Pla

El Pla Valencià d’Acció en Salut Mental estableix una estratègia a quatre anys que contempla l’augment de personal, la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i la creació, a través de Labora, d’un pla d’ocupació específica per a persones amb problemes de salut mental.

Així ho ha anunciat aquest dilluns durant la presentació del pla el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha destacat que la salut mental ha de ser «una causa comuna de tota la societat valenciana«.

Puig ha avançat que en els pressupostos de 2023 s’han assignat 40 milions d’euros per a les primeres accions, que inclouen la contractació de més de 250 nous professionals en salut mental, «que ja s’estan incorporant i continuarem ampliant«.

Ha informat així mateix de la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i l’inici del procés perquè totes les àrees de salut de la Comunitat Valenciana compten amb un, així com l’activació de sis equips mòbils per a l’atenció a domicili.

Prevenció del suïcidi 

A més, es consolidarà el pla de prevenció del suïcidi i es crearà, a través de Labora, un pla específic per a persones amb problemes de salut mental, ha afegit el president.

«Aquestes són les claus de la transformació, primer més recursos humans, segon més infraestructures específiques i tercer una atenció més transversal, un tractament integral i coordinat entre els departaments implicats -les Conselleries d’Igualtat i Sanitat- que seguirà fins a l’any 2026″, ha indicat.

Es tracta, ha asseverat, de «un vector de transformació que no té marxa enrere» per a atendre la salut mental, «un dels grans desafiaments del nostre temps que fins fa poc apareixia en els limítrofs«, per la doble injustícia del tabú i l’estigma.

Amb aquest pla, «des de la humilitat però la convicció«, la Comunitat Valenciana vol liderar «aquest estat del benestar avançat«, amb el convenciment que la salut mental «ha de ser una causa comuna de tota la societat valenciana«, ha defensat el president.

Fruit del diàleg i la participació

Puig ha destacat que aquest pla pioner part a més del «diàleg i la deliberació constructiva i democràtica«, ja que ha sigut elaborat per la Convenció ciutadana sobre salut mental.

«Una estratègia consensuada que situa la salut mental en el centre de l’agenda sanitària«, en tractar-se de «una qüestió sanitària, social però sobretot cívica que atén els drets humans i ens concerneix a tots«.

La redacció del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental ha partit de les conclusions que es van obtindre de la Convenció ciutadana sobre salut mental, celebrada l’any passat i que va comptar amb la participació de 70 ciutadans i ciutadanes triats mitjançant un sorteig.

Així mateix, la Generalitat va dur a terme una enquesta sobre salut mental que va rebre un total de 3.287 respostes que van servir de base per a la celebració de la Convenció ciutadana.

En el disseny del pla s’ha comptat també amb la implicació directa de més de cent agents clau procedents del teixit associatiu, societats científiques, col·legis professionals, agents socials com a sindicats i empresaris, universitats i departaments de salut, entre altres, que van elaborar 328 propostes.

Joves, dones i col·lectius vulnerables 

El text final del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives planteja huit eixos d’actuació centrats en els joves, les dones i els col·lectius més vulnerables.

Es tracta d’una iniciativa ambiciosa que contempla una acció transversal amb actuacions d’atenció i suport específic per a la infància, l’adolescència, la joventut i les dones.

A més, contindrà mesures especialment dissenyades per a persones amb les formes greus i duradores de sofriment psíquic, és a dir, les que necessiten un suport multiprofessional i continuat.

El pla també inclou actuacions en matèria de prevenció de la malaltia i promoció de la salut mental, millora de l’atenció, així com accions de governança.