Incendi d’una façana i robatori d’una font pública, incidències que deixa el cap de setmana a Alcoi

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi han acaparat, pràcticament, tota la importància i l’actualitat informativa aquest cap de setmana. No obstant això, han sigut diversos els incidents que s’han viscut a la ciutat, malgrat no haver tingut especials repercussions negatives.

El Dia dels Músics -21 d’abril-, prop de les deu de la nit, va cremar la façana d’un edifici del carrer Sant Francesc. Aquesta està coberta de material altament inflamable per a aïllar la humitat.

Recuperen una font de ferro robada

Agents de la Policia Nacional han detingut a tres homes acusats d’haver robat presumptament -en parc d’Alcoi- una font de ferro d’aigua pública. Aquesta està valorada en 1800.

Després de donar-se l’avís del furt, els agents van trobar la font i van poder recuperar-la. Es trobava en una ‘*chatarrería’ on els arrestats l’havien venuda per vint euros.

Alcoi recupera la normalitat després d’unes intenses Festes

Alcoi ha començat el dia en aquest 25 d’abril disposada a recuperar com més prompte millor la normalitat després d’unes intenses Festes de Moros i Cristians. La ciutat funciona a mig gas en aquesta jornada que molts anomenen com ‘del descans’ i això es nota als carrers on alguns comerços estan tancats mentre que en la via pública són constants les tasques de neteja.

Aquestes últimes labors, que han sigut constants durant la trilogia, seguiran pràcticament fins a finals de setmana en aquells punts per on han transcorregut els principals actes dels festejos. També la neteja es reforça en les zones on han estat instal·lats els llocs de venda del mercat ambulant, els espais de gastronomia, la fira d’atraccions o les carpes de les diferents filaes. Altres àrees que mereixen especial atenció són punts clau com la Plaça de Dins, El Parterre, la zona de Correus o aquells carrers que han concentrat oferta d’oci «la idea és que en un parell de dies estiga tot com abans de les Festes«, comentava en COPE ALCOI el regidor de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi; Jordi Silvestre. Aquest últim detalla que des del 21 d’abril va funcionar un ampli operatiu de neteja que es va ocupar a fons a deixar en bon estat les zones de la ciutat per les quals discorrien els diferents actes «el dissabte, després de les Entrades, va ser un dels dies de mes treball donada la gran afluència de persones que va registrar Alcoi i ahir també es va actuar en baldear els carrers amb aigua perquè no hi haguera acumulació de pólvora durant el Alardo«, significa el munícipe. Finalment Silvestre afig que aquesta setmana s’actuarà en focus que són complicats després de les Festes «quan es retiren les graderies i les tribunes es reforçarà de nou el servei per a netejar tot el que haja pogut acumular-se davall«, conclou.

Després de la neteja de carrers el següent pas serà la retirada de l’ornamentació festera. En les pròximes setmanes començarà el desmuntatge del castell al costat de la retirada de l’enramada que ha il·luminat les nits de la trilogia en honor a Sant Jordi.

Alcoi mesurarà la contaminació dels carrers Casablanca i Sant Jaume

La conversió en zona de vianants del Centre d’Alcoi, que el mes de març passat va complir dos anys, ha obligat a desviar la circulació a carrers secundaris del barri, entre ells Casablanca i Sant Jaume. Zones que en aquest temps han vist com el trànsit s’ha incrementat considerablement.

La possibilitat que la contaminació haja augmentat en aquests carrers és una de les preocupacions de la ciutadania. Ara serà possible conéixer si els índexs de pol·lució s’han incrementat, ja que l’Ajuntament ha instal·lat nous sensors ambientals i acústics. Dos d’ells, precisament, als carrers Casablanca i Sant Jaume.

A aquests se suma la instal·lació d’altres dispositius en El Camí, Espronceda, La Rosaleda i l’IVAM CADA. El projecte, valorat en 29.890 euros (sense IVA), ha comptat amb una subvenció de 28.800 euros concedida pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Aquesta actuació es troba en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea – Next Generation.

