Últimas Noticias

El ecoparque de Cocentaina ya dispone de un contenedor específico para residuos de cristal, una mejora que permitirá a la...

El ‘Mercat de Nadal’ de Cocentaina ya tiene nueva fecha confirmada y se celebrará finalmente el sábado 20 y el...

Hoy hemos destacado que el ecoparque de Cocentaina ya cuenta con el contenedor para depositar cristales. También hemos destacado que...

Hoy jueves os hemos contado que Alcoy estudia emprender acciones legales contra la productora que grabó imágenes en el Cementerio...

diciembre 2025
L M X J V S D
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  

Baixen les temperatures aquesta setmana a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana l’112 CV’, ha emés un avís especial en el qual ha alertat d’un temporal marítim, de vent i neu amb una baixada important de temperatures. Aquest, segons eixe comunicat, tindrà lloc a partir d’aquest dilluns 16 de gener en la Comunitat Valenciana.

A més, ha assenyalat que a partir del dimecres dia 18 de gener s’espera que s’intensifique un descens acusat i generalitzat de les temperatures, així com de les cotes de neu amb nevades per damunt dels 600 metres en el sud-est peninsular, ha comunicat el ‘112 CV’ a través de les seues xarxes socials, al mateix temps que ha indicat que emetrà un nou avís especial en funció de l’evolució de l’episodi.

El ‘112 CV’ ha activat per a aquest dilluns el risc nivell groc per vents a l’interior de Castelló, l’interior i el litoral nord d’Alacant i tota la província de València; així com el risc nivell groc per fenòmens costaners en tot el litoral de la Comunitat.

Des de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències han recomanat als municipis i organismes amb competències en gestió d’emergències seguir aquests avisos per a activar amb antelació els protocols d’actuació, a més de prestar especial atenció als grups de risc i a la xarxa viària per la possible presència de plaques de gel.

El Centre de Coordinació d’Emergències ha destacat que pot fer-se un seguiment més detallat i actualitzat a través de la pàgina web de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

El preu dels aliments es dispara un 16% a la Comunitat Valenciana

El preu dels aliments continua una escalada desbocada i l’últim mes registra una variació del 16% respecte de desembre del 2021, segons les dades que ha confirmat l’Institut Nacional d’Estadística aquest divendres. El percentatge és inèdit en tota la sèrie històrica i constata que les butxaques ciutadanes estan fent front a preus de rècord en el supermercat.

Cal destacar en aquest sentit que l’índex de preus al consum (IPC) encadena ja una frenada de quatre mesos. La taxa interanual autonòmica marca una davallada d’1,2 punts fins al 5,5%. Són dues dècimes per davall de la mitjana estatal, que se situa en el 5,7% després que l’INE ha retallat en 0,1 la dada avançada publicada al final de desembre. Atribueix la davallada en la taxa, que ha perdut 1,1 punts des de novembre en el conjunt estatal, a l’abaratiment dels carburants i a la menor pujada de l’electricitat.

Els preus de l’alimentació continuen pels núvols i en màxims des de 1994, quan començaren a registrar-se. I a la Comunitat Valenciana s’han encarit per damunt del conjunt estatal (16% i 15,7%, respectivament). En aquest assumpte, l’INE atribueix aquest comportament als increments en l’import de la llet, formatge i ous, els olis i els greixos, l’aigua mineral, refrescos, sucs de fruites i vegetals i la carn, més elevats tots ara que en desembre de 2021. Segons dades de l’ens, els que més han unflat el preu en l’últim any són el sucre (+50,6%); els olis i grasses (+38,1%); la llet (+37,2%); els ous (+29,8%); els productes lactis (+23,4%); els cereals (+22,7%) i les creïlles (+22,6%).

Per contra, els grups que influeixen en el descens de la inflació són l’habitatge, que s’afona a la Comunitat Valenciana quasi sis punts fins a –7,9%, per una menor pujada de l’electricitat que fa un any i la baixada més gran del gasoil per a calefacció. En el cas del transport, la taxa està en el 4,7%, punt i mig per damunt de la mitjana espanyola, però més de quatre per davall de la de novembre, a causa d’una baixada dels preus de carburants i lubrificants més pronunciada que l’últim mes de l’any 2021.

