncia la Cavalcada d’Alcoi

La plaça d’Espanya d’Alcoi fou ahir de vesprada el punt des del qual la ciutat va donar la benvinguda a les esperades festes de Nadal. Allí va tindre lloc passades les 18:30h la descoberta del cartell anunciador de la Cavalcada dels Reis de l’Orient, una obra que enguany pertany a l’artista Beca Jover.

Aquest acte va començar amb una sèrie de balls a càrrec dels més xicotets del Grup de Danses Carrascal acompanyats de la música tradicional que interpretaven els membres de la Colla de Dolçaines i Tabals ‘La Cordeta’. Després va arribar l’esperat moment de descobrir el cartell i la mateixa Beca Jover, acompanyada de l’alcalde i la regidora de Festes, van estirar la corda que va permetre al públic veure de prop l’obra. La seua creadora es mostrava molt il·lusionada per viure aquest màgic instant i destacava la sorpresa que va tindre quan va saber que el jurat l’havia triat a ella com a guanyadora «em vaig alegrar molt perquè el Nadal Alcoià representa moltes coses per a tots els qui vivim en aquesta ciutat. He fet un cartell pensat per als xiquets, vertaders protagonistes de la festa dels Reis, i he volgut que ells mateixos juguen a buscar si troben el seu nom entre els paquets que estan representats a l’obra. Els regals que ens porten els patges, amb el clàssic paper que els envolta, són el fil conductor de tota la peça«, manifestava Beca Jover. També l’alcalde i la regidora de Festes donaven l’enhorabona a la protagonista de l’acte i apuntaven que amb aquest dia començava un mes replet d’activitats a Alcoi «enguany per fi podrem fer totes les celebracions sense cap mena de restriccions i estem segurs que serà un Nadal més màgic i multitudinari que mai«, van comentar.

La jornada va incloure l’encesa de les llums de Nadal que es reparteixen pel Centre i altres barris de la ciutat. També es va inaugurar la mostra de betlems que l’Associació Betlemista de Santa Rosa ha preparat a la parròquia de Santa Maria.

El Mercat de Nadal torna a obrir les portes en La Glorieta d’Alcoi

El Parc de La Glorieta d’Alcoi acull des d’aquest dissabte l’edició 2022 del Mercat de Nadal, una tradició plenament consolidada en el Nadal de la nostra ciutat que atrau cada any a centenars de visitants. L’esdeveniment ha obert les portes a migdia, després de la treva que ha donat l’oratge, i la pluja ha aparegut cap a primera hora de la vesprada sense a penes interferir en el bon desenvolupament de la primera jornada d’aquest esdeveniment.

Al Mercat de Nadal d’enguany trobem més de quaranta paradetes amb productes típics, decoració per a aquestes Festes, artesania, gastronomia o marxandatge del ‘Nadal Alcoià’. Tampoc falten els dolços o peces de roba, com per exemple calcetins, gorres i bufandes, inspirades en personatges típics com el patge o el Tirisiti. A banda d’això destaquen atraccions per als més menuts de la casa i tampoc falten els passejos en burreta i dromedari. Els balls del Grup de Danses Carrascal han acompanyat una inauguració oficial on ha estat present la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde de la ciutat «estem molt contents de veure La Glorieta plena de gom a gom i la veritat és que la Fireta de Nadal s’ha convertit en un atractiu mes del qual gaudir durant aquest llarg pont festiu que tenim per davant. Esperem una gran afluència durant cada dia tant de persones d’Alcoi com d’altres procedents de municipis veïns«, manifestava Toni Francés. Així mateix la regidora de Comerç, posava l’accent en les xifres que deixa ja el mercadet «és un dels més multitudinaris dels últims anys, amb quaranta expositors, però també amb sis dies d’activitat al davant«, deia Vanessa Moltó.

 

La Fira de Nadal es completa amb actuacions musicals a La Glorieta. També Càritas Alcoi hi ha instal·lat un estand on porta endavant la campanya ‘Que en este invierno nadie pase frío‘ amb la qual es volen recaptar fons que aniran destinats a la compra de bombones de butà per a les famílies més desfavorides de la ciutat.

Unitat per a invertir en l’ampliació del Campus d’Alcoi de la UPV

El compromís dels grups municipals és clar. Invertir en l’ampliació del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV). Així ha quedat constatat en la declaració institucional que ha manifestat aquest divendres 2 de desembre l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, en el Ple de l’Ajuntament.

«L’Ajuntament manifesta el seu ferm propòsit de continuar donant suport a les iniciatives del Campus d’Alcoi de la UPV encaminades a créixer i que siguen beneficioses per a la ciutat. I, també, el seu compromís per a revertir al campus d’Alcoi l’import de les expropiacions que la Universitat abonarà per conveni subscrit amb l’Ajuntament en 2008», ha anunciat Francés.

Tot això, dins d’un ‘ambiciós’ projecte, tal com ha explicat l’alcalde, d’ampliació del campus per a donar resposta a les necessitats presents i futures. I és que fa pocs dies informàvem en Cope Alcoi que la Generalitat Valenciana invertirà en la creació d’un parc científic per al Campus. «Aquest parc, al costat de Rodes i Aitex, situarà a la nostra ciutat com un gran referent de la innovació i la investigació, i permetrà la millora del nostre teixit empresarial, així com la retenció de talent i la creació d’ocupació de qualitat», ha apuntat l’alcalde.