Fins al moment eren cinc els punts de la ciutat que comptaven amb sensors. Aquests estaven situats en Caramanxel, Eduardo Latorre, País Valencià, Oliver i Sant Llorenç.

Els veïns posen en dubte la conversió en zona de vianants

Des de la Associació de Veïns del Centre insisteixen que no va ser adequada la forma en la qual es va executar la conversió en zona de vianants i afirmen que moltes de les seues reivindicacions encara no han sigut ateses. A més creuen que el citat procés no ha donat bons resultats. «No està per a res ben enfocat perquè tot el trànsit s’ha desviat a carrers xicotets o estrets com Casablanca, on moltes vegades no pots ni passar a causa de tant de cotxe que està en la calçada. Als carrers grans la gent va per les voreres sense fer ús de la zona per als vianants. Jo fins i tot em vaig haver d’apartar una vegada perquè una furgoneta quasi se’m porta per davant«, explicava en Cope Alcoi Elena Villar, veïna de la zona.

L’Aparició de Sant Jordiet culmina unes Festes d’Alcoi brillants

Alcoi ja ha posat fi a les Festes de Moros i Cristians d’aquest 2023 i ho ha fet amb un dels actes més emotius i alhora esperat, l’Aparició del Sant Jordiet sobre els merlets del castell. Aquest màgic instant ha tingut lloc al voltant de les nou i mitja de la nit en una Plaça d’Espanya abarrotada d’un públic entregat que no s’ha volgut perdre el moment d’acomiadar la trilogia festera.

La Bandeja ha quedat a fosques en el moment en què ha començat a sonar amb força l’Himne de Festes barrejat amb el volteig incessant de les campanes de l’església de Santa Maria. Ràpidament ha aparegut la figura de Sant Jordiet sobre el cavall blanc, a la part més alta de la fortalesa, recordant així la intercessió del sant a la batalla del 1276 quan les tropes àrabs van assetjar la llavors Vila d’Alcoi capitanejats pel cabdill Al-Azraq . Nicolás Sánchez Linares, recolzat per un bon nombre de Contrabandistes per ser aquesta la Filà a què pertany, no ha deixat de llançar fletxes al públic mentre estava envoltat en un núvol de fum que creava una atmosfera única a l’Aparició. Han estat més de 20.000 les sagetes que ha escampat el nen per acomiadar la trilogia tal com va anunciar la setmana passada a l’entrevista que va protagonitzar a l’espai #LaNostraFesta que condueix Carlos Taléns.

Dues vegades ha sonat l’Himne de Festes fins que Sant Jordiet s’ha amagat dins el castell. Tot seguit, i amb la Plaça encara sense llum, s’ha disparat un espectacular castell de focs artificials tenint com a teló de fons el mateix temple de Santa Maria. Després de l’espectacle pirotècnic, s’ha encès l’enramà i la darrera nit de les Festes s’ha allargat fins ben entrada la matinada amb els tradicionals Soparets. Comença ja si el compte enrere cap als Moros i Cristians del 2024, unes festes que alçaran el vol el 31 de març. Serà Diumenge de Pasqua i La Glòria tornarà a recórrer els carrers del Centre de la capital de l’Alcoià per tal d’anunciar una nova i esperada Festa.

El Contrabando desperta Alcoi en l’últim dia de Festes

Alcoi avança cap a la recta final de la trilogia festera en honor a Sant Jordi i ho fa amb el Dia de l’Alardo, una jornada en la qual els festers i les festeres de la ciutat cremaran més de 3.000 quilos de pólvora entre les disparades matinal i de la vesprada. El dia, com és habitual, comença amb el popular acte del Contrabando que té lloc a la Plaça d’Espanya amb el castell i l’església de Santa Maria com a testimonis d’excepció.

