Generalitat Valenciana

COPE Alcoy > Generalitat Valenciana

Últimas Noticias

Las bajas temperaturas se instalan en Alcoy en el ecuador del mes de enero

Así avanza la restauración del monumento dedicado a San Jorge

Manolo Gomicia aspira a liderar el PSPV de Alcoy

Recomiendan de nuevo el uso de la mascarilla en los centros sanitarios

Actualidad, Alcoy, Noticias

Los casos de gripe han aumentado en las últimas semanas y la previsión es que lo sigan haciendo, incluso con...

Paco Gomis, de la administración de Muro: «siempre es una alegría dar un premio»

Actualidad, Comarcas, Noticias

El Sorteo de la Lotería Nacional dio una pequeña alegría a nuestras comarcas el pasado sábado. Y es que la...

‘Mediodía Cope’ Alcoy martes 14 de enero 2025 (14:20h)

Actualidad, Audios de los programas, Informativos, Noticias

Hoy martes hemos destacado que Manolo Gomicia aspira a liderar los socialistas alcoyanos presentando su candidatura a la secretaría general...

Informativo matinal martes 14 de enero 2025 (07:50h)

Actualidad, Audios de los programas, Informativos, Noticias

Hoy martes os hemos contado que Muro sigue ofreciendo suelo industrial para las empresas que lo puedan necesitar. También hemos...

Sanitat notifica 2.013 nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana

Actualidad, Noticias

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.013 nous casos de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous contagis per províncies són 305 a Castelló (193.381 en total), 419 a Alacant (530.839 en total) i 1.289 a València (843.327 en total).

D’ells, 1.107 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 196 de Castelló, 264 d’Alacant i 647 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 267 persones ingressades per COVID, 13 d’elles en l’UCI: 37 a la província de Castelló, 1 en UCI; 72 a la província d’Alacant, 5 d’elles en l’UCI, i 158 a la província de València, 7 en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies. Es tracta de 5 dones d’entre 76 i 101 anys, i 7 homes d’entre 77 i 89. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.155: 1.209 a la província de Castelló, 3.873 en la d’Alacant i 5.073 en la de València.

Avança el procés de vacunació 

El passat octubre va començar la campanya de vacunació contra la grip, la qual estarà en marxa fins pràcticament el mes de gener. Aquesta, segons la informació facilitada, discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Miguel Mínguez, ha destacat al respecte la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

La Generalitat aportarà 150.000 euros a la Mostra de Teatre d’Alcoi

Actualidad, Alcoy, Fiesta y Cultura, Noticias

La Generalitat Valenciana aportarà un total de 150.000 euros per a la pròxima edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi. Aquesta, que serà l’edició número 32, tindrà lloc del 24 al 28 del mes d’octubre de 2023 després d’haver quedat fixat un canvi de dates.

Des de l’organització de la Mostra valoren molt positivament aquesta quantia econòmica que rebrà el certamen i asseguren que la mateixa augmenta en 30.000 euros respecte al passat any. Cal recordar que la xifra en 2012 era de 15.000 euros, arribant a únicament 6.000 euros l’any 2013. En 2016, amb el canvi de Govern en la Generalitat, es van assignar directament 50.000 euros per a la Mostra de Teatre, quantitat que ha anat augmentant gradualment any rere any, per a arribar a les dades de finals dels anys 90 i principis de 2000. A més apunten que fins a l’esmentat any 2016 no hi havia una partida nominativa per a la Mostra de Teatre d’Alcoi i tan sols hi havia aportacions econòmiques de despesa corrent per a qüestions tècniques de programació o logística «ens congratulem moltíssim de la sensibilitat de Ximo Puig i el Govern Valencià davant la cultura i la nostra ciutat. En dues legislatures ha multiplicat per 3 l’assignació per a la Mostra passant de 50.000 a 150.000 euros i multiplicant per 10 respecte a 2012, quan el PP es va oblidar de la Mostra, tenint altres prioritats com la de crear un circuit urbà de fórmula 1 a València. Sens dubte, les polítiques socialistes són bones per a la Cultura, per a la Mostra i per a la major part de la ciutadania. Les bones relacions entre els governs progressistes de la Generalitat i l’Ajuntament són fonamentals per al futur de la nostra ciutat i de la nostra cultura”, destaca al respecte el regidor de Cultura de la capital de l’Alcoià; Raül Llopis.