La despesa mitjana per Nadal en la Comunitat Valenciana va arribar als 585 €

La despesa mitjana per Nadal en la Comunitat Valenciana va aconseguir en 2022 els 585 euros de mitjana, un fet que suposa un 64 per cent més respecte a l’any anterior segons recull l’estudi realitzat pel Obervatorio Cetelem.

El 32 per cent dels valencians i les valencianes ha gastat més en les compres de nadal enguany enfront del 34 per cent de 2021, segons en estudi Zoom de despesa de Nadal de l’Observatori Cetelem que detalla que un 43 per cent dels consumidors diu haver gastat el mateix que en 2021 (un punt percentual més que en 2021) i el 24 per cent diu haver gastat menys (un punt menys respecte a 2021).

L’estudi mostra que el 46 per cent ha realitzat la mateixa despesa en regals que l’any anterior, sis punts més que en 2021, i un 27 per cent afirma haver gastat més (enfront del 26% del 2021) i un altre 27 per cent ha gastat menys (enfront del 26% de 2021).

Respecte a les compres per a les reunions de Nadal, en productes d’alimentació i decoració entre altres, un 33% manifesta haver invertit més (nou punts més que l’any anterior), mentre que el 40 per cent ha gastat el mateix (enfront del 56% de 2021) i un 26% va dedicar menys pressupost (enfront del 21% de 2021).

Els productes més comprats aquest nadal han sigut joguets (52%, igual que en 2021) i perfums (43%, 16 punts més respecte a l’any anterior). A aquests els segueixen moda (32%), llibres (25%) i tecnologia i informàtica (22%).

El Zoom de Despesa de Nadal de l’Observatori Cetelem revela també que el 56% dels valencians enquestats que declara haver destinat menys pressupost per a les seues compres nadalenques d’enguany ha sigut per l’impacte de la inflació en la seua economia.

Les dades analitzades i les reflexions mostrades en aquesta edició del baròmetre mensual de l’Observatori Cetelem, s’han obtingut a partir de la realització d’una enquesta en línia realitzada en àmbit nacional amb 6.000 enquestes (1.000 mensuals) a majors de 18 anys.

Després de Nadal arriba la campanya de rebaixes a la Comunitat Valenciana

Les previsions de contractació per a la campanya de rebaixes de gener són més optimistes que les de la campanya nadalenca. Això s’explica perquè hi ha major consum i més concentrat que durant el Nadal, a causa de la reducció dels preus que generen un estímul de compra. Així, Adecco, preveu que durant la campanya de rebaixes de gener se signen a Espanya al voltant de 202.000 contractes, que suposen un 9,3% més que en el mateix període de 2022 quan es van signar 184.591 contractes.

A la Comunitat Valenciana, segons informa COPE VALÈNCIA, l’increment esperat és similar, d’un 9,5%, i suposarà la creació de més de 28.350 nous llocs de treball, sent la segona autonomia on més ocupació es generarà.

Per províncies, la de València espera la celebració de més de 22.330 contractes (+10%), sent com sempre la gran generadora d’ocupació a la regió. Després d’ella, Alacant espera signar quasi 3.900 contractes (+8%), i Castelló es quedarà prop dels 2.150 (+7%).

L’augment del consum durant la campanya de rebaixes beneficia a molts sectors, però tradicionalment per damunt de tots ells, cobra especial protagonisme el sector gran consum (perfumeria, cosmètica, botiga de joguets, electrònica, telefonia, alimentació, etc.) i les àrees d’atenció al client o força de vendes en els quals es generen més llocs de treball. És per això que, en aquestes dates, les empreses busquen dependents, ajudants de caixa, promotors, comercials, teleoperadores i hostesses.

Ja no sols es demanda personal per a les botigues físiques, sinó que en els últims anys el sector de l’e-commerce s’ha convertit en el gran protagonista de la creació d’ocupació al nostre país. Per això, gràcies al comerç en línia, s’ha vist reforçada la incorporació de treballadors destinats a la preparació i la distribució de les comandes realitzades a través de l’e-commerce: empaquetadors, mossos, preparadors de comandes, carretoners i els coneguts com a treballadors d’última milla.

L’àrea de distribució i retail, a causa de la seua posició en la cadena comercial i a l’ésser l’encarregat de fer arribar el producte al client final, acapara una gran part dels llocs de treball que es generen com a reposadors, responsables d’estoc o caixers i treballadors encarregats del transport.