Aquesta declaració es produeix precisament l’any en què se celebra el 50 Aniversari de la integració de l’antiga Escola Industrial d’Alcoi, l’EPSA, a la Universitat Politècnica de València.

Reinvertir l’import de les expropiacions

Fa a penes un mes l’Ajuntament d’Alcoi anunciava que reclamarà a la UPV els tres milions d’euros per la sobrevaloració en l’expropiació d’uns terrenys que, en 2008, es van destinar a l’obtenció de sòl dotacional per a l’ampliació del Campus d’Alcoi.

Unes expropiacions que, en un primer moment, estaven valorades en 400.000 euros, però que, després de les demandes dels propietaris, es van revalorar en quasi tres milions. I aquests diners seran utilitzats ara per a poder continuar ampliant el Campus.

Quins números són els més buscats a Alcoi per a la Loteria de Nadal 2022?

El compte enrere cap al Sorteig Extraordinari de Nadal d’aquest 2022 ja ha començat quan queda poc menys d’un mes per a la celebració d’aquesta cita tradicional que ens porta de ple cap a les esperades Festes. Aquest avanç en el calendari es nota en les Administracions de la ciutat, les quals estan registrant algunes cues perquè són molts els qui no es volen quedar sense el seu dècim.

Des de les Administracions alcoianes asseguren que la venda s’hi ha retardat enguany tot i que es poden comprar dècims des del passat estiu. En aquest sentit expliquen que la situació econòmica que travessem ha frenat eixes compres per parts dels clients i assenyalen que molts esperen a última hora «la il·lusió sempre s’imposa i com ja queden tres setmanes estem notant un major ritme de vendes. El dia 21 de desembre sempre és una jornada molt intensa perquè a última hora es produeix la venda de molts dècims encara que a eixes altures, en la vespra del Sorteig, és molt difícil trobar el número que s’està buscant«, afirma Jordi Sempere, responsable de l’Administració número 9 ubicada en L’Alameda d’Alcoi. Quant als números més buscats pels alcoians i les alcoianes destaquen xifres clàssiques, però també novetats de les quals està parlant-se molt a les xarxes socials en els últims dies «tenim el 23 per Sant Jordi, que enguany porta una Filà que fa el Capità, i també ens demanen molt el 22 per l’any en el qual ens trobem. El 182 també està molt buscat després que en Tick Tock es fera viral que aquesta terminació seria agraciada amb La Grossa«, conclou Sempere.

El Sorteig Extraordinari de la Grossa de Nadal començarà a les 9 del matí del dia 22 de desembre. Des de poc abans, com ve sent habitual, podrem seguir com evoluciona el dia a través de les ones de COPE ALCOI.

Cope Alcoi presenta l’edició més participativa del seu Certamen Escolar de Nadaletes

Cope Alcoi ha presentat hui l’edició número XVIII del seu Certamen Escolar de Nadaletes, una cita consolidada dins de la programación del ‘Nadal Alcoià’ i que cada any ompli de música el camí cap a les esperades Festes. Enguany tindrà lloc el dimecres 14 de desembre, a partir de les 18:00h de la vesprada, al Teatre Calderon de la nostra ciutat.

En el Certamen Escolar de Nadaletes comptarem aquesta vegada amb la participació de sis centres educatius de la capital de l’Alcoià. Han confirmat la seua presència els col.legis José Arnauda, San Vicente de Paúl, Salesianos Juan XXIII, Esclaves, Salesianos San Vicente Ferrer i Carmelites. Tots ells interpretaran un repertori de nadaletes de lliure elecció i el guanyador serà escollit per sorteig pel Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians 2023, Nicolás Sánchez Linares. Una cita multitudinària que ens farà passar una gran vesprada a les portes del Nadal i que fa possible Milar Electrodomésticos. També col·laboren Nova Veluti, Ponsoda Corredoria de Seguros, el Muboma, Aqualia, Fernando Cano Ropa Hombre, Terra Natura, Vectalia i l’Ajuntament d’Alcoi.

Cal destacar, que les entrades ha eixit hui a la venda al preu de cinq euros i es poden adquirir a través d’aquest enllaç. Tota la recaptació anirà destinada íntegrament per a Càritas Alcoi, institució que desenvolupa una gran tasca a la nostra ciutat en serveis com el de l’Economato. Aquest ha vist incrementada l’atenció a famílies en els últims mesos arran de la situació ecòmica per la qual travessa la nostra societat tal com ha explicat en COPE ALCOI Juanjo Garrido, el seu responsable. Altre dels programes que porta endavant Cáritas Alcoi es Dona-Mare. Aquesta iniciativa també està fent una gran tasca en atenció a les dones com ha remarcat Menchu Bernabéu, treballadora Social de Cáritas Santa Maria:

 

El Certamen Escolar de Nadaletes va nàixer pràcticament amb l’inici de les emisions regulars de COPE ALCOI allà pel 2005. Aquesta proposta va començar amb la visita dels xiquetes a la ràdio per a cantar nadaletes, en els dies previs al Nadal, i amb el pas dels anys va evolucionar eixint dels estudis i passant per espais com jogueteries, el Centre Comercial Alçamora o l’espai Àgora. En 2029, amb motiu del XV aniversari, es va celebrar una gran gala al Teatre Calderon on es van aconseguir recaudar més de 2.000 euros per a Càritas. La pandèmia de la COVID-19 ens va obligar a executar-lo en format online durant els anys 2020 i 2021 i enguany, superades totes les restriccions, tornem a l’esmentat Teatre Calderon.