Cocentaina se suma al 9 d´Octubre

Cocentaina también ha celebrado durante el día de hoy los actos centrales del Nou d´ Octubre que han estado condicionados por las previsiones del tiempo ya que ante la posibilidad de chubascos el acto institucional se trasladó del Parque del Ferrocarril, donde estaba previsto inicialmente, al Teular. No obstante el sol lució a mediodía y la programación se desarrolló con normalidad en el escenario exterior de este espacio cultural contestano.

El 9 d´ Octubre en la Villa Condal ha contado con música tradicional, bailes populares de la mano de los Grupos de Danzas Cocentaina y El Convent así como la lectura del manifiesto que ha ido a cargo de la edil de Cultura Marcela Richart en representación del PSPV, partido al que este año le correspondía la redacción del texto. La concejal, acompañada por gran parte de los ediles de la Corporación Municipal, ha recordado en su discurso los hechos históricos que marcan el contexto de esta jornada y ha instado a que llegue a la Comunitat «una financiación real, solidaria y responsable, que nos permita avanzar como pueblo y como sociedad», ha indicado. Finalmente ha concluido su intervención recordando al poeta contestano Vicent Valls y seguidamente la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet ha interpretado la Muixeranga para poner el punto y final al acto. Señalar también que ha sonado una pieza de Al Tall para rendir un pequeño homenaje al joven Miquel Grau asesinado hace ahora 38 años.

La meteorología ha permitido también que se llevara a cabo el pasacalle aunque si que ha obligado a la suspensión de las tradicionales paellas en el Parque del Barrio de San Hipólito, una decisión que se tomó el día anterior debido a la lluvia y que fue consensuada por todos los partidos políticos.

Gran parte de los ediles de la Corporación han estado presentes en el acto

Manifiesto Nou d´Octubre

Un any més, el País Valencià torna a viure la tradicional festa del 9 d´Octubre, en la qual els valencians i les valencianes conmemorem el nostre naixement com a poble. Fou un 9 d´octubre de 1238, fa ara exactamente 777 anys, quan Jaume I va fer l´ entrada solemne a la ciutat de València i, pocs mesos després, ens va donar els Furs valencians, unes normes que aniran consolidant-se, que aniran incorporant poc a poc ciutats i viles a les Corts Valencianes per a constituir finalmente un nou regne.

És essencial per a qualsevol poble no perdre mai els seus orígens, perquè com diu Raimon, «qui perd els seus orígens perd la identitat». Per això el que estem fent ara i ací és conmemorar una fita històrica que ha marcat intensament la nostra realitat passada, present i futura. Per això, hui és un día de celebració, huí és el día en què volem celebrar de manera popular i festiva, però també reivindicativa la nostra identitat col·lectiva i els trets que ens distingeixen com a poble, com a poble que es sent digne de ser-ho, com a poble tolerant, obert i acollidor.

Però no podem tant sols quedar-se en el passat. Hem de viure en el present i adonar-se que vivim temps dífícils i que la situació económica dolenta que ens afecta ja no és sols una crisi econòmicam sinó que s´ha transformat en una autèntica crisi social, una crisi de valors i de principis, En aquesta tasca els qui tenim responsabilitats públiques hem de tenir un plus de responsabilitat ja que, donada la situació, caldrà no sols no balafiar els recursos sino no equivocar-nos en donar les respostes que la gent ens està demanant a tots.

Molts han volgut dir quines són o no són les nostres senyes d´identitat, oblidant que la convivència i la decència democràtica és sense cap dubte, la millor de les senyes d´identitat del poble valencià. Un poble que en els darrers anys s´ha vist com s´associava la nostra terra a la corrupció, als sobrecostos, als grans projectes buits…oblidant el día a día de les persones, els seus problemes i les seus il·lusions per al futur. El País Valencià no és una terra corrupta. Els valencians i les valencianes som tan honrats com el que més. Els que han sigut corruptes han sigut els seus dirigents.

Tanmateix, aquesta festa del 9 d´Octubre no pot ser només un acte testimonial: eixigim una societat més justa i integrada, més culta i amb un major grau d´ identitat. Per això no podem oblidar que les polítiques neoliberals on l´austeritat ha volgut substituir les persones ens han portat a:

Que hi haja més d´un milió de valencians que viuen sota el nivell de la pobresa i en risc d´exclusió social, una part d´ells xiquets.

Que a les nostres terres hi ha hagut més de 160.000 execucions hipotecàries entre 2007 y 2014.

Que tenim 1 de cada 4 depenents amb el dret reconegut en llista d´espera.

Per revertir aquesta situació necessitem també un finançament real, solidari i responsable, que ens permeta desenvolupar-nos com a poble i com a societat.

Nosaltres, com a representants electes de la ciutadania de Cocentaina, volem refermar-nos en el compromís que hem adquirit amb tots els veïns i veïnes de lluitar per la defensa dels interessos del nostre poble. I , tingueu-ho clar, lluitarem per les reivindicacions de Cocentaina davant de qualsevol administració, independentment del color polític que la governe, com ho fem sempre. Perquè al nostre entendre, Cocentaina sempre és primer i nosaltres estem on estem, per a servir als interessos del poble.

Pero no sols necessitem recursos econòmics, ens calen homes i dones formades, persones solidàries, cultes, responsables i innovadores. Perquè, i ho diem amb convicció, la cultura i l´educació són els motors del progrés, de la consolidació social i de la convivència: la cultura i l´ educació són les claus de la llibertat, la llibertat necessària i imprescindible per al progrés i per al futur.

Voldria acabar aquestes paraules amb altres d´un destacat contestà, Vicent Valls:

i quan siga de nit i els gesmins olorosos

en record de l´ abssència dels teus ulls apagats

tornaré a l´ albereda on ens vàrem trobar

aquell día d´ hivern, al passeig del teu poble,

on encara la reixa de les branques dels oms

acullen els ocells que al meu cor ja no canten.

Tornaré a la Font, a la Plaça Tancada, al Palau on les aigües

com antics violins que conten velles històries a les places de pedra.

I el teu nom escriuré en vesprades taronja

en la fràgil memòria d´unes flors de paper

que novembre recorden.