La Comunitat Valenciana va finalitzar 2022 amb un total de 33.241 aturats

L’atur registrat en tot 2022 va baixar en 33.241 persones en la Comunitat Valenciana, un descens del 8’95% respecte a l’any anterior, la qual cosa situa el nombre total d’aturats en 338.243.

Segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social, l’atur registrat al desembre de 2022 va baixar en tretze comunitats autònomes respecte al mes anterior, entre elles la Comunitat Valenciana, amb 1.052 persones desocupades menys que al novembre, una baixada del 0’31%.

A Espanya hi ha 268.252 aturats i parades menys al tancament de 2022 que un any abans, amb el que el total de persones desocupades s’ha situat en 2.837.653, un descens del 8’64% i la xifra més baixa des de 2007, mentre que al desembre l’atur ha baixat respecte al mes anterior en 43.727 persones, un 1’52%.

Dades a Espanya

El nombre de persones desocupades registrades en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), en finalitzar el mes de desembre, ha descendit en 43.727 persones (-1,52%) en relació amb el mes anterior. D’aquesta manera, l’atur registrat s’ha situat en 2.837.653 allunyant-se més la barrera dels 2,9 milions de persones desocupades. Respecte a desembre de 2021, l’atur interanual ha descendit en 268.252 persones (-8,64%) en un context econòmic internacional que continua marcat per la incertesa.

El nombre de persones desocupades registrades en les Oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), en finalitzar el mes de desembre, ha descendit en 43.727 persones (-1,52%) en relació amb el mes anterior. D’aquesta manera, l’atur registrat s’ha situat en 2.837.653 allunyant-se més la barrera dels 2,9 milions de persones desocupades. Respecte a desembre de 2021, l’atur interanual ha descendit en 268.252 persones (-8,64%) en un context econòmic internacional que continua marcat per la incertesa.

El nombre total de contractes registrats durant el mes de desembre ha sigut d’1.189.917. D’aquest total, 464.152 contractes de treball són de caràcter indefinit i representen el 39% de tots els contractes. En termes absoluts són 290.368 contractes indefinits més que en mateix mes de 2021.

Durant l’any 2022 es van signar un total de 18.310.343 contractes, 4.201.878 contractes menys (-18,7%) que en el mateix període de 2019, un dels efectes esperats, en termes d’estabilitat, després de la posada en marxa de la Reforma Laboral. D’aquest total, 7.027.160 són contractes per temps indefinit fins a desembre de 2022, xifra que suposa un ascens de 4.913.819 sobre el mateix període de l’any 2021. El total de contractes temporals és d’11.283.183.

Cal destacar que s’han signat prop de cinc milions de contractes indefinits més (4.867.726) i nou milions de contractes temporals menys (9.069.604) que l’any 2019, l’any previ a la pandèmia. D’aquests, el contracte que més s’ha incrementat ha sigut l’indefinit ordinari a jornada completa (1,7 milions més).

Sanitat insisteix en les vacunes contra el COVID: “Són una eina imprescindible”

El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez ha fet una crida a la ciutadania per a vacunar-se enfront de la covid i de la grip així com seguir les recomanacions sanitàries per a fer del 2023 “un any ple de salut“.

Mínguez ha destacat “la responsabilitat que ha demostrat la ciutadania, ja que ha respost tant complint les mesures higièniques i de seguretat, com acudint a vacunar-se contra el coronavirus” i ha recalcat que, gràcies a això, “podem comptar amb una alta cobertura vacunal que ens ha permés reprendre les nostres vides i anar recuperant la normalitat“.

En 2023, es compleixen tres anys des que va esclatar la pandèmia de COVID-19, “un temps en el qual hem hagut d’assumir un repte col·lectiu sense precedents i s’ha confirmat la importància de comptar amb un sistema sanitari públic i fort”.

En aqueix sentit, ha recordat que “la vacuna és una eina imprescindible per a cuidar-nos a nosaltres mateixos i als qui ens envolten”. Especialment, per a “protegir les persones més vulnerables“. Per això, és “important seguir les recomanacions de vacunació dels virus respiratoris, de grip i covid; completar la pauta d’immunització qui tinga dosis pendents i mantindre’s protegit amb les de record” i ha destacat que “la immunització, al costat de les mesures que ja coneixem, han sigut, són i continuaran sent la millor defensa davant el virus“.

