L’hivern s’acomiadarà amb pluges a Alcoi i també a la comarca

La província d’Alacant afronta una nova setmana de març marcada per la inestabilitat, situació que també es notarà en el conjunt les nostres comarques. I és que les pluges seguiran presents a l’Alcoià i el Comtat en l’equador d’un mes de març que continua deixant bons registres de precipitacions. A Alcoi, per exemple, portem arreplegats uns 132 litres per metre quadrat en l’estació que AVAMET té a la Font Roja mentre que al Comtat contínua L’Orxa al capdavant de la classificació de pluges amb més de 400 litres per metre quadrats comptabilitzats des de l’inici d’aquest mes de març.

Continuarà plovent?

L’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) ha pronosticat un carrusel de borrasques que deixaran precipitacions contínues, encara que s’espera una xicoteta treva per al dia de Sant Josep i això ens pot permetre visitar les tradicionals celebracions de les Falles a València sense majors contratemps. La primera borrasca, denominada ‘Laurence’, ja està entre nosaltres causant algun estrall de la mà de pluges localment fortes i persistents a Alacant, acompanyades ocasionalment de tempestes. Es preveu que la cota de neu es mantinga en 1.500 metres d’altitud. A Alcoi, de fet, la jornada ha començat amb pluges i els ruixats han sigut protagonistes durant el matí.

El dimarts, ‘Laurence’ continuarà la seua trajectòria cap al Mediterrani, encara que AEMET no ha activat alertes meteorològiques per pluges intenses fins al moment. El dimecres s’anticipa com un dia de transició entre dues borrasques, ja que el dijous s’espera l’arribada d’una altra pertorbació que podria portar més pluja. La previsió, hui dia, apunta que a la nostra ciutat tindríem pluges dilluns i dimarts, amb un respir el dimecres, i a partir del dijous tindríem alternança de núvols i clars amb un nou risc de ruixats. Tot això per a donar pas a un penúltim cap de setmana de març que s’antulla inestable, amb cels coberts i pluges.

Aquestes pluges, que acomiadaran l’hivern i donaran la benvinguda a la primavera, alleugen la situació després de dos anys on l’absència de precipitacions va ser notable en aquestes comarques. Els ruixats són molt beneficiosos per a l’agricultura, les muntanyes i fins i tot alguns aqüífers.

Cinc anys des de la COVID-19: així hon van viure les nostres comarques

Aquest dissabte, 15 de març, es compleixen cinc anys des de l’entrada en vigor del primer Estat d’Alarma que va decretar el Govern Central per a frenar la primera ona de contagis per Coronavirus. L’increment de positius en tot el país, unit als símptomes de col·lapse sanitari en molts punts d’Espanya, va portar a adoptar una mesura que ens va deixar confinats a casa durant diverses setmanes vivint una situació fins a eixe moment inèdita.

L’origen de la pandèmia es remunta al 31 de desembre de 2019, quan la Comissió Municipal de Salut de Wuhan, la Xina, va informar sobre casos d’una “pneumònia vírica” sense identificar. A penes uns dies després, el 4 de gener de 2020, l’Organització  Mundial de la Salut (OMS) va emetre la primera alerta oficial sobre el virus i va activar els seus sistemes d’emergència. El que semblava una malaltia local prompte es va convertir en una crisi sanitària global, elevada després a categoria de pandèmia. La incertesa ens va acompanyar en els primers mesos però els esdeveniments van començar a precipitar-se entre finals de febrer i l’inici de març amb els primers contagis a Espanya, casos positius que no deixaven d’augmentar dia a dia.