L’executiu municipal assegura que, per exemple, durant 2013 els únics 6.000 euros que van aportar van ser d’una partida per a activitats i congressos.

El Consell prorrogarà a 2023 la baixada de taxes autonòmiques

Actualidad, Comarcas, Noticias

La Generalitat Valenciana prorrogarà entre gener i agost de 2023 la rebaixa de les taxes i preus públics autonòmics establida fa uns mesos.

Així ho ha anunciat el ‘president’, Ximo Puig, en la clausura de la inauguració de la climera de l’Aliança Valenciana contra la Inflació, que ha reunit patronal i sindicats, alcaldes i presidents de diputacions provincials.

Aquesta mesura s’aprovarà en les pròximes setmanes i entrarà en vigor l’1 de gener fins al mes d’agost, quan s’avaluarà la situació de la inflació.

En clau europea, Puig ha demanat la «màxima sensibilitat» del Banc Central Europeu (BCE) i de la Comissió Europea respecte als tipus d’interés i les regles fiscals, en lloc de donar «respostes semblants» a la crisi financera de 2008.

Generalment, ha advertit que la inflació és «un virus que contagia el populisme i afecta directament als quals tenen menys oportunitats«, per la qual cosa ha anomenat a la unitat i al diàleg social i institucional per a combatre’l de manera «contundent» amb «tota l’acció pública que faça falta«.

«Per raons ètiques, econòmiques i de justícia, la lluita contra la inflació ens ha d’unir a tots«, ha reivindicat, remarcant que cada administració és conscient de les seues «limitacions» i que la resposta ha de ser la mateixa que en la pandèmia.  A més, ha ressaltat que les perspectives són cada vegada més positives en aquesta «mar de dificultats«.

Crida a un clima polític «no tòxic»

El també líder del PSPV ha reivindicat que «el partidisme no té cabuda» per a donar resposta a la inflació i ha anomenat a «un clima social i polític no tòxic«.

De cara al futur s’ha compromés a potenciar l'»aliança» iniciada en 2015 amb els ajuntaments, gràcies als fons municipalistes posats en marxa per la Generalitat: el de cooperació «amb l’ajuda de les diputacions de Castelló i València» –la d’Alacant va rebutjar sumar-se–, el de municipis turístics, el de despoblació i el nou per a prevenir incendis. «El municipalisme és creatiu i podem replicar el que funciona«, ha dit.

I com a balanç ha reiterat que el Consell va adoptar mesures «des del primer moment» per a donar resposta a la inflació, com la rebaixa de les taxes universitàries, les ajudes directes a autònoms, la reforma fiscal i «el transport públic més barat d’Espanya i gratis per als joves«.

La Generalitat convoca una oferta extraordinària d’ocupació amb 2.514 places

Actualidad, Comarcas, Noticias

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública ha convocat l’oferta d’ocupació pública (OPE) extraordinària per a la reducció de la temporalitat amb 2.514 places, que es cobriran mitjançant un sistema de concurs, en el qual es tindran en compte l’experiència, la titulació, la formació i el coneixement d’idiomes.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat aquest dimarts la convocatòria d’aquest procés excepcional destinat, segons estableix la legislació estatal, per al personal interí que porte en el seu lloc de treball en l’Administració valenciana des d’abans de 2016.

Aquesta OPE extraordinària té, per tant, l’objectiu de reduir la interinitat fins al 8 per cent, en compliment amb la llei de 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, informa la Generalitat.

Per a complir aquesta norma, el Consell va aprovar el decret 69/2022, de 27 de maig, que estableix dues taxes addicionals d’estabilització: 2.514 places d’estabilització a través de concurs i 574 places a través de concurs oposició.

Segons les previsions de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, aquestes últimes places seran convocades al llarg del mes de desembre i tots dos processos hauran d’estar finalitzats abans del 31 de desembre de 2024.

Gràcies a aquestes més de 3.000 places, i a les més de 5.000 que ja estan en marxa dels processos oberts de 2017, 2018 i 2019, la Generalitat aconseguirà complir l’objectiu de reduir la temporalitat en l’Administració valenciana de l’actual 50% al 8% que marca la llei.

A més, a aquest procés d’estabilització cal sumar-li la convocatòria de la OPE ordinària de 2022 amb 588 places que ja ha sigut publicada.

El termini per a la presentació de sol·licituds s’iniciarà a les 9.00 hores del 16 de novembre de 2022 i finalitzarà el 15 de desembre de 2022 a les 23.59 hores, i es realitzarà en dues fases: cita prèvia i presentació de la sol·licitud.

