Alcoleja va celebrar les seues festes patronals amb un gran ambient festiu

Alcoleja també han celebrat durant aquest mes d’agost les seues festes patronals, uns que dies que són sempre esperats en el municipi i que reuneixen en el mateix als veïns que durant tot l’any resideixen fora. Els festejos van comptar de nou amb un ampli programa d’actes i durant totes les jornades va haver-hi un gran ambient festiu als carrers d’aquesta població del Comtat.

Les Festes d’Alcoleja van arrancar dies abans de les jornades grans amb activitats per als més xicotets, competicions esportives, partides de Pilota Valenciana, la Festa de l’Espuma o la X edició de la pujada al cami vell d’Aitana. També la Colla de Campaners del Comtat va realitzar una mostra de tocs tradicionals de campanes i va projectar el documental que han realitzat per a posar en valor aquesta última pràctica. El volteig general dels bronzes de la parròquia va anunciar l’inici de les celebracions el dijous 22 d’agost al migdia destacant després a la nit la cercavila de disfresses que va finalitzar amb el ja clàssic repartiment de coca i sangria. El divendres 23 va estar reservat per a diverses cercaviles a càrrec de la Societat Musical Cultural d’Alcoleja en una jornada coneguda com el ‘Dia de l’Ajuntament’ que va incloure també missa cantada i activitats per als més xicotets durant la vesprada.

Un dels dies grans dels festejos va ser dissabte passat 24 d’agost perquè els veïns i les veïnes d’Alcoleja van retre homenatge al seu patró, Sant Vicent Ferrer. A les 06:30h del matí va començar el tradicional ‘Cant de l’Aurora’ i al migdia es va oficiar la missa solemne mentre que en fosquejar va eixir al carrer la imatge de Sant Vicent acompanyada per nombrosos fidels i devots. La programació es va repetir amb idèntiques característiques el diumenge 25 encara que en aquest dia els actes religiosos van estar dedicats a la patrona d’Alcoleja, la Verge dels Desemparats. La missa en record dels difunts el dilluns va obrir l’últim dia d’aquestes festes en el qual també va haver-hi espai per a les paelles, la banyà i una #vesprada de jocs aquàtics.

Alcoleja busca un nou ús mediambiental per a l’antiga Base d’Aitana

L’Ajuntament d’Alcoleja no renúncia a deixar perdre les instal·lacions de l’antiga Base Militar d’Aitana i ara busca un nou ús, especialment mediambiental, per a aquest recinte. Tot això després que el Govern Central haja desestimat el projecte anunciat fa un any per a fer realitat allí un Centre per a Refugiats destacant a més l’alt cost que suposaria rehabilitar unes edificacions que ara mateix estan en un avançant estat de deterioració.

Des del Consistori han mantingut aquesta setmana una reunió amb la subdelegació del Govern i li han traslladat al responsable d’aquesta institució, Juan Antonio Nieves, la possibilitat que l’antic complex de l’Exèrcit de l’Aire passe a ser de titularitat municipal. Actualment l’esmentat recinte és propietat del Ministeri  d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, després d’haver-lo adquirit de Defensa, i el mateix Govern Central estaria predisposat a la cessió “ens agradaria poder donar-li una utilitat a aquests espais i pensem que un projecte amb usos mediambientals seria una bona opció. Prepararem una completa memòria i fins i tot es buscarà l’opció d’aconseguir Fons Europeus per a poder fer realitat la idea“, comentava en declaracions a COPE ALCOI l’alcaldessa d’Alcoleja; Gemma Baldó, després de la trobada amb el subdelegat. A aquesta reunió també va assistir Quico Fenollar, l’anterior primer edil del municipi, i qui sempre ha tingut gran obstinació que la Base Militar d’Aitana no acabe sent un lloc en ruïnes.

Recordar que la construcció del Centre de Refugiats en Aitana va ser anunciada el passat estiu durant una visita que va fer el Ministre José Luís Escrivá a les instal·lacions havent-se ja iniciat el procés per a fer-lo realitat abans que el Govern Central fera marxa enrere. La iniciativa també havia despertat molta controvèrsia ja que en poblacions pròximes com Benilloba o la mateixa Alcoleja molts veïns s’havien mostrat contraris a aquesta infraestructura.