L’activitat es va detindre a les nostres comarques

Al migdia del divendres 13 de març, el President del Govern va comparéixer comunicant eixe primer Estat d’Alarma, que un primer moment tenia una duració de quinze dies, però que es va anar ampliant a causa de la magnitud de la crisi sanitària. Eixa mateixa vesprada es va anunciar a Alcoi l’ajornament de les Festes de Moros i Cristians, seguint el camí que dies abans havien adoptat les Falles de València i la Magdalena de Castelló, i el dissabte següent (14 de març) va ser l’últim d’activitat “normal” amb cues en supermercats i fins i tot molts dubtes entre la ciutadania davant el que estava passant. Després van vindre setmanes marcades per les pluges, carrers buits, supressió de tota l’activitat menys l’essencial, ús de mascareta, desinfecció d’espais comuns, aplaudiments al personal sanitari des dels balcons iniciatives solidàries. També van sorgir propostes des de casa per a fer afrontar el confinament i totes les administracions van implementar mesures de cara a fer front a les conseqüències econòmiques o socials que estava deixant la pandèmia. A més, el teixit empresarial i persones anònimes de la comarca es van bolcar amb caràcter d’urgència per a atendre qüestions bàsiques com la falta de material sanitari. Ens va tocar adaptar-nos ràpidament a una nova realitat que canviava cada dia i que ens era totalment desconeguda.

La residència DomusVi d’Alcoi, epicentre del dolor

Si per alguna cosa seran recordats també aquells és per la tragèdia ocorreguda en la residència DomusVi d’Alcoi, punt en el qual un virulent brot de Coronavirus va posar fi a la vida de 74 ancians. Els familiars de les víctimes, constituïts després en associació, van iniciar després una llarga lluita per a tractar de saber la veritat i que va arribar als tribunals a la tardor de 2024. La justícia finalment es va pronunciar desestimant la demanda presentada per les mateixes famílies en considerar que no va haver-hi una actuació negligent per part dels demandats en un context de pandèmia global “que va superar els límits de qualsevol activitat sociosanitària“. Així ho va manifestar la sentència, enfront de la qual els citats familiars de les víctimes van decidir no recórrer.

La tercera onada, la més dura per al Departament de Salut d’Alcoi 

En l’equador de la primavera de 2020 van arribar les mesures de desescalada vam comencar a recuperar una certa normalitat, amb restriccions, que ens va acompanyar durant l’estiu. Cocentaina, Muro i la resta de poblacions de L’Alcoià i El Comtat, van suspendre les seues festes mentre que va començar a implantar-se el límit d’aforament en els pocs actes culturals o les escasses iniciatives que es duien a terme. Distància de seguretat va ser un altre dels conceptes que sonava amb força. Després del període estival van tornar a pujar els contagis, i a l’octubre el Govern Central va declarar un segon Estat d’Alarma, vigent durant sis mesos, fins al 9 de maig. La situació va començar a complicar-se a partir de finals d’any en un Nadal que va ser totalment diferent i en el qual van començar a ser comuns els tests d’antígens o les proves PCR.

Després d’aquelles atípiques Festes, amb una visita dels Reis Mags que vam veure únicament per televisió i amb una emotiva adoració en una Plaça d’Espanya totalment buida, van augmentar considerablement els contagis en el Departament de Salut d’Alcoi arribant a fregar l’Hospital Verge dels Lliris la saturació. Més del 50% de les morts per la pandèmia a les nostres comarques es va produir en aquelles dates en un inici de 2021 en el qual la nostra ciutat va estar tancada perimetralment, estava implantat el toc de queda en la Comunitat Valenciana i també seguien suspesos els esdeveniments celebrant-se tan sols dins de les esglésies la Setmana Santa, actes religiosos en honor a Sant Jordi entorn dels Festes de Moros i Cristians o les festes de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.

La vacunació, clau en la lluita contra el virus

Quasi un any després de l’esclat de la pandèmia va començar el procés de vacunació massiva contra el virus, el qual va ser tot un èxit en el nostre Departament de Salut. Gràcies a això van anar baixant els contagis, es va anar recuperant gradualment la normalitat i el 9 d’Octubre de 2021 vam poder deixar arrere totes les restriccions. El Mig Any, amb canvi de format, o la Fira de Tots Sants de Cocentaina en dos caps de setmana consecutius van ser els primers esdeveniments a la comarca sota eixa nova normalitat en la qual encara era obligatori l’ús de la mascareta.