Recordar també que des de mitjan mes de desembre, davant la quantitat de vacunes adquirides, qualsevol ciutadà valencià pot sol·licitar cita prèvia en el seu centre de salut amb l’objectiu de rebre una dosi de record que estiga pendent.

En la Comunitat Valenciana, fins al dia 30 de desembre, ja s’han administrat 870.940 dosi de reforç enfront del covid, tant a persones majors de 60 anys com als grups de risc. Per províncies, s’han inoculat 331.625 dosi a Alacant, 97.381 a Castelló i 441.934 a la província de València.

A més, hui dia més d’un milió de ciutadans de la Comunitat Valenciana s’ha vacunat enfront de la grip. Concretament, en els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana s’han administrat ja 1.001.890 dosi de la vacuna de la grip a les persones que pertanyen als grups de risc i que, per tant, es recomana la seua immunització. Respecte a la vacuna de la grip, per províncies, s’han administrat 512.424 a València, 373.300 a Alacant i 116.166 a Castelló.

Finalment, ha destacat la importància de seguir amb les mesures de protecció i ha recordat que “malgrat aquesta alta immunitat, no podem donar la pandèmia per acabada, com ens mostra aquests dies l’escenari internacional“. Per això, ha subratllat: “Vull reiterar la importància tindre presents les lliçons apreses al llarg dels últims anys. I continuar protegint-nos“.

Puig afirma que la Comunitat afronta 2023 amb “confiança”

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha afirmat que la Comunitat Valenciana afronta 2023 amb “confiança” i “ambició de progrésgràcies a un escenari d’estabilitat que “dona seguretat, reforça la protecció social i potència l’impuls econòmic”.

Aqueix és el pilar de la ‘via valenciana’: més treball, millor treball i menys desigualtat”, ha afirmat el president en el seu missatge de Cap d’any, pronunciat des del Saló de Corts del Palau de la Generalitat, en el qual, com a “primer desig”, ha demanat la fi de la guerra “il·legal”, “immoral” i “inhumana” que ha causat a Ucraïna la pèrdua de milers de vides.

Ximo Puig ha assenyalat que, davant les conseqüències econòmiques d’aquesta guerra, el Consell ha situat la lluita contra la inflació com la seua “prioritat màxima”, la qual cosa es reflecteix en el nou paquet de mesures per a 2023 aprovat aquest divendres, i que permet que les famílies continuen estalviant un 10% en totes les taxes, així com prorrogar la suspensió del cànon de sanejament fins a juliol igual que estendre la gratuïtat del transport públic per a joves i rebaixar fins a un 50% les tarifes per a la resta de la ciutadania fins a agost.

A més, ha remarcat que aquestes noves accions se sumen a la reforma fiscal valenciana, que baixa els impostos autonòmics al 97% de contribuents, i a la política social protectora impulsada per a combatre fractures i desigualtats.

La resposta valenciana és clara: contra la inflació, suport públic, i contra la incertesa, estabilitat”, ha insistit el màxim responsable del Consell, qui, sobre aquest últim aspecte, ha recordat que la valenciana és l’única comunitat de les més poblades que ha aconseguit aprovar huit pressupostos en huit anys.

Rècord històric d’ocupació

El president ha realitzat balanç de l’any que finalitza, del qual ha destacat el rècord històric d’ocupació aconseguit, amb 2.076.000 persones ocupades, el major creixement del conjunt autonòmic i un èxit, segons ha ressaltat, compartit amb tota la societat. A més, ha subratllat que en set anys s’han creat en la Comunitat Valenciana 430.000 noves ocupacions.

Com ha remarcat el responsable del Consell, 2022 “deixa una altra fita”, que és l’arribada de la factoria de Volkswagen a Parc Sagunt i, amb això, la “major inversió industrial de la història d’Espanya”, una decisió empresarial que, al costat de l’aposta per Ford Almussafes com a “centre neuràlgic” a Europa del vehicle elèctric, possibilitarà impulsar “l’objectiu econòmic d’aquesta dècada: una reindustrialització social, digital i sostenible”.

