Mauro Abellán Bravo, triat Sant Jordiet per a les Festes d’Alcoi 2024

El ritual s’ha complit un any més i les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi per a 2024 ja tenen nou Sant Jordiet. El xiquet Mauro Abellán Bravo, de la Filà Judíos, ha sigut triat per a exercir aquesta responsabilitat en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi que s’ha celebrat aquesta vesprada en les instal·lacions del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

El seu predecessor en el càrrec, el contrabandista Nicolás Sánchez Linares, ha sigut l’encarregat d’extraure la bola amb el nom de qui l’any que ve serà el màxim protagonista de la trilogia festera en honor a Sant Jordi. Curiosament l’agraciat no es trobava en eixos moments en el sorteig perquè viu, amb els seus pares i els dos germans, a la ciutat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. Precisament tots han conegut la notícia del que passava a Alcoi des de la distància així com per via telefònica «estan molt contents i ara començarem a organitzar tot el que representa aquest any tan especial perquè el xiquet haurà d’estar present en molts actes«, comentava Juli Vilanova com Primer Tró dels Judios. Una altra de les persones pròximes a Sant Jordiet, el seu padrí de naixement, no ocultava l’emoció després d’haver sigut testimoni de l’instant de l’elecció «Mauro té set anys, el 14 d’agost farà huit, i curiosament exercirà aquesta responsabilitat quan es compleixen seixanta anys des de l’última vegada que en la Filà Judios vam tindre a un Sant Jordiet«, significava Octavio Aura Borrajo.

El fet de residir a Madrid farà que demà no es duga a terme la tradicional visita al col·legi on cursa els estudis el Sant Jordiet. La primera vegada que veurem al carrer a Mauro Abellán Bravo serà el diumenge ja que prendrà part en la processó del Corpus Christi participant així en el seu primer acte oficial.

Nou xiquets opten a ser Sant Jordiet a les Festes d’Alcoi 2024

L’Associació de Sant Jordi ha comunicat en aquest dimecres 7 de juny que un total de nou xiquets opten finalment al càrrec de Sant Jordiet per a les pròximes Festes de Moros i Cristians d’Alcoi del 2024. El termini de presentació de candidatures va finalitzar ahir a la vesprada i l’escollit serà triat demà per sorteig en el transcurs de la segona part de l’Assemblea General del Casal que se celebrarà en les instal·lacions del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València.

Quant als 9 candidats, cal esmentar que no han transcendit els noms dels mateixos i només es coneixen les Filaes a les quals pertanyen. En aquest sentit cal destacar que 3 aspirants són de la Filà Alcodianos; 2 pertanyen a la Filà Domingo Miques; altres dos són integrants de la Filà Berberiscos; 1 de la Filà Cides i un altre de la Filà Judíos.

El xicotet que resulte triat com Sant Jordiet ja participarà el diumenge 11 de juny en el seu primer acte oficial. Com és habitual prendrà part en la Processó del Corpus Christi, que donarà inici a les 19:30h des de la Parròquia de Santa María, i estarà acompanyat dels càrrecs festers del 2024 així com de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi.

Recordar que el Sant Jordiet de 2023, el contrabandista Nicolás Sánchez Linares, serà qui extraga el paperet en el sorteig d’aquest càrrec fester amb el nom del xiquet que li rellevarà en l’esmentada responsabilitat. Des de la mateixa Associació de Sant Jordi s’ha indicat que aquest moment es podrà seguir per streaming, a partir de les 20’15 hores per mitjà d’aquest enllaç. També demà s’analitzarà l’última edició de la trilogia, es llegirà la crònica de festes, es ratificaran els càrrecs del 2024 i es proposaran les dates per a les Festes del pròxim any.

L’Orxa finalment avança les seues festes per les Eleccions Generals

L’Ajuntament de L’Orxa s’ha vist obligat a haver d’avançar les dates de les festes patronals després que un dels dies grans de les mateixes anara a coincidir amb les Eleccions Generals convocades per al 23 de juliol. Des del Consistori han adoptat in extremis la decisió durant aquesta setmana després d’anunciar dilluns passat el President del Govern, Pedro Sánchez, que els comicis se celebrarien en aquesta data i abans del mes de novembre que era per a quan estaven previstos.

