Cocentaina, la població valenciana amb més empleats en el tèxtil

L’informe sobre la situació del tèxtil, elaborat recentment per ATEVAL, revela dades significatives en relació a les nostres comarques. Cocentaina és la població del Comtat que més empleats té en el sector i se situa al capdavant del mateix a nivell autonòmic però també nacional.

Les xifres confirmen que la Vila Comtal compta ara mateix amb 1.278 treballadors en les indústries tèxtils i a ella li segueix molt de prop a la comarca Banyeres de Mariola amb 1.159. Per davall del miler estan Alcoi, que té 850 empleats en l’esmentat sector, i Muro que també compta amb una xifra similar. A la capital del Comtat només la supera en la Comunitat Valenciana Ontinyent ja que a la ciutat de la Vall d’Albaida treballen per al tèxtil en aquests moments 1.693 persones. Per a l’alcalde del municipi aquestes xifres “són una molt bona notícia per a l’economia local” al mateix temps que el primer edil plasma el full de ruta a seguir per a continuar fent costat al tèxtil des de l’Ajuntamentseguim en contacte directe amb les nostres empreses per a atendre les seues necessitats, reivindicar millores per als nostres polígons industrials i avançar cap a fer realitat les EGM de les nostres àrees industrials amb la finalitat que puga arribar el finançament que necessiten les mateixes“, afirmava en declaracions a COPE ALCOI; Jordi Pla.

Llums i ombres per al sector

L’informe d’ ATEVAL corrobora a més que l’ocupació en el tèxtil s’ha reduït en un 2,7% respecte a 2021 mentre que també ha baixat el nombre d’empreses en 177, tenint ara mateix 2.197 en tota la Comunitat Valenciana. És la pitjor dada des de l’any 2014 i l’esmentada reducció ha sigut més significativa en l’àmbit tèxtil i menys en el terreny de la confecció. La xifra de negoci, amb resultats de 2022, es va situar en els 2.440 milions d’euros. En 2021 es va registrar el rècord d’afiliats a la Seguretat Social amb 32.577 en la Comunitat Valenciana.

Pepe Serna continuarà sent president d’ATEVAL

Pepe Serna ha revalidat la presidència d’ATEVAL per als pròxims quatre anys. Ha sigut en el transcurs d’un multitudinari acte, on també s’ha renovat el Comité Executiu de l’entitat, i  davant més de 200 representants del món polític, econòmic, educatiu, associatiu i empresarial valencià.

Serna ha fet balanç dels últims quatre anys, marcats per la pandèmia del COVID i les seues conseqüències, i ha presentat els eixos principals del seu programa per a aquesta nova legislatura 2024-2028, que comença hui. Actuacions que se centren en l’atracció d’inversions i finançament per a les empreses del sector, a generar aliances empresarials que puguen suposar fusions i adquisicions intra i intersectorials per a crear empreses de major grandària i grups empresarials que puguen suposar un impuls sectorial. Treballar en la projecció institucional, tractant de potenciar i incrementar la massa crítica i el poder de negociació del Clúster Tèxtil Valencià, mitjançant aliances institucionals i comercials a nivell nacional i internacional. Impulsar a ATEVAL com a eix col·laboratiu i lobby a nivell nacional i europeu, que permeta presentar unes reivindicacions més ajustades a les necessitats i possibilitats del sector a Madrid i Brussel·les “reconvertir un sector és, en aquest cas, un assumpte de canvis significatius en les empreses per a donar-li un fort impuls al sector i aconseguir incrementar de forma no lineal la seua competitivitat: en la seua grandària, qualitat, innovació, digitalització, internacionalització, així com en el seu capital humà i en el seu possible finançament. Aquests canvis necessaris no seran fàcils, sobretot per a les empreses més xicotetes o les que estiguen en pitjor posició. Però si un nombre significatiu d’empreses s’implica, es faran possibles resultats en el mitjà termini que tots veurem”, ha assenyalat el mateix Serna.