Aprovar “sense excuses” un finançament “just”

La “essència” de l’autogovern radica a “donar solucions” i “millorar la vida de la ciutadania”. Per això, Puig reivindica que “és l’hora de la política útil” i convoca a l’acord per a “obrir un cicle de grans pactes” que permeta completar a Espanya “amb responsabilitat” el desbloqueig de les institucions, aprovar “sense excuses” un finançament “just”, garantir “amb justícia” recursos bàsics com l’aigua i “oxigenar indústries solvents com la ceràmica”. “És l’hora de reiniciar: parem, parlem i pactem; fem-ho amb els valors propis de la societat valenciana: una societat de respecte; una societat on no cap el sectarisme, on conviu la diferència; una societat honrada que supera les bretxes”, ha manifestat.

El president ha posat com a exemple d’aquesta societat a la model amb síndrome de Down Marián Ávila; a Kilian Zaragozá, que ha impulsat la iniciativa ‘Ningú sense la seua ració diària’, a la jove economista Ana Lleó, que ha obtingut el millor expedient acadèmic d’Espanya, o a Carlos San Juan, que “ha donat una lliçó en defensa dels drets de les persones majors”. “Aqueixa és la força de la nostra terra: la nostra gent”, ha dit Puig, que ha recordat també “a Dori, d’Alcoi; Amparo, d’Alzira; María Luisa, de Benidorm, o Jordi, d’11 anys, de Cullera, víctimes de la major indecència: la violència masclista”.

Així mateix, ha convidat a valencianes i valencians a “triar l’esperança” des dels valors que uneixen a una Comunitat Valenciana “preparada per a un nou renaixement” i “capacitada per a aconseguir una societat avançada, amb treball, justícia social i responsabilitat amb el medi ambient”.

El cap de l’Executiu valencià ha afirmat a més que la unió, la cohesió i la corresponsabilitat són les actituds que han caracteritzat a la societat valenciana en la seua lluita contra la pandèmia de COVID-19, i ha demanat no oblidar una de les lliçons apreses: la “vacunació constant per a tots els virus respiratoris”, per “prudència davant la pròpia salut” i “per responsabilitat amb les persones més vulnerables”.

Cada valencià gastarà quasi 78 euros de mitjana en loteria per al Sorteig de Nadal

Cada valencià gastarà 77,64 euros de mitjana per al Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal que se celebrarà el pròxim 22 de desembre, per damunt de la mitjana dels espanyols, que se situa en 69,36 euros, segons la xifra de consignació per habitant de la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).

Aquesta quantitat és estimativa ja que la dada serà definitiva quan es reben les devolucions de bitllets no venuts durant la campanya d’aquest tradicional sorteig.

Per regions, la comunitat autònoma que previsiblement més gastarà per habitant enguany és Castella i Lleó, amb una mitjana de 109,62 euros, seguida de La Rioja (102,54 euros), Astúries (100,95 euros), Aragó (94,20 euros), Cantàbria (89,78 euros), Comunitat de Madrid (79,59 euros), Castella-la Manxa (78,28 euros), Comunitat Valenciana (77,64 euros), País Basc (77,50 euros),i Galícia (71,16 euros).

Mentrestant, segons les dades recollides per Europa Press i Cope València, els que menys es gastaran enguany són novament els habitants de les ciutats autònomes de Ceuta (16,03 euros) i Melilla (16,28 euros), seguits dels de Balears (39,63 euros), Canàries (43,70 euros), Catalunya (54,74 euros), Andalusia (57,32 euros), Navarra (57,64 euros), Extremadura (60,77 euros) i Múrcia (67,15 euros).

D’aquesta manera, els més de 69 euros de despesa per persona corresponen a les estimacions de venda que fa SELAE a l’hora d’enviar els bitllets a les administracions de loteria, encara que més tard sempre hi ha una proporció de dècims que es queden sense vendre.

Durant la presentació de la campanya d’enguany, el president de Loteries, Jesús Huerta Ametler, ha dit que espera que les vendes de 2022 siguen similars a les del Sorteig de Nadal de l’any passat. “Confiem que ens puguem moure en les xifres de l’última campanya, que va ser un rècord històric de vendes“, ha postil·lat. En 2021, quasi 5,7 milions d’euros en vendes van correspondre al canal en línia, segons les dades de SELAE, recollits per Europa Press.

El Sorteig de Nadal el podràs seguir en directe aquest dijous en COPE ALCOI a partir de les 08:30h del matí.