Les protagonistes indiscutibles d’aquest instant de la nostra trilogía en honor a Sant Jordi són les Filaes Andaluces i Labradores. Totes dues, amb un to humorístic, han dut a terme una singular Ambaixada en la qual no falten les referències a l’actualitat però sempre amb un to irònic i sarcàstic. El públic, malgrat l’hora en què s’ha dut a terme l’acte esmentat, no s’ha volgut perdre el mateix i unes tres-centes persones han estat presents a la mateixa plaça per contemplar el Contrabando d’aquest 2023. Cal assenyalar que aquest any no han faltat mencions, per exemple,

El dia de l’Alardo seguirà amb l’Estafeta i posterior Ambaixada Mora, declamada per Óscar Martínez, a partir de les onze del matí. Al migdia serà el torn de gaudir d’un breu recés, amb iniciatives humorístiques com la que habitualment porta a terme la Filà Muntanyesos, i ja a la vesprada els cristians tornaran amb força per conquerir Alcoi. L’Ambaixada de les tropes de la creu, interpretada per Tono Delgado, s’ha previst a les 16:30h després de l’Estafeta i donarà pas a la lluita amb arcabussos. L’Aparició de Sant Jordi sobre els merlets del Castell, cap a les 21:30h, acomiadarà les Festes de Moros i Cristians del 2023.

Alcoi venera a Sant Jordi amb gran fervor

La jornada d’aquest emblemàtic 23 d’abril ha seguit amb la processó general en honor a Sant Jordi, un acte que ha començat al voltant de les 19:30h des del Casal. Fins allí s’han anat acostant les 28 Filaes de la ciutat, acompanyades de les seues bandes de música, per a prendre part en una processó que ha recorregut els carrers més emblemàtics del Centre de la capital de l’Alcoià i que ha finalitzat a l’església del patró.

Els heralds han obert la comitiva i després d’ells han destacat un bon nombre de devots, festers i xiquets portant ciris. A continuació, ha sigut el torn de les Filaes del bàndol moro i per ordre d’antiguitat han desfilat la Llana, els Judíos, Domingo Miques, Chano, Verds, Magenta, Cordó, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes i Benimerins. Després han arribat els cristians i, després dels Contrabandistes que han obert el seu pas, hem pogut veure a Asturianos, Cides, Llauradors, Guzmanes, Vascos, Mozárabes, Almogávares, Navarros, Tomasinas, Muntanyesos i Aragonesos.

Després de totes les Filaes, les mirades les han acaparat els càrrecs festers i el públic ha pogut apreciar de prop els dissenys que van lluir amb gran esplendor en les Entrades d’ahir. Al llarg del trajecte han sonat grans aplaudiments per a Salvador Micó (Capità Moro dels Lleugers), Alfonso Caerols (Alferes Moro de la Filà Mudèjars), Jesús Mullor (Capità Cristià dels Croats) i Miquel Jordà (Alferes Cristià dels Alcodianos). D’igual forma les ovacions han anat per a Nicolás Sánchez Linares, Sant Jordiet 2023, que abrigallat per la seua família no cessava a saludar al públic mentre portava amb orgull la bandera amb l’emblema del sant patró.

La imatge eqüestre de Sant Jordi i la seua Relíquia, han despertat gran devoció al seu pas pel trajecte de la processó, mentre voltejaven amb força les campanes de temples com els de Santa María i San Mauro. Precisament els bronzes de Sant Jordi han tocat sense parar quan el sant, envoltat en una atmosfera de llum i acompanyat de focs artificials, ha enfilat el camí cap a la seua església. Allí, dins del lloc en el qual venerem a Sant Jordi durant tot l’any s’ha posat el colofó a una processó que han presidit l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, amb el seu president Juan José Olcina, al capdavant. També ha destacat la presència de bona part de la Corporació Municipal, encapçalada per l’alcalde Toni Francés, al costat del clergat local presidit per Don José Luís Llopis; Vicari de Sant Jordi.

Clavells i vítols per a Sant Jordiet el dia gran de les festes d’Alcoi

El ritual s’ha complit i Alcoi ha aclamat amb emoció al Sant Jordiet de 2023 durant la processó de la Relíquia que ha marcat el matí del dia dedicat al patró. La trilogia festera avança sense descans després de les espectaculars Entrades de Moros i Cristians que va viure ahir la ciutat amb un temps quasi estiuenc.