Diagnòstic del sector tèxtil

Durant l’esmentat acte es va presentar també l’Informe de la Indústria Tèxtil de la Comunitat Valenciana, una publicació que recull un complet diagnòstic de la salut del sector a partir d’una exhaustiva anàlisi d’informació detallada extreta de diverses fonts estadístiques i de les pròpies empreses associades de ATEVAL.

Entre els reptes del sector per als pròxims anys, com detalla en el citat informe, José Pla, Catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València, es troba “la relocalització d’algunes etapes productives, la creixent importància de la sostenibilitat i l’economia circular, els avanços en intel·ligència artificial, l’adopció d’estratègies internacionals més sòlides i glocales, i la captació i retenció del talent”. El rector de la UPV, José Esteban Capilla, va impartir la conferencia Binomi Universitat – Empresa, motor de desenvolupament econòmic i social, en la qual va destacar la importància de l’estreta relació entre el coneixement, la investigació i la indústria, per a poder estar al capdavant, i ser focus d’atracció d’inversió i talent.

Finalment el President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va tancar l’acte afirmant que ha volgut ser present “per a acompanyar i felicitar personalment un amic”. En la seua intervenció, es va referir a ATEVAL com “una família unida” de la qual va destacar que “sou un exemple extraordinari a l’hora de tirar del carro i conformar un equip professional, posant a ATEVAL a un altíssim nivell d’empatia i cooperació amb les diferents entitats, administracions, universitats, cambres….”. Amb tot, va voler reiterar el suport al sector no sols des de la Conselleria d’Indústria, sinó de tota la Generalitat Valenciana a través de la reforma econòmica que s’està impulsant.

El tèxtil incrementa la seua xifra de negoci en un 13% respecte a 2019

El sector tèxtil de les nostres comarques ha aconseguit sobreposar-se a la complicada situació econòmica que hem travessat en els últims anys a causa de la pandèmia de la COVID-19 i la Guerra d’Ucraïna. L’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL) xifra en un 13% el creixement del volum de negoci si comparem aquestes xifres amb les d’anys anteriors.

Així ho va recordar en COPE ALCOI el president d’aquest organisme, Pepe Serna, en declaracions a l’espai #DidacTIC que dirigeix en aquesta emissora el nostre company Ximo Sandoval. Serna va fer referència a més a la capacitat de resiliència que han tingut les nostres empreses de cara a afrontar els diferents reptes que han anat apareixent en el camí «el sector és molt resilient i, afortunadament, ha pogut aguantar amb folgança la crisi sanitària del Coronavirus, la crisi energètica i la Guerra d’Ucraïna. S’ha mantingut el nivell d’ocupació, el nombre d’empreses i la xifra de negoci ha crescut un 13%«, matisava. A més posava sobre la taula una altra dada interessant com l’increment de les exportacions en un 18% «som un sector de primera necessitat i això no quitació que hi haja dificultats derivades de la crisi d’energia, l’augment de preus o la inflació. Seguim avant per a mantindre’ns i superar aquestes dades de cara al futur més immediat«, afirmava Pepe Serna.

La formació, peça clau en el futur de les empreses

Apuntar que l’oferta formativa per a nodrir al tèxtil de nous professionals es veurà notablement enfortida a les nostres comarques amb la impartició del Grau en Enginyeria de Tecnologia, Disseny i Moda Tèxtil al Campus d’Alcoi de la UPV. La iniciativa, tal com comptava COPE ALCOI a principis de febrer, serà una realitat a partir del curs acadèmic 2024/2025 després d’haver sigut ratificada la proposta per part del Consell de Govern de la mateixa Universitat Politècnica de València (UPV).

Des del mateix sector empresarial recorden que el Grau en Enginyeria Tèxtil serà pioner a Espanya i valoren molt positivament que vaja a impartir-se al Campus d’Alcoi de la UPV. A més deixen clar que la formació és una peça clau per al futur de les empreses tèxtils perquè precisen tant enginyers com personal preparat en formació professional.