Se li assignarà a l’aspirant una data i una hora per a presentar la sol·licitud perquè dins de la franja assignada realitze la presentació de sol·licituds, per via electrònica, en cadascuna de les convocatòries a les quals es desitge inscriure.

La cita prèvia es podrà sol·licitar a través de l’enllaç habilitat per a això en la pàgina web de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública.

A més, les persones que acrediten formar part d’una família nombrosa o monoparental de categoria general gaudiran d’una bonificació del 50% de la quota i estan exemptes del pagament de la taxa les persones amb un grau de diversitat funcional igual o superior al 33%, les que formen part d’una família nombrosa o monoparental de categoria especial i les dones víctimes de violència de gènere.

Pas endavant per a fer possible la remodelació de l’Andreu Sempere d’Alcoi

Actualidad, Alcoy, Educación, Noticias, Portada

L’Ajuntament d’Alcoi i l’Institut Andreu Sempere han mantingut una reunió per a tractar qüestions referides a la remodelació del centre educatiu a través del Pla Edificant del Consell. Aquest encontre ve després que la licitació del projecte quedara deserta mesos enrere a causa de l’increment del preu dels materials i el transport que va provocar que projectes redactats passaren a tindre els seus preus desfasats en pocs dies.

Des del Consell van informar que Conselleria farà front a les noves actuacions i dotarà el projecte amb 6,2 milions d’euros per poder dur a terme totes les actuacions i que el centre educatiu amb aquest projecte tinga cobertes totes les necessitats que en matèria d’infraestructures presenta hui en dia. També s’han compromés a agilitzar al màxim els tràmits, perquè li donaran prioritat als Edificants que per una raó o l’altra s’han quedat deserts, a causa de l’esmentada conjuntura d’augment de preus i pujada de les matèries primeres. Per la seua banda, el consistori tramitarà de nou la delegació de competències el més ràpid possible i s’espera poder en el Ple de desembre desestimar l’antic Edificant i a la vegada sol·licitar la nova delegació «una vegada aclarits tots els passos a seguir per a evitar que puga quedar-se bloquejada la tramitació, el que volem manifestar és que tant des de la Conselleria com de l’Ajuntament d’Alcoi entenem la desesperació de la comunitat educativa, perquè han estat diferents els entrebancs amb el que s’ha trobat aquest projecte, però ens hem compromés al màxim per agilitzar tots els tràmits i poder licitar com més prompte millor. En tot moment hem anat de la mà el centre educatiu, la Conselleria i l’Ajuntament i en totes les passes que hem donat i reunions, hem volgut que estiguera present el centre educatiu per fer-lo partícip de totes les decisions i passes a seguir i d’aquesta manera ser totalment transparents i que a la vegada entenguen les problemàtiques que surten davant d’una situació d’un projecte Edificant extraordinari«, ha afirmat el regidor d’Educació; Jordi Silvestre.

Cal recordar que en gener, després de quedar deserta la licitació, l’Ajuntament es va posar en contacte amb la Conselleria d’Educació per tal d’aclarir quines eren les passes a donar i poder continuar així amb el projecte. Després de diverses reunions des de la direcció general d’infraestructures es va requerir que l’Ajuntament presentara l’adaptació del projecte al nou valor fixat per Conselleria i amb les modificacions demanades des del centre. Seguidament, el 29 de juliol, l’Ajuntament va indicar a la direcció general d’Infraestructures que ja tenia preparada la documentació i demanava una reunió per conéixer quines eren les passes a seguir. Tres mesos després d’aquella petició, segons informa el consistori, Conselleria ha acceptat la reunió i ha informat de com seguir la tramitació corresponent.

Presentada una nova edició de la Guia del Joguet

Actualidad, Noticias, Política y Economía

El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, ha participat aqesta setmana en la presentació de la 32a edició de la ‘Guia AIJU 2022-2023’, desenvolupada per l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU) amb una subvenció nominativa de 216.000 euros de la Conselleria d’Economia, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace).

En aquesta edició, la ‘Guia AIJU’, única en el context nacional avalada per institucions de consum, inclou un estudi realitzat pel centre tecnològic a 2.800 famílies amb fills/as de 0 a 12 anys i en el qual s’ha analitzat la percepció de la sostenibilitat en el món del joguet per part dels consumidors d’Alemanya, Espanya, el Regne Unit, França i Itàlia.