L’alcalde d’aquest municipi del Comtat explicava sobre aquest tema que era pràcticament inviable que els festejos coincidiren en un cap de setmana d’Eleccions, encara que reconeixia que el canvi no era tasca fàcil. Per a això es va haver de consultar a totes les parts implicades en les celebracions amb la finalitat d’adoptar la millor solució malgrat que alguns veïns s’han mostrat contraris al canvi a través de les xarxes socials “encara que això ens ha generat un autèntic maldecap ja que a menys de dos mesos vista teníem tancats per a una data concreta els contractes amb les orquestres que amenitzen les revetles mentre que les Filaes ja havien acordat les bandes de música o el lloguer de vestits”, comentava Pau Pinar. També el primer edil apuntava una segona alternativa en el cas que no fora possible el canvi “ens havíem plantejat demanar a la Junta Electoral una moratòria per a aquelles persones que estan implicades en la festa, i que resultaren triades per a taula, encara que en general era una situació complicada per a tot el poble perquè les votacions anaven a celebrar-se en una jornada repleta d’actes en la qual la cinquena festera d’enguany té tot el protagonisme”, afirmava Pinar.

Finalment, les Festes en honor a Santa María Magdalena, la Divina Aurora, el Sagrat Cor de Jesús i el Santíssim Crist de l’Agonia; han quedat fixades una setmana abans del que es preveu, del 13 al 17 de juliol, mentre que en el cap de setmana d’Eleccions seran les clàssiques 24 hores esportives que habitualment es duen a terme abans de les celebracions. Ara queda per resoldre si és acceptada la sol·licitud per a avançar també les Festes Locals que el ple de l’Ajuntament de L’Orxa va aprovar en el seu moment per al 21 i 24 de juliol.

‘La Pujà’ acomiada les Festes de Moros i Cristians de Muro

El passat cap de setmana va arribar el moment d’acomiadar les Festes de Moros i Cristians de Muro d’enguany amb els actes de ‘La Pujà’, una programació d’activitats el moment més destacat de les quals fou el retorn processional de la Verge dels Desemparats a la seua ermita al vespre del diumenge. Abans d’això els festers i les festeres de la població van tornar a eixir al carrer en la nit del dissabte anterior de la mà de la clàssica ‘Entraeta de la Pujà’, la qual va partir des de l’encreuament entre els carrers Sants i Sant Josep per a discórrer pel barri antic fins a finalitzar en la Plaça del Matzem. Allí una orquestra va culminar l’oferta d’oci nocturn d’aquestes festes i l’actuació va registrar una destacada participació malgrat les baixes temperatures.

La jornada del diumenge va arrancar amb la Diana, una cercavila informal que realitzen totes les Filaes per itineraris alternatius establits en funció de la ubicació de les diferents taules d’esmorzar, i al migdia es va oficiar una missa solemne en la Parròquia de Sant Joan Baptista en record als festers difunts. En finalitzar aquesta, els càrrecs festers de 2023 i totes les Filaes van protagonitzar una cercavila per les principals vies del nucli antic fins a finalitzar en la Plaça de l’Ermita. Precisament els últims compassos d’aquest acte es van entremesclar amb un intens aiguat que a penes va afectar el desenvolupament de la resta d’activitats contemplades per a acomiadar la Festa. A partir de les sis de la vesprada moros i cristians van protagonitzar una breu Entrada donant pas a l’eixida de la Verge dels Desemparats de la parròquia al voltant de les 20:30h mentre sonàven amb força les campanes del temple. Festers, festeres, clavaris, clavariesas i nombrosos fidels, van acompanyar a la patrona en la processó de retorn a l’ermita sent rebuda a l’arribada a l’església amb un gran castell de focs artificials. A continuació, i amb visible emoció per tots els que omplien la plaça, es va cantar l’himne de la patrona i ja després va entrar la Mare de Déu dels Desemparats a l’església acompanyada els aplaudiments dels quals presenciaven aquest instant.

Finalment, davant la imatge de la Verge, es van sortejar les clavariesas del pròxim any igual que es van proclamar els càrrecs festers de l’any 2024. Aquesta responsabilitat l’assumiran Iago Julià i Patrícia López com a capitans de les Filaes Pirates i Marroks així com Àlex Francés i Lídia Ferrándiz com a banderers per Templers i Plana; respectivament.

