Calíope

El recorregut de Calíope és curt, comença ara la seua marxa per festivals. No obstant això, les alegries no s’han fet esperar. Recentment ha sigut premiat en el Bright International Film Festival de Londres i en els Oniros Film Awards de Nova York.

Dos reconeixements internacionals a un curtmetratge de cinema mut basat en l’època modernista. “És una forma molt gratificant de reconéixer eixe treball que vam fer amb molt d’afecte i de donar-li més vida al curtmetratge”, ha assegurat Jorge Hinojosa, director del curt, en Cope Alcoi.

I és que darrere d’un projecte com este està el treball de moltes persones i entitats. Naix de la idea de recrear com era el cinema d’abans, eixe en el qual no hi havia color ni veus, i ha comptat amb el suport del Grup Recreació Alcoi Modernista. Les imatges, acompanyades de la música original de Moisés Olcina. “Gràcies a tots els músics i la Societat Musical Nova d’Alcoi i el seu grup la Nova Big Band perquè van fer una labor brutal”, ha afegit el compositor.

En la seua presentació, el curtmetratge va comptar amb la música en directe d’Olcina, que després es va gravar per a poder presentar-ho als diferents festivals.

Des del Grup Recreació Alcoi Modernista destaquen la confiança en l’equip. “Jo sempre pense que el secret està a confiar en les persones. I, en este cas, què millor que confiar en ells dos. Per a nosaltres molt il·lusionant”, ha assegurat Guzmán Bernabeu, el seu president. I això és precisament el que va sentir el director i guionista del curt. “Jo des del primer moment vaig tindre la confiança de contar la història que jo volguera”.

Cal·líope

Cal·líope conta la història de Miquel Ventura que, quan rep el seu primer gran encàrrec com a escriptor, no troba la inspiració en cap costat. Un matí coneix a Elisa, que és la seua musa. “A partir d’ací té un moment bucòlic en el qual troba eixa inspiració perduda”, conta Hinojosa. Dur-ho a terme, per a ell, va ser tot un desafiament. “Era un repte perquè els mitjans que teníem eren molt limitats i per això estem encara més contents que el curt haja arribat tan lluny”.

I eixe sentiment que pateix Ventura, en una certa forma, va viure Olcina en compondre la música. “Tenia alguns esborranys, però no em va vindre la inspiració fins que no vaig veure les primeres imatges. Jo crec que la imatge ja portava la música. Està tan ben rodat l’aspecte modernista que va ser ací quan em va vindre eixa inspiració”.