2002, l’any en què la pandèmia va quedar arrere

I així, completant la pauta de vacunació i recuperant gradualment l’activitat, vam començar un 2022 en el qual la pandèmia de la COVID-19 anava a quedar en el record. El 20 d’abril va deixar de ser obligatori l’ús de la mascareta en espais públics i l’endemà sonava amb força en la Plaça d’Espanya d’Alcoi l’Himne de Festes dos anys després. Eixien al carrer els qui anaven a ser protagonistes de les celebracions en 2020 i els moments dolents viscuts van quedar arrere. Es van imposar la resilicencia i la capacitat de superació de l’ésser humà.

Caixa Ontinyent augmenta beneficis i consolida la seua expansió

Caixa Ontinyent va donar a conéixer aquesta setmana, davant els mitjans de comunicació, els resultats obtinguts en 2024 i els seus plans per al present exercici, destacant el seu compromís amb l’expansió geogràfica, la innovació tecnològica i l’impuls de la seua obra social. El President de l’entitat, José Pla, i el Director General, Vicente Penadés, van ressaltar que s’han superat les previsions en volum de negoci i resultats.

En 2024, Caixa Ontinyent va reportar un benefici abans d’impostos de 15,2 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 13,08% respecte a l’any anterior. Després del pagament d’impostos, el benefici net va arribar els 11,3 milions d’euros, un augment del 16,81%. La proposta de distribució d’aquests beneficis es destinarà en un 89% a reserves i un 11% a obra social, la qual cosa permetrà elevar el nivell de capitalització fins al 18,91%, molt per damunt dels requisits del Banc d’Espanya.

El Director General també va destacar la ferma aposta per la tecnologia i la renovació constant d’equips i aplicacions per a millorar l’accessibilitat i seguretat per als clients. En aquest sentit, s’han incorporat nous centres d’informació i s’ha ampliat el servei digital a 24 hores. Caixa Ontinyent busca consolidar-se com a entitat de referència a la Comunitat Valenciana mitjançant l’obertura de noves oficines a Alacant i Paterna. A més, manté el seu compromís amb la comunitat en ser pionera en iniciatives com la tramitació d’operacions per a joves que busquen adquirir habitatges. Un dels projectes més significatius és l’enfocament cap a la sostenibilitat, que inclou accions ambientals responsables i programes educatius a través del seu Fundació Caixa Ontinyent. En 2024, l’obra social va desenvolupar 539 activitats que van beneficiar directament a més de 168.000 persones.

L’entitat també reafirma el seu paper com a única caixa d’estalvis a la Comunitat Valenciana que reinverteix els seus beneficis en obres socials. Des de la seua fundació en 1884, ha invertit més de 30 milions d’euros en iniciatives comunitàries. Amb la intenció del futur, Caixa Ontinyent continuarà donant suport a iniciatives que milloren l’economia local i el benestar social. El seu pla estratègic està dissenyat per a evolucionar i adaptar-se a les necessitats canviants de l’entorn financer i social.

Un servei de bus, l’alternativa durant les obres del tren Alcoi-Xàtiva

A finals de març, com ja vàrem explicar en COPE ALCOY a finals de la setmana passada, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible començarà les obres per a la renovació integral dels 64 quilòmetres de la línia de Mitjana distància Xàtiva-Alcoi, que connecta les províncies de València i Alacant. Amb una inversió total de 160 milions d’euros, aquest projecte inclou l’execució d’obres, redacció de projectes i modernització de sistemes. L’actuació, segons recorden des del mateix Ministeri,  consisteix en el desplegament de noves vies, l’adequació de túnels i passos superiors i millores en vies i andanes en diverses estacions. Un projecte, altament reivindicat a les nostres comarques, i que és clau per al desenvolupament del Pla de Rodalia a la Comunitat Valenciana, millorant la capacitat i fiabilitat del servei ferroviari.