Muro mostra el seu fervor per la Verge dels Desemparats

Les celebracions religioses en honor a la Verge dels Desemparats també van tindre aquest passat cap de setmana un protagonisme destacat durant les Festes de Moros i Cristians de Muro, uns festejos que precisament estan dedicats a la patrona de la localitat. La Mare de Déu va eixir de la seua ermita en la nit del dissabte 13 de maig, després de l’Entrada Cristiana, per a ser traslladada a la Parròquia de Sant Joan Baptista en una processó que malgrat tindre caràcter voluntari va registrar una notable participació.

L’endemà fou el torn de la coneguda com Processó Llarga, la qual va partir del temple parroquial després de l’Entrada Mora, recorrent els carrers del barri antic fins a finalitzar dins de l’església amb el cant de l’himne dedicat a la Verge davant la presència de nombrosos fidels, així com dels principals càrrecs de les Festes d’enguany. La patrona va seguir en la parròquia durant tota la setmana posterior als dies grans dels festejos presidint diferents eucaristies en el seu honor així com els oficis religiosos del quinari.

D’altra banda, les Clavariesas i els Clavaris van dedicar una missa a la Verge dels Desemparats en la seua ermita, durant el matí del primer dia dels Moros i Cristians, al mateix temps que els festers van prendre part activa en l’ofrena floral que se li va tributar a la patrona en l’esmentada parròquia el diumenge al matí. Després d’aquesta, es va oficiar la Missa Major dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats recordant-se en la mateixa que en aquest dia finalitzava l’Any Jubilar que s’ha celebrat en la Diòcesi de València des de maig de 2022 amb motiu del Centenari de l’última coronació de la Geperudeta. Precisament aquesta efemèride es va recordar en la capital del Túria durant el dia anterior amb una sèrie d’actes festius que van resultar ser multitudinaris.

‘La Vespra’ inicia unes Festes de Muro que s’esperen participatives

Muro ja està vivint de ple les seues Festes en honor a la Verge dels Desemparats després que ‘La Vespra’ marcara en la vesprada d’ahir divendres els primers compassos d’uns festejos que s’esperen enguany molt participatius. Els veïns i les veïnes del municipi van donar la benvinguda a les celebracions mirant al cel davant les previsions meteorològiques que apuntaven a pluges així com a fortes tempestes de cara a la recta final de la jornada. Finalment el temps va respectar i l’acte que dona el tret d’eixida als moros i cristians va transcórrer amb una certa normalitat.

A les huit de la vesprada en punt van començar a sonar amb força les campanes de la parròquia de Sant Joan Baptista, proclamant l’arribada de la Festa, mentre a l’entorn de la Plaça del Matzem es disparava una forta traca. Immediatament després, davant el Castell que serveix d’escenari a les Ambaixades del dia dels trons, el President de la Junta de Festes animava a tot el poble a gaudir d’aquests dies acompanyat de la xicoteta María Montelegrino Reig que exerceix en aquesta ocasió el paper d’Angelet. A continuació la banda local va interpretar l’Himne de Muro, davant enormes aplaudiments del públic present a la plaça, i després de la formació musical murera van desfilar totes les Filaes guiades per les peces de música festera que van fer sonar les agrupacions que els acompanyen en cada acte de Festes.

La ‘Vespra’ va seguir entrada ja la nit amb el sopar en la seu de cada Filà i la posterior ‘Entraeta’ que va omplir de gran ambient els principals carrers del barri antic. Finalment l’actuació d’una orquestra, situada en El Matzem, va animar la primera nit de festes obrint també una àmplia oferta d’oci nocturn que completa tota la programació d’actes festius.

Obert a Alcoi el termini de presentació de candidatures per a ser Sant Jordiet

L’Associació de Sant Jordi ha obert el termini per a la presentació de candidatures de cara a ser Sant Jordiet en les pròximes Festes de Moros i Cristians del 2024. L’elegit rellevarà en el càrrec a Nicolás Sánchez Linares, el qual ha exercit enguany un dels papers més importants de la nostra trilogia en honor a Sant Jordi acompanyat per tota la Filà Contrabandistes a la qual pertany.

