DANA a la província de València. Alcoi ofereix la seua ajuda als municipis afectats

La província de València s’ha vist fortament afectada per una DANA, coneguda popularment com a gota freda, que ha provocat a hores d’ara més de 60 morts i un gran nombre de desperfectes que podrien ser més perquè la previsió encara és de pluja. Des de primera hora del matí els efectius d’emergència treballen per a atendre els afectats i retornar a la normalitat al més prompte possible les localitats que han patit les dures conseqüències d’aquest greu episodi de pluges.

L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha contactat amb la Delegació del Govern per a posar a la seua disposició i a la de la Generalitat i els municipis afectats tots els mitjans possibles que des del consistori alcoià es puguen oferir. “Alcoi sempre ha sigut una ciutat solidària i estem per al que necessiten. Són moments molt durs, moltes persones han mort i altres estan desaparegudes, estem al costat de totes les famílies que ho estan passant molt mal i col·laborarem en tot el que podem“, ha destacat el primer edil al migdia en declaracions a COPE ALCOI.

Cal recordar que en la DANA que va patir la Vega Baixa al setembre de 2019, l’Ajuntament d’Alcoi també va col·laborar amb un vehicle pick up de doble cabina de protecció civil que va treballar a Dolores. També es van destinar dos vehicles cuba, un d’ells propietat d’FCC i un altre del contracte de neteja de la nostra ciutat. D’igual forma, es va facilitar l’utillatge de neteja adequat per a aquests casos i diverses dotacions de ACIF es van desplaçar per a col·laborar.

Classes suspeses al Campus d’Alcoi

Des de la Universitat Politècnica de València, als seus campus de la Comunitat Valenciana inclòs el d’Alcoi, han suspés les classes i fan una crida a evitar desplaçaments. L’activitat docent es recuperaria ja amb total normalitat el dilluns 4 de novembre.

Els afectats per la fallida de Caixa Alcoi continuen recuperant els seus diners 30 anys després

 

Famílies que van veure esfumats els seus estalvis, pares que van perdre els diners que guardaven perquè els seus fills estudiaren, gent a la qual li van embargar sous i havers… Aquest mes de juliol es compleixen 30 anys de la fallida de la Caixa de Crèdit d’Alcoi, més coneguda com La Caixeta. Un succés que va afectar a prop de 3.000 persones de la ciutat i de les localitats de la comarca.

Des d’aquell moment el col·lectiu d’afectats ha estat lluitant per a poder recuperar els diners. I en aquests 30 anys han aconseguit cobrar prop del 80% del que es va perdre en aquesta fallida fraudulenta, tal com va determinar la justícia. “No hem parat encara. Continuem vius i estem recollint diners. En breu li demanarem al jutge en breu fer una assemblea i el repartiment d’un 6 o 7% dels diners recuperats més”, ha explicat Enrique Rodes, president del col·lectiu d’afectats per la fallida, en declaracions a Cope Alcoi.

Explica Rodes que no és comú que les víctimes recuperen un percentatge tan elevat en casos de suspensió de pagaments. Va haver-hi gent que no va reclamar en el seu moment, però des de l’associació -explica Rodes- tractaran d’incloure’ls en aquest últim repartiment. “Estem fent-ho el més transparent possible“.

La fallida fraudulenta

A penes dos anys després –en 1989– que es constituïra la Caixa de Crèdit d’Alcoi, el Banc d’Espanya va obrir un expedient sancionador al director de l’entitat, Jesús Llopis, que l’inhabilitava del seu càrrec durant cinc anys. No obstant això, després de presentar recursos es va mantindre en el seu lloc.

Va ser el 23 de juliol de 1993,  després de sis anys d’activitat, quan el Consell Rector va sol·licitar la suspensió de pagaments per ser l’actiu de l’entitat inferior al passiu en més de 745.000 euros. En 1995 es va declarar la fallida que, tres anys després, va ser qualificada per la justícia de fraudulenta.

La fallida va ser atribuïda, pel fiscal, a l’actuació del director general, la subdirectora, els dos membres del consell rector i el director de l’oficina. Els afectats van perdre, en total, prop de 3,7 milions d’euros. “Pràcticament la totalitat eren famílies treballadores, de totes les comarques. Oferien més avantatges que altres entitats bancàries i la gent acceptava. Va ser un drama social”, conta Rodes.

I és que entre 1991 i 1993, concretament, es van autoritzar el fill del director general crèdits pels quals devia a la caixa més de 138.000 euros. També es van aprovar préstecs a altres particulars -familiars dels acusats, entre ells- i a una empresa. Aquests tampoc es van amortitzar i van provocar diversos deutes d’entre 9.015 i 200.137 euros. Finalment, van ser condemnats el director i la subdirectora.

Recorda Rodes que, després de la fallida, els afectats van contactar amb un advocat. “Vam tindre molta sort amb Don Moisés Vicens, alcoià que exercia a Alcoi. Ens va dir que no cobraria res fins que nosaltres recuperàrem diners”.