El bus, transport alternatiu mentre duren les obres

Per a garantir la mobilitat durant les obres, Renfe ha dissenyat un pla alternatiu que oferirà més de 11.500 serveis per carretera mitjançant autobusos i microbusos entre Xàtiva i Alcoi. A més, es mantindran els trajectes amb tren entre València Nord i Xàtiva, i viceversa. Aquest servei setmanal s’oferirà mitjançant 126 autobusos (entre Xàtiva i Alcoi) i 27 trens que realitzaran el trajecte entre València Nord i Xàtiva. El pla alternatiu suposarà una modificació dels horaris habituals dels serveis de Renfe i també canvis en els temps de viatge. Igualment, encara que en una part dels municipis el punt d’eixida i arribada dels autobusos serà l’estació de tren, en altres localitats s’han establit altres parades que són més adequades per als autobusos i que optimitzen el servei que s’ofereix als viatgers. Les estacions en les quals la parada de l’autobús no coincideix amb la parada de les estacions són: Cocentaina, Agres, Ontinyent, Agullent, Montaverner, Pobla del Duc i Genovés. Per contra, els autobusos sí que tindran parada coincident amb les estacions a Alcoi, Albaida, Bufali, Benigànim i Xàtiva.

Les esmentades obres inclouen també l’adequació d’estacions, baixadors o andanes al mateix temps que s’instal·larà un nou sistema de telecomunicacions. Està previst que les mateixes acaben a finals de l’any 2026.

Alcoi i la comarca ixen al carrer pel 8M en favor de la igualtat

Alcoi i els municipis de la comarca han tornat a eixir al carrer en favor de la igualtat coincidint amb el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona. En el cas de la ciutat, la programació amb motiu d’aquesta jornada abasta un ampli ventall d’activitats sent la manifestació del dissabte 8 de març una de les més destacades.

La marxa va arrancar al migdia des del Passeig de Cervantes i, malgrat que el cel amenaçava pluja, es va poder dur a terme amb absoluta normalitat. Centenars de persones van caminar fins a la plaça d’Espanya portant pancartes en la qual defensaven la plena igualtat entre homes i dones al mateix temps que es van poder escoltar càntics en defensa d’una educació feminista o de la importància de la unitat per a fer front a una societat que encara guarda conductes masclistes. Ja en La Bandeja, com és habitual, es va llegir el manifest en una iniciativa promoguda pel Col·lectiu 8 de març i secundada per entitats, associacions i institucions com l’Ajuntament:

Reproductor d'àudio

 

El matí va finalitzar amb unes actuacions musicals al mateix temps que el públic assistent va poder gaudir de les evolucions de La Muixeranga ‘Penyeta Blanca’. Tota la programació, que seguirà encara en les pròximes jornades, la pots consultar ací.

Actes reivindicatius també a la comarca

La previsió de pluja va obligar a Cocentaina a traslladar la lectura del manifest a l’interior del Centre Cultural El Teular, acte que es va celebrar el divendres amb la participació dels centres educatius. Els actes van seguir el diumenge amb una marxa de muntanya i el dilluns al migdia, des de la part alta del Passeig del Comtat, està prevista una ruta escolar amb motiu del 8M- També la Vila Comtal ha preparat nombroses activitats que seguiran fins pràcticament la recta final del mes de març.

Els actes reivindicatius es van succeir durant el cap de setmana en poblacions com Banyeres de Mariola, L’Orxa, Ibi, Castalla, Onil o Muro. En aquesta última el manifest es va llegir el divendres al migdia, davant l’Ajuntament, i ja el dissabte va ser molt participativa la tradicional ‘Cursa de la Dona’ amb quasi mil participants.