L’esmentada processó ha començat passades les onze del matí des de l’església de Sant Jordi i ha estat encapçalada pels heralds de la ciutat. Després d’ells el Capità Moro de la Filà Ligeros, Salvador Micó, ha acaparat tota l’atenció amb el seu seguici al costat del Sergent Major (David Antolí) i la Filà Mudèjars que acompanyava al seu Alferes Moro; Alfonso Caerols. Després ha sigut el torn dels cristians i tant Jesús Mullor, Capità dels Creuats, com Miquel Jordà; Alferes dels Alcodianos, han rebut grans aplaudiments per part del públic que abarrotava per complet el trajecte pel qual ha discorregut la comitiva. També en l’acompanyament de les forces de la creu han destacat el Sergent Major (Jordi Seguí) i Mossén Torregrossa, paper que assumeix enguany Omar Castañer Payà.

El volteig de les campanes de l’església de Sant Jordi ha anunciat l’eixida de la Relíquia del patró i davant d’ella, en un lloc d’honor, estava Nicolás Sánchez Linares. El Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians d’enguany ha lluït un disseny creat per Paco Verdú en el qual no faltaven les referències a la Filà Andalusos, formació a la qual pertany el xiquet. Un dels instants més emotius s’ha viscut al carrer Sant Llorenç on una autèntica pluja de clavells ha donat la benvinguda a Sant Jordiet gràcies a la iniciativa que des de fa més de trenta anys promou en aquest punt la Filà Benimerins.

L’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, amb el seu president Juan José Olcina al capdavant, ha tancat la representació institucional de la processó de la Relíquia al costat de la Corporació Municipal presidida per l’alcalde; Toni Francés. L’acte ha finalitzat a l’interior de l’església de Santa María amb la Missa Major en honor a Sant Jordi presidida per Monsenyor Arturo Ros, Bisbe Auxiliar de València. En la mateixa s’interpreta la Missa de Sant Jordi, d’Amando Blanquer, a càrrec de l’Orquestra Simfònica Alcoiana, la Coral Polifònica, el Grup Cantaires d’Alcoi, l’Agrupació Lírica El Treball i el Cor Veus Blanques d’Alcoi.

El somni de l’Alferes mudèjar per tornar a Alcoi des de l’exili

L’Entrada Mora ha arribat al final amb la desfilada de la Filà Mudéjares, formació que aquest any ostenta el càrrec d’Alferes en la persona d’Alfonso Caerols Peidro. El protagonista, als 62 anys, ha fet realitat un bonic somni acompanyat per tota la família, els seus amics i fins i tot companys del Centre Ocupacional de Gormaget.

Els timbalers han obert la comitiva amb el guió de la Filà, l’Ambaixador Moro, Óscar Martínez; a cavall i una doble esquadra de colomins orgullosos per l’any tan especial que estan vivint. A continuació, l’Alferes Moro ha desplegat totes les seves forces en un original boat basat en la marxa d’Al-Azraq a Granada on des de l’exili no deixa de somiar a Alcoi, així com en el retorn a la Vila per reconquerir les terres. L’acompanyament de l’alferecia ha mostrat la vida a l’Alhambra, la cultura d’aquesta zona d’Al-Andalus, els paisatges o els jardins bonics que envolten l’estada palatina de qui custodia els estendards de la mitja lluna. No han faltat les danses orientals de la mà del ballet d’Ana Botella, que ha representat l’oracle, i del Ballet Gawazi que ha posat en escena la coreografia Jardins de l’Alhambra davant d’un públic que no parava d’aplaudir.

Alfonso Caerols, acompanyat dels seus emirs i dames i fins i tot precedit dels cavallers sobre cavall, ha fet la seva entrada triomfal sobre carrossa lluint un original disseny de Víctor Ferrer i Santi Carbonell. Per a l’ocasió sonava la peça Al Mithal, de Joan Carles Sempere Bomboí, interpretada per la Societat Musical La Tropical de Benigànim. El colofó al boato l’ha posat l’escuadra especial, ideada per Juan Climent, i que ha desfilat amb la música que interpretava l’Agrupació Artístico -Musical ‘El Trabajo’ de Xixona. Els músics han fet sonar peces com A la Mar, de Saül Gómez i Soler, i Aligeava Spyros de Vicente Pérez Estevan.