Segons aquest estudi, el 32% de les famílies afirma tindre en compte la sostenibilitat a l’hora de comprar un joguet i el 44% considera que l’oferta actual de joguets sostenibles és baixa o molt baixa. Encara que la veritat és que, aspectes com a qualitat-preu (62%), el valor educatiu (56%), i la petició infantil (46%), continuen sent els principals criteris de compra.

En aquest sentit el responsable d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ha destacat la necessitat “reforçar l’impacte d’una cultura sostenible eficaç tant en les empreses com en la societat, i la ‘Guia AIJU’ és una bona plataforma per a aconseguir-ho”.

Per a Climent la sostenibilitat “és oportunitat i són moltes les empreses que han passat de veure-la com una despesa a veure-la com una inversió”.

Així les coses, el conseller d’economia ha indicat que “és igual de necessari com d’urgent, que des de les administracions ens anticipem i ajudem a les empreses amb pressupost i eines enfocades a integrar la sostenibilitat en les seues estratègies”.

Climent ha recordat la línia d’ajudes que Ivace va publicar en 2019 perquè els ceptres tecnològics desenvoluparan demostradors en l’àmbit de l’economia circular equipats amb tecnologia d’avantguarda al servei de tot el teixit empresarial de la Comuitat Valenciana.

La presentació de la ‘Guia AIJU 22-23’ ha tingut lloc en el marc de la Fira Pre-Xou organitzada per l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) on es reuneixen fabricants de joguets i clients de cara a la preparació de la pròxima campanya

El Govern valencià aprova la rebaixa fiscal però també més impostos per als rics en 2024

Actualidad, Alcoy, Noticias, Política y Economía

El Ple del Consell ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, coneguda com a «llei d’acompanyament» de 2023, així com la reforma fiscal de 2022, que suposarà una menor factura fiscal per al 97% dels valencians. Les propostes es concreten en un augment de mínims exempts i més deduccions.

Els membres del Govern valencià, reunits en ple extraordinari ahir dilluns, han aprovat totes dues mesures fiscals que finalment s’han ratificat com a textos separats: un avantprojecte de llei per a la llei d’acompanyament i un decret llei per a la baixada fiscal. La vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, han presentat les normatives.

Les mesures posades damunt la taula són una part de les propostes tributàries del Consell. La reforma fiscal es notarà en la pròxima declaració de la renda, ja que afecta l’any 2022 amb caràcter retroactiu. La llei d’acompanyament inclou les taxes i tributs de 2023.

Queda pendent d’aprovar la tarifa de l’IRPF per a 2023 i les modificacions de l’impost de patrimoni, que s’inclouran en el pressupost –que ha de passar pel ple del Consell abans del dilluns– i que serà el que pagaran els ciutadans en la declaració de la renda que facen en 2024.

Sobre aquesta segona part de l’acord, els efectes del qual es notaran en la declaració de 2024, la vicepresidenta ha explicat que es mantindran els mínims i les deduccions i ha indicat que es crearà una nova tarifa de l’IRPF perquè «els trams més alts aporten més«.

També s’incrementarà en un 0,25% els trams més elevats del valor patrimonial per a aquells que tinguen una riquesa superior a 1,3 milions d’euros, sense comptar el mínim exempt i el valor de l’habitatge habitual. Amb aquesta proposta, esperen recaptar 25 milions d’euros.

Igualment, es crearà un nou tipus de l’11% en l’impost de transmissions patrimonials per a compres d’immobles per valor superior a un milió d’euros, amb el que esperen recaptar 15 milions.

D’aquesta manera, les mesures que afecten les rendes de menys de 60.000 euros seran efectives des de l’1 de gener, abans dels pròxims comicis autonòmics, mentre que la resta (inclosos els increments per a rendes més altes) s’aplicarien ja en 2024.

Reforma fiscal de 2022

La reforma fiscal de 2022 tindrà efectes retroactius a 1 de gener, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d’euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s’emporten la major part de la inversió, amb 101 milions, i 962.000 contribuents tindran quota zero.

S’inclou una nova tarifa del tram autonòmic de l’IRPF. Hi ha un tram nou i canvien les quantitats de la base liquidable. El tipus aplicable al primer tram es rebaixa, del 10 al 9% i el límit passa de 12.450 a 12.000. El segon tram puja de 17.500 a 22.000 euros i el tipus aplicable passa de l’11 al 12%.