Fotos: Francisco Tomás Nácher, Ajuntament de Cocentaina i Ajuntament de Muro

L’Orxa supera els 300 litres en el que portem de març

Aquest dissabte es compleix una setmana de l’inici del mes de març, una setmana que ha estat marcada per la inestabilitat tant a Alcoi com en els municipis de les nostres comarques. Els dies grisos i les jornades de ruixats se succeeixen deixant com a conseqüència importants registres de precipitacions en punts de la comarca del Comtat. Tot això, després d’un 2024 que va estar marcat per la sequera i en el qual les pluges van ser pràcticament anecdòtiques.

El rànquing de ruixats el lidera hui dia L’Orxa, població en la qual s’han superat amb escreix els 300 litres per metre quadrat en el que portem del mes de març. La localitat, que per les seues condicions geogràfiques es converteix sempre en una de les zones de la comarca on més plou, té ja quasi 600 litres acumulats en aquest 2025. Amb aquesta xifra se superen ja als 520 litres per metre quadrat que es van comptabilitzar en finalitzar 2024 “feia falta pluja i està sent una aigua molt ben rebuda“, assenyalava en COPE ALCOI aquest divendres Pau Pinar; l’alcalde del municipi. Cal destacar que en els últims cinc anys les esmentades precipitacions han sigut relativament generoses al poble. Així, amb dades d’ AVAMET, en 2022 es van arreplegar 1.512 litres per metre quadrat, en 2020 van ser 1.034, en 2021 més de 800 i en 2023 es van registrar 661,6.

Pluges abundants també en la resta de la comarca 

En altres punts del Comtat també han sigut generoses les pluges derivades d’aquest temporal. Amb dades també d’AVAMET, fins al moment d’elaborar aquesta informació, s’havien comptabilitzat més de 200 litres per metre quadrat a Agres, Alfafara o Gaianes mentre que se superen els 100 en Planes, Fageca, Benimassot, Alcosser, Quatretondeta, Benillup, Muro o algunes zones de Cocentaina. A l’Alcoià la situació és diferent, amb menys intensitat en les pluges, sent les dades més destacades els més de 70 litres acumulats a Alcoi en tot el que portem de març i en punts com l’estació que AVAMET té a la Font Roja.

Previsió per al cap de setmana

El primer cap de setmana de març ve marcat també per la inestabilitat. Segons l’AEMET els ruixats seran protagonistes durant el divendres mentre que per a dissabte i diumenge s’obririen alguns clars sense desaparéixer la nuvolositat o la possibilitat de pluges. Les màximes i mínimes, en el cas d’Alcoi, no variaran i estaran entorn dels 15 i els 8 graus; respectivament.

El valencià s’imposa a les nostres comarques en la consulta de la llengua base

En la recent consulta per a determinar la llengua base d’ensenyament en la Comunitat Valenciana, hem conegut que el valencià ha obtingut una clara victòria a les nostres comarques. Al Comtat, d’un total de 1.973 vots, 1.729 (87,63%) van optar pel valencià, mentre que només 244 (12,37%) van triar el castellà. Per part seua, a L’Alcoià es van emetre 8.858 vots, dels quals 5.323 (60%) van donar suport a l’ensenyament en valencià enfront de 3.535 (39,91%) que van optar pel castellà. En el cas d’Alcoi, els resultats van ser similars: de 4.683 vots, el 59,66% va triar aprendre en valencià i el 40,34% en castellà.

El valencià també és l’opció triada en la Comunitat

En el cas de la Comunitat Valenciana, el 50,53% de les famílies participants a la Comunitat Valenciana ha apostat pel valencià,  enfront del 49,47% del castellà. Els resultats són molt variables en funció de la província (el castellà guanya només a Alacant), de les comarques o dels municipis. Per etapes i nivells, en Infantil i Primària l’opció favorita per a les famílies és el valencià, amb un 53,81% i un 50,68%, respectivament, mentre que en l’ESO ho és el castellà, amb un 52,90%. Les dades es podran consultar de manera íntegra durant la vesprada d’aquest mateix dijous en la pàgina web consulta.gva.es.