Les ajudes a la indústria tèxtil d’Alcoi i comarca no arriben

Al tèxtil d’Alcoi i comarca, com a la majoria de sectors, se li presenta un any d’incertesa i amb diversos reptes per davant. Però, per a poder dur-los a terme, com publicava Cope Alcoi, fa falta una reactivació de la indústria. I, en aquest punt, les ajudes de les Administracions públiques són fonamentals. Ajudes que no arriben.

Així ho ha assegurat aquest dimarts Pepe Serna, president de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL). La indústria es troba a l’espera, des del passat mes de gener, que el Govern incloga al tèxtil com sector prioritari en la línia d’ajudes per a fer front a l’increment del preu del gas natural durant l’any 2022. Una petició que va realitzar a principis d’enguany la conselleria d’Economia i a la qual, de moment, no hi ha resposta. “També necessitem que s’aclarisca una reglamentació de com seran eixe tipus d’ajudes”.

Assegura Serna que tampoc des de la Generalitat hi ha avanços en unes ajudes pendents tant per a la indústria de la ceràmica a Castelló com per a la dels acabats de la comarca. “Estem veient quina eixida tenim perquè eixes ajudes es materialitzen, però estan tardant molt. Als països de la competència, com Alemanya, Portugal o Itàlia, les ajudes estan en vigor. Mentrestant, les nostres empreses estan necessitades de finançament”.

També Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant, ha denunciat aquesta situació. “No pot ser que aquest sector continue esperant el somni dels justos per part de Puig i de Sánchez per a ser considerat sector prioritari en les ajudes, perquè portem dos anys amb promeses incomplides. El temps corre, els altres competeixen, la resta de països avancen i ací no trobem aquestes ajudes”.

I és que el sector ha de fer front a reptes com són l’economia circular, la digitalització o la fidelització i formació dels treballadors. “Hem d’augmentar el nivell de qualificació empresarial”, insisteix Serna. Aquestes són algunes de les inquietuds que van traslladar els empresaris a Mazón en la reunió mantinguda aquest dimarts després de la visita a les obres de les noves instal·lacions d’Aitex.

La indústria tèxtil d’Alcoi, com pot ajudar l’Ajuntament davant un 2023 incert

Els últims tres anys no han sigut fàcils per a cap sector. La crisi per la pandèmia, la pujada dels costos energètics i l’augment del preu de les matèries primeres ha condicionat l’activitat de les indústries. Entre elles, la tèxtil, que tradicionalment ha tingut un pes important a Alcoi i comarca.

Però, quina és la situació actual del sector? “La indústria s’ha anat recuperant de la baixada de producció que vam tindre sobretot en subministraments d’hostaleria i moda a causa de la pandèmia. En el segon semestre de 2021 i en 2022 han augmentat les exportacions i l’ocupació”, explica Pepe Serna, president de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (ATEVAL), en declaracions a Cope Alcoi.

No obstant això, després de superar el sot de la pandèmia de coronavirus, la indústria s’enfronta a altres problemàtiques de cara a aquest 2023. “Ens trobem en un any molt complicat per l’alta inflació. Han pujat els costos energètics i financers. Estem en una situació de punt mort esperant que hi haja una major activació. Està un poc parat el comerç a nivell nacional i internacional”, sosté Serna.

Davant aquesta situació, les Administracions públiques juguen un paper fonamental en la reactivació del sector. No obstant això, els Ajuntaments tenen un marge d’actuació limitat. “A nivell local poden afavorir, per exemple, una menor imposició de cara a les inversions en eficiència energètica. No obstant això, aquesta recepta no pot ser determinant perquè els Ajuntaments tenen un pressupost molt limitat”, apunta el responsable tèxtil. És, per tant, el Govern i la Generalitat Valenciana els que han d’actuar.

I, en aquest context d’incertesa, el tèxtil ha de continuar treballant en uns objectius concrets. “Els reptes que tenim són per a aquests pròxims anys, però han de començar a treballar-se ja. Un molt important és l’economia circular. Ens obliguen a fer productes de major reciclabilitat, un ecodisseny mes ajustat per als productes i tots els reptes que tenim en recollida, reutilització i reciclatge de productes del tèxtil”, explica Serna.