La màgia guia els Ligeros a l’arribada del Capità Moro a Alcoi

A les cinc en punt de la vesprada ha començat l’Entrada Mora des de dalt del Partidor i la Filà Ligeros és la que ha obert la comitiva per exercir en aquesta ocasió el càrrec de capità. Els trompeters han anunciat l’arribada del màxim representant de les forces de la mitja lluna amb el Sergent Major, David Antolí, que ha obert el seguici mentre iniciava el recorregut pels carrers del Centre a lloms d’un cavall.

Els Ligeros han posat en escena un espectacular boato que s’ha basat en la joventut d’Al-Azraq, el cabdill moro que va liderar els musulmans durant la batalla per la presa de la Vila d’Alcoi. L’acompanyament ha tingut com a fil conductor una història centrada en un recorregut del líder àrab per les muntanyes dels voltants del Serpis trobant una cova on hi hauria un geni. Aquest li ofereix un cofre màgic que ajudaria el cabdill a decidir la millor opció per al seu futur més immediat. Estendards, genets, o encens han ajudat a crear aquesta màgica atmosfera mentre que no han faltat les danses orientals batejades amb els noms de Yin-Yang, Cofre dels somnis i Sadiq ideades per la coreògrafa alcoiana Virginia Bolufer.

El Capità, Salvador Micó, ha arribat a Alcoi sobre carrossa lluint un imponent disseny obra de Santi Carbonell i Victor Ferrer. Amb ell, emocionada i sense deixar de saludar el públic, estava la parella del càrrec i favorita Beatriz Abad Sancho. Mentrestant no deixava de sonar L´Entrà dels Moros de Camilo Pérez Laporta interpretada aquesta vegada per la Societat Unió Artística Musical d´Ontinyent. L’Esquadra Especial, amb segell de Juan Climent i El Trencat, ha culminat el pas de les forces que guiaven a qui recull en aquestes festes el llegat històric de l’enigmàtic Al-Azraq.

Una evocació de les croades a l’entrada del Capità a Alcoi

Minuts abans de les deu del matí ha començat l’Entrada Cristiana des del Partidor després de la mítica ordre d’Avant l’Entrà de Cristians que han llançat directius de l’Associació de Sant Jordi des del mític balconet. Des d’allà ha començat a baixar el boato del Capità, càrrec que aquest 2023 fa possible la Filà Cruzados.

Aquesta formació ha ideat un acompanyament basat en l’homenatge als croats anònims que van sortir de casa per defensar Terra Santa i Prendre Jerusalem. El Capità Cristià, Jesús Mullor Masanet, representa la figura de Godofredo de Bouillón i amb ell destaca un acompanyament medieval en el qual no falten templaris, monjos, representació de gremis, les dames, els cavallers i els guardians que acompanyen el màxim representant de les tropes de la creu. Precisament els oficis antics són exaltats en una original coreografia del Ballet Gawazi mentre que Mapi León ha sorprès el públic amb una escenificació basada en els vitralls. Santi Carbonell i Víctor Ferrer han ideat el trage del Capità, un disseny guerrer i elegant que ha despertat una gran admiració entre el públic.

A Jesús Mullor l’acompanya la Senyora d’Alcoi, paper que assumeix la seua esposa Cesi Piñero, mentre que la filla de tots dos, Irene Mullor Piñero, és qui representa la Dama del Capità. La Unió Musical Contestana és qui acompanya Machac interpretant la composició Crucis Petra de Francisco Valor Llorens. Finalment, la imponent esquadra especial, creada també per Santi Carbonell i Victor Ferrer, culmina un boato espectacular mentre la Societat Musical Nova d’Alcoi interpreta Llebeig de Saül Gómez i Soler.