Els candidats, segons la informació facilitada des del Casal, han de ser xiquets nascuts entre els anys 2015 i 2016. A més han de complir una sèrie de requisits com que algun dels seus pares siga associat de l’Associació de Sant Jordi o que l’aspirant estiga plenament identificat amb els «valors tradicionals, la coherència històrica i el criteri eclesial del personatge al qual representa«, afirma la màxima entitat festera en un comunicat. Les citades candidatures es poden presentar, afavorides per un associat o una Filà, fins al dia 6 de juny a les 20:00h de la vesprada. Serà dos dies abans d’un sorteig que tindrà lloc el dijous 8 de juny en el transcurs de l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi que se celebrarà durant aqueixa vesprada. Assenyalar que la sol·licitud per a ser Sant Jordiet s’ha de presentar escrita, i de manera presencial, en el Casal de Sant Jordi. El xiquet que resulte agraciat per a ser Sant Jordiet, al costat de la seua família, han d’assumir també una sèrie de requisits i responsabilitats que la mateixa Associació de Sant Jordi ha donat a conéixer en la seua pàgina web.

El xicotet triat per a encarnar al nostre patró tindrà el seu primer acte oficial en la processó del Corpus Christi que eixirà als carrers d’Alcoi en la vesprada del diumenge 11 de juny. Després a l’octubre serà presentat oficialment com Sant Jordiet en el transcurs dels actes centrals del Mig Any i ja a l’abril tindrà un especial protagonisme en les Festes de Moros i Cristians.

Vindre amb tren a les Festes d’Alcoi, una missió impossible

La plataforma ‘Salvem El Tren’ ha expressat la seua indignació davant el fet de que no s’habilitaren trens especials per a vindre fins a Alcoi durant les passades Festes de Moros i Cristians. Des del col·lectiu lamenten que no es tinguera en compte la proposta que van llançar setmanes arrere i acusen l’Ajuntament de la ciutat d’haver fet cas omís a aquesta.

‘Salvem El Tren’ recorda que anys arrere Alcoi va comptar amb trens especials per a festes i fins i tot es facilitava el moviment per la ciutat amb autobusos llançadora per a traslladar els visitants des de l’estació fins al pont de Sant Jordi. Actualment, hi ha poblacions que sí que compten amb aquest servei especial i fins i tot en altres grans esdeveniments com les Falles s’habiliten serveis extraordinaris per a facilitar l’accés fins a València. L’esmentada plataforma no entén per què per a Alcoi no s’ha pogut aconseguir aquest increment de trens ni tampoc habilitar més freqüències de combois de cara a jornades com la del 22 d’abril «l’Ajuntament d’Alcoi ha desatés la promoció del transport públic, i especialment del ferrocarril. Aquest ha de ser un objectiu vital per a la millora de les connexions d’Alcoi amb les poblacions de les nostres comarques que democratitza i fa més sostenible la mobilitat. Les freqüències actuals, que continuen sent les mateixes que en pandèmia, fan pràcticament impossible conciliar horaris de vida amb el tren«, afirma Edurne Vaello; integrant de ‘Salvem El Tren’.

Finalment el col·lectiu insisteix en la necessitat que es recuperen els horaris de pas de trens que hi havia actius abans de l’inici de la crisi sanitària del Coronavirus. Insisteixen que no caldria esperar que finalitzen les obres d’adequació de la línia que estan previstes per a solucionar aquesta qüestió i veuen prioritari reforçar les freqüències per a aconseguir incrementar el nombre d’usuaris de la línia.

Quina és la situació dels animals en les festes i tradicions d’Alcoi?

L’ús dels animals en festes i tradicions és una qüestió que ha generat molta polèmica en els últims anys. Amb els festejos taurins en el punt de mira d’associacions i partits animalistes, la reivindicació s’obri també a altres celebracions que compten amb la participació d’animals.