El tercer tram arriba fins als 32.000 euros (fins ara arribava als 30.000) i el tipus aplicable serà del 15%. El nou tram es crea per a la base liquidable de fins a 42.000 euros, que tindrà un tipus del 17,50, mentre que la de fins a 52.000 euros tindrà un tipus del 20%. Fins ara, per a una base liquidable de fins a 50.000 euros s’aplicava un tipus del 18%. Els trams d’a partir de 65.000 euros no es modifiquen.

Quant als mínims exempts de tributació pugen tots fins al 10% permés: el tipus general pansa de 5.550 euros a 6.105; el contribuent major de 65 anys tindrà de 6.700 a 7.370 i el major de 75 anys passa de 6.950 a 7.645. El mínim familiar per descendents passarà per al primer fill de 2.400 a 2.640 i per al tercer fill, de 4.000 a 4.400. Quant al d’ascendents, per major de 65 anys passa de 1.150 a 1.265 i per a majors de 75, de 1.400 a 1.454.

Des de la Generalitat, han posat com a exemple que una renda de 19.000 euros s’estalviarà 97,95 euros; algú amb renda de 48.000 euros estalviarà 57 i algú que coure més de 65.000 pagarà 0,1 euros més.

Deduccions de 2022

S’incrementarà al màxim del 10% els mínims exempts de tributació i s’incrementen al mínim de renda les deduccions de la Generalitat: «Es puja la seua quantia i el límit de renda«, ha explicat Espanya. També ha destacat l’augment de valencians que tindran quota zero, en incrementar-se aquests mínims.

Augmenten també les deduccions un 10%: la de naixement, per exemple, passa de 270 a 300 euros, i la de lloguer de la residència habitual incrementa el seu límit fins als 800 euros, dels 700 actuals. El límit de renda per a beneficiar-se de les deduccions puja de 25.000 a 30.000 l’individual; i de 40.000 a 47.000 el conjunt.

Quant a les deduccions per inversions en energies renovables i d’autoconsum, es manté el 40%, però el límit puja de 8.000 a 8.800 euros. Per a la contractació indefinida d’empleats de la llar per a la cura de persones ha passat de 600 a 660 en el cas dels menors de cinc anys i de 1.000 a 1.100 per a dos menors o famílies monoparentals.

S’incorporen dues noves deduccions: de 100 euros per l’increment dels interessos de les hipoteques, que permetrà que els contribuents es deduïsquen el 50% de la diferència entre interessos abonats en 2022 i els de l’any anterior amb un límit de 100 euros. També hi haurà una deducció per a dones que estiguen en tractaments de fertilitat no coberts per la sanitat pública.

L’impacte de la reforma fiscal, segons la Generalitat, beneficiarà únicament a les rendes de menys de 60.000 euros i serà neutra per a les de més de 60.000. L’estalvi mitjà per contribuent serà de 111 euros.

Reducció de la recaptació

Preguntat sobre la reducció de la recaptació que generarà aquesta reforma fiscal, Espanya ha assenyalat que en sumar les dues noves deduccions, s’espera que la Generalitat deixe d’ingressar uns 180 milions d’euros, encara que ha apuntat que aquesta és una estimació a l’alça.

Espanya ha remarcat que el volum «és molt reduït» ja que la Generalitat va recaptar amb el tram autonòmic de l’IRPF 4.400 milions en 2020 i 2.800 milions en impostos propis. Per això, ha insistit que es tracta d’utilitzar mesures fiscals per a «fer política social«. «Si anunciàrem un pla d’ajudes de 200 milions també se’ns preguntaria d’on es retallarà«, ha assenyalat.

Per això, el conseller ha demanat una mirada global a «la cistella de tributs» de la Generalitat i ha apuntat que en 2022 s’estan «superant les expectatives» de recaptació.

Llei d’acompanyament

La llei d’acompanyament inclou un nou perfil de beneficiaris de la Renda Valenciana d’Inclusió per a les persones que han tornat de l’estranger i es garantirà que el Carnet Jove siga «absolutament gratuït«, alguna cosa que costarà un milió d’euros.

La vicepresidenta, Aitana Mas, ha defensat que amb aquestes dues normatives busquen «mitigar la inflació i tirar una mà a la societat valenciana que veu com es redueix el seu poder adquisitiu«.

El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha avançat algunes mesures de la llei d’acompanyament, com la possibilitat que els taxis d’un municipi presten servei en uns altres que no el tenen. Es canvia també el terme «minusvàlid» per «discapacitat».