El conseller d’educació, José Antonio Rovira, ha assenyalat que amb aquests percentatges, en els quals falta el desglossament dels centres rurals agrupats, la Conselleria “ja pot fer l’últim pas en aquest procés, que és la planificació del pròxim curs, amb el nombre d’aules i grups per cada llengua“, ha afirmat. Preguntat per si totes les famílies podran accedir a la llengua triada, ha assenyalat que l’objectiu és atendre el 100%, encara que pot ocórrer com en el procés d’admissió, on sempre hi ha un xicotet percentatge que no accedeix a la seua primera opció. Ha dit que s’analitzarà cada cas particular per a tractar de solucionar els problemes amb “un ajust fi“, en el qual la Conselleria està disposada a posar algun tipus de recurs, encara que no ha concretat encara cap. En tot cas, ha assenyalat que es ve d’un sistema -el d’immersió lingüística promogut per l’anterior Consell- en el qual “el 50% de la famílies no tenia satisfeta la seua voluntat“, i que, segons ha dit, “va fracassar” perquè no va augmentar l’ús del valencià sinó que “cada vegada es parlava menys“. Finalment, ha afirmat que ara s’ha canviat el model i s’aposta per la promoció del coneixement del valencià, també les zones castellanoparlants, on es vol promocionar el seu aprenentatge “a poc a poc” i “de manera amable i consensuada“.

Imatge: Cope València

Transport i accés a l’habitatge, dos reptes en les poblacions xicotetes de la comarca

Els municipis de menor població de l’Alcoià i el Comtat s’enfronten diàriament a diversos desafiaments de cara a la seua supervivència i per a fer front a la tan temuda despoblació. La pèrdua de serveis ha sigut constant en els últims anys, amb tancament de farmàcies o entitats bancàries, i per això urgeix la necessitat d’atendre reivindicacions necessàries com una millor connexió en transport públic entre els pobles xicotets i les localitats més grans de la comarca.

Des d’eixes poblacions xicotetes creuen que és necessari avançar per a definir connexions de bus adaptades a les necessitats dels usuaris. Consideren que aquesta qüestió és prioritària, especialment per a atendre les demandes de la gent més majoractualment cal coordinar-se amb gent que vinga, per exemple a Alcoi, per a aprofitar el viatge i així acostar-se a la ciutat per a assumptes com una visita a l’Hospital o fins i tot fer unes compres. Hem d’avançar per a aconseguir un servei eficient que ens connecte diàriament amb Alcoi, Cocentaina i Muro; però també per a facilitar l’accés a altres mitjans de transport com el tren o l’autobús de València i Alacant. S’han fet alguns passos en els últims anys, però no és suficient, i necessitem aconseguir una solució per a un problema que la majoria d’alcaldes volem solucionar“, comentava en COPE ALCOI Alejandro Montava; primer edil de Quatretondeta. A això se li uneix l’accés a l’habitatge, que encara que és més fàcil que en una ciutat més gran o capital com València, no deixa de ser un altre important repte per a algunes famílies “amb ajudes, especialment a la gent jove, es podria facilitar que pogueren tindre una casa als nostres pobles. Molts opten per vindre a localitats com les nostres, a la recerca de qualitat de vida o tranquil·litat aprofitant també que tenen l’opció de teletreballar, però es troben amb la dificultat de comprar una propietat pels preus o perquè no hi ha oferta en aquests moments. A més, estem molt limitats per a créixer, ja que els tràmits per a aprovar nous Plans Generals d’Ordenació Urbana són molt llargs, i això fa que no puguem atendre la demanda que tenim“, indicava també en aquesta emissora Javier Navarro; alcalde de Benillup.

