Benimassot va celebrar unes participatives festes patronals

Benimassot és una de les localitats de les nostres comarques que a mitjan agost va viure les seues festes patronals, una tradició esperada durant l’any i que compta amb actes que solen ser molt participatius. Els festejos van arrancar oficialment el dia 10 amb la clàssica ‘Apuntà’, repartint el programa d’actes casa per casa i arreplegant donatius voluntaris per a les celebracions, i a partir d’ací es van succeir les activitats fins al dia 19.

Campionats de jocs de taula, propostes per als més xicotets, activitats esportives, paelles, teatre o la festa de l’espuma van donar pas als dies grans a partir del divendres 16 d’agost, jornada que van ser anunciades amb el clàssic volteig general de les campanes de la parròquia. Un sopar popular va culminar la vespra i va donar pas  al dia de la patrona, la Puríssima Concepció, i en el dissabte 17 en el qual no van faltar les cercaviles, la missa major o la solemne processó. El diumenge 18 va estar dedicat a sant Antoni Abat i Sant Ramón Nonat amb la missa solemne en el seu honor al migdia mentre que a partir de les 21:00h es va dur a terme la solemne processó amb les imatges de tots dos sants. Diversos aperitius populars, focs artificials i actuacions d’orquestres van completar aquestes festes que van arribar a la seua fi el dilluns 19 després d’un intens cap de setmana.

L’última jornada va estar reservada per a retre homenatge als difunts del poble amb una missa en la seua memòria a l’església de la localitat. Ja a la nit va actuar Armonium Ensemble, amb el suport de la Diputació d’Alacant, per a posar el punt i final a les festes del 2024.

Benimassot, balcó de la Serrella i una bona opció per a descobrir a l’estiu

Benimassot, balcó de la Serrella, és una xicoteta població que pertany a la comarca del Comtat en el nord de la província d’Alacant, a una altitud de 950 metres sobre el nivell de la mar. La població, amb nombrosos atractius, està situada a la Vall de Seta i disposa a més d’una privilegiada situació paisatgística.

El seu nucli urbà, al qual s’accedeix a través d’un túnel, manté els típics carrers empinats amb els balcons plens de tests amb flors, i està  format per carrers blancs i estrets, i on es pot visitar l’església de la Puríssima Concepció del segle XIII, a qui dediquen les seues festes patronals que se celebren la segona quinzena d’agost en el seu honor.

Benimassot és una població d’origen musulmà. En el 1602 estava constituïda per 18 famílies de moriscos, i va patir contínues cessions de propietat pertanyent a l’almirall Roger de Lauria, i més tard al Comte de Terranova. Posteriorment va passar a la Corona d’Aragó, regida llavors per Pere IV El Cerimoniós, qui  la va donar al seu fill Martí I d’Aragó i, per herència va passar al seu net, Fadrique de Lluna. Posteriorment, va ser recuperada de nou per la Corona de mans d’Alfons el Magnànim i anys més tard també va pertànyer als Cardona o Marquesos de Guadalest, sent a més Senyoriu d’Ariza.

El terme municipal de Benimassot, unit a la falda meridional de la Serra d’Almudaina, ofereix interessants excursions que discorren per punts com el ‘Camí de la Font’, on hi ha una balconada tan llarga com el carrer i que es denomina el Balcó de Serrella amb vista exclusives. També destaca la  ‘Font de Baix’, la ‘Font de Perelló’, el ‘Corral de la Penya’, on s’inicia una senda morisca amb trams originaris; el ‘Corral del Terrer Roig’ (ruïnes) o el ‘Alt de la Lloma Plana’ són altres zones d’interés. A això se li uneixen el ‘Corral dels Estanquers’, la ‘Font de Frau’ amb la seua Àrea Recreativa o les formacions rocoses com el ‘Tossal Blanc’, el ‘Penyal de Cantacuc’, o l’art rupestre dels ‘Covetes Roges’ en el  vessant per damunt de la serra de ‘L’Esmoladora’.

Sense cap dubte, Benimassot és una localitat que conjuga història pels quatre costats amb les seues sendes antigues, tradició, festa al carrer a l’estiu o art rupestre en corrals i alquerias morisques. Elements que ens traslladen a altres èpoques i que formen part encara del dia a dia de la població.