El Sr. Francés o el reflex de Sedano

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Allà pel 2007 el regidor Toni Francés criticava l’alcalde del moment Jordi Sedano, posterior aliat, que en una dècada de govern sedanista l’atur havia augmentat en 900 persones i atribuïa l’increment a la falta de polítiques econòmiques municipals. El regidor Toni Francés destacava «… la incapacitat per crear sòl industrial i la falta de polítiques ambicioses …».

Han passat anys, molts anys, concretament 13 des d’aquestes declaracions, i han passat coses, moltes coses, entre d’altres aquell regidor ara és l’alcalde, i la situació d’Alcoi no ha millorat, més aïna anem costera avall sense frens.

Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 3.500 aturats hui 6.000. Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 60.700 habitants hui 58.994. Allà pel 2007, a Alcoi hi havia 1.217.000 m2 de polígons, i hui els mateixos. De 2007 ençà hem perdut habitants, quasi un 3% de població, ens ha augmentat l’atur en 2.500 persones, un 71%, i els metres quadrats de polígons i/o parcs tecnològics «estranyament» són els mateixos.

Des que governa Francés l’atur no ha baixat mai de 5.000 persones a la ciutat. Es considera que Alcoi té un atur estructural del 21% de la població activa, una verdadera barbaritat per a un #Alcoienpositiu. En aquell moment, el Sr. Francés destacava la incapacitat del govern del PP, hui considerarà la seua pròpia incapacitat/incompetència per tirar endavant aquesta ciutat?

Que s’ha fet d’aquell regidor que bramava? Que s’ha fet d’aquelles promeses de polígons industrials? Que s’ha fet per Alcoi? Ha acabat imitant el que criticava? On estan els 500 llocs de treball promesos a les últimes eleccions?

Malauradament l’alcalde Francés ha aplicat l’estratègia «mejor no meneallo» és a dir, millor deixar les coses com estan, sense resoldre ni insistir.

La major desgràcia que podem patir els ciutadans per part dels polítics que governen, a banda de la corrupció, és la manca de voluntat per fer. L’exagerada i única voluntat de guanyar les eleccions no per canviar les coses sinó per perpetuar-se en el govern és un clar exemple de la lògica socialista a Alcoi. Un exemple clar el podem veure l’últim any abans de les eleccions on sembla que tiren la casa per la finestra per agradar als «votants» i després tornen a la inactivitat.

Un altre exemple, sagnant, és el projecte de Rodes. Després d’incomplir la paraula i modificar unilateralment el projecte acordat amb Compromís, ens presenta una obra arquitectònica on s’eleven els costos una barbaritat, 11 milions; sembla un cul de sac on cap tot i la projecció tecnològica i la de creació de treball han passat a una millor vida. Rodes ha passat de ser la gran esperança i motor econòmic de la comarca, a un contenidor de fum.

Els socialistes ens aboquen a una ciutat de museu que viu de records del passat i d’una glòria cada vegada més llunyana. Sr. Francés sense un projecte clar cap on anem, sense voluntat de fer, sense ganes, sense capacitat, les conseqüències són continuar perdent població, l’augment de l’atur i la desaparició d’empreses.

El curt terminisme i l’obsessió electoral dels socialistes ens porta al desastre com a ciutat.