La Generalitat aprovarà el dilluns la rebaixa fiscal però també una pujada d’impostos i taxes

Actualidad, Noticias

La reforma fiscal valenciana s’aprovarà dilluns que ve en un ple extraordinari del Consell, que a més de tramitar aquest decret llei, tractarà la coneguda com a llei d’Acompanyament als pressupostos per a 2023, segons ha anunciat aquesta setmana el president de la Generalitat, Ximo Puig.

Durant la sessió de control en Les Corts, l’oposició ha retret a Puig que hagen passat vint-i-tres dies des que anunciara una reforma fiscal que han qualificat de «fantasma» perquè ni s’aprovat ni es coneixen els seus detalls, i fins i tot el PP li ha acusat de pujar un 10% més de 4.500 taxes autonòmiques en la llei d’acompanyament per a 2023.

Avançar en la progressivitat

El president ha assegurat a més que en els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent es continuarà avançant en la progressivitat fiscal, i ha explicat que la reforma fiscal que s’aprovarà el dilluns tindrà efecte retroactiu a 2022.

Ha reivindicat hi ha dos models per a eixir de la crisi: el conservador, basat al seu judici a «pujar impostos i retallar els serveis públics«, i el progressista, i ha asseverat que l’única manera de blindar els serveis públics és que hi haja una majoria de progrés en Les Corts.

La síndica del PP, María José Catalá, ha acusat el Consell de pujar els impostos «per la porta de darrere», ja que l’avantprojecte de llei d’acompanyament puja 4.529 taxes un 10%, i ha considerat que si la reforma fiscal estiguera tancada amb els socis de govern s’aprovaria en el ple ja d’aquest divendres, per la qual cosa l’anunci del dilluns és una «amenaça» a Compromís i Podem.

L’acord no està tancat

La portaveu de Compromís Papi Robles ha assegurat que l’acord no està tancat però confia a poder arribar a un acord sempre que els socialistes accepten la pujada d’impostos per als rics que demanen els socis de govern.

És més, Robles ha assegurat que seran ferms a defensar la seua reforma fiscal perquè la baixada d’impostos per a ajudar a les famílies no signifique que baixen els ingressos de la adminsitración i es posen en perill els serveis públics. en aquest sentit Robles ha segurado que «sobre la taula hi ha un ventall d’opcions per a poder rebre més diners com l’impost de successions, l’IRPF a les rendes altes, o l’impost de patrimoni sempre en la línia del que han defensat que els que guanyen més paguen més«.

Puig reclama més finançament per a la Comunitat en el 9 d’Octubre

Actualidad, Noticias, Política y Economía

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat, en el seu discurs institucional amb motiu del 9 d’Octubre, quan es compleixen els 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, un «reset territorial» amb el propòsit d’aconseguir un finançament «just per a tots els territoris» i una fiscalitat que «evite el ‘dúmping’«, per al que ha apostat per uns pactes autonòmics «de segona generació» que «actualitzen l’estat autonòmic«, i, tot això, per a aconseguir una Espanya «polifònica» que «no ofegue el potencial de la Comunitat Valenciana».

Puig ha incidit en què, ara, a Espanya, «necessitem donar tots per a guanyar tots«, també per a «sanar fractures amb el millor remei, el respecte«. Per a això, ha tornat a reclamar la necessitat de comptar amb un finançament just i la condonació del deute lligat a l’infrafinançament, mitjançant una «cogovernança eficient«.

Així, en la seua intervenció en l’acte institucional de Lliurament d’Altes Distincions de la Generalitat Valenciana –al qual ha assistit la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, entre altres autoritats polítiques, econòmiques i socials–, ha recalcat que en el Dia de la Comunitat Valenciana l’autonomia «no és una societat anònima«, sinó aquella «de respecte al diferent, a cada territori, a qui no pensa igual«.

El cap del Consell ha posat l’accent en el 40 aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i ha celebrat aquest «assoliment de l’autogovern democràtic» que, ha defensat, «ha generat un marc de llibertats, drets i convivència» després d’un «silenci antic i molt llarg que feia callar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat«. «Aqueix silenci es va trencar, ha permés cinc milions de maneres de ser valencians sense renúncies, sense exclusions i apreciant la diversitat«, ha expressat, al mateix temps que ha posat en valor que la societat valenciana «va prendre partit» i no va ser «indiferent«.

