La soledat no desitjada, una realitat també a la província d’Alacant

La Diputació d’Alacant ha anunciat la creació d’un Pla Estratègic destinat a combatre la soledat a la província, tot això després dels resultats d’un estudi realitzat per un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant. L’estudi revela que el 29% de la població experimenta soledat de manera severa o molt severa, mentre que fins a un 44,8% ho fa de manera moderada.

Presentat per la diputada de Benestar Social, Loreto Serrano, al costat de la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Responsabilitat Social de la Universitat d’Alacant, Carmen Vives, i el professor José Antonio Rabadán, director de l’estudi, aquest diagnòstic ha identificat a grups vulnerables com les persones majors i els joves, així com a aquells en situació de precarietat social. L’estudi, finançat per la Diputació i realitzat en 2024 amb una mostra de 1.898 persones majors de 18 anys, va analitzar diverses variables sociodemogràfiques i la seua relació amb la percepció de soledat. Els resultats indiquen que no hi ha diferències significatives entre homes i dones quant a la percepció global i emocional de soledat; no obstant això, aquesta augmenta novament a partir dels 75 anys. Sorprenentment, es va observar una alta prevalença de soledat entre els joves (18 a 25 anys), la qual cosa portarà a aprofundir en aquest grup d’edat per a identificar factors com la “hiperconexió digital“.

L’estudi també destaca que les persones casades o en parella tendeixen a experimentar menys soledat que aquelles solteres, viudes o divorciades. A més, es va trobar que el nivell educatiu i econòmic actuen com a elements protectors contra la soledat. Davant aquestes troballes, Loreto Serrano va subratllar la importància de desenvolupar estratègies coordinades entre administracions públiques i associacions per a abordar aquest fenomen. El Pla Estratègic contra la Soledat buscarà articular programes d’intervenció en tota la província i coordinar esforços entre administracions locals i entitats del tercer sector.

La redacció del pla es durà a terme durant aquest any. D’aquesta manera es persegueix l’objectiu d’implementar-lo en 2026 per a un període inicial de quatre anysla col·laboració entre la Diputació i la Universitat és crucial per a desenvolupar estratègies sòlides basades en evidències científiques“, conclou Carmen Vives.

Imatge: COPE

Més de la meitat dels xiquets no juguen al carrer el temps recomanat pels experts

Un estudi realitzat per l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (AIJU), en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i la Fundación Crecer Jugando, destaca que el 76% dels estudiants de Primària se sent més creatius quan juguen sense pantalles. A més, el 61% afirma que els jocs físics o de taula els ajuden a desenvolupar millors habilitats socials ja empatitzar.

Aquest estudi s’emmarca dins de la 34a edició de la Guia AIJU 2024-2025 i reflecteix una creixent preocupació pel temps excessiu que els xiquets passen enfront de dispositius digitals. Segons els resultats, els jocs i joguets tradicionals són fonamentals per al desenvolupament integral dels menors. En l’estudi van participar quasi 1900 xiquets i 110 docents, els qui han mostrat un consens sobre la necessitat d’equilibrar el temps de joc digital amb el no digital.

L’informe subratlla que un 51% dels docents enquestats van assenyalar que l’ús de dispositius digitals a les escoles ha reduït bastant o molt el temps dedicat al joc i tan sols el 21% pensa que l’està reduint res o poc. D’altra banda, el 88% d’ells expressa la seua preocupació per l’impacte negatiu que l’ús excessiu de pantalles pot tindre en el desenvolupament d’habilitats acadèmiques, com la comprensió lectora i l’escriptura «som una societat que sembla que tenim por d’avorrir-nos, quan l’avorrir-se és molt bo per a la creativitat i la solució més fàcil és encendre la tele o donar-los la pantalla del mòbil perquè els xiquets estiguen entretinguts«, explica Pablo Busó, coordinador del departament d’Investigació de l’usuari Infantil i Pedagogia de AIJU.

L’estudi també ha analitzat les activitats preferides pels 1900 xiquets i xiquetes entrevistats i les seues principals activitats recreatives favorites són: estar amb amics (78%), jugar a l’aire lliure (55%), practicar esport (50%) i realitzar manualitats, per damunt dels videojocs, que ocupen la cinquena posició. Des d’AIJU aconsellen vigilar que manera es distribueixen els jocs que tenim a casa i buscar un equilibri entre el joc individual, col·lectiu, a l’aire lliure, amb tecnologia i sense ella.