‘Mediodía Cope’ Alcoi dimarts 12 de novembre (14:20h)
Hui dimarts us hem destacat l’acció solidària que duu a terme Càritas per a atendre les poblacions de la província de València damnificades per la DANA. També hem parlat del reconeixement que s’ha realitzat a Cocentaina a les mates del cas Ardystil.
A principis dels noranta la Síndrome Ardystil va commocionar aquestes comarques i també a tota Espanya, una greu afecció pulmonar derivada de la inhalació de productes químics que s’empraven en la indústria de l’aerografia tèxtil. Van morir sis persones a partir de 1992 i altres quasi setanta van emmalaltir.
Han passat més de trenta anys en què va haver-hi dolor per les víctimes mortals i un procés judicial en 2003 que es va saldar, per exemple, amb la condemna a presó de la propietària de Ardystil Juana Llácer o la declaració de la Generalitat Valenciana com a responsable civil subsidiària. Anys més part, amb Ximo Puig com a president del Consell, el govern autonòmic va resoldre la concessió de subvencions de caràcter excepcional per a les 70 treballadores afectades per la citada síndrome Ardystil.
Les víctimes sempre han lluitat perquè aquells fets no caiguen en l’oblit i des del dissabte, tres dècades després d’aquella tragèdia, s’exhibeix en el Cementeri Municipal de Cocentaina un senzill monument en record de les pròpies víctimes. La iniciativa va ser plantejada en els Pressupostos Participatius de l’Ajuntament pels afectats però no va prosperar en les votacions del procés “però al final el consistori va decidir seguir cap avant perquè, tot el que va passar, no caiga mai en l’oblit. Ho vaig pensar molt abans de presentar la idea però al final em vaig llançar i crec que aquest reconeixement és merescut tenint sempre presents als qui van perdre la vida“, explicava Gemma Martínez, una de les persones que va patir l’anomenada Síndrome Ardystil.
A la inauguració del monument van acudir familiars, veïns de la capital del Comtat i la Corporació Municipal encapçalada per l’alcalde Jordi Pla. Aquest últim, igual que l’edil de Participació Ciutadana Marisa Abad, destacaven que Cocentaina tenia pendent rendir un humil homenatge a unes persones “que simplement van perdre la vida per treballar. És un reconeixement per a posar en memòria el que va passar i que servisca per a recordar-nos que una cosa així no pot tornar a succeir“, van significar.
Amb aquest monument, en el qual destaca una placa que fa memòria de l’ocorregut, es tanca un cicle marcat pel dolor i la lluita les cicatrius del qual segueixen ací malgrat que ja queda llunyà aquell 1992. El pas del temps ajuda a avançar cap avant i des d’ara l’emblema habilitat en el Cementeri contestà contribuirà a mirar al passat per a no deixar de recordar.