Tant aquest municipi com Quatretondeta superen el centenar de veïns en l’actualitat i afronten el futur amb relativa esperança. Han vist en els últims anys com moltes famílies joves han optat per establir-se en la localitat i creuen que aquesta tendència pot anar a méssi se’ns donen més facilitats, tant als Ajuntaments com a les persones que vulguen vindre a viure, es pot frenar la despoblació perquè pobles com els nostres són cada vegada més buscats“, conclouen Navarro i Montava.

La pluja marca els primers dies de març a Alcoi i les nostres comarques

Març ha arrancat amb oratge inestable i pluges tant a Alcoi com en les poblacions de les nostres comarques. Els cels coberts ens acompanyen pràcticament des del divendres i les pluges van aparéixer ja el dissabte, encara que amb menor intensitat en comparació a altres ocasions. Aquest context, per exemple, va permetre que el mateix dissabte a la vesprada isquera al carrer el Carnestoltes de Muro.

En les últimes hores, amb dades de AVAMET, han sigut destacats els més de 100 litres per metre quadrat recollits en poblacions com L’Orxa. En la resta de localitats del Comtat els índexs de precipitacions van ser pràcticament testimonials, fins a aquest dilluns, mentre que a l’Alcoià tampoc han sigut notables eixos ruixats havent-se comptabilitzat 20 litres per metre quadrat en l’estació que la Universitat d’Alacant té a la Font Roja.

Previsió de pluja a Alcoi per a tota la setmana

Des de l’Agència Estatal de Meteorologia apunten a una situació inestable per a tota la setmana. La previsió assenyala per a dilluns i dimarts cels coberts amb ruixats que poden ser localment forts i fins i tot amb caràcter tempestuós. Dimecres i dijous seguiria també el risc de pluges mentre que el divendres continuarem també amb cels coberts i probabilitat de ruixats. No pinta molt optimista el segon cap de setmana de març ja que hui dia, segons la mateixa AEMET, s’obririen alguns clars encara que seguiríem en risc de pluges. Les temperatures no patiran massa canvis durant tota la setmana oscil·lant les màximes entorn dels 15 graus i les mínimes se situaran sobre els 10 “notarem que fa més fred, a causa de la humitat, i això ens farà recordar que encara seguim a l’hivern després de jornades de temps afable i fins i tot primaveral al febrer“, comptava en el Cap de setmana de COPE Jorge Olcina; catedràtic de climatologia en la Universitat d’Alacant.

La bona notícia d’aquest episodis de pluges, que fins al moment ha sigut generós a L’Orxa, és que ha suposat un alleujament per als embassaments i el camp. Tot després d’un 2024 que es va caracteritzar per una considerable absència de precipitacions.

Tots els dies festius de 2025: així queda el calendari laboral a les nostres comarques

El Govern d’Espanya donava a conéixer abans de finalitzar l’any passat el calendari laboral per a l’any 2025, el qual  inclou un total de 9 festius nacionals i 4 dies no laborables específics de la Comunitat Valenciana. El 18 de novembre es van anunciar els festius locals triats per cada municipi, completant així el calendari regional i permetent als ciutadans planificar les seues activitats amb antelació.

Els festius nacionals, que són considerats ‘no substituïbles’, inclouen dates habituals com l’1 de gener (Any Nou), el 6 de gener (Epifania del Senyor), l’1 de maig (Dia del Treball), el 15 d’agost (La nostra Senyora de L’Assumpció), l’1 de novembre (Tots Sants) i els dies 6 (La Constitució), 8 (La Immaculada Concepció) i 25 de desembre (Nadal). A més, cada comunitat autònoma té la possibilitat d’establir tres dies festius addicionals, podent afegir un més si es considera ‘retribuït recuperable’. En aquest context, la Comunitat Valenciana ha fixat quatre dies sense treball: el 19 de març (Sant Josep), el 21 d’abril (Dilluns de Pasqua), el 24 de juny (Sant Joan) i el 9 d’Octubre (Dia de la Comunitat Valenciana).

