Les terres del Comtat guien al Capità Moro Muladí
La nit ja ha caigut sobre Cocentaina en aquest dissabte 10 d’agost i, amb tota la il·luminació especial encesa en el Passeig del Comtat i El Pla, han començat a desfilar en l’Entrada les forces de la mitja lluna. La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ ha obert de nou la comitiva acompanyant a l’estendard amb l’emblema de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians, així com a l’estendard amb la imatge de Sant Hipòlit Mártir.
El guió de la Filà Muladís ha anunciat l’arribada de la Filà que enguany exerceix la Capitania mora i per a obrir boca el públic ha aplaudit amb força a les dues esquadres oficials acompanyades per la Unió Musical de L’Orxa, banda fundada en 1834 i que porta vint anys acompanyant a aquesta formació festera contestana. I després d’això hem viatjat ràpidament fins a les terres del Comtat de la mà d’un boato que ha retut homenatge a la comarca, les muntanyes que circumden els seus pobles i els seus antics pobladors. La ‘Porta del Comtat’ ens ha transportat precisament fins a 1274, una època plena de lluites entre els exèrcits cristians de Jaume I i les tropes musulmanes del cabdill Al-Azraq.
La primera parada ens ha portat fins a la Vall de Travadell amb un homenatge al blat i l’elaboració de pa artesà que tan importantt ha estat en poblacions d’aquesta zona del Comtat com Benimarfull, Benillup o Millena. Després hem arribat fins a la Vall de Perputxent, amb el Castell de L’Orxa albirant en el més alt, i en aquesta ocasió ha sigut molt aplaudit un ballet de Alicía Montava que ens recordava la producció vitivinícola d’aquest punt de l’interior d’Alacant. El camí pel Comtat ens ha acostat després a la Vall de Seta posant en valor l’oli i la recollida de l’oliva tan present en poblacions com Benimassot, on la família del Capità Moro manté forts vincles. L’aigua que antany regava els camps contestans procedent de la Font de la Palitzana, pròxima al Convent dels Pares Franciscans, ha acaparat després tot el protagonisme amb un ballet de joves molt aplaudit al llarg del trajecte de l’Entrada.
Minuts després l’imponent Castell de Penella, des d’on a l’horitzó s’albira Cocentaina, ha donat pas a l’arribada triomfal dels Muladís acompanyant al màxim representant de les forces mahometanes. Patricia i Laura, esposa i filla del Capità, acompanyades de les seues Dames; han sigut les primeres a desfilar acompanyades de la Unió Musical de Castalla als sons de Caíd del compositor d’Ontinyent Saül Gómez i Soler. Era tan sols l’avantsala de tot el que encara estava per arribar. Un grup d’aristocràcia Muladí s’ha presentat davant Cocentaina com a defensors de la cultura i la saviesa sota el lema: ‘La força de la terra, el valor de la paraula’ obrint passe a Pablo León Vidal, Capità Moro 2024. Al costat del seu fill Álvaro i els seus cinc consellers, ha lluït un ric disseny de l’alcoià Juan Climent que ha estat confeccionat per Creaciones Germanísimo també de la capital de l’Alcoià. La peça Capytan de Saül Gómez i Soler, interpretada per l’Agrupació Musical d’Ontinyent, ha acompanyat al Capità en una entrada triomfal a Cocentaina que serà recordada durant molts anys. A més, Pablo León ha fet una nova referencia a la cultura i al món de les lletres de la mà d’una carrossa en la qual es podien veure pergamins amb textos de Vicent Andrés Estellés, Andreu Valor, Juanfran Ferrándiz, Ibn Batuta, Iván Carbonell, Jordi Raúl Verdú, o Gerard Mur.
I com a colofó una imponent Esquadra de Negres, formada íntegrament per dones, en la qual predominaven els tons verds i roig propis de la Filà. L’ Ateneu Musical de Cocentaina els ha guiat fent sonar Als Berebers de José Pérez Vilaplana; Ben Al Sahagui, de FranciscoValor Llorens i El Moro del Sinc, de Rafael Giner Estruch. Sense cap dubte un final apoteòsic per a la brillant capitania de Pablo León Vidal en la Filà Muladís.
El Capità de la Filà Muladís obre pas a la resta de formacions festeres del bàndol moro i darrere d’ell desfilen les Filaes Manta Roja, Mudèjares, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Berberes ‘Els Borts’, Bequeteros i Llana abans de rebre l’Abanderat de la Filà Kabilenyos.