En la seua intervenció, Puig ha fet referència a la guerra d’Ucraïna, ha recordat el «dolor» que ha ocasionat «a 3.000 quilòmetres de casa» i ha avisat que, «davant la barbàrie, l’equidistància és complicitat«. Per això, ha destacat l’acolliment amb «els braços oberts» als refugiats ucraïnesos en la Comunitat. «Sentim el seu dolor, admirem la seua resistència i compartim l’esperança de la pau«, ha incidit.

D’altra banda, s’ha referit a la inflació i ha remarcat que el Consell «no és indiferent a les greus dificultats que està provocant en famílies i empreses«. Així, ha ressaltat l’aposta amb «responsabilitat plena» d’ «exercir les competències autonòmiques«. «La Generalitat està al costat de la majoria social«, ha reivindicat.

Ha defensat també que el Consell tampoc ha sigut indiferent «al fang d’Oriola, a les flames de Begís o a les cendres de la Vall d’Ebo» i pateix «al costat dels qui pateixen» i ajuda «als qui més el necessiten«. «Viure és prendre partit«, ha reivindicat.

«Els pitjors fantames del passat»

En aquest punt, ha carregat contra «els pitjors fantasmes del passat» en haver estés «un núvol negre en tota Europa» amb «fanatisme, guerra i incertesa«. Enfront d’això, ha posat en valor que 40 anys després «som un milió i mig més de valencians, tenim cinc vegades més titulats universitaris i quasi el doble de dones treballant, assegurem el dret a la dependència i tenim 26 hospitals i 2.000 centres educatius«. Per això, ha considerat que la transformació en aquest temps ha sigut «enorme«.

Puig ha centrat la seua intervenció a defensar l’autogovern, en assegurar que ha sigut un instrument «útil per a viure millor» i, per conseqüent, «la base del nostre estat del benestar, la nostra Senyera social«.

A més, ha lligat l’Estatut amb el context econòmic, com a eina per a «amplificar-lo«, i ha posat com a exemple d’això «la carta que enviava la Generalitat fa un any i un dia a Volkswagen«. Així, ha reivindicat que l’Administració autonòmica «prenia la iniciativa» i «oferia la Comunitat per a crear treball i oportunitats» i ha valorat que aquest esforç «ha obtingut resultats«. «Hui tenim ací la major inversió industrial de la història d’Espanya«, ha celebrat.

«Superar les individualitats»

En aquest punt, ha esmentat les «dues mirades» que s’imposen per al «nou horitzó» de la Comunitat Valenciana. La primera, el respecte, ja que l’autonomia és «una societat de respecte al diferent, a cada territori i a qui no pensa igual«. I ha citat les paraules Joan Fuster: «Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mig fer«.

Precisament, sobre aquest assumpte ha apostat per «superar les individualitats» i ha posat en valor que així justament «s’ha constatat en els pitjors moments«. «Ho hem viscut en la pandèmia: ningú se salva tot sol«, ha incidit. I ara, davant la inflació, ha reivindicat que «ningú quede al marge«.

El cap del Consell ha recalcat que l’autogovern «es legitima cada dia amb la seua utilitat» i ha defensat que en aquest moment «és l’hora de fer costat a la majoria social«, per la qual cosa ha apostat per «combatre l’exclusió social i la millor manera és la plena ocupació«. «Volem ser un país de treballadors, d’autònoms i emprenedors, d’empresàries i professionals, de gent que viu del seu esforç i del seu treball, i així garantim la base del respecte, amb esforç compartit«, ha argumentat.

La segona mirada per a aquest temps, ha continuat Puig, és l’acord, amb el propòsit de «transigir límits que limiten la convivència«. «Pactar no és trair, és avançar«, ha expressat, però ha advertit que acordar «exigeix voluntat«, una eina que el Consell –ha defensat– «manté viva amb patronal i sindicats» i que, al seu judici, s’ha demostrat, en el pla econòmic, amb els «grans acords» com «el que ha assegurat la continuïtat de Ford Almussafes o, en el terreny polític, amb l’aliança contra la inflació amb diputacions i municipis«. «Necessitem donar tots per a guanyar tots«, ha reclamat.

Per tot això, després d’enaltir a tots els premiats del 9 d’Octubre en ser «dignes d’admiració» pels seus valors i la seua humilitat, especialment als quals han «sobrepassat al temps«, ha lloat «la fortalesa de 40 anys d’autogovern democràtic«. «Hui complim 784 anys junts. Amb la confiança en nosaltres, els valencians, i amb la lliçó que ens va deixar Miguel Hernández: davant l’adversitat, deixeu-me l’esperança«.