Cada localitat també té l’opció de triar dos dies festius addicionals, la qual cosa permet una personalització del calendari laboral segons les tradicions i celebracions de cada municipi. La resolució amb tots els detalls sobre els festius locals va ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i així queden les dates per a les diferents poblacions de L’Alcoià i El Comtat:

  • AGRES: 3 de març, dilluns; 8 de setembre, dilluns
  • ALCOSSER: 2 de maig, divendres; 10 d’octubre divendres
  • ALCOI: 3 de maig, dissabte; 5 de maig, dilluns (Festes de Moros i Cristians)
  • ALCOLEJA: 28 d’abril, dilluns (Sant Vicent Ferrer); 22 d’agost, divendres, festes patronals
  • ALFAFARA: 6 d’agost, dimecres; 10 d’octubre, divendres
  • ALMUDAINA: 17 de gener, divendres (Sant Canut); 22 d’agost, divendres, Sant Bertomeu
  • L’ALQUERIA D´ASNAR: 26 de setembre, divendres; 29 de setembre, dilluns (San Miguel Arcàngel)
  • BALONES: 17 d’abril, Dijous Sant; 9 de desembre, dimarts
  • BANYERES DE MARIOLA: 22 d’abril, dimarts (Dia de l’Entrada); 23 d’abril, dimecres, (Dia de Sant Jordi)
  • BENASAU: 28 d’abril, dilluns, Sant Vicent: 26 de desembre, divendres, (Segon dia de Nadal)
  • BENIARRÉS: 2 de maig, divendres: 10 d’octubre, divendres
  • BENIFALLIM: 28 d’abril, dilluns; 29 de setembre, dilluns
  • BENILLOBA: 28 d’abril, dilluns; 26 de desembre, divendres (Segon Dia de Nadal)
  • BENILLUP: 2 de maig, divendres; 10 d’octubre, divendres
  • BENIMARFULL: 10 d’octubre, divendres; 26 de desembre, divendres (Segon dia de Nadal)
  • BENIMASSOT: 28 d’abril, dilluns; 5 de maig, dilluns
  • CASTALLA: 26 de juliol, dissabte, celebració Sant Jaume; 2 de setembre, dimarts, Festes de Moros i Cristians
  • COCENTAINA: 31 d’octubre, divendres (Fira de Tots Sants); 26 de desembre, divendres (Segon Dia de Nadal)
  • FAGECA: 22 d’agost, divendres, Festes Patronals Esperit Sant; 26 de desembre, divendres, (Segon dia de Nadal)
  • FAMORCA: 11 d’abril, divendres; 28 d’abril, dilluns
  • GAIANES: 8 i 9 de setembre, dilluns i dimarts, respectivamente
  • GORGA: 29 d’agost, divendres, vespra de les festes patronals; 26 de desembre, divendres, (Segon Dia de Nadal)
  • IBI: 12 de setembre, divendres; 15 de setembre, dilluns
  • L’ORXA: 18 de juliol, divendres; 21 de juliol, dilluns
  • MILLENA: 11 de juliol, divendres, vespra de Festes Patronals; 14 de juliol, dilluns, segon dia Festes Patronals
  • MURO: 12 i 13 de maig, dilluns i dimarts, respectivament, festes patronals en honor a la Verge dels Desemparats
  • ONIL: 23 d’abril, dimecres, dia de la Verge; 28 de novembre, divendres dia del nostre Senyor Robado
  • PENÀGUILA: 25 d’agost, dilluns, festivitat de la Verge del Patrocini; 26 de desembre, divendres (Segon dia de Nadal)
  • PLANES: 3 d’octubre, divendres; 6 d’octubre, dilluns, Festes Majors
  • QUATRETONDETA: 2 de maig, divendres; 10 de octubre, divendres
  • TIBI: 28 d’abril, dilluns, Sant Vicent; 26 de desembre, divendres
  • TOLLOS: 25 i 26 de juliol, divendres i dissabte

Imatge: COPE