Creixen un 11% les denúncies per violència masclista en el tercer trimestre en la Comunitat

Elsòrgans judicials de la Comunitat Valenciana , segons informen des de Cope València, van registrar durant els mesos de juliol, agost i setembre un total de 6.997 denúncies per violència de gènere, la qual cosa suposa un increment del 11,1% respecte al mateix trimestre de l’any anterior.

Així es posa de manifest en l’informe trimestral fet públic aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, que indica que, per províncies, 3.441 es van registrar en la de València, 2.605 en la d’Alacant i 951 en la de Castelló.

Víctimes de la violència masclista

En aquest període, les dones víctimes de violència masclista en la Comunitat Valenciana van ascendir a 6.564, xifra que representa un augment del 5,3% respecte al mateix període de 2021, durant el qual es van comptabilitzar 6.232.

De les víctimes del tercer trimestre de 2022, 3.998 eren espanyoles i 2.566 eren estrangeres; i per províncies, 3.357 es localitzen a la província de València, 2.605 en la d’Alacant i 602 a la província de Castelló.

Aquestes xifres col·loquen a la Comunitat Valenciana en la tercera posició quant a la taxa de dones víctimes per cada 10.000 dones, amb un registre de 25,4, només per darrere de Balears, amb 35,2, i Murcia, amb 25,8. La mitjana nacional va ser de 19,8.

Presentació de denúncies

Segons l’informe, del total de denúncies, 4.549 van ser presentades per la pròpia víctima, bé davant la Policia (4.465) o directament en el jutjat (84).

Les derivades d’una intervenció policial directa van ser 979, la qual cosa implica un 12,8% més d’increment interanual, i les registrades per l’informe de lesions rebut directament en el jutjat van ser 816, un 2,7% menys que el mateix trimestre de l’any anterior.

A més, les denúncies presentades pels familiars de la víctima en seus policials van ser 85, un 39,7% menys que el trimestre anterior, i una en el jutjat.

Les restants 567 denúncies van obeir a serveis d’assistència a tercers en general, cosa que significa un increment del 235,5% respecte de les registrades en el mateix període de l’any anterior.

Augmenta el nombre de víctimes que no declara contra el seu agressor

A més, durant el trimestre analitzat, 712 dones valencianes víctimes de violència de gènere es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar contra el seu agressor, la qual cosa suposa un augment del 22,1% respecte al mateix trimestre de 2021.

Del total de dones que es van acollir a la dispensa, 355 eren espanyoles, un 10% més que el mateix període de l’any anterior, i 357 tenien altres nacionalitats, cosa que significa un augment interanual del 37,3%.

De les 712 dones, 372 es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar a la província de València, 276 en la d’Alacant i 64 ho van fer a la província de Castelló.

Ordres de protecció

Entre juliol i setembre es van incoar pels òrgans judicials de la Comunitat Valenciana un total de 1.547 ordres de protecció. D’elles, 1.320 van ser sol·licitades davant els jutjats de violència sobre la dona (un 10,4% menys) i 227, davant els jutjats de guàrdia (un 11,8% més).

Les ordres de protecció acordades pels jutjats de violència sobre la dona i pels jutjats de guàrdia van sumar 1.280, de les quals 1.083 van ser adoptades pels jutjats especialitzats, un 13,8% menys que els mateixos mesos de 2021, mentre de 197 ho van ser pels Jutjats de Guàrdia, això és, un augment del 18%.

Mesures civils i penals

Els Jutjats Valencians de Violència Sobre la Dona van acordar també 2.511 mesures judicials penals i civils de protecció de les víctimes (dones i menors), i les més freqüents van ser les ordres d’allunyament (860) i la prohibició de comunicació (827).

Les mesures civils dictades per aquests òrgans judicials van ser 707. Les més freqüents van ser les relacionades amb la prestació d’aliments (192) i la suspensió del règim de visites (170), segons l’informe, que indica que aquests jutjats van acordar també 25 mesures específiques de protecció del menor per a evitar un perill o perjudici.

El 81% de les sentències, condemnatòries

En el tercer trimestre de 2022, el percentatge de sentències condemnatòries dictades pels òrgans judicials de la Comunitat Valenciana, tant jutjats de violència sobre la dona, jutjats penals i audiències provincials, en processos de violència de gènere es va situar en el 81%.