La Generalitat premia a l’alcoià Antoni Miró amb motiu del 9 d’Octubre

Actualidad, Alcoy, Noticias, Política y Economía

L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que es concedeix amb motiu del 9 d’Octubre, ha recaigut enguany en els escriptors Miguel Hernández, Enric Valor i Manuel Vicent, en la cantant Sole Giménez, i al poble ucraïnés.

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres els guardons que s’entregaran el diumenge en l’acte institucional del Dia de la Comunitat Valenciana, entre els quals també figuren l’escriptor Juan José Millás, l’impulsor de la campanya ‘Soc major, no idiota’, Carlos San Juan, l’acord social en Ford Almussafes i l’empresària Dolores Cortés.

En el cas de les Altes Distincions, la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, ha explicat que es concedeix a títol pòstum a Miguel Hernández, en els 80 anys de la seua mort, per representar els valors democràtics del poble valencià; i a Enric Valor, també a títol pòstum, per la seua aportació a l’estudi i divulgació del valencià. També, s’entregarà a l’escriptor de Vilavella (Castelló) i columnista «de referència» Manuel Vicent; a la cantant i compositora Sole Giménez, de la qual es destaca el seu compromís per la igualtat de gènere; i al poble ucraïnés, com a símbol de resistència i com a defensa de l’agermanament fratern entre pobles que representa el 9 d’Octubre.

Distincions de la Generalitat 

Les Distincions de la Generalitat són per als treballadors de la Generalitat en aquests 40 anys d’Estatut d’Autonomia, i en particular a Luis Lozano, Juan Cruz i Daniel Matoses; per a la sindicalista i feminista Ofelia Vila; i per al sindicalista i defensor de l’escola pública Vicent Mauri.

També es concedeix a l’empresària castellonenca Dolores Cortés, dissenyadora i pionera en la indumentària de bany femení; i a la primera llicenciada en dret que va poder exercir com a advocada, Ascensión Xirivella (a títol pòstum en complir-se cent anys del seu naixement).

Així mateix es concedeix la Distinció de la Generalitat al «periodisme lliure en l’autogovern», i en concret als veterans periodistes Jesús Prado, Francisco Pérez Puche, Pirula Ardenius, José María Arquimbau i Vicente Hipólito, i als clubs de futbol Castelló, Hèrcules i Elx.

El Premi dels Lletres de la Generalitat és per a l’escriptor nascut a València i «conegut per la seua màgia literària» Juan José Millás, i les Medalles al Mèrit Cultural per a l’escriptor Rafa Lahuerta; l’artista i galerista Pilar Dolz; l’editorial Pre-textos, creada en 1976; l’actriu i directora teatral Magüi Mira; el músic i folklorista Fermín Pardo; el pintor Antoni Miró; i la fotorreportera alacantina Cristina de Middel.

Distincions científiques i socials 

La Distinció al mèrit científic és per a la catedràtica de química orgànica Carmen Nájera, i les Distincions al mèrit empresarial i social són per al sector citrícola valencià i per a l’acord social en Ford que ha permés triar la factoria d’Almussafes per a fabricar nous vehicles elèctrics -especialment Carlos Faubel i Dionisio Campos-.

La cooperativa de Viver (Castelló), pel seu treball contra la despoblació, i l’empresa d’Elx PLD Space, referent a Europa en el sector aeroespacial, són els altres guardonats amb la Distinció al mèrit científic.

Les Distincions al mèrit per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva són per a Carlos San Juan, el promotor de la campanya viral «Soc major, no idiota» i símbol de la defensa dels drets de les persones majors en contra de l’abús bancari.

Aquesta mateixa distinció s’entregarà també a l’associació d’ajuda a la paràlisi cerebral AVAPACE, en el seu 50 aniversari; i a les entitats Funcotex i Dissenys Medi, per la producció de màscares en la pandèmia amb la inclusió de dones.

Les Distincions al mèrit esportiu són per al pilotari Pascual Sanchis Navarro, ‘Pigat’ I’; l’esportista de vela Iván Pastor Lafuente; la jugadora de base de bàsquet Anna Goméz Igual; i l’Associació de Gestors Esportius i Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV), que compleix 25 anys.

I la distinció honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana és per a l’àrbitre de futbol Mateu Lahoz, qui fins hui ha dirigit 270 partits en la primera divisió espanyola de futbol masculí.