I a Alcoi són diverses les festes al llarg de l’any és la que intervenen cavalls, ruques, dromedaris… En 2019, Guanyar Alcoi va sol·licitar en Ple que es creara un protocol per a defensar i cuidar als animals durant les festes. Actualment, el candidat de la plataforma municipalista, Sergi Rodríguez, assegura que s’ha treballat en aquest sentit. “Fa temps que regulem que estiguen ben previstos els animals que estan en la Cavalcada o en Festes de Moros i Cristians”, ha explicat Rodríguez en declaracions a Cope Alcoi.

I posa alguns exemples dels avanços que s’han realitzat. “Ací a Alcoi cal vigilar molt, i jo crec que s’ha avançat, que els cavalls que participen en les Entrades estiguen ben atesos. Sobretot que en els moments de calor puguen beure”.

No obstant això, sempre hi ha possibilitat de millora. “Els animals que estan habituats a les nostres festes estan ben cuidats per part dels propietaris i dels participants. Sempre poden haver-hi propostes de millora, però en relació amb altres festes, la nostra manté compte amb els animals”, assegura el candidat de Guanyar.

Polèmica després de l’incident a Ontinyent

La polèmica es reobri després de conéixer-se que un bou ha hagut de ser sacrificat a Ontinyent aquest cap de setmana. La localitat va celebrar el seu tradicional festeig taurí ‘Bou dels penyes’. El segon bou del dissabte a la vesprada, un ‘bou en *corda’ va saltar a un barranc i va caure des d’una altura de 15 metres.

L’animal hauria d’haver creuat el Pont Vell. No obstant això, va saltar el mur i va caure a la riba del riu. Com a conseqüència, es va lesionar greument les potes. Va haver de ser evacuat per un equip veterinari. Posteriorment va ser sedat i traslladat a la ramaderia. Allí se li va practicar una intervenció. No obstant això no va poder salvar-se i va ser sacrificat.

“Em sembla una barbaritat el que ha succeït i el que passa en alguns pobles del País *Valencià que encara mantenen les festa de ‘Bous al carrer’ o del ‘Bou embolat’. Són festes que fan mal a l’animal i, per tant, no poden qualificar-se com a festes”, lamenta Rodríguez.

Mazón es compromet que l’autor de Paquito el Chocolatero rebi l’Alta Distinció de la Generalitat

El candidat del PP a presidir la Comunitat Valenciana vol reconèixer la tasca del compositor de Cocentaina Gustavo Pascual Falcó com a creador del famós pasdoble ‘Paquito el Chocolatero’. De fet, Carlos Mazón vol concedir al músic a títol pòstum l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.

És de justícia que Gustavo Pascual Falcó reba aquesta distinció per la seva contribució a la difusió de la cultura musical valenciana per tot el món“, ha manifestat aquest dimarts Mazón després de visitar el Museu Fester de Cocentaina, on hi ha la partitura original d’aquest famós pasdoble , acompanyat pel candidat del PP a l’Alcaldia de la Vila Condal, Borja Jornet.

Gustavo Pascual, fill del compositor contestà, va fer de guia durant tot el recorregut pel Museu Fester. Mazón va lamentar que durant tres anys seguitss’haja sol·licitat a la Generalitat aquest reconeixement que Puig ha negat“. Va afegir que la música «forma part de la nostra cultura i la nostra identitat, del que som com a poble i del que representem i quina millor manera de posar-la en valor que concedint la més alta distinció de la Generalitat a un compositor de la província que ha portat un pasdoble a tots els racons del món».

Durant la seua visita a Cocentaina, Mazón també es va comprometre a donar suport perquè les festes de Moros i Cristians de la localitat siguen declarades d’Interès Turístic Nacional. “Les festes de Cocentaina en honor a Sant Hipòlit daten del primer terç del segle XVIII i estan considerades com un dels bressols d’aquesta tradició, per això mereixen tot el reconeixement i em comprometo que sigui així“, va manifestar.

Finalment el candidat del PP a la Generalitat Valenciana va criticar l’estat en què es troba el nucli antic de la Vila Comtal. Finalment es va referir a la necessitat que Cocentaina visca un canvi de governés més necessari i urgent que mai, després de 44 anys de govern socialista local i de vuit anys del Consell. Governs que han donat l’esquena completament a Cocentaina, cosa que es reflecteix en el deteriorament del seu important patrimoni arquitectònic», va concloure Mazón.