El nombre total de sentències dictades durant el trimestre analitzat va ser de 1.769, de les quals 1.431 van ser condemnatòries i 338 (el 19%), absolutòries.

El major percentatge de condemnes a maltractadors es va produir un any més en els jutjats de violència sobre la dona, amb el 92,7%, i en les audiències provincials, amb el 73,3%. El percentatge de condemnes en els jutjats penals es va situar en el 67,5%.

La Comunitat, on més va baixar l’atur al novembre

La Comunitat Valenciana ha sigut, en termes absoluts, on més ha baixat la desocupació a Espanya al novembre, amb un descens de 15.330 aturats respecte al mes anterior (un 4,32% menys), la qual cosa deixa la xifra total d’aturats en 339.295 persones.

Segons les dades fetes públiques aquest divendres pel Ministeri de Treball i Economia Social, ara hi ha 50.431 aturats menys que fa un any (un -12,94%) i per províncies, al novembre va baixar especialment la desocupació a València (amb 8.260 menys), seguida per Alacant (-4.757) i Castelló (-2.313).

A nivell nacional, l’atur va baixar al novembre en 33.512 persones respecte al mes anterior fins a deixar la xifra total en 2.881.380 aturats. De les huit comunitats autònomes on més ha descendit se situen, per darrere de la Comunitat Valenciana, la d’Andalusia (-11.169) i la Comunitat de Madrid (-7.757).

Dels 339.295 aturats de la Comunitat Valenciana, 207.204 són dones i 132.091 homes, i d’ells 20.216 són menors de 25 anys (10.351 homes i 9.865 dones).

Els resultats provincials ofereixen descensos mensuals en les tres províncies, més acusat a València, que redueix l’atur en 8.260 persones (-4,81%), seguida d’Alacant amb 4.757 aturats menys (-3,27%) i Castelló amb 2.313 menys (-6,15%).

Des de gener l’atur s’ha reduït a València en 24.261 persones, un 12,93%; a Alacant en 22.938, un 14,02%; i a Castelló en 3.232, un 8,38%, amb el que en total hi ha 50.431 aturats menys en l’acumulat de l’any en comparació amb el mateix període de l’any anterior, la qual cosa suposa un 12,94%.

Entre els estrangers, la desocupació ha disminuït en 2.478 persones al novembre, un 4,13%, i acumula un descens de prop de 10.000 persones (9.979) en l’acumulat de l’any, que suposa un 14,80% menys que el mateix període de 2021. Amb això, el total d’aturats estrangers ascendeix a 57.453, dels quals 22.098 procedeixen d’un país comunitari i la resta, 35.355, d’un país extracomunitari.

Per sectors d’activitat, en tots ells ha baixat el nombre d’aturats i l’ha fet en major número en serveis, que registra 11.678 aturats menys. Li segueixen indústria amb 1.685 menys, agricultura amb un descens de 1.021 persones, construcció amb 513 menys i, finalment, el col·lectiu sense ocupació anterior amb 433 aturats menys.

D’aquesta manera, serveis comptabilitza 238.926 aturats, indústria 42.128, construcció 25.805, el grup sense ocupació anterior 22.193 i agricultura 10.243. La contractació ha sumat 137.295 contractes al novembre en la Comunitat Valenciana, 14.186 menys que el mes passat, un 9,35%, i 70.065 menys en l’acumulat de l’any, el 33,79%.

D’ells, 65.308 són temporals (1.635 menys que el mes anterior, un 2,44%, i 112.677 menys en l’acumulat de l’any, un 63,31%)) i 71.987 indefinits (12.551 menys que a l’octubre, un 14,85% menys, i 42.612 més en el període gener-novembre, un 145%).

La distribució per tipus de contractes és de 959.209 temporals, el 57,34% del total, i 713.509 indefinits, el 42,66%, que sumen 1.672.718 contractes en la Comunitat.

Afiliació a la Seguretat Social 

Al novembre l’afiliació a la Seguretat Social ha sumat 21.064 persones en la Comunitat, un 1,02% més, fins als 2.076.704 afiliats. Des de gener hi ha 62.997 afiliats més, un 3,13% més que en el període gener-novembre de 2021.

En la comunitat hi ha 2.547 treballadors en ERTO, dels quals 1.714 són homes i 833 dones, i d’ells 606 estan en un expedient de suspensió parcial i 1.941 total.